El cuc de la cera, capaç de degradar el plàstic més resistent

Uns cucs molt comuns en els ruscs d'abelles, coneguts normalment com arnes de la cera o 'Galleria mellonella', tenen una capacitat prodigiosa per degradar el polietilè, un dels plàstics més comuns i més resistents a la descomposició, segons ha descobert i confirmat un equip internacional amb participació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

Unes poques erugues col·locades sobre les típiques bosses que es lliuren a les botigues, per exemple, comencen a crear forats i en qüestió d'hores n'hauràn fet desaparèixer una bona part . "L'objectiu és, descobrir les bases moleculars del procés i avançar després cap a algun producte industrial", explica a aquest diari Federica Bertocchini, especialista de l'Institut de Biomedicina i Biotecnologia de Cantàbria, a Santander.

Plàstic biodegradat per 10 cucs en 30 minuts.

La Vanguardia 24/04/2017

Trobar l'element químic que aconsegueixi la degradació dels plàstics s'ha convertit en anhelada nova pedra filosofal. La investigadora Federica Bertocchini ha descobert que els cucs de la cera (Galleria mellonella), que habitualment mengen mel i cera de les bresques de les abelles, són capaços de degradar els plàstics. En concret, aquest cuc descompon el polietilè, un dels materials derivats del petroli més comuns i més resistents; amb ell es fabriquen bosses i envasos, entre altres objectes. El descobriment ha estat patentat pels investigadors.

"Hem comprovat que aquest cuc és capaç de degradar el plàstic amb el simple contacte. Hem produït i pastat una polpa amb cucs morts i hem posat el plàstic a sobre, i hem comprovat que el plàstic es degrada. Hi ha alguna cosa que produeix aquest efecte. El cuc produeix alguna cosa que, en entrar en contacte amb el plàstic, el descompon", explica Federica Bertocchini, investigadora del CSIC, que ha treballat conjuntament al costat de Paolo Bombelli i Chris Howe de la Universitat de Cambridge. Els resultats d'aquesta investigació han estat difosos en un article científic a la revista Current Biology (edició del 24 d'abril).

La investigadora del CSIC Federica Bertocchini.

La investigadora subratlla que el descobriment no es refereix al fet que l'efecte degradador es doni a la digestació del cuc. S'han trobat restes de plàstic a l'interior estómac dels insectes, però no s'han analitzat aquestes femta. El que sí que han demostrat és que el cuc segrega una substància que desintegra la cadena del plàstic i el converteix en un monòmer, recalca.

Els detalls, per descobrir

Els investigadors encara desconeixen els detalls de com es produeix la biodegradació, però hi ha la possibilitat que ho faci un enzim. La investigació persegueix ara explicar la mecànica molecular d'aquesta reacció. "Volem aïllar la molècula o les molècules que intervenen i reproduir el seu funcionament en laboratori i després de manera industrial, a gran escala. És així com podrem intentar disposar de l'eina que ens permeti reproduir això de manera sistemàtica i eliminar aquests materials tan resistents", diu la investigadora. El temps dirà si aquesta pot ser una manera de degradar els omnipresents plàstics que inunden els abocadors i fins i tot arriben al medi marí a on cada vegada hi ha més proves del dany que ocasionen.

A diferència de la capacitat de degradació dels plàstics mostrada per alguns bacteris, el que crida més l'atenció en aquest cas és la rapidesa amb què actua el cuc: en 48 minuts poden notar-se els seus efectes. "Cent cucs de la cera són capaços de biodegradar 92 mil·ligrams de polietilè en 12 hores, és realment molt ràpid", destaca Bertocchini.

Els investigadors han descobert, a més, que el contacte de la crisàlide amb el polietilè és suficient perquè aquest plàstic es biodegradi. Als investigadors no els ha passat per alt el fet que la composició de la cera és similar a la del polietilè; per aquest motiu que aquest pot ser el motiu pel qual el cuc ha desenvolupat un mecanisme per poder desfer-se del plàstic.

Article científic de referència: 

Polyethylene bio-degradation by caterpillars of the wax moth Galleria mellonella. Paolo Bombelli, Christopher J. Howe, Federica Bertocchini. Current Biology. DOI: http://dx.doi.org/10.1016/j.cub.2017.02.060

Milers de persones surten al carrer a Washington en defensa del clima

Els manifestants demanen a l'Administració Trump que canviï les seves polítiques per a impedir l'avanç del canvi climàtic
Milers de persones es van manifestar aquest dissabte a Washington a favor de la lluita contra el canvi climàtic. Tot i que l'esdeveniment havia estat programat abans de les eleccions presidencials, els participants han trobat en Donald Trump, el mandatari que ha desfet el llegat d'Obama per a la protecció del medi ambient, el principal enemic de les seves reivindicacions.

El País, 29/04/2017

La marxa va coincidir amb l'aniversari dels primers 100 dies de Trump a la Casa Blanca. El dia anterior, l'Agència de Protecció Mediambiental dels Estats Units havia anunciat que eliminaria de la seva pàgina web la secció dedicada al canvi climàtic, les dades estaven "sent estudiats". Aquest dissabte, amb màximes de 32 graus en un 29 d'abril, el clima va semblar donar la raó als manifestants.

Les polítiques de Trump a favor de l'explotació de les energies fòssils i en detriment de les estratègies que permetin lluitar contra l'escalfament global, han allargat la llista de raons per participar en un marxa del clima que ja en la seva primera edició, el 2014, convocar a milers de persones. Fa tot just una setmana, milers de científics van marxar pels carrers de la capital per reivindicar el suport a la seva professió en una protesta que tampoc es va oblidar de les conseqüències del canvi climàtic.

"No tenim un Pla (eta) B", "Imagina un món sense canvi climàtic" o "El planeta per sobre dels diners" són missatges que es podien llegir tant en la marxa d'aquest cap de setmana com a la convocada set dies abans . Davant de les peticions dels ciutadans, l'Administració republicana es replanteja des de fa diverses setmanes si els Estats Units ha de romandre en l'Acord de París sobre Canvi Climàtic.

Aquestes dues grans protestes -només inferiors en nombre de participants a la Marxa de les Dones del passat mes de gener- han mostrat el rebuig ciutadà a una de les polítiques centrals del gabinet de Trump. El mandatari ja va defensar en campanya que l'escalfament global és "un frau" i que es tracta d'una invenció xinesa. Així mateix, el director de l'agència mediambiental assegura que el canvi climàtic no existeix.

Conseqüentment, el govern republicà ha eliminat proteccions a terrenys federals i a les costes nord-americanes, ha signat decrets que amplien els permisos per fer exploracions petrolíferes tot el territori, així com l'obertura de noves mines. El pressupost federal proposat pel president també contempla retallades significatives a l'Agència de Protecció Mediambiental que, segons els seus crítics, podria impedir que realitzi la seva tasca de manera eficient.

Així és com un poble japonès ha aconseguit generar zero residus

Al poble de Kamikatsu, un petit poble que es troba entre muntanyes al Japó, estan duent a terme un projecte que té com a finalitat produir zero residus. Amb aquests projecte en el qual tots els ciutadans d'aquest poble estan molt implicats han aconseguit reduir quasi un 100% el seu impacte.

Aquests projecte de zero residus es basa en el compliment de les tres R: reciclar, reutilitzar i reduir, així fent que fins i tot algunes deixalles puguin arribar a ser un recurs per a nosaltres podent-los utilitzar amb altres finalitat.

Com ha tingut uns resultats molt satisfactoris actualment s’està intentant que es vagi expandint per tot Japó, encara que aquesta pràctica és molt difícil dur-la a terme en grans ciutats, perquè es necessita un gran control i molta aplicació per part de tots els ciutadans. 

La Vanguardia (20/04/17)

Un petit poble perdut a les muntanyes de l'illa de Shikoku, al Japó, s'ha convertit en un referent en reciclatge a nivell mundial. Kamikatsu s'ha marcat com a objectiu eliminar tots els seus deixalles per al 2020, i des de 2002 treballa en el seu Projecte Zero Residus. Aquest és un sistema de difícil aplicació en grans ciutats però sí que podria ser aplicable a comunitats més petites i un exemple a seguir en matèria de reciclatge.

Fa set anys, un incinerador d'escombraries que havia estat instal·lat en 1998 no va poder complir amb els nivells de control de dioxines. Va ser llavors quan l'alcalde va decidir tancar l'incinerador i impulsar l'esmentat projecte. Des de llavors tots els ciutadans tenen el deure de portar els seus residus a una estació de recollida, i només les persones grans que no tenen cotxe, estan exemptes de l'obligació. En aquests casos uns voluntaris, molt implicats en el projecte, compleixen per ells.

Els camions de recollida no passen per Kamikatsu, no es veuen contenidors pel carrer i són les famílies les que es responsabilitzen de la gestió dels seus propis residus. Un dels motius d'aquesta autogestió de les deixalles és que la recollida tradicional de residus és inviable econòmicament per la situació geogràfica del poble, entre muntanyes, i el disperses que hi ha les cases. Aquest motiu no li treu mèrit a la constància, disciplina i bona feina que fa aquesta comunitat que aconsegueix reciclar el 90% dels seus residus.

Com ho fan?

Els veïns de Kamikatsu reutilitzen les deixalles orgàniques com a compost en els seus jardins o camps de cultiu. Renten a consciència els envasos de vidre, plàstic o llaunes, desmunten i pleguen el cartró, i tot això ho porten ells mateixos fins al punt de reciclatge situat al centre del poble. Allà els residus se separen en 34 categories diferents i s'ha establert un Centre d'Intercanvi on les famílies del lloc poden realitzar intercanvis amb objectes que no seran utilitzades per altres i que per a ells podrien ser de gran utilitat.

A més, i encara que sembli increïble, han trobat una manera de comercialitzar les seves escombraries. La comunitat de Kamikatsu no només recicla les seves escombraries sinó que la transforma en petites obres d'art. Els artesans del poble s'encarreguen de reutilitzar els productes descartats i de reconstruir-los per a la seva posterior venda. Avui dia, els mercats del poble s'han tornat molt populars. Amb el que recapten el municipi dóna subsidis per a la compra de material per fer compost, bitllets de loteria o bons per a compra de menjar. 

Els nous negocis del poble ja neixen amb l'objectiu residus zero i eliminen els productes d'un sol ús. Aquest és el cat del Cafe Polestar que no fa servir tovallons d'un sol ús, ni tampoc dóna compte en paper llevat que el client ho demani. A més, els empleats fan les compres amb bosses reutilitzables als productors locals sempre tendint en compte els ingredients d'estació.

Encara que aquest sistema estricte no és del grat de tots el resultat no deixa lloc als dubtes. En els últims 4 anys, les escombraries a incinerar s'ha reduït un 50%, les deixalles reciclats han augmentat fins al 90%, i els pobles propers ja han començat a implantar el mateix sistema. Per això, el municipi vol estendre aquesta pràctica a tot Japó.

Anem a resoldre els nivells d'immisció del diòxid de carboni!

Des que l'home és home, ha contaminat la Terra alterant els nivells de compostos gasosos que hi eren present com a conseqüència de la seva activitat. Un dels gasos que em de tenir més en consideració és el diòxid de carboni o CO2, que és emés en gran mesura pels automòbils amb motor de combustió, les industries i les calefaccions de les llars, ja que suposa no nomès un impacte directe sobre la biosfera vegetal i animal, sinò que també suposa un risc per a la salut humana. És un risc a dues bandes, ja que per una banda, les altes concentracions de CO2 poden provocar problemes respiratoris en l'individu; i per l'altre, és un gas que agreuja l'efecte hivernacle, fet que provoca que la Terra s'escalfi i conseqüentment afavoreixi el desglaç, l'augment del nivell del mar,... 

Ara, però, plantegem utilitzar el diòxid de carboni com a recurs, ja que s'ha comprovat i s'està estudiant per part del Drilling project emprar-lo per a crear roques com ja va passar fa milions i milions d'anys a la Terra en processos naturals.

Treballador que impulsa el CO2 al mantell de l'Oman per a crear roques a partir del diòxid de carboni

La Vanguardia (27/04/2017)

Composició atómica del dióxid de carboni

Si mirem enrere i tornem a les classes de naturals del col·legi podem recordar que l'escorça terrestre està composta per l'escorça, zona externa sòlida on vivim els éssers vius, el mantell, compost de roques foses que formen el que coneixem com magma i el nucli, de ferro.

Doncs bé. En les profunditats de les muntanyes vermelles d'Oman, una de les úniques zones del planetes en què el mantell està exposat, geòlegs estan realitzant perforacions a la recerca d'un sant grial que aconsegueixi invertir el canvi climàtic desfent del diòxid de carboni de l'aire.

El 'Sant Greal' és una metàfora utilitzada per explicar el procés natural que fa milions d'anys transformava el CO2 en pedres calcàries i marbre. I mentre el món es mobilitza amb acords com el de París de 2015 contra el canvi climàtic tractant de reduir les emissions, alguns investigadors estan tractant d'esbrinar maneres d'eliminar o reciclar el carboni que ja està present en la nostra atmosfera.

Marbre

Dos dels exemples més significatives d'aplicació d'aquestes iniciatives són, la primera, a la planta geotèrmica Hellisheiði situada a l'àrea del volcà Hengill (Islàndia), on converteixen el carboni en roca a injectar en roques volcàniques. I el segon, en l'enorme planta de fertilitzants Sinopec, a la Xina, que filtra el diòxid de carboni de l'aire per a reutilitzar-lo com a combustible.

Però aquesta iniciativa de reutilització del diòxid de carboni ja emès no és res de nou. En l'actualitat hi ha 16 projectes industrials que capten i emmagatzemen prop de 27 tones de CO2, segons l'Agència d'Energia Internacional. Malgrat el compromís mediambiental que això suposa, aquestes 27 tones de compostos contaminants suposen menys d'un 0.1% de les emissions globals - però per alguna cosa es comença.

Roca calcària

En el cas de les muntanyes d'Oman, les seves roques úniques absorbeixen el carboni directament de l'aire sense manipulació humana. Aquest procés està lluny de ser cap miracle, sinó més aviat una senzilla reacció química. En aquestes muntanyes, el mantell exposat està ple de peridotita, una roca els àtoms de magnesi reaccionen amb el diòxid de carboni de l'aire formant pedres calcàries, magnesi i quars.

Peter Kelemen, geoquímic de Lamont-Doherty Earth Observatory de la Universitat de Columbia, que ha estat explorant les muntanyes d'Oman durant gairebé 30 anys, assegura que hi ha aproximadament un bilió de tones de CO2 en aquesta muntanya en concret. "Per a un geòleg això és una cosa supersònic", ha declarat.

Logotip de la NASA

Però Kelemen no treballa sol. Ell i un equip de 40 científics han creat el Oman Drilling Project per tal de comprendre tot el que implica aquest procés químic natural i com utilitzar-lo per netejar de CO2 l'atmosfera terrestre. És un projecte de 3'5 milions de dòlars que rep ajudes de tot el món, inclosa la NASA.

Les perforacions del Drilling Project estan pensades per posar en moviment les aigües riques en carboni cap al nou fons de la mar que vagi apareixent per sota de la superfície, en una mena de cinta transportadora. Les dimensions d'aquest projecte requereixen temps i fons, i Kelemen espera que la indústria energètica s'involucri. Pel bé del planeta.

Nou terratrèmol a la costa catalana

El passat dissabte 15 d'abril, diverses localitats arreu de Catalunya, especialment les de la costa brava, es van veure afectades lleument per un terratrèmol de grau 3,9 de magnitud a l'escala de richter. Es tracta d'un risc que en aquest cas no ha causat destrosses però si que n'hagués pogut causar en el cas que la magnitud hagués estat més elevada. Segons l'Institut Geogràfic Nacional, una mica més tard se n'ha produït un altre a una ciutat propera a l'epicentre del terratrèmol inicial.

Mapa de la zona més propera a l'epicentre

EL PAÍS 15/04/2017

Un terratrèmol de 3,9 en l'escala Richter amb epicentre a la localitat de Riudarenes (Girona) s'ha deixat sentir en una àmplia zona de la costa catalana, segons l'Institut Geogràfic Nacional. El sisme, que no ha deixat danys, s'ha registrat a les 13:04 i s'ha localitzat a 11 quilòmetres de profunditat. Diversos ciutadans, especialment els de les comarques de la Selva, el Baix Empordà i Maresme, han començat aviat a comptar a través de les xarxes socials que han notat el tremolor en els seus habitatges o al carrer. Tot i que el terratrèmol s'ha localitzat a Sils, també a Girona i Barcelona s'han pogut notar tremolors.

Aquest és el tercer terratrèmol que es produeix a la comarca de la Selva en els últims mesos, després que el setembre de l'any passat n'hi hagués un de magnitud 3,6 i al març un altre de 2,6. Segons la Direcció General de Protecció Civil, s'han registrat 12 trucades des de Maçanet de la Selva, quatre de Sant Celoni, quatre de Sant Joan Despí-quatre de Vidreres. Protecció Civil ha informat que no s'han produït danys.

Segons l'Institut Geogràfic Nacional, poc després, hi ha hagut una rèplica de 1,8 a la ciutat propera de Santa Coloma de Farners.

Les 5 mesures que les ciutats haurien d'aplicar per tenir un aire net

Filàndia és un dels paisos menys contaminants de tota europa, això es degut a que tenen un nivell d'imissió de PM10 que es troba per sota de la meitat del que és el màxim que és pot tenir per tal de considerar que la qualitat de l'aire és bo. En canvi altres països, com Espanya es troba per sobre de els 18 micrograms per metre cúbic, que és considerat el màxim.

En el cas de Finlandia han dut a terme 5 mesures correctores, per tal de disminuir el seu nivell d'emissió de gasos i per tant també disminuir el d'imissió i així podent disminuir els riscos en la salut de les persones que poden arribar a causar i l'impacte que fan sobre la natura. 

La Vanguardia (19/04/17) 

Espanya és un dels deu països de la Unió Europea (UE) que excedeixen algun dels límits comunitaris legals d'emissió de contaminants de l'aire, segons un informe difós el 2016 per l'Agència Europea per al Medi Ambient (AEMA).

De fet l'Organització Mundial de la Salut (OMS) insisteix contínuament en el risc que implica la contaminació de l'aire en la salut, ja que es relaciona amb una alta morbiditat derivada d'accidents cerebrovasculars, càncers de pulmó i problemes respiratoris crònics com l'asma. Segons les dades de l'organització, aquest tipus de contaminació a les ciutats de tot el món va provocar el 2012 3 milions de morts prematures.

Per considerar que la qualitat de l'aire en una regió és bona s'ha de registrar una contaminació de partícules PM10 inferior a 10 micrograms per metre cúbic. Davant d'això, l'OMS estableix que els països, les concentracions de partícules romanen inferiors a 10 mg / m3, són Finlàndia, Suècia, Islàndia, Estònia, Canadà, Austràlia, i Nova Zelanda.

Clau de l'èxit de Finlàndia

En el cas específic de Finlàndia, 22 de les seves ciutats Raahe, Kuopio, Lohja, Jyväskylä, Valkeakoski, Kajaani, Vaasa, Imatra, Pori, Mikkeli, Virolahti, Kouvola, Harjavalta, Turku, Kotka, Oulu, Lahti, Pietarsaari, Hyvinkää, Lappeenranta , Vantaa, Hèlsinki, Tampere Pallas, Muonio i Virolahti, van presentar una qualitat d'aire sota de 4 mg / m3. Aquest país, en comparació d'altres de la Unió Europea, ha desenvolupat mesures a favor del medi ambient que moltes ciutats haurien de seguir. Cal destacar 5 mesures que poden ajudar a les ciutats a baixar el seu nivell de partícules contaminants per sota de 10 mg / m3.

1. Protegir els espais verds urbans com parcs i reserves naturals. Finlàndia protegeix al voltant de 7.8 per cent de les seves àrees verdes, a més que s'ha encarregat d'establir mesures reguladores en funció d'indústria de la fusta i la desforestació.

2. Fomentar el turisme sostenible. La 'moda' de l'Ecoturisme porta dècades instaurada al país, de manera que els finlandesos consideren aquesta idea com un estil de vida, i no com una simple tendència. Això també s'aplica en l'àmbit del disseny: el disseny sostenible és ecològic i ètic. La 'Nordic Swan' és l'etiqueta ecològica de reconeixement de sostenibilitat usada en els països nòrdics, i ha estat atorgada a uns 40 hotels a Finlàndia, 3 d'ells situats a Hèlsinki.

3. Contemplar la neteja d'aigües eutrofitzades. Si bé aquest procés pot requerir anys o dècades, l'eutrofització dels recursos hidrològics és un canvi gradual que millora la qualitat de l'ambient en llocs urbans.

4. Regular les emissions en plantes industrials. Finlàndia ha exercit un control de les emissions de l'agricultura, transport, centres urbans i indústria. Això ha ajudat a que les emissions de gasos contaminants i partícules fines, el soroll dels transports i les descàrregues a aigües residuals es redueixin considerablement.

5. La promoció d'energies renovables. La quarta part de l'energia consumida a Finlàndia és renovable, la qual es genera a partir del lleixiu residual i les restes de fusta que són subproducte dels processos de la indústria forestal. Gairebé la meitat de la fusta que es consumeix a Finlàndia es crema per produir energia. La meitat de tota l'energia que es consumeix és producte de la combustió d'hidrocarburs, gas natural i carbó. L'energia nuclear produeix un 16% i la torba un 5%.

A més, a la fi de 2016 el Govern finlandès va presentar un nou pla estratègic nacional del sector energètic que preveu, entre altres mesures, prohibir per llei l'ús del carbó per a la producció d'electricitat a partir de 2030. De ser aprovat pel Parlament, on l'Executiu té una còmoda majoria, Finlàndia es convertiria en el primer país del món que legisla l'abandó total del carbó com a font d'energia, per tal de complir els seus objectius de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Xina, ara tembé, és la superpotència que lluita en contra el cambi climàtic

L'acord de París del 2015 no comptava amb el suport de la Xina, una de les actuals superpotències mundials. Aquest país amb una població al voltant dels 1.387.000.000 de persones, és una dels principals protagonistes en l'impacte directe sobre l'atmosfera terrestre ja que és el major emissor dels gasos amb efecte hivernacle que són: els òxids de carboni (CO i CO2), els òxids de nitrògen (NO, N2O,...) i el metà (CH4) entre altres. A més amés, són també, un dels majors explotadors de recursos del medi, i els majors emisors de gasos contaminants que suposen un risc per a la salud humana.
Cal dir, però, que ele seus esforços per a disminuir la seva emprenta sobre el medi estant sent enormes, i començen a utilizar les energies renovables per tal d'aprofitar recursos naturals com el vent, l'energia solar,... en comptes d'utilitzar els recursos naturals dels combustibles fòssils per a extreure'n energia, ja que aquests tenen un fort impacte al medi. Entre les tècniques per a obtenir energies renvables tenim: plaques fotovoltaiques (que agafen l'energia del sol i la converteixen en energia eléctrica), aerogeneradors (que abafem l'energia del ventilador i la converteixen en energia elèctrica),...
Ara s'ha convertit en la superpòtencia de l'utilització d'energia neta, superant inclús als Estats Units d'Amèrica que vàren ser els qui van impulsar l'acord de París.

Treballador xinés instal·lant una placa fotovoltaica

La Vanguardia (22/04/2017)
El desenvolupament de les renovables a la Xina és espectacular: el 2016, la potència instal·lada de l'energia fotovoltaica va augmentar un 80% i l'eòlica un 12% respecte a l'any anterior. Xina va absorbir el 48% de la nova capacitat solar fotovoltaica de tot el món i el 15% de la eòlica. Serà aquest país la potència que lideri la lluita contra canvi climàtic?

Taula sobre l'energia renovable que crea cada país (esquema) i potencial instalada en megawatts (dreta)

Durant anys, l'Administració Obama va pregar i implorar a la Xina que s'unís a la batalla mundial contra el canvi climàtic. Li va pressionar fora mida perquè posés límits a l'ús dels combustibles fòssils per tal d'intentar frenar l'escalfament. La participació de la Xina és crucial, en ser el major emissor dels gasos hivernacle, seguida per EUA Finalment, la Xina va acceptar el compromís i va segellar l'Acord de París (2015), que va ser precedit per l'entesa assolida entre els presidents dels dos països.

No obstant això, aquest compromís va camí de trencar-se pel costat menys esperat. Una dinàmica oposada ha entrat en joc. L'ordre signada el passat dia 28 de març pel president, destinada desfer les polítiques del govern d'Obama en matèria de canvi climàtic, està canviant els papers de les dues potències. Ara -quina gran paradoxa! - és la Xina la que pressiona EUA perquè compleixi la seva paraula i respecti l'esperit de l'Acord de París de 2015. A través d'aquest, els països assumeixen el compromís de reduir o limitar les seves emissions de gasos hivernacle amb calendaris a la carta.

Un diari estatal Xinès Global Times, ocupació recentment un llenguatge molt sever en el seu editorial al reprendre al govern Trump per "eludir descaradament la seva responsabilitat davant el canvi climàtic". L'editorial afegia: "La Xina vol assumir el paper dels Estats Units com a líder climàtic i l'ha incorporat als seus plans per als pròxims cinc anys".

Membres que van conformer l'accord de Paris del 2015

Trump va arribar a dir que el canvi climàtic era un "engany" inventat per la Xina i va amenaçar de retirar a EUA de l'Acord de París, tot i que encara no ha confirmat aquesta promesa. Des de l'elecció de Trump al novembre, alts funcionaris i líders xinesos vénen insistint que EUA ha de complir els seus compromisos climàtics.

Donald Trump

Mohan Munasinghe

Xina, mentrestant, ha fixat clarament la direcció que va prendre la seva política energètica en els propers anys: duplicar la reducció de la seva dependència del carbó i augmentar l'ús de les renovables. "La política xinesa és de llarg termini; no canvia quan hi ha un canvi de lideratge. I si mires a tots els membres dels seus congressos veus que entenen que solucionar el problema del canvi climàtic és molt bo per a la humanitat i per a la Xina ", explica a aquest diari Mohan Munasinghe, premi Nobel de l'2007, expert en polítiques sobre canvi climàtic.

El president xinès, Xi Jinping, va dir al gener, al Fòrum Econòmic Mundial a Davos (Suïssa), que l'Acord de París hauria de romandre en vigor. "Tots els signants han d'atenir a l'acord en comptes d'allunyar-se d'ell, ja que aquesta és una responsabilitat que hem d'assumir per a les generacions futures", va dir.

La implicació de la Xina és fonamental per mitigar el canvi climàtic. Xina consumeix la mateixa quantitat de carbó que la resta del món en conjunt, causa del seu creixement econòmic i la seva desenfrenat ritme de construcció d'infraestructures. La crema del mineral és clau per produir electricitat i abastir les indústries de l'acer o el ciment al país. Però ja hi ha dades esperançadores que apunten cap a una menor "addicció" al carbó.