El perill davant d'una altra erupció del volcà Agung a Bali obliga a evacuar 100.000 persones

El passat dissabte 25 de novembre es va produir un nou risc en forma d'erupció volcánica a Balí, Indonèsia. Aquest fenòmen no és gens atípic degut a que esta situat dins l'anell de foc del Pacífic, el qual està compost per límits entre plaques, concretament a Indonèsia entre les plaques euroasiàtica i indoaustraliana, zona de gran activitat volcànica i sísmica. Aquest fenòmen va ocasionar una gran expulsió de gasos, piroclàsts i colades de lava. Com a mesura preventiva es va posar en marxa el pla d'evacuació pertinent, no obstant això els danys causats a l'atmosfera i biosfera són irreversibles. També ha afectat al recurs del turisme degut a que la gran fumerola ha causat talls en el sistema aeri comercial i turístic.

 Cendres i piroclast  provocats per l'erupció

El País 27/11/2017

L'erupció d'aquest dilluns del volcà de la muntanya Agung, a l'illa Indonèsia de Bali -la primera des 1963-, ha portat a les autoritats del país a elevar l'alerta al màxim ia ordenar l'evacuació d'unes 100.000 persones, l'equivalent al nombre de residents en un radi de 10 quilòmetres des del volcà. Aquest diumenge, les autoritats van tancar l'aeroport internacional de Lombok, el que ha afectat almenys a 445 vols i a uns 59.000 passatgers. Bali és una de les illes més turístiques d'Indonèsia, amb una afluència anual que ronda els 5,4 milions de visitants estrangers, segons dades oficials.

El Centre de mitigació de Perills vulcanològics i Geològics (PVMBG), dependent del Ministeri d'Energia i Recursos Minerals, ha indicat aquest dilluns que "l'erupció i els tremolors han ocorregut de forma contínua". L'organisme ha afegit que "la lava segueix omplint el cràter i quan vessi començarà a lliscar pel vessant. Hi ha possibilitats d'una erupció més gran". La columna de cendres que expulsa el volcà puja a més de 3.000 metres d'altura, segons l'agència estatal indonèsia de notícies, Antara.

"Davant la possibilitat d'un risc imminent de desastre, s'ha elevat el nivell d'alerta a la muntanya Agung", ha informat el centre de mitigació de perills vulcanològics, que ha demanat als residents que evacuen la zona, segons l'agència britànica de notícies Reuters. De moment han deixat casa 40.000 persones, tot i que encara queden moltes per fer-ho.

"Demanem a la gent a la zona de perill que evacuï immediatament perquè hi ha el potencial d'una erupció més gran", ha dit Sutopo, portaveu de l'Agència de Mitigació de Desastres d'Indonèsia (BNPB). "No tots els residents han evacuat. Hi ha alguns (que no ho han fet) a causa que els seus animals no han estat evacuats. Hi ha alguns que pensen que estan fora de perill", ha subratllat, afegint que les autoritats intenten persuadir-los perquè ho facin i avançant que podrien haver de recórrer a la força. 

 Dimarts el volcà va expulsar un núvol de vapor negre de 700 metres a la primera erupció de tipus no magmàtic des de les erupcions de 1963 i 1964. En aquest període, les erupcions van durar gairebé un any i van causar més de 1.100 morts.

 Bali és la principal destinació turística d'Indonèsia amb una afluència mensual d'uns 200.000 turistes estrangers, segons dades oficials. L'arxipèlag indonesi s'assenta dins de l'anomenat Anell de Foc del Pacífic, una zona de gran activitat sísmica i volcànica que és sacsejada per milers de tremolors a l'any, la majoria d'escassa magnitud.

Quants milers de productes químics es fabriquen sense passar proves de seguretat?

Tal com ens recorda l'informe de la Comissió Lancet sobre Contaminació i Salut cada any moren moltes persones a causa de la contaminació atmosférica i d'aigues. La causa d'aquesta contaminació és que les susbtàncies químiques no han estat mai examinades i han causat malalties, mort i degradació del medi ambient.

Només els països més avançats garanteixen els controls de seguretat en nous productes químics (Stringer / Reuters)

LA VANGUARDIA 20/10/2017
La contaminació de l'aire, l'aigua i el sòl provoca cada any 9 milions de morts prematures en el conjunt del planeta, segons recorda l'informe de la Comissió Lancet sobre Contaminació i Salut publicat en un monogràfic la revista mèdica The Lancet publicat aquest mes d'octubre . Veure més informació i dades referides a Espanya a La Vanguardia, Big Vang.

Al costat dels problemes derivats de la contaminació de l'aire, un dels apartats destacats en aquest nou informe de la Comissió Lancet és l'existència i persistència dels productes químics sintetitzats en les últimes dècades. Els autors d'aquest estudi recorden que des de mitjan segle XX fins als nostres dies, els éssers humans hem creat en laboratoris (sintetitzat) "més de 140.000 noves substàncies químiques i plaguicides".
D'aquest total, hi ha unes 5.000 substàncies que es segueixen produint a escala industrial, amb una dispersió en l'entorn i una exposició humana gairebé universal.

Malgrat això, indica la Comissió, "menys de la meitat d'aquests productes químics amb un volum de producció elevat han estat objecte d'algun examen de la seva seguretat o toxicitat, i tan sols en l'última dècada ha passat a ser obligatòria l'avaluació rigorosa prèvia a la comercialització de noves substàncies químiques en tan sols uns pocs països de renda alta ".

La conseqüència d'això és que les substàncies químiques i els plaguicides els efectes sobre la salut humana i l'entorn no han estat mai examinats han causat repetits episodis de malaltia, mort i degradació del medi ambient, indiquen textualment els autors d'aquest informe científic.
A més de problemes ambientals i sanitaris coneguts com la contaminació per plom, asbest DDT, PCB) i clorofluorocarburs, la Comissió Lancet adverteix que en les últimes dues o tres dècades s'han introduït en els mercats mundials substàncies químiques de síntesi que, "com els seus predecessors , han estat objecte d'una escassa avaluació prèvia a la comercialització; i amenacen amb repetir aquests fets ".
Exposició clara del problema:
El resum executiu d'aquest informe, publicat en versió en castellà, és enormement eloqüent:"Entre ells es troben substàncies tòxiques per al desenvolupament neurològic, alteradors endocrins, herbicides químics, nous insecticides, residus farmacèutics i nanomaterials. Les dades probatoris existents respecte a la capacitat d'aquests contaminants químics emergents de causar un dany a la salut humana i en l'entorn, s'estan fent cada vegada més evidents "."Aquests productes químics emergents són motiu de gran preocupació, i aquesta preocupació augmenta amb el desplaçament cada vegada més gran de la producció de substàncies químiques als països d'ingressos baixos i mitjans en els quals la protecció de la salut pública i del medi ambient és amb freqüència escassa ".

La contaminació atmosfèrica augmenta el risc de càncer

Segons els estudis de l'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer, de l'Intitut de Salut Global de Barcelona i de la Societat Americana contra el càncer, els alts nivells de contaminació dels darrers anys arreu del món, els quals ja causen un impacte a l'atmosfera, també generen un risc induït ja que augmenten el risc de càncer.

Contaminació generada per els gasos dels cotxes

La Vanguardia 30/10/2017

L'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC, en anglès) va incloure el 2013 a la contaminació atmosfèrica a la llista de compostos cancerígens (llista 1A), en concret, en relació al càncer del pulmó. Però hi ha indicis que la mala qualitat de l'aire també augmenta el risc altres tipus de càncer. Un nou estudi epidemiològic a gran escala de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal, centre impulsat per la Fundació Bancària "la Caixa"), i la Societat Americana contra el Càncer vincula alguns contaminants de l'aire amb la mortalitat per càncer de ronyó, bufeta i colorectal.

Núvol de contaminació

La investigació, publicada a la revista Environmental Health Perspectives, va fer un seguiment durant 22 anys (de 1982 a 2004) a més de 600.000 persones adultes d'Estats Units que formen part de l'Estudi II de Prevenció contra el Càncer. L'equip científic va relacionar la mortalitat per 29 tipus de càncer amb l'exposició residencial a tres contaminants ambientals: PM2.5, diòxid de nitrogen (NO2) i ozó (O3).

D'entre tota la població estudiada, es van registrar més de 43.000 morts per càncer no pulmonar. Les partícules PM2,5 es van associar amb la mortalitat per càncer de ronyó i bufeta, amb un augment del 14% i del 13%, respectivament, per cada increment d'exposició de 4.4 mg / m3. D'altra banda, l'exposició a NO2 es va associar amb la mortalitat per càncer colorectal, amb un augment del 6% per cada increment de 6.5 ppb. No es van observar associacions significatives amb altres càncers, segons el resum de conclusions facilitat per ISGlobal. 

Un tema a estudiar a fons 

Michelle Turner, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi, explica que "tot i que nombrosos estudis relacionen la contaminació de l'aire amb el càncer de pulmó, encara hi ha poca evidència científica amb altres tipus de càncer". 

"Aquest estudi suggereix que la contaminació de l'aire no s'associa amb la majoria de càncers, però l'associació amb morts per càncer de ronyó, bufeta i colorectal mereix més investigació", afegeix la investigadora Michelle Turner. JEC

Nou rècord de concentració de CO2 a l'atmosfera

Aquest dilluns l' Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha publicat el seu butlletí anual on es veu un clar augment d'impacte a l'atmosfera a causa de la gran emissió de CO2 el que provoca un augment de les temperatures que poden arribar a ser un risc per als éssers on es pot veure la relació positiva que hi ha entre l'augment de l'emissió de CO2 i l'augment de temperatura en el nostre planeta.

                                                  Un home a casa seva junt a una planta de carbó a Shangai (China)

El País 30/10/17

La concentració en l'atmosfera de diòxid de carboni (CO2), el principal gas d'efecte hivernacle, ha tornat a assolir nivells rècord. Aquesta concentració no ha parat d'augmentar des de principis dels anys seixanta, quan arrenquen els registres de seguiment directe d'aquest gas d'efecte hivernacle, responsable de l'escalfament global segons el consens científic.

L' Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha publicat aquest dilluns el seu butlletí anual, en què adverteix d'un "augment perillós de la temperatura global". L'any passat, segons aquesta agència depenent de l'ONU, la concentració atmosfèrica de CO2 va arribar a les 403,3 parts per milió (ppm), superant de nou la barrera dels 400, que es va superar per primera vegada el 2015, l'any en el que es va signar l'Acord de París. Aquest pacte internacional, precisament, busca reduir els gasos d'efecte hivernacle que emet l'home per evitar un catastròfic augment de les temperatures.

L'OMM amplia el focus encara més i sosté que la concentració actual de diòxid de carboni a l'atmosfera representa el 145% dels nivells preindustrials (abans de 1750). L'observatori de Mauna Loa, a Hawaii, és l'estació de seguiment directe de la concentració de CO2 més antiga i funciona ininterrompudament des dels anys seixanta. Les concentracions de diòxid de carboni anteriors a aquesta data es calculen a través d'estimacions, com el CO2 retingut en el gel, explica Emilio Cuevas-Agulló, director del Centre d'Investigació Atmosfèrica d'Izaña, dependent d'AEMET i un dels que empra la OMM per als seus butlletins. L'OMM ha anat més enllà aquest dilluns i ha alertat que "l'última vegada que la Terra va conèixer una quantitat de CO2 comparable va ser fa entre tres i cinc milions d'anys: la temperatura era entre 2 i 3 graus més alta i el nivell del mar era 10 o 20 metres més gran que l'actual ".

Emissions Estancades

En el seu informe, l'OMM ressalta que les emissions de CO2 de l'activitat humana es van estancar durant 2016. Cita com a font els informes del Global Carbon Project, que dirigeix ​​el científic espanyol Pep Canadell. Aquest projecte ha detectat un estancament d'aquestes emissions des de fa tres anys.

No obstant això, aquest estancament no ha suposat que deixi d'augmentar la concentració de CO2 a l'atmosfera. Això es deu, explica Cuevas-Agulló, al fet que no hi ha una relació totalment lineal i directa entre emissions i concentració, ja que hi ha "molts processos en l'atmosfera" que hi influeixen.

Per exemple, l'OMM apunta en el seu butlletí el fet que en la concentració detectada al 2016 ha influït, a més de les emissions de l'activitat humana, el fenomen meteorològic de El Niño.

Malgrat que no es pot establir aquesta relació lineal i anual, quan s'aixeca el focus i s'observen les dades de les últimes dècades si es descobreix una tendència clara: hi ha un augment de les emissions de CO2 que expulsa l'home en cremar combustibles fòssils que es relaciona amb la major concentració d'aquest gas a l'atmosfera i que porta a l'increment de la temperatura mitjana del planeta.

"El constant augment en les concentracions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera durant el període d'observació, a partir de 1970 i fins a l'actualitat, és consistent amb l'observat augment de les temperatures globals en el mateix període", assenyala l'OMM .

Gegant "mar de plàstic" a la costa d'Hondures

A la costa d'Hondures s'ha trobat un gegant "mar de plàstic" entre les illes de Roatán i Cayos Cochinos, al Carib hondureny. Això ha generat un gran impacte a la hidrosfera afectant a diverses varietats d'éssers vius que puguin viure en aquella zona, com per exemple en altres zones del món com a Noruega on es va trobar una balena morta a causa de l'asfixia que li van produïr 30 bosses de plàstic a l'estòmac.

El mar de plástico en la costa de Hondures.

El País 30/10/2017

Un mar de raspalls de dents, forquilles, culleres, plats i ampolles de plàstic. Aquesta és la imatge que ha captat la fotògrafa i activista britànica Caroline Power entre les illes de Roatán i Cayos Cochinos, al Carib hondureny. "Veure que s'assassini i s'asfixiï lentament una cosa que m'importa tant va ser devastador", ha dit Power al diari britànic The Telegraph.


"Això ha de detenir-se, pensin en les seves vides diàries. Com es van dur a casa el menjar sobrant l'última vegada que van menjar en un restaurant? És probable que [l'embolcall] fora escuma de poliestirè, es servís amb una forquilla de plàstic i després la posessin en una bossa de plàstic ", ha escrit Power a Facebook. La publicació, del passat 16 d'octubre, ha estat compartida més de 2.770 vegades i ha tingut més de 1.100 reaccions en aquesta xarxa social.



La fotògrafa, que s'especialitza en imatges submarines, ha explicat que la troballa es va produir durant un viatge de busseig a uns illots que són coneguts perquè amb prou feines depassen el nivell de l'aigua i permeten a les exploracions albiraments "prístins". "Observar les escombraries i les deixalles va ser descoratjador", ha detallat la fotògrafa.

Visió del mar de plàstic des d'un vaixell

L'organització ambientalista Blue Planet Society ha argumentat que la causa de l'anomenat "mar de plàstic" són les escombraries arrossegada pel fronterer riu Motagua des de Guatemala a les costes hondurenyes. Els dos països han tingut frecs en els últims tres anys per la contaminació de l'afluent.


"El Govern d'Hondures lamenta que tot i els diferents acostaments davant el Govern de Guatemala i els esforços que s'han realitzat, els mateixos no han estat suficients (...) i encara no es veuen resultats concrets i palpables", ha expressat la Secretaria hondurenya de Relacions Exteriors en un comunicat que es va divulgar el passat 23 d'octubre.


Tegucigalpa ha exigit la mitigació dels danys i una indemnització per "la inversió que el Govern ha realitzat". El president guatemalenc, Jimmy Morales, ha dit al diari Prensa Libre que ha platicado amb el seu homòleg hondureny sobre les tasques per combatre aquest problema, però que "encara no estan definides".

El fuel que mata milers de nadons cada any a Nigèria

Nigèria és un país amb grans reserves petrolíferes, les quals podem utilitzar com a recurs. No obstant això, la manera d'extreure aquest recurs no és gaire segura, ja que en bastants casos trobem que durant l'extracció d'aquest petroli es produeixen vessaments, els quals generen un gran impacte al medi ambient. Però la cosa no s'acaba aquí, sinó que aquests vessaments contaminen molt l'aigua, i de cara a la població nigeriana suposa un gran risc induït, ja que a causa que és un país poc desenvolupat no té la mateixa capacitat de filtració d'aigua que tenen les grans ciutats, això ocasiona una gran pèrdua de població per intoxicacions, especialment de nadons.

Nigèria, un dels països més rics en reserves petrolíferes, va registrar 6.637 abocaments entre 2005 i 2015.

El país 19/10/17

Tan sols el 2012 uns 16.000 nens van morir en el seu primer mes de vida a causa dels efectes devastadors per a la salut dels vessaments de petroli, segons un estudi de la Universitat de Navarra.

Quan arribi el moment en què el seu fill aprengui a gatejar, desenes de milers de nadons hauran mort a Nigèria. Tan sols el 2012 uns 16.000 van morir en el seu primer mes de vida a causa dels efectes devastadors per a la salut dels vessaments de petroli. Són morts evitables. El 70%, uns 11.000, haurien sobreviscut almenys al primer any si no s'haguessin vist exposats als hidrocarburs en la seva vida diària, segons l'estudi The effect of oil spills on infant mortality: Evidence from Nigèria (L'efecte dels abocaments de petroli sobre la mortalitat infantil: el cas de Nigèria), publicat pel Navarra Center for International Development.

Cada any milers de nounats moren respirant i bevent hidrocarburs que ataquen els seus cossos. Hi ha alguns condemnats a transportar malalties des del gènesi per l'esperma contaminat del seu pare i altres que ho contrauen durant el procés de gestació a través del cordó umbilical o el teixit de la mare.

Que el petroli és nociu i mata ho sabem després d'anys d'investigacions. Però conèixer com mata, a qui mata i on només es pot arribar a saber si s'atorga temps, confiança i recursos a investigacions científiques que donin a conèixer una realitat amagada. Descobrir un problema és el primer pas per poder treballar i combatre-ho. La inversió en investigacions que comportin mètodes empíric-analítics és fonamental per lluitar contra la pobresa i prevenir alarmants tragèdies humanes.

Nigèria, un dels països més rics en reserves petrolíferes, va registrar 6.637 abocaments entre 2005 i 2015. Ja sigui a causa d'errors de manteniment, al vandalisme de les canonades o a robatoris de fuel, els vessaments abunden al país. L'estudi citat dalt indaga en els efectes que aquests causen en aquelles famílies que viuen colze a colze amb les reserves de fuel.

Localització dels departaments de salut i vessaments de petroli a Nigèria

Els investigadors suïssos Anna Bruederle i Roland Hodler, de la Universitat de St. Gallen, precursors de l'estudi, van concloure que els vessaments de petroli doblen la taxa de mortalitat durant el primer mes de vida per a aquelles mares que van quedar embarassades després d'un abocament, mentre que els efectes per a aquelles en avançada gestació eren molt menors. També van descobrir que els nens que sobrevivien creixien amb menor pes del que correspon a la seva altura.

Investigacions pioneres com aquesta són un exemple de la necessitat d'invertir en estudis de qualitat per descobrir realitats desconegudes. Només amb mètodes empíric-analítics podem obtenir les dades a partir dels quals es pot formar una opinió ajustada a la realitat.

No podem trobar solucions efectives a problemes universals com la pobresa si no sabem les causes. Per prevenir tragèdies humanes com la mort de milers de nadons contaminats pel petroli a Nigèria primer cal saber que això efectivament passa, i per això són cada vegada més necessàries les investigacions científiques.

David Soler Crespo és investigador assistent al Navarra Center for International Development de l'Institut Cultura i Societat de la Universitat de Navarra. El centre compta amb un equip interdisciplinari d'economistes, politòlegs, sociòlegs i d'altres disciplines que s'esforcen per alleujar la pobresa extrema als països més pobres del món.

El volcà Popocatépetl desperta després del terratrèmol

El passat 27 de setembre es va produir una erupció en el volcà mexicà Popocatépetl. L'erupció volcànica va ser majoritàriament causada a causa del terratrèmol de magnitud 7,1 en l'Escala de Ritcher que es va produir una setmana abans a una localitat propera al volcà. Per sort aquesta erupció no ha tingut un risc gaire elevat pel fet que ni el fum ni la cendra que exhalava el volcà van arribar a la població més propera. Tot i això sí que ha afectat a l'atmosfera a causa de l'elevada emissió de gasos alliberats.

El volcà Popocatépetl el 27 de setembre de 2017

El País 27/09/17

"Imagini una ampolla de soda. Penseu què passaria si la agitem amb força i la destapem. En fer-ho, tot aquest gas acumulat sortirà volant", explica a aquest diari el director del Centre Nacional de Prevenció de Desastres (CENAPRED), Hugo Delgado. Una cosa similar li ha passat al volcà Popocatépetl després del terratrèmol que va sacsejar el centre de Mèxic el passat 19 de setembre i que s'ha cobrat més de 330 vides. El sisme també va remoure les entranyes del colós de més de 5.400 metres d'altura i aquest dimecres va despertar amb una fumarola de dos quilòmetres, amb vapor d'aigua i cendra, recordant al centre del país que està més viu que mai. I a 60 quilòmetres de la capital.

Encara que des de l'organisme encarregat de supervisar el volcà expliquen que l'activitat es troba dins dels paràmetres habituals i amb una fase de risc mínima, reconeixen que el terratrèmol ha precipitat l'erupció. "Havíem vist abans dels sismes manifestacions que ens indicaven que s'estava acumulant material magmàtic al cràter. Per tant, sabíem que anava a passar, però havíem previst que passés a l'octubre. El més probable és que el tremolor fes que ocorregués abans" , explica el director de l'organisme i doctor en vulcanologia.

El vent ha decidit que la pluja de cendra es desplaci cap a Morelos, precisament una de les regions més afectades pel sisme. I els experts adverteixen que, tot i que es troba en una fase dues d'emergència i només s'han de seguir les recomanacions bàsiques (no acostar-se al cràter), això pot empitjorar les condicions en què es troben algunes construccions danyades pel terratrèmol. "Recomanem que no deixin que s'acumuli la cendra en els sostres més inestables, perquè amb les pluges intenses es podria tornar més pesat i arribar a col·lapsar", precisa Delgado

Encara que des del CENAPRED insisteixen que l'activitat és habitual i que no han determinat una relació directa amb el sisme de fa una setmana, hi ha antecedents que un fort fenomen sísmic pot incrementar l'activitat del volcà. Delgado explica que després d'un tremolor d'una magnitud similar al de l'19 de setembre, el que es va produir el 15 de juny de 1999, el Popocatépetl va experimentar una de les etapes més eruptives de la seva història. Això es va manifestar un any després, al desembre de l'any 2000.

L'erupció d'aquest dimecres va començar al voltant de les tres de la matinada i va emetre fragments incandescents, que van volar entre 600 metres i un quilòmetre de distància sobre els vessants del volcà. Tot dins el perímetre de seguretat de 12 quilòmetres. Aquesta activitat es va mantenir durant més de sis hores i va provocar la caiguda de cendra en els poblats de Ecatzingo i Atlautla en l'Estat de Mèxic, i en Atlatlahuacán, Ocuituco, Oaxtepec, Jiutepec i Yautepec, a Morelos.

El Popocatépetl, que en náhuatl significa Muntanya que fumeja, està vigilat les 24 hores per quatre càmeres de vídeo que transmeten en directe tota la seva activitat. En un radi de 100 quilòmetres viuen unes 27 milions de persones i, per tant, cada vegada que desperta s'encenen totes les alarmes. Els habitants del centre del país es pregunten si la Naturalesa els pot donar una treva.
.