Núvol tòxic a Igualada

Un gran ensurt ha marcat avui la vida dels veïns d'Igualada i les poblacions de la rodalia arran de l'explosió que s'ha produït al pati exterior de l'empresa química Sima, a tres quarts de deu del matí. Després de la deflagració, que ha causat ferides lleus a tres treballadors, ha saltat l'alarma pel núvol químic de color taronja que s'ha instal·lat sobre la zona. No se sabia exactament quin grau de toxicitat podia tenir i quins eren els perills, de manera que Protecció Civil ha ordenat el confinament de tota la població, unes 60.000 persones. 

Notícia de Ara.cat, 12/02/2015

Un gran ensurt ha marcat avui la vida dels veïns d'Igualada i les poblacions de la rodalia –Òdena, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Jorba i Sant Martí de Tou– arran de l'explosió que s'ha produït al pati exterior de l'empresa química Sima, al polígon Les Comes, a tres quarts de deu del matí. Després de la deflagració, que ha causat ferides lleus a tres treballadors, ha saltat l'alarma pel núvol químic de color taronja que s'ha instal·lat sobre la zona. No se sabia exactament quin grau de toxicitat podia tenir i quins eren els perills, de manera que Protecció Civil ha ordenat el confinament de tota la població, unes 60.000 persones. 

La mesura s'ha anat aixecant gradualment a mesura que s'aclarien dubtes, es reduïa el grau d'alarma i es començava a dir que el núvol, de fet, no era ben bé tòxic sinó "corrosiu" i "irritant", segons paraules emprades pel conseller d'Interior, Ramon Espadaler, i el responsable dels Bombers en una roda de premsa feta al migdia. En aquest moment ja s'havia limitat el confinament a les persones més vulnerables: nens de zero a tres anys i persones grans, dones embarassades i adults amb problemes respiratoris.

Finalment, cap a les tres s'han aixecat totes les restriccions i ordres de confinament. Tot i que s'ha insistit que hi havia perill per a la població, Protecció Civil ha anunciat que es mantindria la fase d’alerta del PLASEQCAT. "Ara toca gestionar la resta de producte que ha quedat emmagatzemat", ha dit Espadaler. A més, també s'ha establert una àrea restringida al voltant de l'empresa on s'ha produït l'explosió, on només hi poden accedir els cossos policials i serveis d'emergències.

Segons les primeres informacions, l'explosió s'ha produït durant una maniobra de càrrega i descàrrega en què s'ha barrejat accidentalment àcid nítric –el producte tòxic i corrosiu que formava part del núvol– i clorur fèrric. La situació d'inversió tèrmica i falta de vent dificultava que el núvol es diluís, però la inversió tèrmica ha anat desapareixent progressivament.

Els 11 ferits: 6 atesos a l'hospital i 5 al lloc dels fets

L'explosió ha provocat ferides lleus a tres treballadors de l'empresa on s'ha originat, un dels quals tenia cremades de consideració en una mà. Tots tres han estat traslladats a l'Hospital d'Igualada, on han estat unes hores en observació. S'ha apuntat que possiblement un d'ells hauria de passar una nit ingressat. Posteriorment, tres persones més han hagut de ser ateses a l'hospital, dos treballadors de la fàbrica del costat de l'empresa Sima i un veí d'Òdena. Paral·lelament, s'han atès cinc persones més –tres bombers i dos ciutadans– al lloc dels fets, per irritació dels ulls, però no ha calgut traslladar-les al centre sanitari.

El núvol químic ha obligat a tallar l'accés al polígon industrial Les Comes des de la C-37, les sortides 555 i 554 de l'A-2 i el servei de la línia R6 de FGC entre la Pobla de Claramunt i Igualada. Les sortides de l'A-2 i la circulació de la línia R6 s'han normalitzat poc abans de la una del migdia.

El departament d'Ensenyament havia demanat a les famílies que, en cas de mantenir-se el confinament, no anessin a buscar els nens a l'escola. L'Ajuntament d'Igualada ha informat que, tot i que el confinament només es mantenia per a nens de zero a tres anys, es distribuirien dinars per a tots els alumnes de les escoles, tot i que finalment hi ha hagut una certa confusió perquè la situació ha evolucionat ràpid i molta gent no sabia exactament què havia de fer.

Desforestació submarina a Eivissa

Les extenses praderes de posidònia s’estan perdent, a causa de la desforestació. La desforestació és deguda a l’impacte que els humans fem sobre les praderies, ja que s’utilitza el mètode de pesca d’arrossegament i a més, per les construccions a la línia de costa, encara que també per les ancores. L'organització ecologista Grup d'Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB) ha centrat el focus en els fondejos dels vaixells a les cales d'Eivissa. La posidònia evita l’erosio i ajuda a la creació de sorra per a les platges, a més de utilitzar el CO2. En els últims anys s’han reduït l’extensió de la posidònia.

S’estan adoptant diverses mesures correctores per a la conservació de l’espècie, com la utilització de boies ecològiques que impedeixen la destrucció de les praderies de posidònia. 

El País; 5/2/15

Praderies de posidònia desforestada a Eivissa

Les extenses praderies de posidònia oceànica s'estan perdent. Aquesta planta aquàtica -endèmica a la Mediterrània i que només sobreviu en zones de poca profunditat, de fins a 40 metres-, està patint un procés de desforestació. I l'ésser humà està darrere d'aquesta reducció de biodiversitat. "Dues terceres parts de les pèrdues de praderies de posidònia es deuen a impactes físics provocats per l'home, com la construcció a la línia de costa o la pesca d'arrossegament", indica Núria Marbà, investigadora Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, dependent del CSIC i la Universitat de les Illes Balears. "Les àncores també estan darrere d'aquesta pèrdua", afegeix Marbà. "Cada vegada que es llença l'àncora en un prat s'arrenquen fas", afirma.

L'organització ecologista Grup d'Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB) ha centrat aquest dijous el focus en els fondejos dels vaixells recreatius i el turisme a les cales d'Eivissa. GEN-GOB ha presentat l'informe La posidònia, una responsabilitat compartida. Seguiment de zones de fondeig. Es tracta del balanç del programa de control submarí realitzat en quatre de les cales amb més pressió turística de l'illa: Talamanca, Porroig, Cala d'Hort i Cala Salada. Aquesta organització conclou que la "creixent pressió nàutica i la manca de gestió de les zones de fondeig" estan desencadenant "la desforestació de les praderies".

"Talamanca és on més posidònia s'ha perdut. Allò és un caos, a l'estiu funciona com un port", detalla Jordi Sáez, encarregat de coordinar el projecte de seguiment de GEN-GOB. "Hi ha un impacte erosiu sobre les praderies de posidònia oceànica a causa del ancoratge d'embarcacions en trànsit que fondegen a les cales o ancoratges de l'illa", conclou l'informe presentat aquest dijous. Aquest mateix problema d'erosió s'ha detectat en el cas de "les estructures fixes per a l'amarratge d'embarcacions" que hi ha a les zones estudiades. "Aquest efecte es deu principalment a l'acció de les seves cadenes durant el borneig de les embarcacions amarrades. La salut dels hàbitats confrontants amb aquests fondejos experimenta signes de degradació", alerta l'informe. Sáez apunta a un altre problema lligat a la navegació recreativa: la manca de control sobre les aigües residuals, que s'aboquen al mar des de les embarcacions.

La posidònia és un bioindicador. "Quan hi ha extensions importants això indica que la costa està en bon estat", assenyala Marbà. I, alhora, aquesta planta contribueix a millorar la qualitat de les aigües: "Evita l'erosió i ajuda a la creació de sorra a les platges". A més, és un "embornal de CO2" de gran capacitat. "Captura i enterra el CO2 durant milers d'anys", sosté Marbà.

Aquesta investigadora és una de les autores d'un article, publicat en Biological Conservation, en el qual s'analitza l'evolució de les praderies entre 1842 i 2009 a la Mediterrània occidental. En els últims 50 anys, segons aquest article, s'ha reduït l'extensió de posidònia entre un 13% i un 38% a la zona d'estudi. "A Balears hi ha poques dades sobre evolució de la superfície, però estem perdent densitat de les praderies", afirma Marbà.

La preocupació per l'impacte de l'home sobre aquesta planta és compartida pel Comitè de Patrimoni Mundial de la Unesco i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, que han alertat en diverses ocasions del perill dels fondejos i els abocaments d'aigües residuals. Durant les èpoques de major pressió, s'instal·len 330 boies ecològiques, que impedeixen que es destrueixin les praderies. Només en aquestes boies, 4.484 embarcacions van fondejar el passat estiu.

Vídeo sobre praderies de posidònia desforestades 

 

L'Organització Meteorològica Mundial declara el 2014 com l'any més calent

L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha confirmat que el 2014 va ser l’any més calent del Planeta Terra des de que hi ha registres. La temperatura mitjana de la Terra i de la superfície de l’oceà ha augmentat. L’escalfament global continuarà incrementant-se a conseqüència de l’augment del nivell de gasos hivernacles a l’atmosfera. Els gasos hivernacles produits pels éssers humans, produeixen un impacte al planeta, ja que afavoreix el canvi climàtic. La OMM alerta les conseqüències del canvi climàtic i busquen mesures correctores. Gran part de la energia que queda en l’atmosfera, gràcies als gasos hivernacles que produeixen els combustibles fòssils acaben als oceans. Els últims anys d’aquest segle han sigut els més calorosos, 14 dels 15 anys. 

Banyistes en la platja de la Barceloneta, el 31 d'octubre de 2014

El Periódico: 2/2/15

L'Organització Meteorològica Mundial (OMM), la màxima autoritat en aquest àmbit, va confirmar aquest dilluns que el 2014 ha estat l'any més calent des que es tenen registres, de manera que 14 dels 15 anys més calorosos de la història s'han produït al segle actual.

La temperatura mitjana de l'aire sobre la terra i la superfície de l'oceà va ser 0,57 graus centígrads superior a la mitjana de llarg termini (14 graus centígrads), en el període entre 1961 i 1990, pres com a referència.

Els altres dos anys més calorosos de la història, segons els actuals registres, van ser 2010 i 2005, quan les temperatures van estar 0,55 i 0,54 graus centígrads, respectivament, per sobre, respecte al mateix període.

La diferència, per tant, és d'alguns centèsimes de grau, el que entra al marge d'error, segons l'OMM. "La diferència és mínima entre els tres anys més calents", ha afegit l'entitat científica de les Nacions Unides.

Més enllà de l'impacte d'aquests càlculs i que la temperatura hagi estat més elevada tal o tal any, l'organització va dir que això confirma la tendència continua a l'escalfament global i el risc de patir cada vegada més les seves conseqüències.

L'any passat es van registrar onades rècord de calor combinades amb pluges torrencials i inundacions en molts països, mentre que en altres hi va haver sequeres, el que és característic del canvi climàtic.

"Preveiem que l'escalfament global continuï causa de l'increment dels nivells de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera ja que el contingut de calor augmenta en els oceans", va dir el secretari general de l'OMM, Michel Jarraud.

L'OMM ha estat pionera a alertar sobre el canvi climàtic i el seu impacte en l'escalfament del planeta, i ha incidit en el paper que tenen les activitats humanes en l'acceleració d'aquest fenomen.

D'una altra banda, l'Organització ha indicat que també els oceans van experimentar temperatures rècord el 2014.

En aquesta circumstància, el que més estrany que ha semblat als científics és que aquestes temperatures altes han passat "en l'absència d'un fenomen del Niño totalment desenvolupat".

El Niño es caracteritza per l'escalfament de les temperatures superficials de l'aigua. Segons la ciència, el 93 per cent de l'excés d'energia que queda atrapada en l'atmosfera a causa dels gasos d'efecte hivernacle (provinents dels combustibles fòssils i altres activitats humanes) acaben als oceans.

Per això es considera que el mesurament de la calor que aquests contenen és fonamental per entendre el sistema climàtic.

2014, un any molt calorós

Protocol de Madrid contra la contaminació fallit

Durant els últims anys el govern de Madrid ha estat creant normatives que no tenien en compte la contaminació i l'impacte que això suposa per l'atmosfera. Finalment, després d'estar  sis anys consecutius incomplint els límits legals de diòxid de carboni, l'Ajuntament d'aquesta Comunitat Autònoma ha decidit crear un protocol que permeti reduir al mínim aquesta contaminació. Tot i així, els ecologistes es queixen de que amb això no s'arribarà a solucionar res.

Contaminació sobre Madrid vista desde Paracuellos

La Vanguardia; 06/02/2015

"Ecologistes en Acció replica a l'Ajuntament de Madrid, després d'haver estat aprovat el protocol contra la contaminació. Els ecologistes sostenen que les mesures acordades no resolen res. El llistó i els requisits oficials exigits per aplicar les mesures són tan alts que no haguessin servit per protegir la salut dels madrilenys, diu aquesta organització.
Després d'anys d'incompliments legals sobre els nivells de contaminació de l'aire, l'Ajuntament de Madrid va adoptar un protocol d'actuació en casos de fortes superacions de diòxid de nitrogen. "No obstant això, el disseny del protocol no servirà per evitar ni per pal·liar els nitrogenazos", diu Ecologistes en Acció.
Aquesta organització ha analitzat què hauria passat en els dos últims episodis de forta contaminació si aquest protocol ja hagués estat en vigor. "Poc o res, és la resposta", diuen. Madrid porta sis anys consecutius incomplint els límits legals sobre diòxid de nitrogen: des que la normativa va entrar en vigor, el 2010, fins al moment actual, el 2005, any en què ja diverses estacions han superat els límits legals, segons ha denunciat Ecologistes en Acció.
El nou protocol va ser anunciat el dijous, tot i que és molt similar a l'esborrany que ja manejava l'Ajuntament de Madrid des de juliol de 2014. "Però el més greu és que no servirà ni per complir la llei ni per a protegir de forma adequada la salut dels madrilenys ", diuen.
Ecologistes en Acció ha confrontat el protocol i els nivells que estableix per entrar en funcionament amb els dos últims episodis de contaminació patits a Madrid. El penúltim episodi de forta contaminació per NO2 va tenir lloc a finals d'octubre de 2014. El 29 d'octubre es van donar les condicions perquè s'apliqués el que el protocol classifica com a escenari 1: aquest dia s'hauria començat a informar a la població a través dels mitjans de comunicació i s'hauria reduït la velocitat en la M-30 i en les radials a l'interior de la M-40 a 70 km / h.
Un dia després, el 30 d'octubre, s'hauria arribat l'escenari 2, provocant que es prohibís l'aparcament als no residents a la zona SER i redoblant les alertes a la població. El gran problema és que totes aquestes mesures s'haurien adoptat just al final del període anticiclònic (que va concloure el 31 d'octubre), quan bastants estacions ja havien superat nombroses vegades el valor límit horari. Les actuacions no haurien tingut pràcticament incidència en la millora de la salut pública, diu aquesta organització.
En el cas de l'episodi més recent, el registrat a finals de desembre i les dues primeres setmanes de gener de 2015, l'anàlisi és semblant. Es van registrar 194 superacions del valor límit horari per NO2 (200 mg / m3) en total i 6 estacions van esgotar el crèdit de 18 superacions permeses per a tot l'any.
Tot i això, només s'hauria arribat al escenari 1 en poques estacions i això només hauria succeït en els últims dies de l'nitrogenazo. En cap cas s'hauria arribat a l'escenari 2, perquè el protocol estableix que les superacions s'han de donar de forma consecutiva i en diverses estacions de la mateixa zona.
"L'aplicació d'aquest protocol, prevista per a març, no garantirà ni que es compleixi la llei ni que es protegeixi adequadament la salut dels madrilenys i madrilenyes. Més aviat sembla una estratègia del govern municipal perquè sembli que s'actua quan en realitat es posen les condicions perquè tot just haver d'intervenir ", assenyalen.
"L'Ajuntament oblida que la millor estratègia de lluita contra la contaminació de l'aire és la prevenció i la previsió. És a dir, prevenir la mala qualitat de l'aire mitjançant mesures estructurals i continuades, i preveure les situacions de pic de contaminació -els anticiclons no arriben d'improvís, sinó que es coneix la seva evolució- per evitar, amb antelació, que s'arribi a nivells malsans de contaminació ", conclouen."

Vídeo sobre el protocol de Madrid:

Nicaragua, ¿oberta en canal?

El previst canal de Nicaragua causarà molts problemen, entre ells l'expulsió de milers de camperols de les seves terres o els hàbitat d'almenys 22 espècies vulnerables amenaçats. El govern de Nicaragua va iniciar aquesta construcció al 2014. Aquesta construcció de 278 quilòmetres travessarà importants àrees de selva verge i la major reserva d'aigua potable a Amèrica Central.

El País 6/02/2015

"Un immens moviment de fangs, l'expulsió de milers de camperols de les seves terres, l'aigua per beure afectada, els hàbitat d'almenys 22 espècies vulnerables amenaçats. El Canal de Nicaragua deixarà impactes encara més profunds que la rasa faraònica prevista per fer-ho realitat. I tot per aconseguir el pas de grans vaixells, una cosa tan perillós com innecessari. Les poblacions locals s'han mobilitzat en contra, però la resposta està resultant molt dura. Demanen des d'allà que es doni a conèixer l'amenaça de marxar un país en dos.

El govern de Nicaragua va iniciar a finals de desembre de 2014 la construcció de l'anomenat Canal Interoceànic, una obra faraònica pensada per permetre la navegació de grans embarcacions de transport entre l'Atlàntic i el Pacífic. L'obra, que compta amb inversors xinesos darrere, s'ha plantejat com un desafiament de les economies emergents a l'imperialisme nord-americà, representat pel Canal de Panamà i el seu projecte d'ampliació. Però no hi ha cap repte en realitat. Les grans navilieres i el capital financer dels EUA no es veuen amenaçats per aquest projecte i de fet no s'han manifestat en contra. És més, estan emparant altres projectes similars de transport ferroviari entre els dos oceans a Guatemala i Mèxic, el que suposarà una ferotge competència. Aquesta és una altra de les incerteses del Canal Interoceánico, la seva viabilitat econòmica.

Davant d'aquesta incertesa hi ha ja grans certeses: els impactes que el canal deixarà a la terra ia la societat nicaragüenca. Començant pel més greu, el projecte accentuarà el risc de catàstrofes naturals, ja que es construeix en una zona d'alt risc sísmic, partint en dos l'arc volcànic centreamericà i passant al costat de diversos volcans actius.

Una enorme excavació al llarg de 278 quilòmetres travessarà importants àrees de selva verge i la major reserva d'aigua potable a Amèrica Central, el llac Nicaragua o Cocibolca. Danyaria milers de quilòmetres quadrats de bosc, costa i aiguamolls que inclouen el sistema d'aiguamolls de San Miguelito (inclòs en la Convenció Ramsar), la Reserva Natural Cerro Silva o la Reserva de la Biosfera de Riu Sant Joan, per citar alguns.

L'obra afectaria els hàbitat d'almenys 22 espècies vulnerables i en perill d'extinció, d'acord amb la Llista Vermella de la UICN, incloent tapirs, jaguars, tortugues marines, corals i altres espècies; així com alguns dels escassíssims manglars verges, esculls de corall, boscos secs i boscos humits que encara perduren a Centreamèrica. El Corredor Biològic Mesoamericà serà partit en dos, i el canal i la seva infraestructura crearan una barrera descomunal de dispersió per a plantes i animals.

El canal també causarà fortíssims danys a la qualitat de l'aigua i la seva distribució, tot això en un país amb problemes d'escassetat hídrica. Els impactes combinats del procés de construcció del canal i dels vessaments accidentals de petroli de vaixells oceànics que utilitzessin la ruta podrien impedir l'ús de l'aigua del llac per beure, la pesca, el reg o el turisme. Només en el Llac Cocibolca caldria fer una rasa de 520 metres d'ample per 30 metres de profunditat, el que obligarà a moure 1.300 milions de tones de sediments i materials del fons del llac

Milers de pagesos es veuran expulsats de les seves terres de cultiui nombroses poblacions locals, tant camperoles com comunitats indígenes, es veuran obligades a desplaçar-se per la construcció del Canal. I això malgrat que la pròpia Constitució de Nicaragua reconeix i garanteix la inalienabilitat de les terres d'indígenes i afrodescendents, que no poden ser venudes, donades ni arrendades.

Sembla que poc importa la Constitució si ja s'ha entregat a la sobirania nacional nicaragüenc a un conglomerat financer internacional: el govern ha concedit al concessionari xinès total discrecionalitat per "negociar" l'adquisició de propietats tant al canal pròpiament dit com en els subprojectes que no estan a la ruta canalera.

Una vegada més s'invoca un "desenvolupament" emparat en megaprojectes que finalment només atenen els interessos de les grans corporacions aliades al poder polític local. Està demostrat que el veritable desenvolupament, l'únic possible, és el que es vincula amb les caracteístiques ecològiques, socials i culturals dels pobles. Així i tot, i fins i tot en termes purament d'enginyeria, l'obra proposada pel canal no respecta ni les més elementals bones pràctiques internacionals sobre megaprojectes, com va constatar una conferència organitzada per l'Acadèmia de la Ciència de Nicaragua al novembre de 2014 que va comptar amb la participació de 15 experts internacionals."

El canvi climàtic afectarà a les tempestes?

S'ha fet un estudi per a poder demostrar si realment el canvi climàtic augmentaria la incidència de les tempestes al planeta i quin impacte tindria.S'ha vist que hi hauria riscos per les pluges i que l'hidrosfera no quedaria repercutida.



























 MUY INTERESANTE 02/02/2015

En els últims anys, un assumpte de debat entre els experts del clima ha estat determinar si l'escalfament global anava a augmentar la incidència de les tempestes a nivell mundial.

Un estudi que acaba de fer públic la Universitat de Toronto (Canadà) suggereix que en realitat el còmput general no canviarà, ja que s'incrementarà la força de les més grans en detriment de les petites.
 
Per arribar a aquesta conclusió, els experts han comparat el clima global amb una màquina que necessita combustible -la energia del sol- per funcionar. L'aire dels tròpics està més calent, però aquesta calor es distribueix mitjançant la circulació atmosfèrica.
 
Aquesta és la missió de la màquina. No obstant això, part de l'energia (un terç, aproximadament) és emprada en la condensació d'aigua i la precipitació de pluja i neu 
En aplicar les lleis de la termodinàmica i les tècniques de l'oceanografia a aquest model, els científics de Toronto han comprovat que la "màquina atmosfèrica" cada vegada destinarà més energia al cicle de l'aigua -hi haurà més evaporación- i menys a la circulació de l'aire . Com a conseqüència, es produiran menys tempestes, però com l'atmosfera ha de desfer-se de totes maneres l'aigua, aquestes seran cada vegada més intenses.

vídeo
https://www.youtube.com/watch?v=aHN1e2SweLc

Islàndia està emergint perquè els seus glaceres s'esfumen

S'ha fet un estudi a Islàndia per saber-hi si l'actual aixecament ràpid de l'escorça d'Islàndia és el resultat del desglaç accelerqat de les glaceres de l'illa. El desglaç es produeix en augmentar el nivell global de CO2 a l'atmosfera, a causa de la crema de combustibles fòssils com el carbó, el petroli, o el gas natural, la radiació infraroja que s'emet com a conseqüència que la superfície terrestre s'escalfa per acció solar, no pot escapar tant, i una part queda retinguda per aquest excés de CO2.

Econoticias (30/01/2015)

L'escorça terrestre sota Islàndia està emergint a mesura que l'escalfament global fon grans capes de gel de l'illa. És la sorprenent conclusió d'un estudi de la Universitat d'Arizona acceptat per a publicació en Geophysical Research Letters. 

L'estudi és el primer a mostrar que l'actual aixecament ràpid de l'escorça d'Islàndia és el resultat del desglaç accelerat de les glaceres de l'illa i coincideix amb l'inici d'un escalfament que va començar fa uns 30 anys, diuen els científics. 

Alguns llocs en el centre-sud d'Islàndia s'estan movent cap amunt fins a 35 mil·límetres per any, una velocitat que va sorprendre als investigadors.

"La nostra investigació fa la connexió entre recent elevació accelerada i l'accelerat fosa de les capes de gel d'Islàndia", va dir l'autora principal, Kathleen Compton. 

Els geòlegs ja sabien que a mesura que les glaceres es fonen i es tornen més lleugers, la Terra es recupera del menor pes que representen les disminucions de gel.

CANVI INDUÏT PEL CLIMA A LA SUPERFÍCIE DE LA TERRA.

Que l'actual rebot detectat es relacioni amb una deglaciació passada o es degui a la pèrdua recent de gel ha estat una qüestió oberta fins ara, va dir el coautor Richard Bennett, professor associat de geociències de la "Islàndia és el primer lloc on podem dir que l'elevació accelerada significa una pèrdua de massa de gel accelerat", va dir Bennett. 

Per esbrinar la rapidesa amb l'escorça es mou cap amunt, l'equip va utilitzar una xarxa de 62 receptors de satèl·lit de posicionament global fixats a les roques al llarg d'Islàndia. Mitjançant el seguiment de la posició any rere any, els científics van veure que les roques es mouen i van poder calcular quant, una tècnica anomenada geodèsia. "El que estem observant és un canvi climàticament induït a la superfície de la Terra", va dir Bennett. 

Ha afegit que hi ha evidència geològica que durant la passada deglaciació, fa aproximadament 12.000 anys, l'activitat volcànica en algunes regions d'Islàndia va augmentar trenta vegades. 

Altres han estimat que el rebot de l'escorça d'Islàndia per l'escalfament podria augmentar la freqüència de les erupcions volcàniques, com l'erupció de 2010 del, que va tenir conseqüències econòmiques negatives a tot el món.

Video

http://www.ecoticias.com/naturaleza/99779/Islandia-emergiendo-porque-glaciares-esfuman