El perill davant d'una altra erupció del volcà Agung a Bali obliga a evacuar 100.000 persones

El passat dissabte 25 de novembre es va produir un nou risc en forma d'erupció volcánica a Balí, Indonèsia. Aquest fenòmen no és gens atípic degut a que esta situat dins l'anell de foc del Pacífic, el qual està compost per límits entre plaques, concretament a Indonèsia entre les plaques euroasiàtica i indoaustraliana, zona de gran activitat volcànica i sísmica. Aquest fenòmen va ocasionar una gran expulsió de gasos, piroclàsts i colades de lava. Com a mesura preventiva es va posar en marxa el pla d'evacuació pertinent, no obstant això els danys causats a l'atmosfera i biosfera són irreversibles. També ha afectat al recurs del turisme degut a que la gran fumerola ha causat talls en el sistema aeri comercial i turístic.

 Cendres i piroclast  provocats per l'erupció

El País 27/11/2017

L'erupció d'aquest dilluns del volcà de la muntanya Agung, a l'illa Indonèsia de Bali -la primera des 1963-, ha portat a les autoritats del país a elevar l'alerta al màxim ia ordenar l'evacuació d'unes 100.000 persones, l'equivalent al nombre de residents en un radi de 10 quilòmetres des del volcà. Aquest diumenge, les autoritats van tancar l'aeroport internacional de Lombok, el que ha afectat almenys a 445 vols i a uns 59.000 passatgers. Bali és una de les illes més turístiques d'Indonèsia, amb una afluència anual que ronda els 5,4 milions de visitants estrangers, segons dades oficials.

El Centre de mitigació de Perills vulcanològics i Geològics (PVMBG), dependent del Ministeri d'Energia i Recursos Minerals, ha indicat aquest dilluns que "l'erupció i els tremolors han ocorregut de forma contínua". L'organisme ha afegit que "la lava segueix omplint el cràter i quan vessi començarà a lliscar pel vessant. Hi ha possibilitats d'una erupció més gran". La columna de cendres que expulsa el volcà puja a més de 3.000 metres d'altura, segons l'agència estatal indonèsia de notícies, Antara.

"Davant la possibilitat d'un risc imminent de desastre, s'ha elevat el nivell d'alerta a la muntanya Agung", ha informat el centre de mitigació de perills vulcanològics, que ha demanat als residents que evacuen la zona, segons l'agència britànica de notícies Reuters. De moment han deixat casa 40.000 persones, tot i que encara queden moltes per fer-ho.

"Demanem a la gent a la zona de perill que evacuï immediatament perquè hi ha el potencial d'una erupció més gran", ha dit Sutopo, portaveu de l'Agència de Mitigació de Desastres d'Indonèsia (BNPB). "No tots els residents han evacuat. Hi ha alguns (que no ho han fet) a causa que els seus animals no han estat evacuats. Hi ha alguns que pensen que estan fora de perill", ha subratllat, afegint que les autoritats intenten persuadir-los perquè ho facin i avançant que podrien haver de recórrer a la força. 

 Dimarts el volcà va expulsar un núvol de vapor negre de 700 metres a la primera erupció de tipus no magmàtic des de les erupcions de 1963 i 1964. En aquest període, les erupcions van durar gairebé un any i van causar més de 1.100 morts.

 Bali és la principal destinació turística d'Indonèsia amb una afluència mensual d'uns 200.000 turistes estrangers, segons dades oficials. L'arxipèlag indonesi s'assenta dins de l'anomenat Anell de Foc del Pacífic, una zona de gran activitat sísmica i volcànica que és sacsejada per milers de tremolors a l'any, la majoria d'escassa magnitud.

El volcà Popocatépetl desperta després del terratrèmol

El passat 27 de setembre es va produir una erupció en el volcà mexicà Popocatépetl. L'erupció volcànica va ser majoritàriament causada a causa del terratrèmol de magnitud 7,1 en l'Escala de Ritcher que es va produir una setmana abans a una localitat propera al volcà. Per sort aquesta erupció no ha tingut un risc gaire elevat pel fet que ni el fum ni la cendra que exhalava el volcà van arribar a la població més propera. Tot i això sí que ha afectat a l'atmosfera a causa de l'elevada emissió de gasos alliberats.

El volcà Popocatépetl el 27 de setembre de 2017

El País 27/09/17

"Imagini una ampolla de soda. Penseu què passaria si la agitem amb força i la destapem. En fer-ho, tot aquest gas acumulat sortirà volant", explica a aquest diari el director del Centre Nacional de Prevenció de Desastres (CENAPRED), Hugo Delgado. Una cosa similar li ha passat al volcà Popocatépetl després del terratrèmol que va sacsejar el centre de Mèxic el passat 19 de setembre i que s'ha cobrat més de 330 vides. El sisme també va remoure les entranyes del colós de més de 5.400 metres d'altura i aquest dimecres va despertar amb una fumarola de dos quilòmetres, amb vapor d'aigua i cendra, recordant al centre del país que està més viu que mai. I a 60 quilòmetres de la capital.

Encara que des de l'organisme encarregat de supervisar el volcà expliquen que l'activitat es troba dins dels paràmetres habituals i amb una fase de risc mínima, reconeixen que el terratrèmol ha precipitat l'erupció. "Havíem vist abans dels sismes manifestacions que ens indicaven que s'estava acumulant material magmàtic al cràter. Per tant, sabíem que anava a passar, però havíem previst que passés a l'octubre. El més probable és que el tremolor fes que ocorregués abans" , explica el director de l'organisme i doctor en vulcanologia.

El vent ha decidit que la pluja de cendra es desplaci cap a Morelos, precisament una de les regions més afectades pel sisme. I els experts adverteixen que, tot i que es troba en una fase dues d'emergència i només s'han de seguir les recomanacions bàsiques (no acostar-se al cràter), això pot empitjorar les condicions en què es troben algunes construccions danyades pel terratrèmol. "Recomanem que no deixin que s'acumuli la cendra en els sostres més inestables, perquè amb les pluges intenses es podria tornar més pesat i arribar a col·lapsar", precisa Delgado

Encara que des del CENAPRED insisteixen que l'activitat és habitual i que no han determinat una relació directa amb el sisme de fa una setmana, hi ha antecedents que un fort fenomen sísmic pot incrementar l'activitat del volcà. Delgado explica que després d'un tremolor d'una magnitud similar al de l'19 de setembre, el que es va produir el 15 de juny de 1999, el Popocatépetl va experimentar una de les etapes més eruptives de la seva història. Això es va manifestar un any després, al desembre de l'any 2000.

L'erupció d'aquest dimecres va començar al voltant de les tres de la matinada i va emetre fragments incandescents, que van volar entre 600 metres i un quilòmetre de distància sobre els vessants del volcà. Tot dins el perímetre de seguretat de 12 quilòmetres. Aquesta activitat es va mantenir durant més de sis hores i va provocar la caiguda de cendra en els poblats de Ecatzingo i Atlautla en l'Estat de Mèxic, i en Atlatlahuacán, Ocuituco, Oaxtepec, Jiutepec i Yautepec, a Morelos.

El Popocatépetl, que en náhuatl significa Muntanya que fumeja, està vigilat les 24 hores per quatre càmeres de vídeo que transmeten en directe tota la seva activitat. En un radi de 100 quilòmetres viuen unes 27 milions de persones i, per tant, cada vegada que desperta s'encenen totes les alarmes. Els habitants del centre del país es pregunten si la Naturalesa els pot donar una treva.
.