Gegant "mar de plàstic" a la costa d'Hondures

A la costa d'Hondures s'ha trobat un gegant "mar de plàstic" entre les illes de Roatán i Cayos Cochinos, al Carib hondureny. Això ha generat un gran impacte a la hidrosfera afectant a diverses varietats d'éssers vius que puguin viure en aquella zona, com per exemple en altres zones del món com a Noruega on es va trobar una balena morta a causa de l'asfixia que li van produïr 30 bosses de plàstic a l'estòmac.

El mar de plástico en la costa de Hondures.

El País 30/10/2017

Un mar de raspalls de dents, forquilles, culleres, plats i ampolles de plàstic. Aquesta és la imatge que ha captat la fotògrafa i activista britànica Caroline Power entre les illes de Roatán i Cayos Cochinos, al Carib hondureny. "Veure que s'assassini i s'asfixiï lentament una cosa que m'importa tant va ser devastador", ha dit Power al diari britànic The Telegraph.


"Això ha de detenir-se, pensin en les seves vides diàries. Com es van dur a casa el menjar sobrant l'última vegada que van menjar en un restaurant? És probable que [l'embolcall] fora escuma de poliestirè, es servís amb una forquilla de plàstic i després la posessin en una bossa de plàstic ", ha escrit Power a Facebook. La publicació, del passat 16 d'octubre, ha estat compartida més de 2.770 vegades i ha tingut més de 1.100 reaccions en aquesta xarxa social.



La fotògrafa, que s'especialitza en imatges submarines, ha explicat que la troballa es va produir durant un viatge de busseig a uns illots que són coneguts perquè amb prou feines depassen el nivell de l'aigua i permeten a les exploracions albiraments "prístins". "Observar les escombraries i les deixalles va ser descoratjador", ha detallat la fotògrafa.

Visió del mar de plàstic des d'un vaixell

L'organització ambientalista Blue Planet Society ha argumentat que la causa de l'anomenat "mar de plàstic" són les escombraries arrossegada pel fronterer riu Motagua des de Guatemala a les costes hondurenyes. Els dos països han tingut frecs en els últims tres anys per la contaminació de l'afluent.


"El Govern d'Hondures lamenta que tot i els diferents acostaments davant el Govern de Guatemala i els esforços que s'han realitzat, els mateixos no han estat suficients (...) i encara no es veuen resultats concrets i palpables", ha expressat la Secretaria hondurenya de Relacions Exteriors en un comunicat que es va divulgar el passat 23 d'octubre.


Tegucigalpa ha exigit la mitigació dels danys i una indemnització per "la inversió que el Govern ha realitzat". El president guatemalenc, Jimmy Morales, ha dit al diari Prensa Libre que ha platicado amb el seu homòleg hondureny sobre les tasques per combatre aquest problema, però que "encara no estan definides".

El fuel que mata milers de nadons cada any a Nigèria

Nigèria és un país amb grans reserves petrolíferes, les quals podem utilitzar com a recurs. No obstant això, la manera d'extreure aquest recurs no és gaire segura, ja que en bastants casos trobem que durant l'extracció d'aquest petroli es produeixen vessaments, els quals generen un gran impacte al medi ambient. Però la cosa no s'acaba aquí, sinó que aquests vessaments contaminen molt l'aigua, i de cara a la població nigeriana suposa un gran risc induït, ja que a causa que és un país poc desenvolupat no té la mateixa capacitat de filtració d'aigua que tenen les grans ciutats, això ocasiona una gran pèrdua de població per intoxicacions, especialment de nadons.

Nigèria, un dels països més rics en reserves petrolíferes, va registrar 6.637 abocaments entre 2005 i 2015.

El país 19/10/17

Tan sols el 2012 uns 16.000 nens van morir en el seu primer mes de vida a causa dels efectes devastadors per a la salut dels vessaments de petroli, segons un estudi de la Universitat de Navarra.

Quan arribi el moment en què el seu fill aprengui a gatejar, desenes de milers de nadons hauran mort a Nigèria. Tan sols el 2012 uns 16.000 van morir en el seu primer mes de vida a causa dels efectes devastadors per a la salut dels vessaments de petroli. Són morts evitables. El 70%, uns 11.000, haurien sobreviscut almenys al primer any si no s'haguessin vist exposats als hidrocarburs en la seva vida diària, segons l'estudi The effect of oil spills on infant mortality: Evidence from Nigèria (L'efecte dels abocaments de petroli sobre la mortalitat infantil: el cas de Nigèria), publicat pel Navarra Center for International Development.

Cada any milers de nounats moren respirant i bevent hidrocarburs que ataquen els seus cossos. Hi ha alguns condemnats a transportar malalties des del gènesi per l'esperma contaminat del seu pare i altres que ho contrauen durant el procés de gestació a través del cordó umbilical o el teixit de la mare.

Que el petroli és nociu i mata ho sabem després d'anys d'investigacions. Però conèixer com mata, a qui mata i on només es pot arribar a saber si s'atorga temps, confiança i recursos a investigacions científiques que donin a conèixer una realitat amagada. Descobrir un problema és el primer pas per poder treballar i combatre-ho. La inversió en investigacions que comportin mètodes empíric-analítics és fonamental per lluitar contra la pobresa i prevenir alarmants tragèdies humanes.

Nigèria, un dels països més rics en reserves petrolíferes, va registrar 6.637 abocaments entre 2005 i 2015. Ja sigui a causa d'errors de manteniment, al vandalisme de les canonades o a robatoris de fuel, els vessaments abunden al país. L'estudi citat dalt indaga en els efectes que aquests causen en aquelles famílies que viuen colze a colze amb les reserves de fuel.

Localització dels departaments de salut i vessaments de petroli a Nigèria

Els investigadors suïssos Anna Bruederle i Roland Hodler, de la Universitat de St. Gallen, precursors de l'estudi, van concloure que els vessaments de petroli doblen la taxa de mortalitat durant el primer mes de vida per a aquelles mares que van quedar embarassades després d'un abocament, mentre que els efectes per a aquelles en avançada gestació eren molt menors. També van descobrir que els nens que sobrevivien creixien amb menor pes del que correspon a la seva altura.

Investigacions pioneres com aquesta són un exemple de la necessitat d'invertir en estudis de qualitat per descobrir realitats desconegudes. Només amb mètodes empíric-analítics podem obtenir les dades a partir dels quals es pot formar una opinió ajustada a la realitat.

No podem trobar solucions efectives a problemes universals com la pobresa si no sabem les causes. Per prevenir tragèdies humanes com la mort de milers de nadons contaminats pel petroli a Nigèria primer cal saber que això efectivament passa, i per això són cada vegada més necessàries les investigacions científiques.

David Soler Crespo és investigador assistent al Navarra Center for International Development de l'Institut Cultura i Societat de la Universitat de Navarra. El centre compta amb un equip interdisciplinari d'economistes, politòlegs, sociòlegs i d'altres disciplines que s'esforcen per alleujar la pobresa extrema als països més pobres del món.

El volcà Popocatépetl desperta després del terratrèmol

El passat 27 de setembre es va produir una erupció en el volcà mexicà Popocatépetl. L'erupció volcànica va ser majoritàriament causada a causa del terratrèmol de magnitud 7,1 en l'Escala de Ritcher que es va produir una setmana abans a una localitat propera al volcà. Per sort aquesta erupció no ha tingut un risc gaire elevat pel fet que ni el fum ni la cendra que exhalava el volcà van arribar a la població més propera. Tot i això sí que ha afectat a l'atmosfera a causa de l'elevada emissió de gasos alliberats.

El volcà Popocatépetl el 27 de setembre de 2017

El País 27/09/17

"Imagini una ampolla de soda. Penseu què passaria si la agitem amb força i la destapem. En fer-ho, tot aquest gas acumulat sortirà volant", explica a aquest diari el director del Centre Nacional de Prevenció de Desastres (CENAPRED), Hugo Delgado. Una cosa similar li ha passat al volcà Popocatépetl després del terratrèmol que va sacsejar el centre de Mèxic el passat 19 de setembre i que s'ha cobrat més de 330 vides. El sisme també va remoure les entranyes del colós de més de 5.400 metres d'altura i aquest dimecres va despertar amb una fumarola de dos quilòmetres, amb vapor d'aigua i cendra, recordant al centre del país que està més viu que mai. I a 60 quilòmetres de la capital.

Encara que des de l'organisme encarregat de supervisar el volcà expliquen que l'activitat es troba dins dels paràmetres habituals i amb una fase de risc mínima, reconeixen que el terratrèmol ha precipitat l'erupció. "Havíem vist abans dels sismes manifestacions que ens indicaven que s'estava acumulant material magmàtic al cràter. Per tant, sabíem que anava a passar, però havíem previst que passés a l'octubre. El més probable és que el tremolor fes que ocorregués abans" , explica el director de l'organisme i doctor en vulcanologia.

El vent ha decidit que la pluja de cendra es desplaci cap a Morelos, precisament una de les regions més afectades pel sisme. I els experts adverteixen que, tot i que es troba en una fase dues d'emergència i només s'han de seguir les recomanacions bàsiques (no acostar-se al cràter), això pot empitjorar les condicions en què es troben algunes construccions danyades pel terratrèmol. "Recomanem que no deixin que s'acumuli la cendra en els sostres més inestables, perquè amb les pluges intenses es podria tornar més pesat i arribar a col·lapsar", precisa Delgado

Encara que des del CENAPRED insisteixen que l'activitat és habitual i que no han determinat una relació directa amb el sisme de fa una setmana, hi ha antecedents que un fort fenomen sísmic pot incrementar l'activitat del volcà. Delgado explica que després d'un tremolor d'una magnitud similar al de l'19 de setembre, el que es va produir el 15 de juny de 1999, el Popocatépetl va experimentar una de les etapes més eruptives de la seva història. Això es va manifestar un any després, al desembre de l'any 2000.

L'erupció d'aquest dimecres va començar al voltant de les tres de la matinada i va emetre fragments incandescents, que van volar entre 600 metres i un quilòmetre de distància sobre els vessants del volcà. Tot dins el perímetre de seguretat de 12 quilòmetres. Aquesta activitat es va mantenir durant més de sis hores i va provocar la caiguda de cendra en els poblats de Ecatzingo i Atlautla en l'Estat de Mèxic, i en Atlatlahuacán, Ocuituco, Oaxtepec, Jiutepec i Yautepec, a Morelos.

El Popocatépetl, que en náhuatl significa Muntanya que fumeja, està vigilat les 24 hores per quatre càmeres de vídeo que transmeten en directe tota la seva activitat. En un radi de 100 quilòmetres viuen unes 27 milions de persones i, per tant, cada vegada que desperta s'encenen totes les alarmes. Els habitants del centre del país es pregunten si la Naturalesa els pot donar una treva.
.