Sèrbia, Bòsnia i Croàcia pateixen les pitjors inundacions en cent anys

Sèrbia, Bòsnia i Croàcia continuen aquest dilluns lluitant contra les pitjors inundacions sofertes en cent anys, que ja han causat almenys 45 víctimes mortals degut a la gran exposició humana. Tota la regió balcànica va viure durant cinc dies una situació d'emergència davant la persistent pujada de les aigües, mentre que l'ajuda humanitària començava a arribar des de diversos països europeus. Amb les mesures preventives de les tres localitzacions molts milers de persones han estat evacuades, tot i així, les autoritats dels tres països balcànics temen que augmenti el número de víctimes un cop s'hagin retirat les aigües.

Fotografia població de Bòsnia inundada

Notícia de El Periódico, dilluns 19 de maig de 2014.

Sèrbia, Bòsnia i Croàcia continuen aquest dilluns lluitant contra les pitjors inundacions sofertes en cent anys, que ja han causat almenys 45 víctimes mortals, encara que les autoritats dels tres països balcànics temen que augmentin quan s'hagin retirat les aigües.

Els esforços dels equips d'auxili es concentren a la riba del riu Sava, del qual s'espera una nova pujada al llarg del dia a Sèrbia i Bòsnia, on ha estat trobada la nova víctima mortal que ha elevat a 45 el balanç de morts a tota la regió. El temps, no obstant, era aquest matí assolellat i sec i el nivell de l'aigua dels petits rius sembla remetre.

L'última víctima ha estat trobada a Savac, on dues persones continuen desaparegudes, ha indicat Savo Minic, alcalde d'aquesta localitat del nord de Bòsnia. Savac, on gairebé la totalitat dels seus 26.000 habitants han estat evacuats amb bots pneumàtics i helicòpters, segueix encara sota les aigües, igual que desenes de poblacions del nord-est de Bòsnia.

El riu Sava, que ha trencat els dics en molts trams a la regió de Bijeljina, ha inundat desenes localitats d'aquesta regió on 6.000 persones han estat evacuades. Els refugiats han explicat que l'aigua als seus pobles arriba als tres metres d'altura.

Emergència a la regió

Tota la regió balcànica va viure aquest diumenge una situació d'emergència davant la persistent pujada de les aigües, mentre que l'ajuda humanitària començava a arribar des de diversos països europeus.

Els llocs més afectats per les aigües són la sèrbia Obrenovac, així com Maglaj i Doboj (totes dues a Bòsnia), on milers de persones han estat evacuades de les seves cases, informen les emissores locals.

A Obrenovac, a uns 30 quilòmetres al sud-oest de Belgrad, van ser trobats diumenge els cadàvers de 12 persones, segons va confirmar el mateix primer ministre serbi, Aleksandar Vucic.

Danys materials a Sèrbia

Els danys materials es calculen en uns 1.000 milions d'euros a Sèrbia, on en total han mort 17 persones a causa de les intenses pluges que duren ja cinc dies.

A la veïna Bòsnia i Hercegovina, gairebé un terç dels quatre milions d'habitants estan directament afectats per les inundacions. Segons el Ministeri bosnià de Seguretat, es tracta de la "pitjor catàstrofe natural en la història" del país balcànic.

Aigua fins als sostres

Un terç de Bòsnia està sota l'aigua, segons les televisions locals, que mostren imatges de localitats amb l'aigua fins als sostres, sobretot a prop de la frontera amb Croàcia.

El portal de notícies bosnià 24sata.info va informar que la situació més crítica es viu al nord-est de Bòsnia, a prop de Bijeljina, on el riu Sava s'ha desbordat sense control. En diversos portals d'internet circulen vídeos amb imatges de l'esfondrament de cases en esllavissades de terra.

Mines terrestres

El centre d'eliminació de mines bosnià va advertir de la dislocació dels camps de mines terrestres, que segueixen al país gairebé 20 anys després del final de la guerra. "És possible que a causa de les enormes quantitats d'aigua les matèries explosives acabin arribant fins al mar Negre", va dir a la premsa Fikret Smajic, cap d'aquest centre.

Segons dades oficials, només a la part sèrbia de Bòsnia han mort fins ara 16 persones, mentre que a la resta del país han perdut la vida almenys altres quatre, segons el diari Dnevni Avaz.

També a Croàcia es va confirmar diumenge una primera víctima mortal per la crescuda del Sava, que va rebentar un dic improvisat a la ciutat de Rajevo Selo, a l'extrem aquest del país, mentre que dues persones més segueixen desaparegudes.

Crema agrícola autoritzada origina foc a l'Alt Camp

L'incendi ocasionat per una crema agrícola autoritzada ha carbonitzat 25 hectàrees de massa forestal. Segons les declaracions d'un dels bombers: "Allò que hauria d'haver servit com a recurs per a un agricultor, ha acabat sent un autèntic malson i un gran impacte per a la zona". La crema es va descontrolar degut a un factor extern a aquesta, el vent. L'agricultor va avisar als Mossos tan aviat com es va adonar del que estava passant en aquell moment. Tot i així, degut a la baixa exposició humana, no han calgut evacuacions i tampoc hi ha hagut cap ferit. Els bombers segueixen remullant la zona per a poder donar per extingit l'incendi.

Fotografia de l'incendi a l'Alt Camp

Notícia de La Vanguardia, divendres 16 de maig de 2014.

Tarragona.(EFE).-Una crema agrícola autoritzada originar el foc del Pont d' Armentera (Alt Camp) que ha carbonitzat unes 25 hectàrees de massa forestal que segueixen remullant els Bombers per donar el foc per extingit, segons informa aquest cos.

Una crema agrícola autoritzada que es va descontrolar pel vent va provocar l'incendi desfermat ahir cap a les 14 hores entre Pont d' Armentera i Aiguamúrcia i els Mossos ja han pres declaració a l'agricultor, que va avisar de seguida els Bombers en veure les flames.

Els Bombers encara treballen a la zona afectada amb tasques de remullar el terreny i donar el foc totalment per extingit.

L'incendi no ha obligat a evacuar cap veí i ja s'ha restablert el trànsit a la carretera local TV - 2142 amb l'encreuament de la C -37 que va haver de tallar ahir , informa el SCT.

Molts dels incendis ocasionats a Catalunya, com podrem veure en el vídeo següent són causats per l'acció humana, cal posar-hi una gran prevenció per a poder millorar la situació actual.

Sense abelles no haurà cultius

Segons un estudi presentat per Greenpeace, actualment un 70% dels conreus depenen de les abelles. O sigui, que segons aquest estudi davant d'una posible extinció de les abelles, podria haver-hi una davallada del nombre de conreus per tant una disminució dels ingresos, ja que la pol·linització d'un any, ens dóna uns 2400 milions d'euros al any. El govern ha establert una prohibició d'algun tipus d'insecticida que posava en perill la vida a les colmenes. En algunes comunitats autònomes, matant-hi fins i tot el 50% de la població d'abelles.

Abella en el procés de pol·linització

Notícia de, El Periódico, dijous 8 de maig del 2014

El declive de las poblaciones de abejas amenaza gravemente los rendimientos agrícolas en España porque al menos 70% de los cultivos dependen de los insectos polinizadores, según muestra un informe elaborado por Greenpeace. La asociación ecologista calcula que la polinización tiene un valor económico de unos 2.400 millones de euros anuales, sumando frutales, hortalizas y otros vegetales. Las abejas, los abejorros y otros insectos son, al margen del viento, los grandes responsables de la polinización de numerosos productos.

El declive de las abejas en Europa en la última década, que llega a un nivel de mortalidad de entre el 10% y el 40% de los individuos, es un problema multifactorial, pero los insecticidas son el principal factor", prosigue Ferreirim. Además, según Greenpeace, su uso aumentó un 50% entre 1990 y el 2010.

Según el estudio de Greenpeace, que emplea para sus cálculos los estándares de la FAO, la producción de kiwis, calabazas, calabacines, melones y sandías descendería en un 90% si no existieran los insectos,  entre el 40% y el 90% en las cosechas de níspero, membrillo, manzana, melocotón, almendr y las habas, las castañas, el girasol, la berenjena y el fresón,  entre un 10% y un 40%.

Teniendo en cuenta su potencia agrícola y el tipo de cultivo más común, el estudio de Greenpeace calcula que las cinco comunidades autónomas que se verían más afectadas si no hubiera polinización serían Andalucía, con 878 millones de euros de pérdidas, Catalunya (321 millones), Murcia (249 millones), Aragón (194 millones) y Extremadura (183 millones). El estudio es "conservador", dice Greenpeace, porque entre otros aspectos no se han contabilizado las posibles pérdidas en cultivos forrajeros, en huertos familiares y, en general, en la vida silvestre.

 

Mai millor dit, aquest vídeo ens explica algunes de les conseqüències que passarien si desapareguessin les abelles

Mallorca, residus aprofitables.

Irlanda, ha exportat 30.000 tones de residus que el país no aprofitarà cap a la illa de Mallorca, on aquests residus serán incinerats. Però això Mallorca no ho fa per caritat, sinó perquè a la illa hi ha una planta incineradora anomenada " planta de valorización energética", que genera electricitat a partir dels residus sòlids urbans. Els ecologistes están en contra ja que al final tothom voldrà cremar els seus residus a la illa. Tot va començar amb els residus de Barcelona i Molins de rei i ara Irlanda s'ha afegit.

Residus sòlids urbans

8 de maig del 2014, El País:

Residuos sólidos recuperados que se generan y no se queman o entierran en Irlanda serán transportados por mar hasta la isla de Mallorca para ser incinerados. No es basura, sino “combustible”.

 “No es ningún desastre, ni afecta a nuestra vida cotidiana de ciudadanos”, advierte Catalina Soler, consejera del PP. La decisión de quemar en Mallorca restos que no se tratan y eliminan en los territorios donde se originan genera el rechazo de la oposición, de los ecologistas y de grupos vecinales cercanos a la planta. "No queremos ser el vertedero de Europa", dicen. “Esta operación es una trampa, para lograr apenas unos céntimos por ciudadano”, advierte Mercedes Garrido, del PSOE.

 La cremación ayuda a generar electricidad. En un año de importaciones, el beneficio para el Consell puede ser de unos seis millones de euros que deben ayudar a estabilizar la tarifa de tratamiento de residuos.

Aquí deixo el video de com funciona en aquest cas la planta de valorización energética de Barcelona.

Un treballador de Fukushima denuncia a la central per exposició radiactiva

El passat 9 de maig de 2014, un treballador de la central nuclear de Fukushima ha denunciat a aquesta ja que afirma que la empresa no li va advertir de la alta radiació a la que estava exposat rere l'accident que es va tenir a 2011.

Efeverde, 9 de maig de 2014:

Segons els advocats, es tracta del primer treballador que denuncia a Tokio Electric Power (TEPCO) per aquest motiu.

El treballador demana 78.142 euros de compensació, que ha sigut presentat a un tribunal de la prefectura de Fukushima.

Uns 13 dies  després de que un terratrèmol i un tsunami colpejaren la central, el dia 11 de març de 2011, el treballador, amb sìs treballadors més, van entrar a l'edifici de turbines del reactor 3,  amb tolls d'aigua radiactiva, per instalar cables.

Tres treballadors van quedar exposats a uns 180 millieverst de radiació i van tenir que ser hospitalitzats. Malgrat que el demandant no va trepitjar cap toll, va estar al reactor 90 minuts i diu que ha rebut 20 millisieverts.

El treballador destaca que l'empresa va informar a 7 treballadors que era un lloc segur, encara que fa uns dies es va detectar aigua contaminada.

Més de 2.100 morts pel lliscament de terres a Afganistan

El passat dissabte 3 de maig de 2014,  més de 2.100 persones van perdre la vida a causa d'un lliscament de terra a Badajshan, al nord-oest del país. A més a més, uns 300 habitatges han quedat enterrats i 700 desallotjats, per tal d'evitar més riscos de que passi una altra catastofe.

El País, 3 de maig de 2014:

Fins al momet, només s'han pogut rescatar la vida de 8 persones, a més, moltes més persones van ser sepultades quan intentaven treure els cossos entre les runes, junt amb més de 1.500 caps de bestiar.

El governador de Badajshan, va destacar que en la zona afectada vivien més de 1.000 famíles. Segons la ONU, que ja ha fet arribar provisions com aigua, tendes de campanya, aliment... etc destaca que a la zona afectada només es pot accedir a través de carreteres secundaries, on no hi pot passar la maquinària per ajudar.

Els equips de rescat, malgrat que han rebut ajuda de voluntaris, tenen moltes dificultats per treballar, només han pogut extreure 120 cossos sense vida. Les families afectades que van sobreviure van rebre ajudar i ja estan refugiats a un campament.