Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ecosistema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ecosistema. Mostrar tots els missatges

01 de novembre 2019

Incendi de gran proporció es propaga a un important ecosistema brasiler

Un incendi forestal de grans proporcions, es propaga per la Chapada Diamantina (Brasil), un important i turístic ecosistema de l'estat de Bahia (nord-est), segons van reportar les autoritats. En el que va d'any, el Brasil ja ha tingut  més de 73.000 focus d'incendis, la meitat d'ells a la regió amazònica, segons les dades l'InstitutNacional d'Investigacions Espacials (INPE).
Pedro Silva Dias, professor i investigador al departament de Ciències Atmosfèriques de la Universitat de São Paulo, creu que el que estem veient són els efectes d'una combinació de variables ambientals juntament amb males decisions polítiques. "Els incendis es donen en l'època més seca de l'any. Ja l'estiu passat, el sud i centre de l'Amazones va tenir índexs de pluges per sota del normal que augmenten el risc d'incendi. Però a més, tenim alguns problemes, que ve ja des del 2014, que tenen a veure amb el control ambiental ". Per Silva Dias, la manca de recursos per part del govern federal "té un impacte directe en la capacitat de fiscalització i d'acció del govern en el cas d'incendis provocats vinculats a la desforestació."

Brasil cremant en flames

Notícia de EFE 22/10/2019

Incendio de gran proporción se propaga en un importante ecosistema brasileño

Un incendio forestal de grandes proporciones, que comenzó el último sábado, se propagaba este lunes por la Chapada Diamantina, un importante y turístico ecosistema del estado de Bahía (nordeste), según reportaron las autoridades.

El Cuerpo de Bomberos de Bahía indicó que el incendio ya se extendió por las zonas rurales de los municipios de Livramento de Nossa Senhora y Río de Contas, además de la región limítrofe de Lençóis, Palmeiras e Iraquara. Las llamas consiguen verse desde los cascos urbanos de varias de esas ciudades.

La región es también famosa por los yacimientos de oro descubiertos por los portugueses en el siglo XVII.

Dos aviones y un helicóptero apoyan las labores en tierra del contingente de bomberos desplazados al parque natural, caracterizado por su densa vegetación.

El incendio ocurre paralelamente a las manchas de petróleo que se arrastran por más de 200 playas de 74 municipios de los nueve estados de la región nordeste, entre ellos el propio Bahía, que junto a Sergipe se ha declarado en situación de "emergencia", y pocos días después del fuego que devastó parte de la Amazonía.

Los incendios en la Amazonía se intensificaron en agosto y septiembre en medio de las fuertes críticas al Gobierno brasileño recibidas de todo el mundo, incluso de presidentes de otros países como el francés Emmanuel Macron.

Según el Instituto Nacional de Investigaciones Espaciales (INPE por sus siglas en portugués), la Amazonía brasileña registró en agosto pasado 30.901 focos de incendios, cifra que prácticamente triplicó la del mismo mes del año pasado.

La cifra es también la peor para el mes de agosto en la última década, como consecuencia de la sequía, las altas temperaturas y en gran parte por la desforestación causada por el hombre.

Las imágenes de los incendios calcinando enormes extensiones de cobertura vegetal dieron la vuelta al mundo y generaron una ola de indignación en la comunidad internacional, que acusó del desastre al presidente brasileño, Jair Bolsonaro, por su retórica antiambientalista.

El líder ultraderechista defiende la explotación de los recursos naturales del mayor bosque tropical del mundo, se niega demarcar nuevas reservas indígenas y ha condenado en repetidas ocasiones el "ecologismo extremista" de las ONG.


Según el INPE, en septiembre, ya con la entrada en operación del Ejército, la Amazonía brasileña registró 19.925 incendios forestales, un número en un 19,66 % inferior al del mismo mes del año pasado (24.803) y un 35,52 % menos al contabilizado en agosto.



04 de febrer 2017

Més de dos milions d'abelles moren per una intoxicació massiva a Murcia

Cada cop a la nostra societat ens preocupem menys del nostre medi ambient, això causa que provoquem impactes que poden ser molt greus al nostre món. Aquest és un exemple d’impacte molt gran, la matança indiscriminada d’abelles.  Les abelles són una part molt important del nostre ecosistema i de la nostra xarxa tròfica.

Aquest acte pot produir una pèrdua molt important de diversos recursos, tan en el nivell econòmic, com és per les persones que es dediquen a la apicultura, com pèrdues alimentaries, ja que les abelles són les grans productores de la mel, però l’impacte més gran que suposa la pèrdua d’aquest animal es la falta de proliferació de les distintes especies d’arbres i plantes que elles fan al ana agafant el seu pol·len. 

La Vanguardia (03/02/17)

Entre dos i tres milions d'abelles han mort a causa d'una intoxicació massiva a la localitat de Mazarrón, a on han estat afectats els 180 ruscs de la finca anomenada Canyada Gallego. El succés va ser advertit dimecres pels propietaris en una visita rutinària.

La mortaldat massiva afecta sobretot a les abelles pecoreadoras, és a dir, aquelles que es trobaven al camp, mentre que no hi ha hagut incidència entre les que es trobaven als ruscs, indica a aquest diari Carlos Zafra, veterinari de l'Associació d'Apicultors de la Regió de Múrcia.

"Aquests successos són molt comuns, sobretot a Múrcia, on hi ha una agricultura molt intensiva, que utilitza molt els productes fitosanitaris i en on s'utilitzen varietats més primerenques. Tot això és un còctel aniquilador per a les abelles ", afegeix Zafra.

El problema s'agreuja perquè aquestes varietats tenen la seva floració de manera molt primerenca, de manera que les dates d'aquests tractaments fitosanitaris també s'avancen. "El més lamentable és que aquests insecticides utilitzats estan autoritzats i són tòxics per a les abelles i altres insectes. No oblidem que els insecticides han estat dissenyats per matar i les abella són insectes ", afegeix. "No obstant això, cada vegada es prohibeixen més alguns dels productes fitosanitàries", admet Zafra, que ha denunciat aquests fets al Departament d'Agricultura de la Junta de Múrcia.

En aquesta ocasió, la tragèdia ha estat molt més gran del que sol ser habitual. "Les abelles i els productes del rusc són la meva única font d'ingressos: la meva i de la meva família. Vivim de i per a les abelles. Aquesta massacre em suposa una pèrdua d'uns 15.000 euros, sense comptar amb la mel que deixaré de produir ", ha afirmat Pedro García, el propietari. "Els agricultors no s'adonen que tiren pedres contra la seva teulada. Necessiten als meus abelles i els altres pol·linitzadors "ha conclòs.

Alertada per l'Associació d'Apicultors de la Regió de Múrcia, experts de Greenpeace es van desplaçar a Mazarrón, on van ser testimonis de la gran mortaldat d'abelles de l'any. Aquesta organització demana que "per evitar que un succés com aquest es repeteixi, les autoritats, tant autonòmiques com estatals, actuïn amb urgència, impedeixin l'ús de plaguicides durant el període de floració dels cultius i donin suport a la prohibició total dels plaguicides més nocius per a aquests insectes ". També reclama que s'aposti per una agricultura respectuosa amb l'entorn i les persones.

QUEIXA DELS VETERINARIS
"Les abelles se'ns moren i al costat d'elles també els pol·linitzadors silvestres. Esperem que aquesta sigui última mortaldat a la qual vam assistir aquest any i per això exigim que les autoritats prenguin cartes en l'assumpte ", declara Carlos Zafra, veterinari de l'Associació d'Apicultors de la Regió de Múrcia. "No podem seguir així. Els apicultors ens arruïnem i el Planeta se'n va en orris ", ha afegit.

L'Associació d'Apicultors de la Regió de Múrcia ha convocat una concentració pacífica davant de la Conselleria d'Aigua, Agricultura i Medi Ambient de Múrcia per al 16 de febrer a les 9:00 h.

MASSACRE DE POL·LINITZADORS
Els milions d'abelles mel·líferes mortes són la cara visible d'aquest enorme problema, però en el camp la massacre d'altres pol·linitzadors és igual de preocupant. Són una baula fonamental de la cadena tròfica, d'ells depèn en gran mesura l'equilibri ecològic del planeta i la nostra pròpia seguretat alimentària.

A Espanya, segons un informe de Greenpeace, el 70% dels principals cultius depenen en major o menor mesura de la pol·linització per insectes. En el cas dels nectarinos podrien donar-se pèrdues de fins a un 90% de la producció si aquests insectes no realitzen la seva gran tasca. A més, aquest mateix informe va posar en evidència que l'agricultura de la Regió de Múrcia és la tercera més amenaçada a Espanya per la pèrdua de pol·linitzadors, a causa de l'alta dependència que alguns sectors tenen d'aquests insectes.

PLAGUICIDES PERILLOSOS
Els agricultors estan atrapats en un cicle viciós que els fa totalment dependents dels plaguicides químics de síntesi, d'altres productes agrícoles i de les grans empreses que els produeixen. "Aquestes empreses només busquen el seu màxim benefici econòmic i no tenen cap interès en que es prohibeixin els seus perillosos productes ni en què l'agricultura ecològica creixi: es tancaria l'aixeta que alimenta el seu negoci. Aquestes corporacions són les primeres i grans responsables d'aquestes mortaldats ", diu Greenpeace.

"Els plaguicides químics són autèntiques bombes que es llancen al camp amb total impunitat. Maten a les plagues dels cultius, però també als principals aliats dels agricultors i deixen la Terra ferida de mort. Depenem d'aquests petits i fascinants insectes com l'aire que respirem "ha afirmat Luís Ferreirim, responsable d'agricultura de Greenpeace Espanya.

"Demanem que de forma immediata es faci un control ferri de l'ús de plaguicides, que a curt termini es prohibeixin els més perillosos i s'aposti decididament per l'agricultura ecològica" ha conclòs Ferreirim. Els agricultors necessiten més solucions respectuoses amb el medi ambient i la seva pròpia salut. És fonamental que s'inverteixi més en investigació i desenvolupament de l'agricultura ecològica perquè els agricultors disposin de més alternatives perquè no hagin d'utilitzar aquests perillosos verins.

ANY DECISIU
L'any 2017 serà un any decisiu per a les abelles, ja que es revisaran les prohibicions parcials imposades a la UE de tres insecticides neonicotinoides posades en marxa el 2013. L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària va concloure recentment que els usos de dos d'aquests insecticides de Bayer presenten un elevat risc per a les abelles.

Per a l'altre insecticida l'empresa, Syngenta, no va lliurar la informació necessària per renovar la seva autorització. "Davant d'això és urgent que s'adopti una prohibició total i Espanya hauria donar suport a una proposta en aquest sentit", diu Luis Ferreirim, de Greenpeace.


05 d’octubre 2015

Nosaltres mengem les nostres própies deixalles

Un estudi publicat el passat mes de Setembre en la revista Scientific Reports (del grup Nature) per investigadors tant Nord Americans com Indonesis, mostra com bona part de les escombraries com per exemple residus plàstics i fibres, els quals són parcialment digerits en l'estomac, i els intestins de bona part dels peixos i mariscs, arriben als consumidors. 
La ingent contaminació provocada pels abocaments massius de residus al mar, afecta a la pràctica totalitat del planeta, i cada cop, és més evident que les deixalles de llarga vida com els plàstics, s'estan acumulant en diversos tipus d'éssers vius. 
El ser humà, inconscient, està produint un impacte induït en quan a l'emissió de residus, sobre totes les capes que formen el medi ambient (geosfera, atmosfera, edafosfera, hidrosfera i la més castigada, la biosfera). Això, afecta als recursos renovables obtinguts de la biosfera.
La investigació ha demostrat que varia el tipus de residu captat segons la font del recurs. Si aquest ha estat sotmès a un entorn ric en residus plàstics, contindrà una major concentració de plàstics en el seu organisme. En canvi si ha estat sotmès a  un entorn ric en fibres, aquest contindrà una major concentració de fibres en el cos que de plàstics. És llavors, quan ingerim aquest aliment contaminat amb residus de llarga durada, que patim en forma de risc induït les conseqüències de l'impacte en el medi ambient.
De moment només s'ha realitzat un estudi molt genèric de fauna marina, i els resultats han sigut molt alarmants. Passarà el mateix amb la fauna terrestre? Podem disminuir l'impacte induït o ja és massa tard?


Anàlisis tracte digestiu Sardina Monterrey



La Vanguardia (5/10/2015)

Entre el 25% i el 30% de les mostres de peix i marisc analitzades en mercats d'Indonèsia i Estats Units contenien restes de plàstics i fibres sintètiques. Els autors de l'estudi van analitzar mostres de peix i marisc en mercats de Makassar (Indonèsia) i Califòrnia (Estats Units), identificant les espècies i tractant de localitzar les restes de plàstics i altres residus amb l'ajuda de microscopis.

A Indonèsia, es van trobar residus antropogènics en el 28% dels peixos analitzats mentre que a Califòrnia es van trobar aquest tipus de residus sorgits d'activitats humanes en el 25% dels peixos. Com a mitjana, es van trobar residus en el 33% dels mariscs individuals inclosos en la mostra.
Deixalles acumulades al mar

"Totes les deixalles antropogèniques recuperades dels peixos a Indonèsia eren de plàstics, mentre que les deixalles antropogèniques recuperades dels peixos en els EUA eren principalment fibres sintètiques", indiquen els autors. "Les variacions en els tipus d'enderrocs probablement reflecteixen diferents fonts i estratègies de gestió de residus entre els països", suggereixen els investigadors. Els plàstics convertits en residus procedeixen de bosses, envasos i altres elements gestionats de forma inadequada mentre que una part important de les fibres que s'han pogut trobar en aquest estudi procedeixen de l'abocament de materials de nou ús com les tovalloletes de neteja personal i domèstica i teixits diversos, també en aquest cas abocats de forma inadequada.
"La ubiqüitat de les deixalles antropogèniques en centenars d'espècies de la fauna silvestre i la toxicitat dels productes químics associats a ella ha començat a plantejar preocupacions pel que fa a la presència de deixalles antropogèniques en peixos i mariscs", recorden els autors en el resum de la presentació del seu estudi.

Foca menjant per equivocació una ampolla de plàstic


La contaminació provocada per l'abocament de residus tant al mar com a la terra afecta als conjunts d'ecosistemes. Les evidencies són cada cop més patents en que les deixalles de llarga vida s'acumulen a molts éssers vius.                             


  
    

09 d’abril 2015

L'impacte dels residus que generem

Milers de tones de plàstic són llençadesa les escombraries cada dia, i d'aquestes una part acaba al mar afectant als escosistemes marins generant un font impacte en ells. Els autors de l'estudi preveuen que la situació empitjorarà si no s'imposen unes mesures correctores per tal de mantenir els recursos marins en bones condicions.



muy interesante (7/4/2015)

Ja sabem que mars i oceans s'han convertit amb el pas del temps en abocadors que acumulen quantitats ingents de residus plàstics però, quants exactament? L'última estimació es va fer el 1975, quan es va constatar que aproximadament el 0,1% de la producció mundial de plàstic era arrossegada cap al mar cada any.

Segons els resultats d'un estudi publicat a la revista Science, la realitat actual és molt diferent. Un grup de científics ha analitzat la quantitat de residus plàstics generats a l'any en 192 països costaners, i ha demostrat que entre el 40 i el 60% d'aquests acaben sent arrossegats a les aigües marines.

De fet, han constatat que el 2010 van acabar en l'oceà una mitjana de vuit tones d'aquest residu, xifra que suposa al voltant del 3% del total de plàstic del món, "una producció suficient per cobrir cada peu de costa del planeta", sostenen els investigadors.

A la vista d'aquestes esgarrifoses xifres, els experts alerten que "això només és començament de problemes majors". De fet, encara es desconeix on acaba el 99% de les deixalles plàstics que acaben en els mars i oceans, i amb això, l'impacte que aquests poden estar causant a la vida marina i en el subministrament d'aliments per als humans.

Finalment, els autors de l'estudi estimen que la quantitat anual de residus plàstics dins del mar serà més del doble en els propers de 10 anys. Llevat que posem alguna solució efectiva al problema, és clar.


11 de maig 2014

Sense abelles no haurà cultius

Segons un estudi presentat per Greenpeace, actualment un 70% dels conreus depenen de les abelles. O sigui, que segons aquest estudi davant d'una posible extinció de les abelles, podria haver-hi una davallada del nombre de conreus per tant una disminució dels ingresos, ja que la pol·linització d'un any, ens dóna uns 2400 milions d'euros al any. El govern ha establert una prohibició d'algun tipus d'insecticida que posava en perill la vida a les colmenes. En algunes comunitats autònomes, matant-hi fins i tot el 50% de la població d'abelles.

Abella en el procés de pol·linització


Notícia de, El Periódico, dijous 8 de maig del 2014
El declive de las poblaciones de abejas amenaza gravemente los rendimientos agrícolas en España porque al menos 70% de los cultivos dependen de los insectos polinizadores, según muestra un informe elaborado por Greenpeace. La asociación ecologista calcula que la polinización tiene un valor económico de unos 2.400 millones de euros anuales, sumando frutales, hortalizas y otros vegetales. Las abejas, los abejorros y otros insectos son, al margen del viento, los grandes responsables de la polinización de numerosos productos.

El declive de las abejas en Europa en la última década, que llega a un nivel de mortalidad de entre el 10% y el 40% de los individuos, es un problema multifactorial, pero los insecticidas son el principal factor", prosigue Ferreirim. Además, según Greenpeace, su uso aumentó un 50% entre 1990 y el 2010.
Según el estudio de Greenpeace, que emplea para sus cálculos los estándares de la FAO, la producción de kiwis, calabazas, calabacines, melones y sandías descendería en un 90% si no existieran los insectos,  entre el 40% y el 90% en las cosechas de níspero, membrillo, manzana, melocotón, almendr y las habas, las castañas, el girasol, la berenjena y el fresón,  entre un 10% y un 40%.

Teniendo en cuenta su potencia agrícola y el tipo de cultivo más común, el estudio de Greenpeace calcula que las cinco comunidades autónomas que se verían más afectadas si no hubiera polinización serían Andalucía, con 878 millones de euros de pérdidas, Catalunya (321 millones), Murcia (249 millones), Aragón (194 millones) y Extremadura (183 millones). El estudio es "conservador", dice Greenpeace, porque entre otros aspectos no se han contabilizado las posibles pérdidas en cultivos forrajeros, en huertos familiares y, en general, en la vida silvestre.

 

Mai millor dit, aquest vídeo ens explica algunes de les conseqüències que passarien si desapareguessin les abelles