Catalunya, la cinquena comunitat autònoma que més vidre recicla

Amb 18,4 quilograms per habitant, Catalunya és la cinquena comunitat autònoma amb millor índex de reciclatge de vidre, per sobre de la mitjana estatal, situada en 14,8 kg per habitant, segons ha informat avui el director general d'Ecovidrio, José Manuel Nuñez-Llacs.

Girona i Tarragona se situen al capdavant de la comunitat catalana amb 25,4 kg / habitant i 21 kg / habitant respectivament, i es troben entre les deu primeres províncies espanyoles que més vidre reciclen. Tenir una bona gestió dels residus és una bona mesura preventiva per tal d'evitar possibles impactes que aquests generen.

Un dels cartells que han utilitzat diverses localitats catalanes per promoure el reciclatge de vidre

LaVanguardia; 15/4/2015

"A Catalunya, durant l'any passat es van instal·lar més de 500 nous contenidors verds, el que equival a una ràtio de 228 catalans per contenidor.

Els espanyols van dipositar en els iglús verds 2.650 milions d'envasos de vidre, 30 milions més que el 2013, però hi ha marcades diferències entre autonomies que van dels 31 quilos per habitant de les Balears, als sis d'Extremadura i els a penes 12 de Madrid.

La dispersió geogràfica, el diferent grau de conscienciació ambiental de les comunitats autònomes i el funcionament (millor o pitjor) dels ens locals són factors que expliquen aquesta desigual radiografia, ha informat avui en roda de premsa el director general d'Ecovidrio, José Manuel Nuñez -Lagos, durant la presentació dels resultats en 2014 d'aquesta entitat sense ànim de lucre.

A això se sumen elements com el turisme, l'inici del reciclatge abans o després en funció de les zones i la pròpia eficàcia dels plans d'Ecovidrio, responsable de la gestió del reciclat dels envasos de vidre a Espanya des de 1998.

En conjunt, els ciutadans van reciclar 694.325 tones d'envasos de vidre en 2014, un 1% més sobre l'any anterior, el que equival a 14,8 quilos de mitjana per persona (56 envasos).

En els tres últims anys, la recollida en el contenidor va pujar un 2,3%, malgrat un descens del 6,2% en el consum, ha ressaltat Nuñez-Llacs.

No obstant això, hi ha "grans" desigualtats territorials que, segons el parer del director general d'Ecovidrio, ofereixen "una oportunitat de millora".

"Afortunadament", la comunitat andalusa va créixer en 2014 un 7%, "fruit del pla de reforç" implantat per Ecovidrio; Balears un 17,2%; La Rioja un 14,7% i les Canàries un 4,7%.

A l'altre extrem, Nuñez Llacs ha destacat el cas de Madrid, que "ha de millorar els seus resultats" i amb l'ajuntament del es negocia un acord per impulsar i finançar un pla de millora.

Segons la seva opinió, els resultats de recollida i reciclatge de Madrid són insatisfactoris des de fa temps, però "veiem certa llum" al consistori madrileny, amb el qual "és molt complex" assolir aquest conveni.

El pla integral en el qual es treballa per a la capital se centra en tres vies: col·locar més iglús, recollida porta a porta en alguna zona i fer un pla conjunt d'hostaleria.

L'índex de reciclatge de vidre per habitant el 2014 està liderat pels 31,07 quilos de Balears, seguit del País Basc (25,5); Navarra (24,4), la Rioja (21,1); Catalunya (18,3); Cantàbria (17,3), Castella i Lleó (16,3); Comunitat Valenciana (15,7); Múrcia i Canàries (14,9), i Astúries i Galícia (14,3).

A la cua se situen, per aquest ordre, Aragó (12,5); Comunitat de Madrid (11,9), Castella-la Manxa i Andalusia (10) i Extremadura (6,3).

Per al 2015, un dels reptes és accelerar la taxa de reciclatge, de manera que s'invertiran 2,7 milions en nous iglús i campanyes d'informació, es reforçaran els plans orientats a l'hostaleria (un milió) i un pla destinat a zones turístiques (uns 600.000 euros).

Ecovidrio va invertir 70 milions en la gestió de la cadena de reciclatge en 2014 i va generar estalvis per valor de 41 milions, gràcies a una major eficàcia i sobretot per més ingressos en la venda de vidre (el preu ofert per vidriers i plantes de tractament va ser major).

Ecovidrio recull i gestiona directament els envasos de vidre en el 57% dels municipis (19 milions d'habitants) i finança el seu cost als ens locals en la resta d'Espanya."

Vídeo: Anunci televisiu per fomentar el reciclatge de vidre.

L'impacte dels residus que generem

Milers de tones de plàstic són llençadesa les escombraries cada dia, i d'aquestes una part acaba al mar afectant als escosistemes marins generant un font impacte en ells. Els autors de l'estudi preveuen que la situació empitjorarà si no s'imposen unes mesures correctores per tal de mantenir els recursos marins en bones condicions.



muy interesante (7/4/2015)

Ja sabem que mars i oceans s'han convertit amb el pas del temps en abocadors que acumulen quantitats ingents de residus plàstics però, quants exactament? L'última estimació es va fer el 1975, quan es va constatar que aproximadament el 0,1% de la producció mundial de plàstic era arrossegada cap al mar cada any.

Segons els resultats d'un estudi publicat a la revista Science, la realitat actual és molt diferent. Un grup de científics ha analitzat la quantitat de residus plàstics generats a l'any en 192 països costaners, i ha demostrat que entre el 40 i el 60% d'aquests acaben sent arrossegats a les aigües marines.

De fet, han constatat que el 2010 van acabar en l'oceà una mitjana de vuit tones d'aquest residu, xifra que suposa al voltant del 3% del total de plàstic del món, "una producció suficient per cobrir cada peu de costa del planeta", sostenen els investigadors.

A la vista d'aquestes esgarrifoses xifres, els experts alerten que "això només és començament de problemes majors". De fet, encara es desconeix on acaba el 99% de les deixalles plàstics que acaben en els mars i oceans, i amb això, l'impacte que aquests poden estar causant a la vida marina i en el subministrament d'aliments per als humans.

Finalment, els autors de l'estudi estimen que la quantitat anual de residus plàstics dins del mar serà més del doble en els propers de 10 anys. Llevat que posem alguna solució efectiva al problema, és clar.

La Torre Eiffel instal·la en el seu interior dos singulars molins de vent

La Torre Eiffel vol formar part de les energies renovables, per aquesta raó s'ha decidit instal·lar dues turbines o aerogeneradors per a la generació d'energia elèctrica a partir de la força del vent. Aquestes turbines s'han instal·lat a l'interior de l'estructura metàl·lica que forma la torre. Estan situats per sobre del segon nivell, el que fa que siguin poc visibles des de l'exterior del monument. Aquestes turbines han sigut proporcionades per l'empresa especialitzada en solucions energètiques UGE International.

Aerogenerador UGE instalat a la Torre Eiffel.

La Vanguardia (26-02-15)

"La Torre Eiffel vol ser també un símbol internacional de les energies renovables. Confirmant l'anunci del passat mes de desembre, la Societat d'Explotació de la Torre Eiffel i l'empresa especialitzada en solucions energètiques UGE International han completat aquesta setmana la instal·lació i posada en funcionament de dos aerogeneradors o turbines per a la generació d'electricitat amb la força del vent a l'interior de l'estructura metàl·lica vertical més emblemàtica del món.

El muntatge d'aquests dos singulars molins de vent -silenciosos i poc visibles des de l'exterior- forma part d'aposta dels gestors del monument parisenc per l'eficiència energètica i les energies renovables, amb la modernització de tota la il·luminació -donant preferència a les llums LED-, la incorporació de plaques solars i bombes de calor d'alt rendiment; i la contractació del servei d'una companyia elèctrica que garanteix que tot el subministrament extern procedeix de fonts renovables.
Els dos nous aerogeneradors estan situats per sobre del segon nivell de la torre i poden produir 10.000kWh d'electricitat a l'any, equivalent a l'energia utilitzada per les zones comercials del primer pis d'aquesta històrica estructura metàl·lica, segons les dades facilitades per la companyia subministradora .

Les dues turbines de vent UGE VisionAIR5 han estat pintades amb el mateix color que la resta de l'estructura metàl·lica de la torre i situades a 120 metres del nivell del sòl, per maximitzar la producció d'energia sense alterar l'estètica de la torre ni molestar els visitants.
"La Torre Eiffel és sens dubte la icona arquitectònic de més renom en el món, i estem orgullosos que la nostra tecnologia avançada va ser triada com la Torre es compromet a un futur més sostenible", va dir Nick Blitterswyk, director general d'UGE. "Quan els visitants de tot el món veuen ara les turbines de vent a la Torre Eiffel estem un pas més a prop d'un món alimentat per energia renovable neta i fiable", ha destacat el director general d'aquesta empresa especialitzada amb seu principal a Nova York ."

El Montseny salvat

El projecte de construir un carretera que atravesi el Montseny ha estat aturat a espera d'una revisió formal sobre l'impacte ambiental que podría provocar aquesta. Aquesta carretera, suposaria una tala d'arbres i perdua de recursos a nivell natural. A més del risc ambiental que suposa això com obligar a animals a emigrar a uns altres llocs, també hi ha la contaminació que provoquen els cotxes i podría malmetre el medi.

On havía de pasar la carretera

Noticia treta de: El País; 17/2/2015

La Generalitat ha d'aprovar aquest matí la construcció dels 3.7 quilòmetres de carretera que divideix el Parc Natural del Montseny, però la ponència ambiental de la conselleria de Territori i Sostenibilitat ha determinat que el projecte se sotmeti a una avaluació formal i profunda de l'impacte ambiental que suposa.

L'asfaltat preveia dur-se a terme a la capçalera del riu Tordera, dins de l'espai d'interès natural de massís del Montseny, i travessar les zones de Reserva Natural Matagalls - Sant Marçal, definit pel pla especial d'alt interès ecològic i paisatgístic. Alterar aquesta sensibilitat ecològica pot implicar efectes severs en les espècies de fauna i flora pròpies del lloc, segons ha informat Territori.

"Quan es realitzin els estudis corresponents, tornarà la ponència per definir amb major coneixement de causa si se segueix endavant amb el projecte o si és incompatible amb el medi natural", ha manifestat Marta Subirà, directora de polítiques ambientals del departament.

Desenes d'ecologistes s'han concentrat amb pancartes a les oficines de la conselleria mentre transcorria la reunió, amb la forta intenció de reivindicar el que defineixen com a patrimoni català i nacional. "Reclamem de manera rotunda que es retiri definitivament aquest projecte", ha exclamat des d'un megàfon Carles Lumeras, president de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, mentre que l'acompanyaven, cridaven: "No a la destrucció, sí a la protecció! ". L'entitat ecologista, a més, li ha presentat a Assumpta Ferran, directora general de Qualitat Ambiental, un manifest en contra del projecte, recolzat per un grapat d'institucions ambientals que vetllen per la naturalitat del parc.

"La ponència no té com a objectiu anul·lar el projecte. Si volen retirar-lo, han de negociar amb l'Ajuntament de Montseny que és el promotor de la iniciativa. Només ell té aquesta competència ", ha procedit la directora. Segons el pla inicial del consistori, les obres haurien d'haver començat i fins i tot finalitzat l'any passat.

Lumeras refuta aquesta posició, al·legant que es tracta d'un territori de protecció supramunicipal. "Si es resol per la normativa actual o si s'inventa una nova normativa, a nosaltres ens és indiferent. El que ens importa és que acabin amb les especulacions sobre els territoris protegits de Catalunya. Protecció que, a més, financem entre tots els catalans. Estem cansats de tanta hipocresia ", ha sentenciat l'ecologista mentre ha reclamat la intervenció del Parlament català en l'assumpte.

A més de les qüestions ambientals, els ecologistes han denunciat que el projecte persegueix interessos privats. La carretera comunica els dos grans hotels de la zona, ia més passa per davant d'un càmping, propietat d'un membre del consistori. "Tenim molt clar que aquesta carretera no és un instrument dedicat a millorar la comunicació entre els veïns, com diu l'Ajuntament, sinó que pretén afavorir interessos privats dins d'un territori protegit en tots els nivells, fins i tot l'europeu".

Lumeras ha insistit que "arguments hi ha de sobres. No anem a cedir. Aquesta carretera no es va a fer ", i ha avançat que, d'arribar a construir en el futur, l'entitat no descarta fer la denúncia davant els tribunals de la Unió Europea.

L'oest nord americà patirà les pitjors sequeres.

El canvi climàtic tindà una repercursió en les sequeres, la qual provocarà grans danys en zones importants agrícoles de Califòrnia. L'impacte de la sequera es tan gran perquè hi ha molta més poblacío i independència de les produccions agricolas com a Califòrnia, aquesta població estarà a falta del recurs de l'aigua. Aquest problema està creat per l'escalfament global.

Llac Folsom (Califòrnia, Estats Units) afectat per la sequera

Notícia de l'Avantguarda, del 13 de febrer del 2015

"El suroeste y las Grandes Llanuras de Estados Unidos se verán afectadas por episodios de sequía grave y persistente como nunca se ha Producido en Los últimos 1.000 años. El incremento de las sequías en esta zona de gran riqueza ambiental y agrícola está "impulsada principalmente" por el calentamiento global inducida por las Actividades humanas.

Las conclusiones de este estudio indican que las sequías de las próximas Décadas superarán en severidad cualquiera de las "megasequías" conocidas en esta región, como las que produjeron el declive de los pueblos anasazi y las culturas nativas de la meseta del Colorado. El impacto de situaciones de sequía de este alcance será ahora Mucho mayor debida a la densidad de población y la dependencia de las producciones agrícolas en Estados como California.

La disminución de los suministros de agua son obligadas a los Estados occidentales a imponente restricciones de uso del agua; buena Parte de los acuíferos están en nivel insostenibles y los principales embalses -como el Mead y el Powell- se encuentra en nivel históricamente bajos."

Austràlia oblida els coales

El coala, juntament amb el cangur, és una de les imatges més típiques d'Austràlia. Però, en els últims, la mineria i les accions humanes han canviat això. El govern d'Austràlia va publicar unes recomenacions per tal de mitigar els efectes humans sobre la població humana, però això va desencadenar la indignació entre els que lluiten per la seva conservació.

El País, 16 de Febrer de 2015

"Les recomanacions del Govern per protegir aquesta espècie deslliguen les protestes dels conservacionistes que les consideren vagues, i reclamen una legislació específica

El somriure beatífic del coala és, juntament amb el cangur, la imatge més arquetípica d'Austràlia. Però, en els últims anys, l'abandonament de les institucions i la voracitat de la mineria i la construcció han deixat en estat crític la supervivència del marsupial.

El Govern australià va publicar al desembre una sèrie de recomanacions per mitigar l'efecte de l'activitat humana a la població de coales. Però el document, una simple guia que no contenia ni una sola iniciativa per impulsar la recuperació de l'espècie, va desencadenar la indignació entre els que lluiten per la seva conservació.

"Porto 20 anys treballant en això i mai he vist l'espècie tan amenaçada i, alhora, tan poca preocupació per part del Govern", lamenta la presidenta de l'Australian Koala Foundation, Deborah Tabart, qui qualifica la situació de "increïblement frustrant ".

Tabart recorda un episodi que va succeir al desembre, poc abans que el Govern publiqués les directrius: "Em van trucar per testificar en una consulta sobre si havia fer-se una mina de carbó a Nova Gal·les del Sud". Basant-se en dades que confirmaven la presència de coales a la zona, Tabart va recomanar que la mina no s'instal·lés. "La gent dels pobles de la zona i la comunitat aborigen reclamar que no es fes", recorda. No obstant això, el Govern va acabar aprovant el projecte. "Aquesta consulta em va obrir els ulls", explica Tabart, que, furgant en els comptes dels partits polítics, va acabar trobant substancioses donacions per part de l'empresa minera en qüestió. "Estem sobrepassats perquè no podem competir amb la indústria minera", assegura Tabart.

Austràlia és un dels principals productors i exportadors mundials de carbó, ferro, coure i níquel. L'any passat, el sector miner representava al voltant del 13% del producte interior brut (PIB) del país i contribuir en un 1,2% al creixement de l'economia, més del doble que qualsevol altre sector. Si bé la bombolla minera a Austràlia comença a desinflar, l'activitat minera intensiva durant dècades ha delmat al coala.

La fundació que dirigeix Tabart no s'oposa a l'activitat minera, però argumenta que cal dur-la a terme minimitzant l'impacte sobre el medi ambient. "El model sota el qual opera el nostre país no és sostenible. Busquem els beneficis a curt termini sense adonar-nos que hi ha coses que no es poden quantificar amb diners, però que tenen un valor incalculable ", assegura.

Alex Harris no va trigar a adonar-se que si els coales sobreviuen no serà gràcies al Govern ni a les empreses mineres, sinó gràcies a accions ciutadana. Està resolta agent immobiliària que resideix al país va posar en marxa Koala Tracker des Noosa, una idíl·lica població a la costa de Queensland, al nord-est del país. La iniciativa anima la gent a informar on han vist coales i els situa en un mapa. Els més de 3.000 usuaris del lloc web de Koala Tracker han registado més de 6.000 albiraments en tot Austràlia.

Els usuaris informen sobre si els coales estaven vius, malalts, malferits o morts. "Això ens ha permès veure per on creuen les carreteres i detectar colònies en els boscos que els satèl·lits mai haurien vist", explica Harris.

De moment, no hi ha cap iniciativa a Austràlia que compti el nombre total de coales, una tasca titànica en un país tan gran com el continent europeu. Fins ara, el Govern establia les àrees de protecció per coales a través d'imatges per satèl·lit: "El satèl·lit detecta un color de píxel concret, que se suposa que és el color de l'eucaliptus del qual s'alimenta el coala". Però els satèl·lits fallen i els milers d'usuaris de Koala Tracker han vist exemplars en llocs que el Govern no considera protegits.

Koala Tracker ha començat a col·laborar amb diversos ajuntaments de Queensland per instal·lar passarel·les i túnels en punts de les carreteres on la mortalitat és més alta per als coales.

Però Harris avisa que aquestes mesures són anecdòtiques en la batalla contra els depredadors que delmen l'espècie: "Els veritables enemics dels coales són els cotxes i els gossos", explica Harris.

La urbanització de grans extensions de terreny a la costa de Queensland, una popular destinació turística enfront de la Gran Barrera de Corall, ha aïllat els boscos d'eucaliptus i obliga els coales a recórrer llargues distàncies per desplaçar-se de arbre a arbre. Sovint, els únics arbres intactes estan al costat de la carretera perquè "les cases privades prefereixen plantes més exòtiques que l'eucaliptus".

Per Harris, com per Tabart, la clau està en impulsar una legislació específica per a la protecció del coala, així com un desenvolupament més sostenible per al principal ambaixador de la "marca Austràlia"

"Quan els líders del G-20 van venir a Austràlia, les fotos que van sortir a totes les portades van ser les de Putin i Obama amb els coales. Això té algun valor, no? ", Es pregunta Harris."

URA inverteix 1,7 milions en les obres de condicionament del riu Arratia

Euskadi és una comunitat autònoma amb un risc molt elevat d'inundacions ja que més de 100 zones posseixen una alta vulnerabilitat; el terreny no està preparat per evitar els danys que poden provocar possibles crescudes dels rius. Per això, l'Agència Basca de l'Aigua (URA) ha invertit en les obres de condicionament del riu Arratia, al municipi biscaí d'Areatza, prop de 1,7 milions d'euros per a la millora de la capacitat de desguàs, realitzant així una mesura preventiva. A més, ha promogut la restauració mediambiental de l'hàbitat fluvial en el seu llit i riberes per tal d'evitar possibles impactes.

Zona inundable per possibles crescudes del riu Arratia

El País: 13/2/15

"L'Agència Basca de l'Aigua-URA ha invertit en les obres de condicionament del riu Arratia, al municipi biscaí d'Areatza, prop de 1,7 milions d'euros per a la millora de la capacitat de desguàs i ha promogut la restauració mediambiental de l'hàbitat fluvial en el seu llit i riberes.

La consellera de Medi Ambient i Política Territorial, Ana Oregi, que junt amb l'alcalde, Iosu Basozabal, ha recorregut la zona del renovat pont Zubizaharra, ha assenyalat que aquests treballs de canalització del riu Arratia i la substitució del pont Zubizaharra incrementaran la seguretat de persones i béns davant possibles inundacions al municipi.

"El repte que se'ns presenta se centra en la prevenció i evitar l'ocupació de terrenys inundables, considerant les crescudes del riu i respectant mediambientalment el territori fluvial", ha indicat Oregi, per afegir que Areatza és una de les moltes actuacions a emprendre a Euskadi de defensa davant d'inundacions per ocupació del territori fluvial amb usos sensibles i fràgils.

"Hem de ser conscients de la vulnerabilitat del territori a les inundacions, ja que a Euskadi hi ha 100 àrees que concentren riscos d'inundació, sobretot en el vessant cantàbric. El riu Arratia al seu pas per Areatza és part d'una d'aquestes ARPSIS (àrees de Risc Potencial Significatiu d'Inundació) d'Euskadi ", ha recordat.

La consellera de Medi Ambient ha recomanat "tenir en compte la realitat fluvial a les noves definicions urbanístiques i crear espais públics de qualitat, preveient i evitant la ubicació de nous usos vulnerables al territori on el riu ha de créixer recurrentment i defensant els àmbits urbans inundables, de manera que s'alteri el riu en la menor mesura possible, respectant l'ecosistema fluvial ".

Segons el parer de Oregi "el projecte de canalització del Arratia i substitució de Zubizaharra constitueix una de les mesures necessàries per incrementar la seguretat davant inundacions al municipi, encara amb tot el risc zero davant les crescudes no existeix"."