Durant aquest 2016 ha esdevingut la segona pitjor marca del desglaç de l'Àrtic, aquesta és deguda al impacte produit pel canvi climàtic, i encara que no arriba a superar la marca que es va fer a l'any 2012, aquest desglaç té un gran risc per nosaltres, ja que cada vegada és més dificil regenerar el gel que es fon durant l'estiu amb les temperatures baixes de l'hivern.
Alguns estudis han previst que en unes dècades ens podriem quedar sense gel a l'estiu a causa del augment de temperatura que hi ha any tras any, ja que encara que a l'hivern es regeneri una part del gel, aquest nou, té menys gruix i fa que sigui molt més facil descongelar-lo.
Alguns estudis han previst que en unes dècades ens podriem quedar sense gel a l'estiu a causa del augment de temperatura que hi ha any tras any, ja que encara que a l'hivern es regeneri una part del gel, aquest nou, té menys gruix i fa que sigui molt més facil descongelar-lo.
La banquisa boreal, la capa de gel que cobreix l'oceà Àrtic, va aconseguir el passat 10 de setembre el mínim anual amb una extensió total de 4,14 milions de quilòmetres quadrats, el que suposa la segona pitjor marca, en empat amb el 2007, des que al 1978 van començar els mesuraments satel·litals, segons han informat la NASA i el NSIDC (Centre Nacional de Dades sobre Neu i Gel dels Estats Units).
Els registres d'aquest any han quedat molt per sota de la mitjana de les últimes dècades, caracteritzades per un descens progressiu encara que irregular de la superfície ocupada pel gel. Concretament, l'extensió de la banquisa al mínim anual va ser de 6,22 milions de quilòmetres quadrats a la mitjana del període 1979-2000, és a dir, un 34% més que en l'actualitat. Així i tot, la marca d'aquest any s'ha situat relativament lluny del rècord negatiu del 2012, que va ser de només 3.390.000.
Pel que fa a la mitjana històrica, les principals pèrdues de gel es concentren en els mars de Beaufort, Chukchi i Laptev, així com en aquest de Sibèria. Abans estaven plens de gel i ara només s'observa en ells la immensitat de l'aigua marina.
"La coberta de gel marí de l'Àrtic i els mars que l'envolten ajuden a regular la temperatura del planeta, influeix en la circulació de l'atmosfera i l'oceà, i té un impacte en les comunitats i els ecosistemes de l'Àrtic", destaca la NASA . El pitjor problema és que el desglaç d'aquest any no només confirma la tendència a la baixa vinculada al canvi climàtic, sinó que "no s'observa res que indiqui que la situació vagi a canviar", com destaca el director de l'NSIDC, Mark Serreze.
EVOLUCIÓ IRREGULAR
La fusió del gel de l'Àrtic ha tingut aquest any un comportament que ha sorprès els científics. Al principi, després d'haver assolit el mínim històric a l'hivern, tot indicava que es batria el rècord negatiu estival de l'any 2012, però les baixes pressions atmosfèriques i el cel ennuvolat de juny i juliol "van desaccelerar la fusió", com explica la NASA. Finalment, després de dos grans tempestes a l'agost, la fosa del gel va prendre un nou impuls fins a esdevenir el segon més intens 'ex aequo' de la història recent.
Com sempre ha succeït, la banquisa d'aquest any començarà a recuperar-se quan arribin els primers freds de la tardor i el Sol es situï més baix en l'horitzó. I fins i tot arribarà en ple hivern una extensió no molt allunyada del període de referència 1979-2000. No obstant això, serà només un miratge: el problema a l'Àrtic és que les temperatures més càlides no només acceleren el desglaç estival, sinó que també dificulten la formació de nou gel durant l'hivern. Com a resultat, la banquisa -especialment les seves regions exteriors- és cada vegada més fina i es fon amb facilitat quan els dies s'allarguen i els termòmetres se situen sobre zero. De fet, només el 7% de l'extensió de la banquisa està formada per gels de més de quatre anys.
La majoria dels models de càlcul climàtic preveuen que en poques dècades l'Àrtic quedarà lliure de gel a l'estiu fins i tot en les zones que ara es conserven en millor estat, com les costes septentrionals de les illes de Groenlàndia i Baffin, el que constituirà una situació inèdita en els últims 700.000 anys.
