Un terratrèmol a Indonèsia deixa almenys 42 morts i centenars de ferits

El passat divendres es va produir un terratrèmol, un risc natural, de magnitud 6,2 en l'escala de Richter a la 1:30 de la madrugada a Indonesia, aquest va afectar principalment a l'illa de Sulawesi. El terratrèmol va sorprendre principalment als habitants de la ciutat de Madjene i Mamuju, on es van registrar la major part de les víctimes.

Però, el terratrèmol no només va produir morts, sino que també va tallar les corrents de subministre elèctric, i es van esfondrar aproximadament uns 300 edificis, va suposar un gran risc entre la població.

Els equips de rescat intenten trobar supervivents sota les restes del desastre,sense maquinària adequada ja que no tenen el material requerit. A més, aquesta situació va incrementar la seva dificultat a causa de la covid 19.

Terratrèmol a Indonèsia

rtve, 15.01.2021

Al menos 42 personas han muerto y varios centenares han resultado heridas tras un terremoto de magnitud 6,2 en la escala de Richter ocurrido durante la madrugada de este viernes en la isla de Sulawesi (Célebes, en español) en la región central del archipiélago indonesio.

El seísmo se produjo  la 1:30 de la madrugada, hora local, a tan solo 10 kilómetros de profundidad y a escasos kilómetros de la ciudad de Madjene.

El temblor principal sorprendió durmiendo a los habitantes y ha causado extensos daños en varias poblaciones de la zona con el derrumbe de edificios y caída de puentes,  además de unos 15.000 desplazados. Las víctimas se localizan en las ciudad de Madjene y Mamuju, ambas de más de 100.000 habitantes, según ha asegurado el director de la agencia de gestión de catástrofes. "No sabemos cuántos han desaparecido, aún hay mucha gente bajo los escombros", ha alertado. Ocho de los cuerpos de las víctimas han sido recuperados al sur de la isla.

El sismo también ha provocado el corte del suministro eléctrico y la caída de las comunicaciones, además de al menos tres corrimientos de tierra que bloquean carreteras, así como la ruptura de un puente que dificulta las tareas de rescate y distribución de ayuda.

Unos 300 edificios se han venido abajo. Un hospital, donde había al menos una docena de personas, se ha derruido, así como un hotel y la oficina del gobernador regional. Los equipos de rescate se afanan en encontrar supervivientes bajo los restros del desastre. Los rescatistas utilizan sus propias manos para quitar algunos de los cascotes de edificios y se enfrentan a enormes retos por la carencia de excavadoras y otras maquinaria pesada.

El presidente del país, Joko Widodo, ha expresado sus condolencias por la "pérdida de vidas". "De parte del Gobierno y del pueblo indonesio, expreso mis más profundas condolencias", ha dicho, según informaciones de la agencia Antara.

El mandatario indonesio se ha puesto en contacto con las autoridades locales y ha instado a las diferentes agencias del Gobierno que "respondan inmediatamente a la emergencia", si bien ha pedido "calma" a la población. "Seguid las instrucciones de las autoridades", ha subrayado, aconsejando a los residentes mantenerse alejados de los edificios y las playas.

El fuerte temblor, que duró entre 5 y 7 segundos, también ha provocado al menos tres corrimientos de tierra que dificultan las tareas de rescate y distribución de ayuda.

Réplicas y alerta de tsunami 

Por el momento se han registrado 26 réplicas, según ha anunciado el responsable de la Agencia Indonesia de Metereología y Geofísica, Dwikorita Karnawati. Karnawati también ha advertido de la posibilidad de un tsunami, motivo principal de que más de 15.000 personas hayan sido evacuadas de la zona. 

La emergencia se complica por el coronavirus. "Es ciertamente una de las situaciones más difíciles, este desastre era uno de nuestros temores y ahora estamos aplicando todos los planes y protocolos", ha explicado Jan Gelfand, jefe de la Cruz Roja Internacional en Indonesia. 

En septiembre de 2018, un terremoto de magnitud 7,5 sacudió la isla y originó un tsunami que causó más de 2.000 muertos y 200.000 desplazados en las poblaciones de Palu y Donggala.

Indonesia se asienta sobre el llamado "Anillo de Fuego del Pacífico", una zona de gran actividad sísmica y volcánica en la que cada año se registran unos 7.000 terremotos, la mayoría moderados. 

L'augment del nivell de la mar s'empassa dues petites illes a Indonèsia

Els efectes de l'augment del nivell de la mar ja s'estan notant, i les previsions no són gens favorables. En primer lloc, l'aigua envaeix cada vegada més les zones costaneres, provocant l'erosió del terreny i amenaçant camps de cultiu, habitatges o zones d'oci. També es produeixen la inundació d'aiguamolls i la contaminació d'aqüífers, afectant la flora i fauna de cada lloc, provocant la pèrdua d'hàbitat per a peixos, ocells, plantes i moltes altres espècies.

Per a buscar l'origen d'aquesta amenaça és necessari posar la mirada sobre l'escalfament global originat pel canvi climàtic. Aquesta notícia parla sobre l'augment del nivell de la mar a Indonèsia on ja s'ha empassat dues petites illes.

Inundaciones en la provincia de Bengkulu, en Sumatra / Foto: Basri Marzuki - Sijori Images via DPA

Ecoavant.com , 17 de gener del 2020

Una de esas pequeñas islas formaba parte de una Reserva de la Biosfera donde viven los últimos tigres de Sumatra, y otras cuatro podrían seguir su suerte.

El Foro de Indonesia parael Medio Ambiente ha revelado esta semana que dos pequeñas islas en el sur de Sumatra han desaparecido como resultado del aumento del nivel del mar a causa del cambio climático.

Las islas, que estaban deshabitadas, pertenecían a la administración de la provincia de Banyuasin. La isla Gundul está ahora sumergida a tres metros bajo el nivel del mar, mientras que la otra, Betet, parte del Parque Nacional Berbak-Sembilang, a tan sólo un metro.

Este parque nacional ha sido declarado reserva mundial de la biosfera en 2018 por parte de la UNESCO, pues cuenta con extensas áreas de manglares y una gran variedad de flora y fauna, incluidos el tigre de Sumatra y el martín pescador.

Las autoridades medioambientales de Indonesia han alertado de que otras cuatro islas pueden correr la misma suerte si no se toman medidas para abordar el constante aumento de los niveles de los océanos.

El director ejecutivo delForo de Indonesia para el Medio Ambiente, Hairul Sobri, ha explicado que actualmente existen 23 pequeñas islas ubicadas frente a la costa oriental de la provincia afectada de Banyuasin, estando algunas de ellas habitadas.

Un país con 17.500 islas.

De acuerdo con Sobri, el sur de Sumatra es más vulnerable al efecto del calentamiento global pues su población ha dependido en gran medida del carbón, el petróleo y el gas natural, lo que ha contribuido a que se produzcan mayores emisiones de gases de efecto invernadero, tal y como ha apuntado el diario indonesio The Jakarta Post.

Sin embargo, no sólo esta región se ve amenazada, sino también todas aquellas zonas costeras bajas del archipiélago, conformado por unas 17.500 islas, en donde viven los más de 264 millones de personas que actualmente habitan Indonesia.

Sobri ha alertado de que la dependencia de los fertilizantes químicos en el sector agrícola y la excesiva extracción de agua subterránea son otros de los factores que han colaborado en el hundimiento de la tierra de estas islas.

El perill davant d'una altra erupció del volcà Agung a Bali obliga a evacuar 100.000 persones

El passat dissabte 25 de novembre es va produir un nou risc en forma d'erupció volcánica a Balí, Indonèsia. Aquest fenòmen no és gens atípic degut a que esta situat dins l'anell de foc del Pacífic, el qual està compost per límits entre plaques, concretament a Indonèsia entre les plaques euroasiàtica i indoaustraliana, zona de gran activitat volcànica i sísmica. Aquest fenòmen va ocasionar una gran expulsió de gasos, piroclàsts i colades de lava. Com a mesura preventiva es va posar en marxa el pla d'evacuació pertinent, no obstant això els danys causats a l'atmosfera i biosfera són irreversibles. També ha afectat al recurs del turisme degut a que la gran fumerola ha causat talls en el sistema aeri comercial i turístic.

 Cendres i piroclast  provocats per l'erupció

El País 27/11/2017

L'erupció d'aquest dilluns del volcà de la muntanya Agung, a l'illa Indonèsia de Bali -la primera des 1963-, ha portat a les autoritats del país a elevar l'alerta al màxim ia ordenar l'evacuació d'unes 100.000 persones, l'equivalent al nombre de residents en un radi de 10 quilòmetres des del volcà. Aquest diumenge, les autoritats van tancar l'aeroport internacional de Lombok, el que ha afectat almenys a 445 vols i a uns 59.000 passatgers. Bali és una de les illes més turístiques d'Indonèsia, amb una afluència anual que ronda els 5,4 milions de visitants estrangers, segons dades oficials.

El Centre de mitigació de Perills vulcanològics i Geològics (PVMBG), dependent del Ministeri d'Energia i Recursos Minerals, ha indicat aquest dilluns que "l'erupció i els tremolors han ocorregut de forma contínua". L'organisme ha afegit que "la lava segueix omplint el cràter i quan vessi començarà a lliscar pel vessant. Hi ha possibilitats d'una erupció més gran". La columna de cendres que expulsa el volcà puja a més de 3.000 metres d'altura, segons l'agència estatal indonèsia de notícies, Antara.

"Davant la possibilitat d'un risc imminent de desastre, s'ha elevat el nivell d'alerta a la muntanya Agung", ha informat el centre de mitigació de perills vulcanològics, que ha demanat als residents que evacuen la zona, segons l'agència britànica de notícies Reuters. De moment han deixat casa 40.000 persones, tot i que encara queden moltes per fer-ho.

"Demanem a la gent a la zona de perill que evacuï immediatament perquè hi ha el potencial d'una erupció més gran", ha dit Sutopo, portaveu de l'Agència de Mitigació de Desastres d'Indonèsia (BNPB). "No tots els residents han evacuat. Hi ha alguns (que no ho han fet) a causa que els seus animals no han estat evacuats. Hi ha alguns que pensen que estan fora de perill", ha subratllat, afegint que les autoritats intenten persuadir-los perquè ho facin i avançant que podrien haver de recórrer a la força. 

 Dimarts el volcà va expulsar un núvol de vapor negre de 700 metres a la primera erupció de tipus no magmàtic des de les erupcions de 1963 i 1964. En aquest període, les erupcions van durar gairebé un any i van causar més de 1.100 morts.

 Bali és la principal destinació turística d'Indonèsia amb una afluència mensual d'uns 200.000 turistes estrangers, segons dades oficials. L'arxipèlag indonesi s'assenta dins de l'anomenat Anell de Foc del Pacífic, una zona de gran activitat sísmica i volcànica que és sacsejada per milers de tremolors a l'any, la majoria d'escassa magnitud.

Nou episodi sísmic a Indonèsia

Un terratrèmol de 7'9 graus en l'escala de Richter ha sacsejat la costa est de l'illa de Sumatra, a l'Indonèsia. L'epicentre s'ha produït a uns 10 km de profunditat i a uns 800 km aproximadament al sudoest de Padang. Aquest fort terratrèmol ha generat un elevat risc de tsunami i per tant les illes properes estan en màxima alerta. Per al moment no s'han produït víctimes. Aquesta zona està constantment en risc sísmic degut a que es troba en un límit entre la placa Indoaustraliana i la placa Eurasiàtica,



La Vanguardia (02-03-2016)

Un potent terratrèmol de 7'9 graus ha sacsejat aquest dimecres la costa est de l'illa d'Indonèsia de Sumatra, segons informa el Servei Geològic dels Estats Units (USGS). Segons The Pacific Tsunami Warning Center la magnitud del terratrèmol ha estat de 8'2 graus i l'agència meteorològica d'Indonèsia primer va informar que la magnitud del sisme era de 8'3 graus i en informacions posteriors ha reduiït la potència a 7'8.

Com a conseqüència del sisme Indonèsia i Austràlia han llançat un avís de tsunami, però poc després les autoritats l'han retirat.

L'epicentre del terratrèmol s'ha produït a 10 quilòmetres de profunditat i a 808 quilòmetres al sud-oest de Padang, segons l'USGS.

De moment es desconeix si el terratrèmol a Indonèsia s'ha produït víctimes, però com més més gran és el terratrèmol més possibilitats hi ha que provoqui greus danys.

Ele presindent indonesi, Joko Widodo, era al nord de Sumatra en el moment del terratrèmol.

El terratrèmol i el posterior tsunami el 2004

Indonèsia va patir el 26 de Desembre de 2004 el impacte d'un gran tsunami deprés d'un terratrèmol de 9'1 graus de magnitud. En aquell succés, la catàstrofe més mortífera del segle, van morir més de 230.000 persones -només a la regió d'Aceh 126.741 persones- i més d'un milió i mig de persones van perdre casa seva.

La regió del moviment tel·lúric, pròxima a l'illa de Nias, és la mateixa en què van morir al voltant de 1.300 persones el 28 de Març de 2005 per un sisme de magnitud 8'7 graus.

Indonèsia s'assenta sobre el "Anell de Foc del Pacífic", una zona de gran activitat sísmica i volcànica que és sacsejada a l'any per uns 7.000 tremolors, la majoria moderats.

Nosaltres mengem les nostres própies deixalles

Un estudi publicat el passat mes de Setembre en la revista Scientific Reports (del grup Nature) per investigadors tant Nord Americans com Indonesis, mostra com bona part de les escombraries com per exemple residus plàstics i fibres, els quals són parcialment digerits en l'estomac, i els intestins de bona part dels peixos i mariscs, arriben als consumidors. 

La ingent contaminació provocada pels abocaments massius de residus al mar, afecta a la pràctica totalitat del planeta, i cada cop, és més evident que les deixalles de llarga vida com els plàstics, s'estan acumulant en diversos tipus d'éssers vius. 

El ser humà, inconscient, està produint un impacte induït en quan a l'emissió de residus, sobre totes les capes que formen el medi ambient (geosfera, atmosfera, edafosfera, hidrosfera i la més castigada, la biosfera). Això, afecta als recursos renovables obtinguts de la biosfera.

La investigació ha demostrat que varia el tipus de residu captat segons la font del recurs. Si aquest ha estat sotmès a un entorn ric en residus plàstics, contindrà una major concentració de plàstics en el seu organisme. En canvi si ha estat sotmès a  un entorn ric en fibres, aquest contindrà una major concentració de fibres en el cos que de plàstics. És llavors, quan ingerim aquest aliment contaminat amb residus de llarga durada, que patim en forma de risc induït les conseqüències de l'impacte en el medi ambient.
De moment només s'ha realitzat un estudi molt genèric de fauna marina, i els resultats han sigut molt alarmants. Passarà el mateix amb la fauna terrestre? Podem disminuir l'impacte induït o ja és massa tard?

Anàlisis tracte digestiu Sardina Monterrey

La Vanguardia (5/10/2015)

Entre el 25% i el 30% de les mostres de peix i marisc analitzades en mercats d'Indonèsia i Estats Units contenien restes de plàstics i fibres sintètiques. Els autors de l'estudi van analitzar mostres de peix i marisc en mercats de Makassar (Indonèsia) i Califòrnia (Estats Units), identificant les espècies i tractant de localitzar les restes de plàstics i altres residus amb l'ajuda de microscopis.

A Indonèsia, es van trobar residus antropogènics en el 28% dels peixos analitzats mentre que a Califòrnia es van trobar aquest tipus de residus sorgits d'activitats humanes en el 25% dels peixos. Com a mitjana, es van trobar residus en el 33% dels mariscs individuals inclosos en la mostra.

Deixalles acumulades al mar

"Totes les deixalles antropogèniques recuperades dels peixos a Indonèsia eren de plàstics, mentre que les deixalles antropogèniques recuperades dels peixos en els EUA eren principalment fibres sintètiques", indiquen els autors. "Les variacions en els tipus d'enderrocs probablement reflecteixen diferents fonts i estratègies de gestió de residus entre els països", suggereixen els investigadors. Els plàstics convertits en residus procedeixen de bosses, envasos i altres elements gestionats de forma inadequada mentre que una part important de les fibres que s'han pogut trobar en aquest estudi procedeixen de l'abocament de materials de nou ús com les tovalloletes de neteja personal i domèstica i teixits diversos, també en aquest cas abocats de forma inadequada.

"La ubiqüitat de les deixalles antropogèniques en centenars d'espècies de la fauna silvestre i la toxicitat dels productes químics associats a ella ha començat a plantejar preocupacions pel que fa a la presència de deixalles antropogèniques en peixos i mariscs", recorden els autors en el resum de la presentació del seu estudi.

Foca menjant per equivocació una ampolla de plàstic

La contaminació provocada per l'abocament de residus tant al mar com a la terra afecta als conjunts d'ecosistemes. Les evidencies són cada cop més patents en que les deixalles de llarga vida s'acumulen a molts éssers vius.                             

  

    

"Lo imposible", recordando el desastre

 Recentment un director espanyol anomenat J.A. Bayona  ha creat una películ·la basada en la catàstrofe natural  del 26 de desembre del 2004, i l'ha titulat "Lo imposible"aquesta en les primeres setmanes en cartellera ha batut molts rècords com per exemple la de pellicula més taquillera d'Espanya, i ha estat  acceptada fins i tot a l'exigent Hollywood

El tsunami va ser a  l'oceà indic, va ser un dia recordat per moltes persones, un tsunami va  arrassar  Sumatra (Indonèsia) va acabar amb la vida de més de 300.000 persones, van desaparèixer moltes persones. L'epicentre d'aquest terratrèmol va ser de 9,3 en la escala de ritcher, segon terratrèmol més fort

Una representació de l'expansió de les onades

 El pais, 26 de Desembre del 2004
Más de 11.000 personas han muerto hoy y miles se encuentran desaparecidas en siete países del sureste asiático como consecuencia de un violento seísmo de 9 grados en la escala de Richter registrado en la isla de Sumatra (Indonesia), que ha desencadenado olas gigantes que han inundado zonas costeras de ese país, Tailandia, Malasia, las islas Maldivas, Sri Lanka y la India, los países más afectados. Entre los fallecidos hay turistas, sin que por el momento se conozca su número ni sus nacionalidades. El Ministerio de Asuntos Exteriores ha informado de que no tiene constancia de que entre las víctimas del terremoto haya españoles.
Deixava constant que hi havia víctimes de molts paisos veïns a l'epicentre com la India, Sri Lanka,Tailandia i Malasia.

El mundo, 19 de Octubre del 2012

España será el país de la envidia pero entre los compañeros de quinta de Bayona reina la alegría por el éxito de 'Lo imposible'. Después de pulverizar todos los récords en su primer fin de semana, Jaume Balagueró, Daniel Sánchez Arévalo, Nacho Vigalondo, Eduardo Chapero Jackson y Pedro Aguilera felicitan al héroe del cine español y dan su opinión sobre un fenómeno que todos juzgan positivo. Aunque, claro, siempre hay matices. ¿Creen que les pasará a ellos alguna vez algo semejante?

Per a mi el que es realment impresionant del film son els efectes especials, de com creen una onada gegant que destrueixi tot al seu pas, aquí us deixo el video de tots els efectes especials