La vegetació es desplaça cap al Nord degut a l'escalfament global.

La vegetació dels territoris boreals del Nord i de la vegetació de l'Àrtic s'ha estès en els últims 30 anys al nord, entre 400 i 700 quilòmetres (entre quatre i sis graus) al sud. És l'efecte del canvi climàtic: augment de temperatures de la superfície de la terra, plantes de temporada de creixement és més llarg, i la vegetació s'estén a les àrees que anteriorment no podrien proliferar. Un equip internacional ha fet el seguiment d'aquest procés des de 1982 fins al 2011, amb l'ajuda de presa de dades de satèl·lits i mostra com han conquerit les plantes, més de nou milions de quilòmetres quadrats (aproximadament l'extensió dels Estats Units) amb un creixement vigorós.

Fotografia: Mapa d'augment de la vegetació (verd i blau), de la reducció (taronja i vermell) i sense canvis                 (groc) en els últims anys a les regions àrtiques i boreals.


"Les latituds altes del Nort són encara templades, el gel de l'oceà Àrtic i la durada de la capa de neu està disminuint, les plantes allarguen la temporada de creixement", resumeix Ranga Myneni, científic de la Universitat de Boston i un dels autors de la investigació, que es publica a la revista Nature en el canvi climàtic. "A les zones àrtiques i boreals, estan canviant les característiques de les estacions, que condueix a les pertorbacions més importants per a les plantes i els ecosistemes associats amb ells".

La investigació, finançada per la NASA, implica 21 especialistes de les 17 institucions set països. Cada vegada més, hi ha territori verd que es pot veure sobre el terreny per l'augment de certs arbusts d'alçada i l'arbre en vastes regions de tots l'Àrtic Circumpolar, ser un procés més acusat a Euràsia que a Amèrica del Nord. El territori del Nord amb vegetació (26 milions de km2), entre el 34% i un 41%Mostra una major creixement de les plantes, mentre que disminueix entre un 3% i el 5%, i els canvis no s'aprecia en els últims 30 anys entre el 51% i un 62% del territori.

Els científics culpen el procés per l'anomenat efecte hivernacle que s'inicia amb l'augment de les concentracions en l'atmosfera de gasos que atrapen calor, com el vapor d'aigua, diòxid de carboni i metà, provocant l'escalfament de la superfície de la terra i aire a les terres baixes. "L'escalfament global provoca una disminució de l'extensió del mar congelat i la capa de neu en els territoris que envolten l'oceà Àrtic, per la qual cosa augmenta l'energia solar absorbida per la superfície, que no és reflexiu. Això provoca un cicle de reforç positiu entre l'escalfament global i la pèrdua de gel del mar i neu, ampliant així l'efecte d'hivernacle de base". I pot ser amplificat encara més en el futur com la terra a descongelar al nord i emeten potencialment importants quantitats de diòxid de carboni i metà.

Els investigadors han analitzat l'efecte amb models de canvi climàtic i la conclusió que l'augment de temperatura pot significar, en les regions àrtiques i boreals, un desplaçament de 20 graus de latitud nord al final d'aquest segle, en comparació amb el període 1951-80. Però cal tenir en compte altres fenòmens que pot contenir la trajectòria actual d'augment de les plantes: sequera, incendis forestals i malalties pot alentir el seu desenvolupament. A més a més, assenyalen, en el seu creixement no només influeix en la temperatura, però també la llum i l'aigua. Sangram Ganguly, el centre de la NASA Ames, explica que s'han detectat més creixement en els territoris del Nord entre 1982 i 1992, des de 1992 al 2011, a causa de les limitacions de l'aigua en el segon període de l'estudi. "Per satèl·lit dades per identificar les àrees en la zona boreal que són més càlides i més seques, mentre que altres són més temperats, però més humit i només en aquest últim pot ser vist més ràpid creixement de la vegetació", afegeix el seu col. lega Ramakrishna Nemani, del centre.

Notícia de El País de l'11 de Març de 2013

Que se t'empassi la terra!

Quan diem aquesta expressió, el que menys tenim en ment, es que de veritat passi. No obstant, això és el que va succeir el passat 28 de Febrer a en Jeff Bush, de 37. Va ser empassat per un clot que es va formar al seu dormitori mentre dormia. Durant la nit, el germà de la víctima va escoltar crits i va córrer a l'habitació de la víctima, però en arribar, només va poder presenciar com el cable de la televisió era arrancat de la paret, degut al pes del aparell que queia pel forat.

El clot a la casa de Jeff Bush

El germà, en un intent de salvar en Jeff, va saltar dins del clot. Però va ser rescatat pel primer bomber que va arribar sense haver trobat al seu germà. Es va afirmar que el clot tenia unes dimensions de 6 metres d'ample i, almenys, 10 metres de profunditat.


La roca calcària sobre la qual s'assenta tota la zona de Florida, i especialment Hillborough, el suburbi on es va produir la tragèdia, es va dissolent per diversos motius i "queda una estructura molt porosa, amb molts buits per desaparició de partícules que denominem en Geotecnia estructura en castell de naips". Les altes temperatures, la humitat, les pluges torrencials i en general diverses forces exògenes fan que els sediments que cobreixen els forats subterranis es desplacin, el sistema col·lapsi i el fràgil castell s'esfondri.

Actualment, s'ha desistit en la cerca del cadàver, degut a que el terreny a aquella zona es semblant a un "formatge suís"i que per a continuar, haurien de derribar la casa on vivien  fet que podria causar una inestabilitat que causés més clots i per tant, perill per als habitatges propers.

Imatge de la víctima

Vídeo a The Guardian en que es mostra com un policia parla al dia següent explicant com la família, al escoltar crits, van entrar a l'habitació de Jeff, per trobar-se amb que el llit i l'armari havien desaparegut.

Aigües subterrànies contaminades a Xina

A Xina, hi ha una contaminació que es veu, en la seva atmosfera, i una altra que no es veu, en les seves aigües subterrànies. I potser aquesta sigui encara més perillosa. Segons un estudi del Ministeri de Recursos Hidràulics de Xina, el 97% de les aigües subterrànies de les zones urbanes del país asiàtic estan contaminades.

Més d'un centenar de ciutats del país i conclou que un 64% té aigües subterrànies molt contaminades, mentre que un 33% les té lleument contaminades. Per tant, la conclusió és clara: només un 3% de les aigües subterrànies de les ciutats xineses tenen aigua neta.
Aquestes dades han estat confirmats per un alt oficial del Servei de Geologia de Xina, que ha assegurat que al voltant del 90% de l'aigua del país està contaminada en major o menor grau.

Cal assenyalar que un terç dels recursos hidràulics del país procedeixen del subsòl. Però allí arriben els continus abocaments de metalls pesants, components difícils de processar amb mètodes de gestió i tractament d'aigua. Les depuradores no serveixen parell aquest tipus de metalls, que poden arribar als animals i, també, a la població.

Alguns activistes mediambientals del país han començat a protestar. Acusen als governs locals de protegir a les empreses que més contaminen. Algunes poblacions sofreixen majors taxes de malalties relacionades amb la contaminació.

"La contaminació de l'aigua subterrània és alguna cosa que només recentment ha cridat l'atenció de la població", va assegurar avui a Efe el cap de campanya de tòxics de Greenpeace Àsia Oriental, Dt. Tianjie, qui va advertir que alguns dels tòxics "són cancerígens, s'incorporen a la cadena alimentària i arriben a la població"