22 d’octubre 2016

Setembre de 2016 iguala el rècord històric de calor


El canvi climàtic cada vegada és més evident en el nostre dia a dia. Aquesta vegada s'ha fet notori per ser el causant d'una calor digne de ser anomenada excepcional.

 El primer dilluns de setembre es van enregistrar un total de 26 efemèrides per altes temperatures, tant màximes com mínimes, que se sumen als màxims absoluts del passat diumenge, pel que apunta que aquest pot esdevenir l'episodi de calor més important al setembre des que hi ha registres. Fet que no ha deixat a ningú indiferent.



Anomalies tèrmiques de setembre de 2016, en color taronja i vermell les zones amb més calor del que és habitual (GISS)

La Vanguardia 18/10/16


El passat mes de setembre va ser el setembre amb la temperatura mitjana més alta en el conjunt del planeta en els últims 135 anys (és a dir, des que es tenen registres d'aquest tipus), segons les dades facilitades per l'Institut Goddard d'Estudis Espacials ( GISS), de la NASA.

La temperatura de setembre de 2016 va superar per només 0,004 graus el rècord de calor per a aquesta època de l'any, que fins ara corresponia a setembre de 2014. Amb aquesta petita diferència, el GISS considera que s'ha produït un empat tècnic entre els mesos de 2014 i 2016, tot i que destaca que la dada més significativa és que el mes passat va marcar un registre que supera en gairebé un grau (per ser exactes, 0,91 graus) la temperatura mitjana dels mesos de setembre entre 1951 i 1980.

"Seguim subratllant que, si bé les classificacions mensuals són d'interès general, que no són tan importants com les tendències a llarg termini", ha destacat Gavin Schmidt, director de l'GISS.

Segons les dades revisades per aquest organisme dependent de la NASA, 11 dels 12 últims mesos han establert rècords històrics de temperatures elevades. L'única excepció va ser el juny d'aquest any, que per un petit marge no va superar les temperatures dels mesos de juny de 2015 i 1998.

L'anàlisi mensual del GISS s'elabora a partir de dades disponibles a unes 6.300 estacions meteorològiques de tot el món, entre les quals es troben facilitades per les boies de mesurament de temperatura superficial del mar i les estacions d'investigació antàrtica.

Com és habitual en aquesta època de l'any, la major part de les temperatures més càlides del mes de setembre van correspondre a l'hemisferi nord. Amb diferències significatives -més calor del que és habitual- a l'est d'Amèrica del Nord, Àsia central i una part del centre d'Europa.

Amb les dades disponibles fins ara i tenint en compte la tendència de gener a setembre, els experts consideren que hi ha un 99% de possibilitats que el 2016 es converteixi en l'any més càlid del registre històric, superant amb un marge relativament ampli a l' marca establerta pel 2015.

El climatòleg Gavin Schmidt apunta a través del seu compte a Twitter que el 2016 acabarà amb una temperatura mitjana global d'al voltant de 1,25 graus per sobre de la mitjana de finals del segle XX.



21 d’octubre 2016

Anem a medir la Terra amb el mètode d’Eratòstenes!


Aquest dia 22 de Setembre es cumpleix una de les quatre dates més importants en la posició del sol al llarg de l'any, l'equinocci de tardor, en que el sol es situa en el pla de l'equador celeste, i per tant en aquest dia el sol arriba al zenit, provocant que en l'equador no hi hagi cap ombra.

Imatge 1

Qué es el que estem fent a les classes de CTMA aquest inici de curs amb la col·laboració de la Wellesley house (col·legi del Regne Unit)?


Imatge 2. Disseny experiment Erastòtenes
Fa ni mes ni menys 21 segles, l'any 276 a.C va neixer Eratòstenes, un matemàtic, astrònom i geograf grec que es va interessar per la mesura de la circunferència de la Terra després de comprovar en manuscrits com en el solstici d'estiu, el dia 21 de Juny, a Siena (24º 05' 20", ara Asuàn, Egipte,), els objectes verticals no tenien ombra, al igual que es podia veure el reflexe del sol als pous, mentre que a Alexandria, hi habia la presència d'hombres. És llavors quan se li va acudir la idea de calcular la circunferència de la Terra mitjançant un càlcul trigonomètric el qual precissava de la següent informació: distància entre Alexandría i Siena, longitut de l'objecte que provoca la sombra i la longitut de la sombra. Després de realitzar el càlcul, li va donar una circumferència terreste d'uns 6.366 Km. Ara serem nosaltre qui realitzarem aquest mateix experiment per a calcular el perímetre i el radi de la Terra.

Anem a calcular el perímetre i el radi de la Terra!

Imatge 3. Alumnes treballant
en el projecte eratòstenes
El passat dijous, i després d'haber-nos posat en contacte amb la Wellesley house, vam realitzar l'experiment d'Eratòstenes per tal de saber quina és la circúnferència de la Terra, però en comptes de fer els càlculs utilitzant com a punts d'estudi Alexandria i Siena, ho em fet amb el Col·legi Tecla Sala (41,360805 N i 2,09840 E) i la Wellesley house (51,355643 N i 1,42718 E). Per dur-lo a terme, vam necessitar un pal d'un metre, i una regla per a medir la longitut de la nostra hombra, al igual que la distància entre ambdos col·legis. Ara, que ja ho teniem tot llest, podiem començar a realitzar-lo.







Primer de tot em tingut que medir la hombra que formen els rajos solars que incideixen en el nostre pal d'un metre, al igual que han tingut que fer els alumnes del col·legi anglès per tal de compratir les dades i consegüentment poder calcular el perimetre de la Terra. És important tenir en compte que el terra en el que es suporta el nostre pal ha de ser completament plà, i el pal ha de formar un angle de 90º amb aquest.




Imatge 7. Alumnes de CTMA medint la sombra del nostre pal d'un metre

Tenint la hombra ja mesurada, em de calcular quin angle forma aquest amb el pal, utilitzant la trigonometria:

Imatge 8. Càlcul angle entre els rajos del sol i el pal

Ara que ja sabem quin angle formem nosaltes amb l'equador, podriem finalitzar l'experiment comparant les dades amb l'equador, però la gràcia està en fer-ho amb col·laboració. És per això que l'escola Wellesley House, també ha calculat l'angle que forma el sol i és de 51,340º. Sabent que la distància entre les dos escoles és 1.112,34 Km, ja podem calcular el perímetre de la Terra, que ens permet saber al mateix temps el radi:

Imatge 9. Càlcul perímetre i radi terreste

Podem comprovar que hem patit un error del 3,3% en quant a perímetre i un 3,5% en quant a radi provocat per la falta de precisió en mesurar la sombra, però aquesta no és una mala notície ja que tenim una excusa per a seguir treballant i aprenent.

Per a acabar, m'agradaria recalcar que ha sigut una experiència molt enriquidora i profitosa. 

20 d’octubre 2016

El canvi climàtic amenaça la producció d'aliments


El canvi climàtic està sembrant dubtes sobre la disponibilitat d'aliments, el que pot suposar en el futur un augment de la fam i la pobresa al món si no es prenen mesures urgents, ha advertit avui la FAO.

El director general de l'Organització de l'ONU per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), José Graziano da Silva, ha explicat en una roda de premsa que "el canvi climàtic torna la incertesa en no poder assegurar mai més que s'obtindrà la collita que s'ha plantat ".



El Mundo (17/10/2016)

La situació amenaça d'elevar el nombre de persones que passen fam i la volatilitat dels preus dels aliments bàsics, que "ja estan pagant tots, i no només els que estan patint les sequeres", ha afirmat Da Silva.

Segons diverses estimacions, el 2030 podria haver-hi entre 35 i 122 milions de persones més sumides en la pobresa per l'efecte del canvi climàtic en comparació amb un futur sense aquest fenomen.
A més, es calcula que la demanda mundial d'aliments el 2050 augmentarà almenys un 60% per sobre dels nivells de 2006 a causa sobretot al creixement de la població i la ràpida urbanització.

L'informe biennal de la FAO sobre l'estat mundial de l'agricultura i l'alimentació alerta que un descens en la producció agrícola derivaria en l'escassetat d'aliments, afectant encara més a regions exposades com Àfrica subsahariana o Àsia meridional.
Da Silva ha cridat a introduir mesures d'adaptació i mitigació del canvi climàtic en el sector primari, tenint en compte que "els més afectats dels països pobres no poden pagar el seu cost", pel que ha demanat més polítiques i recursos públics per ajudar-los en la lluita contra l'escalfament global.

Al món hi ha prop de 475 milions de petits agricultors amb baixos ingressos que sovint pateixen obstacles com l'accés limitat als mercats, al crèdit, a la informació meteorològica, a les eines de gestió de riscos i la protecció social.

Especials dificultats troben les dones, que constitueixen el 43% de la mà d'obra agrícola en els països en desenvolupament, segons l'informe.


Operacions necessàries

·El responsable de Desenvolupament Econòmic i Social de la FAO, Kostas Stamoulis, ha precisat que s'han d'emprendre accions urgents i que les conseqüències del clima per a l'agricultura es notaran a llarg termini.

· Ha considerat que actualment hi ha moltes tecnologies que es poden aplicar per diversificar els ingressos de les llars rurals amb activitats dins i fora del sector primari, de manera que siguin capaços de gestionar millor els riscos.

· El 21% de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle estan causades per la desforestació, la ramaderia i la gestió de sòls i nutrients.

· Per retallar aquestes emissions, es poden emprar pràctiques sostenibles que consisteixen, per exemple, en integrar els cultius, el bestiar i els arbres; emprar varietats eficients en nitrogen i tolerants a la calor, o sembrar directament sense llaurar.

·Frenar la desforestació dels boscos és una altra de les accions prioritàries, així com reduir tant les pèrdues i les deixalles d'aliments com els gasos contaminants durant els processos de producció, transport, elaboració i venda d'aquests productes.

· L'estudi adverteix que l'adopció d'aquestes pràctiques encara és molt limitada, ja que es veu obstaculitzada per polítiques -com les que subvencionen els químics- que inciten a la producció insostenible amb el medi ambient en lloc de promoure l'eficiència en l'ús de els recursos naturals i la seva conservació.

· Després que gairebé tots els països signants de l'Acord de París l'any passat s'hagin compromès a actuar contra el canvi climàtic en l'agricultura, el director general de la FAO va insistir que els responsables polítics han de seleccionar i coordinar millor els esforços a favor de la producció sostenible.

15 d’octubre 2016

La DGT envia etiquetes ambientals per 4,3 milions de cotxes

A Espanya esta començant un nou moviment, que pretén reduir els impactes que realitzem les persones amb els cotxes a l'atmosfera. 
Aquest moviment consisteix en la regulació dels cotxes mitjançant diverses etiquetes adhesives, que s'encarregaran de classificar-los, de manera que les persones que tinguin cotxes que siguin menys contaminants podran gaudir de diverses avantatges.
Amb  això, es pretén que les persones comencin a utilitzar cotxes que no produeixin tanta contaminació i així poder gaudir d'un aire més net, sobre tot a les grans ciutats, on cada vegada la qualitat de l'aire és pitjor. 


El Periódico (11/10/16)

La Direcció General de Trànsit (DGT) ha començat a remetre als conductors espanyols milions d'etiquetes adhesives de col·locació voluntària que acredites el grau d'emissions contaminants del seu vehicle, una mesura indispensable perquè els ajuntaments puguin establir mesures de control -premiar als més nets o seleccionar els models que no poden circular, per exemple- a les ciutats que tinguin problemes amb la qualitat de l'aire. 

Després de l'enviament de les etiquetes per a cotxes elèctrics, al març, i híbrids, al juny, ara li ha arribat el torn al gran contingent de cotxes de categories B i C, que engloben tots els turismes de gasolina matriculats a partir del 2000 i dièsel a partir del 2006, així com tots els de més de vuit places amb independència de l'any. Els distintius, que arriben per correu ordinari, es recomana adherir a la part inferior dreta del parabrisa per permetre la seva visibilitat.

AL LLARG DEL 2017
La primera remesa de la DGT està formada per uns 4,3 milions d'etiquetes per a vehicles de categoria B i C matriculats a les províncies de Madrid, Barcelona, Granada, Sevilla i València, àrees metropolitanes que concentren els problemes de mala qualitat de l'aire a Espanya. Els enviaments continuaran al 2017 amb la resta de províncies.
Com destaca la pròpia DGT, s'ha optat per incentivar els vehicles més 'saludables' en lloc de criminalitzar als més contaminants. "Els titulars dels vehicles més antics i contaminants no rebran distintiu ambiental", insisteix. Un dels problemes és que les etiquetes s'han cenyit exclusivament a l'any de fabricació, i no a la cilindrada del vehicle.
Per ara no està previst obligar a etiquetar, tot i que no fer-ho pot suposar no gaudir de les possibles avantatges. A efectes pràctics, encara que varia molt segons el municipi, els cotxes que disposen d'una etiqueta 0 (elèctrics) o Eco (híbrids o propulsats per gas natural, entre d'altres) ja es beneficien d'alguns avantatges com són la possibilitat d'aparcar de forma gratuïta a les anomenades zones blava i verda, així com circular pel carril bus-VAO amb independència del nombre de passatgers i gaudir de descomptes en els peatges d'autopistes, com passa a Catalunya.
A més de molt visibles, les etiquetes són una solució barata i senzilla per a municipis sense grans recursos, però la DGT avala que es complementi amb altres sistemes com la lectura automàtica de les matrícules, com ja es fa a Madrid per prohibir l'accés dels no veïns a determinades zones del centre.
La classificació dels vehicles mitjançant etiquetes emana del Pla Aire, un programa d'acció per a millorar la qualitat ambiental de les ciutats espanyoles, especialment Barcelona i Madrid, que encara incompleixen les normatives europees. Els criteris per classificar els turismes són el resultat d'un treball encapçalat per la DGT en què han participat els ajuntaments de Madrid i Barcelona i la Generalitat de Catalunya, entre d'altres organismes, així com especialistes en qualitat de l'aire de diversos centres científics.


Per què hi ha més incendis a Valencia?

La sequera i les corrents saharianes,que són corrents d'aire calent que provenen del Sahara, fan que hi hagi més incendis a la Comunitat Valenciana,la majoria dels quals eres forestal produïts al mateix dia i a la mateixa hora . En aquest darrer mes hi ha hagut cinc grans incendis que han cremat 5.753 hectarees d'un total de 6.700 en el que va d'any i s'ha registrat que les zones on han estat produits els incendis són les zones on hi han hagut un menor nombre de precipitacions.


incendi de Bolulla,Comunitat Valenciana.


30 septiembre 2016     13:07
"Hasta ahora, sólo regiones como Canarias o Andalucía eran tradicionalmente receptoras de corrientes saharianas, pero en cuatro de los cinco grandes incendios hemos sufrido vientos cálidos que han agravado la situación", ha apuntado el director general de Emergencias.
El "denominador común" de los grandes incendios en la Comunitat ha sido, según José María Ángel: una propagación rápida, carga de combustible muy fuerte, larga duración, inicio a primera hora de la tarde y orografía muy compleja con laderas de más del 70 %".
Además, ha explicado que el déficit hídrico en la Comunitat es superior al 45 %, y que en determinadas zonas afectadas por incendios este déficit supera el 50 %.
"Asistimos a un año hidrológico extremadamente seco, según confirman las asociaciones agrarias y la comunidad científica, y el déficit pluviométrico también ha actuado como condicionante en los grandes incendios, con consecuencias más graves en aquellas comarcas con una falta de lluvia más acusada", ha agregado Ángel.
En lo que va de 2016 los servicios de Emergencia de la Generalitat han actuado en 624 incendios, prácticamente la mitad de ellos forestales, aunque el 95 % de la superficie quemada se ha concentrado en cinco de ellos (Bolbaite, Carcaixent, Artana, Xàbia y Bolulla), algunos de los cuales se produjeron "el mismo día y a la misma hora".
incendi de Xàbia,Comunitat Valenciana.
"Los servicios de extinción trabajan 365 días al año, no hay campaña de verano. Esta comunidad dispone, además, de instrumentos propios, que han sido copiados por otras regiones, como una red única de comunicación, que mejora la respuesta y ayuda a minimizar los factores de riesgo", ha apuntado el director general.
En este mismo sentido, ha agregado que "se han incrementado los medios disponibles y se han incrementado las partidas presupuestarias en más de un 21 %".
Como ejemplo de actuaciones coordinadas, Ángel ha explicado que el pasado fin de semana en los municipios de Utiel, Sinarcas, Gestalgar y Benageber se produjeron 20 incendios debido a una tormenta, que dejó 20.000 rayos en 48 horas.
También ha mencionado las evacuaciones de urbanizaciones, centros hospitalarios como el de Aigües Vives o residencias de ancianos, como la de Carcaixent, unos dispositivos que implicaron un "operativo importante", ha añadido.
"Debemos huir de los ránking sobre qué región se ha quemado más o menos, pero asistimos a una reducción del número de incendios frente a la media", ha agregado.

        i



11 d’octubre 2016

Europa ratifica l'acord de canvi climàtic i permet que entri en vigor

"L'Acord de París" va suposar un acord històric que dóna una mínima esperança al futur del nostre planeta cada vegada més contaminat i conseqüentment inestables. Però totes aquestes mesures són paper mullat si els diferents parlaments del món no les ratifiquen i determinen començar a posar-les en marxa per tal de reduir el seu impacte sobre el medi. I això mateix va fer l'antic continent, uns dels públicament grans defensors del medi, l'últim dia 4 d'octubre. És innegable d'influència, tot i que està anant a menys, té Europa en el marc polític internacional i per tant la bona notícia que suposa que la UE es comprometi amb un pacte de tals dimensions. Ara només cal aplicar les mesures amb diligència i esperar que seguin efectives i tornin al món l'equilibri que sembla haver perdut ja fa temps.




Ban Ki-moon i el president del Parlament europeu, Martin Schulz.



El País (05-10-2016)


El Parlament europeu ha votat aquest dimarts a favor de la ratificació de l'Acord de París contra el canvi climàtic. La Unió Europea acudirà a l'ONU aquesta setmana a presentar la ratificació i permetrà així que entri en vigor el pacte contra l'escalfament. Perquè es consideri vigent l'acord fa falta que ho ratifiquin 55 països i que estiguin cobertes el 55% de les emissions del planeta, uns requisits que es compliran ara gràcies a la votació al Parlament europeu i al fet que set dels 28 membres de la UE han ratificat al seu torn l'acord individualment.
En el si de la Unió Europea ha existit un important debat jurídic sobre la ratificació de l'Acord de París sobre canvi climàtic, que compromet a tots els signants a fer retallades en les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle. Pot la UE acudir a la seu de l'ONU sense que cadascun dels 28 Estats membres hagin ratificat individualment l'acord? Finalment, s'ha optat per una sortida intermèdia: la UE anirà a la fi d'aquesta setmana a Nova York amb la ratificació dels set Estats europeus que sí han complert ja amb els seus processos interns. Aquests set països -entre els quals estan Alemanya i França- suposen al voltant del 5% de les emissions globals. "Aquest 5% farà que l'acord entri en vigor", expliquen fonts de la Comissaria d'Energia i Acció pel Clima.
Índia
Índia, que està entre els quatre gegants de les emissions mundials, va presentar aquesta setmana la seva ratificació del pacte davant l'ONU, igual que ja ho van fer Xina i EUA. Amb l'Índia ja són 62 països i estan cobertes el 51,9% de les emissions globals. D'aquest grup de quatre grans emissors solament faltava Europa, que ho farà aquesta setmana, amb el que ja s'arribaria al 55% que es requereix perquè entri en vigor l'acord dins d'un mes.
Vista del Parlament Europeu

Però la lentitud de la majoria dels Estats membres de la UE a l'hora de ratificar individualment l'acord ha posat en perill que el vell continent, que des de fa dues dècades ha intentat estar al capdavant en la lluita contra el canvi climàtic, presentarà la seva ratificació. Finalment, s'ha optat per aquesta via intermèdia: la UE presenta la ratificació amb set dels seus Estats. "Solament Alemanya i França representen el 3,9% de les emissions globals", apunta Teresa Ribera, directora de l'institut francès per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals (IDDRI).
Aprovació rotunda
A la votació aquest dimarts al Parlament europeu ha assistit Ban Ki-moon, secretari general de les Nacions Unides. L'aprovació del pacte contra l'escalfament ha rebut un suport rotund en el Europarlamento: 610 vots a favor, 38 en contra i 31 abstencions. 
El comissari d'Accio pel Clima i Energia Arias Cañete

El divendres passat, els ministres de Medi ambient la Unió Europea ja van acordar la ratificació conjunta. Però faltava el tràmit del Parlament, que aquest dimarts ha mostrat el seu suport. El comissari d'Acció pel Clima i Energia, l'espanyol Miguel Arias Cañete, ha afirmat que la labor ara és "convertir els compromisos en accions sobre el terreny". A partir d'aquest moment s'han de tancar els objectius concrets de reducció d'emissions que cada membre de la Unió Europea haurà d'escometre i estàs ser ratificades pels seus parlaments nacionals. 
Tot i això en Espanya encara no hi ha data per la ratificació. El divendres passat la ministra de Medi ambient de França, Ségolène Royal, es va reunir amb els representants dels 28 membres de la Unió Europea. Ho va fer en la seva qualitat de presidenta del cim del clima de París, que es va celebrar al desembre de 2015 a la capital francesa i on es va tancar l'acord mundial contra l'escalfament. Després de la trobada, l'equip de Royal va difondre un llistat en el qual es detallava el procés de ratificació del pacte per part de cadascun dels 28 països de la UE.


Set Estats ja ho tenen llest, entre ells Alemanya i França. La majoria té dates orientatives, que van des d'aquest mateix mes d'octubre fins a finals d'any. Però Espanya no. "No es pot especificar cap data", assenyala la nota difosa per l'Executiu francès el divendres.

El Govern espanyol sosté que, en estar en funcions, no pot ratificar-ho. No obstant això, PSOE i Podemos, que han presentat una iniciativa al Congrés, sí consideren que la Llei del Govern permet que Espanya ratifiqui l'Acord de París en aquest moment.
.

05 d’octubre 2016

Dia sense cotxes a Barcelona

El passat mes d'octubre, a Barcelona, es va dur a terme el dia sense cotxes. Barcelona va quedar dividida en dues parts segons el que la gent pensava. Uns es decantaven per agafar les seves bicicletes o anar caminant als seus treballs o a l'escola perquè era la "Setmana de la mobilitat sostenible i segura"; altres en canvi, ho veien com "un postureo de Colau". Aquest dies es porten a terme perquè volen que la contaminació disminueixi, però com la gent dia, "útil per concienciar a la ciutadanía, però inútil per solucionar el problema de la contaminació de Barcelona."


Tall de la Via Laietana de Barcelona

Barcelona 22 SEP 2016 - 17:56 "El País"

DIA SENSE COTXES
“Útil para concienciar, inútil para solucionar la contaminación”
El Dia Sense Cotxes divideix a Barcelona entre els que están a favor i els detractors de la iniciativa.

Algunes retencions, pocs incidents i diversitat d'opinions en el polèmic Dia Sense Cotxes celebrat el dijous 22 de setembre a Barcelona. Mentre alguns barcelonins han definit la iniciativa "com un postureo de Colau"; altres, sobretot els habituals de les dues rodes, s'han mostrat favorables a la descongestió de 56 carrers. "Com cada dia he agafat la bici per anar a treballar", ha explicat un ciclista que veu en la iniciativa una mesura "útil per conscienciar la ciutadania, però inútil per solucionar el problema de la contaminació de Barcelona".

"Doncs ja veus com està això", sospirava un conductor a la plaça Joan Carles I, enmig d'una de les retencions que aquell matí havia viscut a Barcelona. Declarat en "rebel·lia" contra el Dia Sense Cotxes, el conductor assegurava que avui "no li havia donat la gana" deixar el cotxe a casa per anar a treballar. "Jo no pago un impost de circulació perquè ara vingui la senyora Colau i em prohibeixi agafar el cotxe", ha afegit indignat.

Altres conductors, però, asseguren que han decidit agafar el cotxe "per necessitat". Sobretot els que han vingut de treballar des de fora de Barcelona. "Les connexions des de Sant Just són molt dolentes i no m'ha quedat un altra", explica una altra conductora, no del tot desencantada amb la iniciativa. "Ajuda a conscienciar la ciutadania", ha afegit. També els hi havia de més despistats: "Ens tallen 50 carrers i no ens avisen", explicava un pare que acompanyava (bastant tard) al seu fill a l'escola.

La majoria de ciclistes que s'han vist aquest matí per la ciutat eren de per si, habituals de les dues rodes. "Això és com donar 10 euros un dia a una ONG per quedar-te tranquil", ha dit un ciclista que ha proposat que, com a París, es limiti l'entrada de turismes a la ciutat: "Cal reduir les places de pàrquing. El que col·lapsa la ciutat no són els cotxes d'aquí, són els de fora ".

En una de les vies principals que s'han tallat  
totalment, Gran de Gràcia, entre Diagonal i Lesseps, els ciclistes han començat a ser, al costat dels autobusos i taxis, els amos i senyors de la calçada. Entre ells, Augusto Tortonose
un arquitecte argentí que avui ha decidit canviar 
la moto per la bicicleta. "Vaig pensar que això  
seria un caos, però al final no ha estat per tant".

A peu de carrer, els comerços, que durant els últims dies havien alertat del "col·lapse" que podria patir Barcelona, tot just han notat un canvi respecte a altres dies. "Les vendes més o menys han estat les mateixes, potser ha deixat de venir gent de fora de Barcelona, però gairebé no s'ha notat", explicava un dependent de roba a Via Laietana. Una altra encarregada d'un comerç d'electrodomèstics limítrof, però, sí que havia notat un "petita baixada" en el consum: "Els nostres clients vénen a propòsit a comprar, i si curtes el trànsit els tanques les portes".


Els que sens dubte han gaudit de la jornada, sense peròs que valguin, han estat els alumnes dels diferents escoles que han participat en la jornada amb diferents activitats. Com el col·legi Maria Auxiliadora, al carrer Calàbria, que aquest matí ha tret els pupitres al carrer per impartir geografia i matemàtiques als alumnes de quart de primària. L'escola Vedruna ha aprofitat el tall de trànsit a la plaça dels Àngels per impartir un taller de circ durant tot el dia. "Som un col·legi conscienciat amb el medi ambient, i la proposta ens ha semblat fantàstica", ha explicat el sotsdirector del centre, Eduard Ruidavets mentre els més petits feien equilibris, saltaven en llits elàstics i jugaven amb un monopatí.

04 d’octubre 2016

Noves carreteres que poden salvar el planeta


L'empresa holandesa VolkerWessels ha dissenyat unes carreteres elaborades a base dels residus plàstics que utilitzem dia a dia. Això suposa un gran avanç, ja que l'ús del ciment quedarà reduït i els residus que naveguen pels oceans podran ser reutilitzats i no cremats o enterrats. A més, també evita l'emissió de CO2 a l'atmosfera que emetem amb la producció de l'asfalt. D'aquesta manera reduïm un grau elevat l'impacte que suposa la construcció de carreres d'asfalt i la contaminació de plàstics a l'oceà.

Prototip de noves carreteres formades a base de residus plàstics
La Vanguardia 22/09/2016

Contra l'abús, enginy. Contra l'excés, reutilització. Contra l'assetjament mediambiental, consciència ecològica. Algunes persones han decidit dedicar la seva vida a esmenar el maltractament a què sotmetem al planeta dia rere dia. I una de les mesures més urgents ha de ser acabar amb la ingent quantitat de plàstics abocaments en els oceans.

Una de les últimes idees i més innovadores és la que es durà a terme a Rotterdam. Aquesta ciutat holandesa serà la primera del món en què l'asfalt serà substituït per plàstic.

Però, circularem sobre de ampolles i bosses trencades? No exactament. Aquesta iniciativa de l'empresa VolkerWessels pretén construir blocs de polímers sintètics dels quals estan formats els plàstics que es tiren a la mar.
Residus humans acumulats en una platja del Carib

  • Banyen els gossos en quitrà i els deixen al carrer perquè s'enganxin a terra. 

Les xifres d'aquest drama són alarmants. Segons denuncia Greenpeace, 200 quilos de plàstic s'aboquen al mar cada segon. El fòrum econòmic de Davos, per la seva banda, adverteix que, si no posem remei, el 2050 el pes total dels residus plàstics a l'oceà serà superior al de peixos a tot el planeta.

La idea de VolkerWessels és revolucionària. Gràcies a aquests paviments plàstics, l'ús del ciment quedarà reduït i els residus que ofeguen el oceans podran ser reutilitzats i no seran cremats ni enterrats.

"El plàstic ofereix tot tipus d'avantatges en comparació amb la construcció actual, tant en el desenvolupament de les carreteres com en el seu manteniment", assenyala Rolf Mars, un dels responsables de l'empresa holandesa.

Ser beneficiós per al medi ambient no està renyit amb la practicitat ni amb la utilitat. Mentre que evita l'emissió de milers de tones de CO2 a l'atmosfera, el projecte PlasticRoad proposa crear carreteres amb major aguant, tal com apunten els seus responsables.

Aquest nou paviment hauria de ser capaç d'aguantar temperatures extremes des dels 80 º als -40º. Els blocs es crearan en una fàbrica, de manera que el seu transport i instal·lació (semblant a un joc de Lego) serà més eficient que el mètode tradicional, que exigeix ​​de molta més maquinària en tots els punts del procés.

A més, dins de cada placa o maó hauria un espai buit on poder instal·lar sistemes de canalització d'aigua, cablejat elèctric o, entre altres, de telèfon.

Sobre el paper, tot són avantatges: el material no requeriria manteniment, ja que no es veuria afectada per la corrosió ni el clima; el temps de vida d'aquestes carreteres seria el triple del que és habitual; la seva col·locació no causaria problemes de trànsit; però, sobretot, podria evitar les 1,6 milions de tones de CO2 que suposen la producció d'asfalt.



Aquesta no és l'única iniciativa que lluita per netejar els oceans i per conscienciar la humanitat. The Ocean Cleanup, per exemple, vol netejar els plàstics flotants en els oceans de tot el planeta. Liderat pel jove Boyan Slat, el projecte va instal·lar la seva primera barrera flotant de 100 metres de llarg i romandrà durant un any al mar del Nord, a uns 23 quilòmetres de la costa d'Holanda.

Tots aquests moviments tenen un sol objectiu: mostrar-li al món que es pot viure de forma conscient, natural i pràctica sense oblidar el disseny i la protecció del nostre entorn.



01 d’octubre 2016

L'energia solar a Europa, tan potent com 100 nuclears

Europa ha trencat el sostre dels 100 gigawatts d'energia solar, mentre Espanya es despenja del carro de la fotovoltaica i segueix baixant sencers.


El Mundo, 29 de febrer

«El vell continent és la primera regió al món que arriba a aquesta xifra», recalca James Watson, director executiu de SolarPower Europe. «Cap altra tecnologia ha crescut tan ràpid. Europa ha marcat el camí, però Àsia ve trepitjant molt fort i recollirà aviat el testimoni ». El nou rècord de la solar equival a la potència de 100 centrals nuclears com la de Trillo, la més potent d'Espanya.
El vell continent comptava en 2008 amb prou feines 5 gigawatts d'energia solar. Espanya es va sortir literalment del mapa aquest any i va rondar el 40% de la potència instal·lada a Europa, fins arribar a fer-se amb el llavors campió del món Alemanya (superada l'any passat per la Xina).
Vuit anys després, la contribució total del nostre país es queda en el 5%. De segona potència europea hem passat a ser cinquens, superats (per aquest ordre) per Itàlia, Regne Unit i França. La potència instal·lada a les illes britàniques, gràcies en gran part al know how espanyol, supera ja els 10 gigawatts i pràcticament duplica els 5,4 del nostre país, gairebé inalterables des de la arrencar la marxa enrere de les renovables.
«Espanya segueix tenint una grandíssim potencial i ens arriben notícies d'una reactivació comercial del sector», assegura James Watson, que avui encapçalarà a Brussel·les la celebració de la fita europeu. «Però tot depèn de la inestabilitat política ... Esperem que Espanya es torni a pujar al carro de la solar i contribueixi a assolir la meta dels 200 gigawatts en un temps rècord, possiblement en el 2022».
A l'energia fotovoltaica, que contribueix al 5% del pastís energètica europea, li quedes però encara un llarg camí per arribar a l'eòlica, que suposa al voltant del 11%. Watson preveu que el sorpasso es produirà en el 2030 amb una política favorable. «Crec fermament que el 2040, l'energia solar serà la principal font global d'energia», sosté el director executiu del SolarPower, que no amaga les bandades que ha patit el sector en diversos països europeus.
En els dos últims anys, el creixement europeu ha estat possible gràcies sobretot a l'estirada del Regne Unit. El país de la nuvolositat invariable tocarà previsiblement sostre aquest anys, després de la retallada als subsidis, però per darrere ve França prement l'accelerador amb la meta de 20 gigawatts el 2022, triplicant la seva potència actual.
Itàlia s'ha recuperat després del cop de la crisi i contribueix a prop del 20% del pastís solar europea, per darrere d'Alemanya, que segueix representant el 40%. Portugal, que l'abril passat va aconseguir el miracle de quatre dies consecutius funcionant amb renovables, s'ha proposat multiplicar per quatre la seva potència actual i arribar als 2 gigawatts, mentre que les nova llei de renovables a Grècia s'ha fixat la meta de 2, 6 gigawatts.
A Espanya, mentrestant, seguim sumits «en la paràlisi decretada fa tres anys per un Govern que s'ha plegat a les exigències de l'oligopoli fòssil i nuclear», segons denuncia Rodrigo Irurzun, portaveu de la Plataforma per un Nou Model Energètic. «L'aturada ha estat tal que farà que sigui molt difícil que complim els objectius de la UE per al 2020 en la lluita contra el canvi climàtic», assegura.
Irurzun qualifica de «indignant» la situació d'Espanya en el context europeu. «Des de la Plataforma, que va néixer fa ja quatre anys com a iniciativa ciutadana, celebrem l'avanç de la fotovoltaica a nivell mundial ia Europa. Els senyals que el model està canviant són clares, ja que gran part de la nova potència instal·lada en molts països ho és de cap manera d'autoconsum. Estem convençuts que la situació d'Espanya serà temporal: és urgent un canvi en la política energètica per establir un marc normatiu clar i per permetre el desenvolupament de la fotovoltaica i de les energia netes, davant d'un model contaminant, perillós, opac i obsolet », sentencia Irurzun.