En defensa dels gasos d'efecte hivernacle

L'efecte hivernacle sempre ha estat vist com un impacte cap a l'atmosfera de la Terra, però el que no sabem és que pot arribar a ser necessari per la vida a la terra i força positiu, ja que hi han gasos que són necessaris per la vida com el vapor d'aigua, el dióxid de carboni, el metà i el diòxid nitrós i que a la vegada són els gasos que produeixen l'efecte hivernacle. Gràcies a aquests gasos el nostre planeta ha evolucionat, a més cal dir que sense aquests gasos no podríem obtenir una gran part de energía solar, això és degut a que els gasos d'efecte hivernacle absorbeixen part de la llum solar, es calenten i remeten l'energía en forma de fotons infrarrojos. Per tant el que vol aquesta notícia és que ens adonem de que els gasos d'efecte hivernacle no són tant negatius com ens pensem.

Astromòbil d'exploració marciana dirigida per la NASA.

El País, 5/3/2020

Queremos romper una lanza en favor de los gases del efecto invernadero. La vida en la Tierra tal y como la conocemos es altamente dependiente de gases de la atmósfera como el vapor de agua, el dióxido de carbono, el metano o el óxido nitroso, que producen el llamado efecto invernadero. Estos gases no son, en sí, perjudiciales. Más bien lo contrario.

De hecho, estos gases han esculpido la evolución de nuestro planeta y de la vida a lo largo de miles de millones de años. Y es que la energía que nos llega del Sol no es tanta como parece. Los fotones solares solo pueden calentar la superficie de la Tierra hasta unos 260 grados Kelvin, que es la unidad que usamos los físicos para medir la temperatura (y escribimos 260 K). Parece mucho, pero es solo -16 grados centígrados, ¡¡la temperatura de un congelador estándar!! Gracias a los gases de efecto invernadero, que absorben parte de la luz solar, se calientan y remiten la energía en forma de fotones infrarrojos, gran parte de la energía del Sol que nos llega no se refleja y se pierde en el espacio, sino que nos ayuda a que la temperatura media de la superficie del planeta sea mucho más agradable, unos 298 K (15ºC).

Pero todo es bueno en su justa medida. La cantidad necesaria para mantenernos calientes es muy pequeña, representa menos del 0.1% de moléculas que componen la atmósfera. En la actualidad, hay unas 400 moléculas de CO2 (dióxido de carbono), el gas invernadero más abundante después del vapor de agua, por cada millón de partículas en el aire. De una cantidad ínfima de moléculas de gases de efecto invernadero depende que seamos un planeta helado o uno muy caliente e inhóspito.
Si hubiera menos cantidad de gases de efecto invernadero, nuestro planeta sería bastante distinto. Si no tuviéramos casi nada de ellos, sabemos cómo sería la Tierra: nos asemejaríamos a Marte

Si hubiera menos cantidad de gases de efecto invernadero, nuestro planeta sería bastante distinto. Si no tuviéramos casi nada de ellos, sabemos cómo sería la Tierra: nos asemejaríamos a Marte, que conocemos no solo gracias a nuestros telescopios sino también porque “hemos estado allí”, hemos llevado aparatos de medida. En el Planeta Rojo la atmósfera es 100 veces menos densa que en la Tierra. Casi todo es CO2, hay muy poca agua, quizás algo de metano, pero hay tan pocas partículas en la atmósfera que no existe efecto invernadero. Así que la temperatura de Marte es gélida, en media unos -50º C, un poco más caliente que lo que el Sol puede calentarla (a -55º C). A esa temperatura, toda el agua que hay en Marte, e incluso gran parte del CO2 atmosférico, están congelados, formando capas de permafrost y casquetes polares.

Si crece la cantidad de gases de efecto invernadero, y eso es lo que nos lleva pasando a nivel planetario desde hace media docena de décadas por la acción del hombre o ha ocurrido en el pasado de manera natural, nuestro planeta cambiará irremediablemente y nuestro modelo de vida se verá afectado. Quizás el proceso ya es irreversible, pero seguro que podemos amortiguar sus efectos, que serán bastante dramáticos en ciertas zonas del planeta y para ciertos grupos de población.

Los efectos atmosféricos asociados a los gases efecto invernadero pueden desbocarse. 

Esto no es un proceso que se produzca en “escalas de tiempo humanas”, sino tras millones de años. Pero lo cierto es que los planetas pueden cambiar. No son completamente estables, más bien viven en un frágil equilibrio. Hace miles de millones de años la Tierra no era muy diferente nuestros vecinos más próximos del Sistema Solar. Las atmósferas de Venus, la Tierra y Marte, que llamamos secundarias, estaban compuestas por gases que emanan de los volcanes, típicamente H2O, CO2, SO2, N2, NO2, H2S,... Pero cada planeta evolucionó de manera muy diferente. Mientras Marte se quedaba sin atmósfera, Venus, otro planeta en el que también “hemos estado”, se sumía en un efecto invernadero desbocado. En Venus la atmósfera es casi 100 veces más densa que la nuestra, y casi toda ella es CO2. El efecto invernadero es de tal calibre que la superficie de Venus, en vez de estar a unos -40ºC como debería de acuerdo con la radiación solar que recibe, ¡¡está a 470ºC!! Esta temperatura es parecida a la que usan los hornos pirolíticos para quemar residuos y facilitar su limpieza. En Venus no hay nada líquido en la superficie e incluso la lluvia proveniente de las nubes de ácido sulfúrico venusianas se evapora antes de llegar al suelo.

La capa de ozó estarà completament recuperada en 2060

Sempre s'ha dit que el forat a la capa d'ozó, representa un risc induït i que, a mesura que passessin aquest forat es faria cada vegada més gran, causant  que, a les regions polars, els rajos de sol hi incideixin directament, augmentant la temperatura dels pols. En els últims anys, però, s'ha comprovat com aquest forat està disminuint de grandària, és a dir, s'està tancant, recuperant, degut a una estabilització en els nivells d'ozó a l'atmosfera. Aixó es gràcies a tota la sèrie de mesures correctores que els diversos organismes inernacionals han establert. 

El forat de la capa d'ozó en octubre

ABC 05/11/2018

La última evaluación científica del agotamiento de la capa de ozono indica que esta se recupera a niveles de entre 1 y 3 % por década y que las acciones emprendidas en el marco del Protocolo de Montreal (1987) pueden ayudar a recuperar ese vital escudo hasta 2060.

«Los hallazgos del informe confirman que las medidas adoptadas en virtud del tratado internacional han provocado disminuciones a largo plazo en la abundancia atmosférica de las sustancias controladas que agotan el ozono (SAO) y en la continua recuperación del ozono estratosférico», asegura un comunicado de ONU Medio Ambiente y la Organización Meteorológica Mundial (OMM).

Los resultados de esta revisión cuatrienal, realizada por el Panel de Evaluación Científica del Protocolo de Montreal, serán presentados a partir de este lunes durante la trigésima reunión de los firmantes de este acuerdo, que se celebrará hasta el viernes en la capital ecuatoriana.

Según las tasas proyectadas, el hemisferio norte y el ozono de latitud media se recuperarán completamente para la década de 2030, seguidos del hemisferio sur en la década de 2050 y las regiones polares en 2060.

La capa de ozono protege la vida en la Tierra de los rayos ultravioleta del sol y su conservación es el objetivo central del Convenio de Viena de 1985, ratificado por 197 estados.

El Protocolo de Montreal es un anexo destinado a reducir el uso de aquellas sustancias que consumen la capa de ozono, gases contaminantes que aceleran el calentamiento global y el cambio climático.

«El Protocolo de Montreal es uno de los acuerdos multilaterales más exitosos de la historia por una razón: su cuidadosa combinación entre ciencia y acción colaborativa establecida para sanar nuestra capa de ozono», afirma Erik Solheim, director ejecutivo de ONU Medio Ambiente.

La enmienda de Kigali

La evaluación científica, dicen los autores del último estudio, ofrece una visión del papel que debe tener el Protocolo en las próximas décadas, cuando se cumplan los plazos para dejar de usar ciertos productos y entre en vigor la Enmienda de Kigali, aprobada en 2016.

Ratificada hasta ahora por 58 países, esta enmienda, que entrará en vigor el próximo 1 de enero, requiere que los países reduzcan la producción y el consumo proyectados de hidrofluorocarbonos (HFC) en más del 80 % durante los próximos 30 años.

Para los autores de la Evaluación, «es posible evitar hasta 0,5°C de calentamiento global este siglo a través de la implementación de la Enmienda» y se reafirma su «importancia crucial» en los esfuerzos por mantener el aumento de la temperatura global por debajo de 2°C.

El científico estadounidense David Fahey, copresidente del Panel de Evaluación Científica del Protocolo de Montreal, indica que los resultados del último estudio «resaltan la importancia de un monitoreo continuo a largo plazo de los HFC en la atmósfera a medida que la Enmienda de Kigali comienza a afianzarse».

Los hallazgos se producen poco después del lanzamiento de un informe del Panel Intergubernamental sobre el Cambio Climático (IPCC), que concluyó que «solo quedan doce años para limitar el calentamiento global en 1,5 °C» y que un mayor aumento en las temperaturas globales causará «un impacto cada vez más extremo en la vida humana y en los ecosistemas», advierte el mismo comunicado.

«Las emisiones de dióxido de carbono siguen siendo, por mucho, los gases de efecto invernadero que impulsan más el calentamiento global. Pero también podemos ayudar a enfrentar el cambio climático al reducir otros gases, incluidos los HFC. Cada contribución es importante», explica el secretario general de la OMM, Petteri Taalas, antes del encuentro en Quito.

Com ha evolucionat la Terra en els últims anys

La BBC, canal del Regne Unit, ha publicat una infografia sobre com ha evolucionat el Planeta Terra al llarg dels últims anys. En aquesta infografia es pot trobat com ha canviat des de el teu naixement. El que es pot visualitzar són dades que poden ser de quantes vegades ha bategat el cor d'un colibri o balena, quantes erupcions i terretremols ha patit la Terra, també es pot veure fins i tot quan s'ha desplaçat la Terra en quilometres o quants anys tindriem en un altre planeta, aquestes dades són curiositats. 

Però les més importants de dades que podem trobar-hi són: els quilometres del Àrtic que cada vegada són menys a causa del desgel per les altes temperatures, a més, quan a augmentat la temperatura del Planeta Terra fins i tot saber de quants quilometres és la capa d'ozò. 

Aquestes últimes dades, son a causa dels impactes del ésser humà que són molt díficils de millorar i ara n'hi ha que trobar mesures correctores per millorar el nostre planeta. 

Imatge del planeta Terra 

El Periódico; 3/5/15

Una infografia de la BBC permet als internautes explorar què ha passat a la Terra des que van néixer. L'únic requisit per saber com ha canviat l'entorn d'un és introduir la data de naixement, l'estatura i la unitat de mesura (centímetres o peus) que es vol utilitzar. La pàgina compara les dades amb alguns fets rellevants com els quilòmetres que s'ha desplaçat la Terra des del nostre naixement, quants anys tindria l'internauta si visqués a Neptú, quants eclipsis i erupcions s'han pogut presenciar o les vegades que ha bategat el cor d'un colibrí o d'una balena.

El resultat és molt curiós. El cor d'una dona de 30 anys, nascuda el 22 de juny i que faci 170 centímetres, ha bategat més d'un bilió de vegades, mentre que el d'una balena blava ho ha fet 97 milions de vegades. Durant aquest temps, unes 11.437 generacions de mosques han passat per la Terra, i 146 grans erupcions i 376 terratrèmols han sacsejat el planeta. 67 eclipsis solars han enfosquit per uns minuts el món i la població ha augmentat, almenys, en 2.548.392.500 persones.

Dades alarmants 

Altres xifres són alarmants. El 1980 hi havia 7,8 milions de quilòmetres quadrats de gel a l'Àrtic, avui dia en queden uns 5,4 milions, i, al ritme actual, el 2050 no en quedarà ni un. Durant els últims 30 anys, el forat d'ozó a l'Antàrtic ha crescut 11 milions de quilòmetres quadrats i s'han perdut 292,5 milions d'hectàrees de bosc des d'aleshores.

La temperatura mitjana és una altra dada preocupant. En els últims anys ha passat de 14,1 graus centígrads a 14,6, i pot arribar fins a 15,4 el 2050.

L'impacte que ha deixat l'ésser humà en el planeta és difícil d'esborrar i el temps corre en contra. L'única solució és començar a ser responsables amb l'entorn i aprendre del camí recorregut.

Protocol de Madrid contra la contaminació fallit

Durant els últims anys el govern de Madrid ha estat creant normatives que no tenien en compte la contaminació i l'impacte que això suposa per l'atmosfera. Finalment, després d'estar  sis anys consecutius incomplint els límits legals de diòxid de carboni, l'Ajuntament d'aquesta Comunitat Autònoma ha decidit crear un protocol que permeti reduir al mínim aquesta contaminació. Tot i així, els ecologistes es queixen de que amb això no s'arribarà a solucionar res.

Contaminació sobre Madrid vista desde Paracuellos

La Vanguardia; 06/02/2015

"Ecologistes en Acció replica a l'Ajuntament de Madrid, després d'haver estat aprovat el protocol contra la contaminació. Els ecologistes sostenen que les mesures acordades no resolen res. El llistó i els requisits oficials exigits per aplicar les mesures són tan alts que no haguessin servit per protegir la salut dels madrilenys, diu aquesta organització.
Després d'anys d'incompliments legals sobre els nivells de contaminació de l'aire, l'Ajuntament de Madrid va adoptar un protocol d'actuació en casos de fortes superacions de diòxid de nitrogen. "No obstant això, el disseny del protocol no servirà per evitar ni per pal·liar els nitrogenazos", diu Ecologistes en Acció.
Aquesta organització ha analitzat què hauria passat en els dos últims episodis de forta contaminació si aquest protocol ja hagués estat en vigor. "Poc o res, és la resposta", diuen. Madrid porta sis anys consecutius incomplint els límits legals sobre diòxid de nitrogen: des que la normativa va entrar en vigor, el 2010, fins al moment actual, el 2005, any en què ja diverses estacions han superat els límits legals, segons ha denunciat Ecologistes en Acció.
El nou protocol va ser anunciat el dijous, tot i que és molt similar a l'esborrany que ja manejava l'Ajuntament de Madrid des de juliol de 2014. "Però el més greu és que no servirà ni per complir la llei ni per a protegir de forma adequada la salut dels madrilenys ", diuen.
Ecologistes en Acció ha confrontat el protocol i els nivells que estableix per entrar en funcionament amb els dos últims episodis de contaminació patits a Madrid. El penúltim episodi de forta contaminació per NO2 va tenir lloc a finals d'octubre de 2014. El 29 d'octubre es van donar les condicions perquè s'apliqués el que el protocol classifica com a escenari 1: aquest dia s'hauria començat a informar a la població a través dels mitjans de comunicació i s'hauria reduït la velocitat en la M-30 i en les radials a l'interior de la M-40 a 70 km / h.
Un dia després, el 30 d'octubre, s'hauria arribat l'escenari 2, provocant que es prohibís l'aparcament als no residents a la zona SER i redoblant les alertes a la població. El gran problema és que totes aquestes mesures s'haurien adoptat just al final del període anticiclònic (que va concloure el 31 d'octubre), quan bastants estacions ja havien superat nombroses vegades el valor límit horari. Les actuacions no haurien tingut pràcticament incidència en la millora de la salut pública, diu aquesta organització.
En el cas de l'episodi més recent, el registrat a finals de desembre i les dues primeres setmanes de gener de 2015, l'anàlisi és semblant. Es van registrar 194 superacions del valor límit horari per NO2 (200 mg / m3) en total i 6 estacions van esgotar el crèdit de 18 superacions permeses per a tot l'any.
Tot i això, només s'hauria arribat al escenari 1 en poques estacions i això només hauria succeït en els últims dies de l'nitrogenazo. En cap cas s'hauria arribat a l'escenari 2, perquè el protocol estableix que les superacions s'han de donar de forma consecutiva i en diverses estacions de la mateixa zona.
"L'aplicació d'aquest protocol, prevista per a març, no garantirà ni que es compleixi la llei ni que es protegeixi adequadament la salut dels madrilenys i madrilenyes. Més aviat sembla una estratègia del govern municipal perquè sembli que s'actua quan en realitat es posen les condicions perquè tot just haver d'intervenir ", assenyalen.
"L'Ajuntament oblida que la millor estratègia de lluita contra la contaminació de l'aire és la prevenció i la previsió. És a dir, prevenir la mala qualitat de l'aire mitjançant mesures estructurals i continuades, i preveure les situacions de pic de contaminació -els anticiclons no arriben d'improvís, sinó que es coneix la seva evolució- per evitar, amb antelació, que s'arribi a nivells malsans de contaminació ", conclouen."

Vídeo sobre el protocol de Madrid:

Un terç dels espanyols respira aire contaminat per sobre del legal

Segons la OMS (Organització Mundial de la Salut) un 95 % dels espanyols ha estat exposat a uns nivells molt alts de polució, el que ésmolt nociu per la seva salut, ja que pot acabar en càncer o morts prematures. Tot això ha estat degut a l' impacte que generen els component de les energies no renovables com són el combustible dels vehicles o la contaminació de les fàbriques sobre nosaltres, sent també un greu problema per al medi ambient. S'està estudiant el dur a terme unes mesures preventiva econòmica per a qui no compleixi la futura llei, ja que està creant un risc induït sobre tota la població.

 

Fum nociu que prové dels cotxes

El país  (8/10/2014)

Una setmana després que sortís a la llum el mapa del càncer a Espanya, mostrant grans desigualtats per regions, una nova investigació denuncia que el 36% de la població, uns 16,8 milions de persones, respira aire contaminat per sobre dels valors legals marcats per la Unió Europea.

L'Informe Anual de Qualitat de l'Aire, elaborat per l'organització Ecologistes en Acció amb dades de 2013, adverteix que si es tenen en compte les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut, més estrictes, fins al 95% dels ciutadans a Espanya , 44.800.000, han estat exposats a nivells de contaminació nocius per a la salut. El percentatge està en línia amb l'últim estudi sobre qualitat de l'aire realitzat per l'Agència Europea de Medi Ambient, que calcula que al voltant del 90% de la població urbana de la UE "està exposada a concentracions d'algun dels contaminants atmosfèrics més perjudicials que l'OMS considera nocives per a la salut ".

El nou document, amb dades oficials de 705 estacions de control, assenyala que els contaminants que més problemes generen són les partícules en suspensió en l'aire, el diòxid de nitrogen, l'ozó troposfèric i el diòxid de sofre. La combustió de carburants fòssils en els cotxes, sobretot els dièsel, és una de les principals fonts de contaminació a les ciutats, on en els últims anys els epidemiòlegs estan detectant una sinergia entre la pol · lució i el vici de fumar que augmenta els casos de càncer de pulmó, principalment en les dones.

Les autoritats sanitàries internacionals estimen en 20.000 les morts prematurs cada any "a Espanya per afeccions relacionades amb la contaminació de l'aire, ha recordat aquest matí a la presentació de l'informe Miguel Ángel Ceballos, un dels coordinadors del treball. La xifra, que multiplica per 12 les morts en accidents de trànsit, apareix en un document de la Comissió Europea elaborat el 2005.

La Comissió Europea va calcular 20.000 morts prematures cada any a Espanya per culpa de la contaminació

L'ozó troposfèric, format sobretot a les zones rurals a partir de la radiació del Sol sobre contaminants del trànsit de les ciutats i de les xemeneies de les zones industrials, "s'està convertint en el principal problema de salut pública relacionat amb la contaminació del aire ", segons Ceballos. Mentre els altres contaminants analitzats disminueixen lleugerament des de 2007 per la crisi econòmica, l'ozó es manté o fins i tot augmenta. "Atribuïm la pujada a que l'estiu ha estat més calorós que en anys anteriors", ha explicat l'ecologista.

L'ozó troposfèric és responsable de malalties respiratòries i també afecta les terres arables, provocant pèrdues per als agricultors. El 2013, "la pràctica totalitat de la població espanyola va respirar aire amb concentracions d'ozó perilloses per a la salut", segons l'informe d'Ecologistes en Acció.

La reducció de les partícules en suspensió en l'aire, el diòxid de nitrogen i el diòxid de sofre es deu en part a la crisi econòmica. El consum de combustibles d'automoció el 2013 va ser un 24% inferior al del 2007, segons ha destacat Mariano González, coautor de l'informe.

Ecologistes en Acció denuncia que "les administracions públiques arrisquen la salut de la ciutadania i el pagament d'una multa milionària per vulneració de la llei". La Comissió Europea, recorden, va iniciar el gener del 2009 un procediment d'infracció contra Espanya per l'incompliment de la normativa sobre qualitat de l'aire que està a punt d'arribar al Tribunal de Justícia Europeu. Els plans de millora de la qualitat de l'aire, responsabilitat de comunitats autònomes i ajuntaments, són obligatoris segons la llei vigent, però, segons critiquen els ecologistes, gairebé sempre són inefectius o directament no existeixen.

L'ozó troposfèric se li dóna poca importància perquè afecta zones rurals i allà hi ha pocs vots

L'investigador Xavier Querol, de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (CSIC), no s'estranya dels resultats de l'informe, similars als d'anys anteriors. L'expert ha publicat aquest any a la revista científica Science of the Total Environment un estudi que constata una baixada del voltant del 30% de les partícules en suspensió PM10 a les zones urbanes i industrials, entre 2001 i 2013. Les PM10, generades per la indústria, la construcció i el transport, estan compostes per sutge i metalls pesants, entre d'altres substàncies.

El treball de Querol també ha trobat una disminució d'un 36% de les PM2.5, unes partícules més fines i per tant més nocives, en endinsar més profundament en els pulmons. Aquestes reduccions de contaminants es deuen, a més de la menor activitat industrial i el menor trànsit per la crisi, a l'entrada en vigor de diferents directives europees de control de les emissions de les grans indústries i dels tubs d'escapament dels cotxes .

"Des de 2001 veiem una millora de la qualitat de l'aire molt marcada, però l'ozó és un problema que està estancat des de fa anys i no tendeix a millorar", detalla Querol. "La boina marró de contaminació que veiem a Madrid genera ozó a la serra, a partir de la radiació solar. En un problema principalment del sud d'Europa, però els països afectats no li donen la importància que té, perquè afecta zones rurals i allà hi ha pocs vots ", lamenta l'investigador.

L'informe d'Ecologistes en Acció també destaca la detecció, per primera vegada, d'benzopirens, una substància cancerígena, per sobre dels límits legals. El fenomen ha aparegut a la Plana de Vic, a la província de Barcelona, i els autors del treball ho atribueixen a la crema de biomassa a la indústria de la zona i, sobretot, al fet que és un dels pocs llocs que mesuren aquest contaminant. "Si es mesurés en altres llocs, apareixerien resultats similars", sentencia Querol.

La capa d'ozó es recuperarà per al 2030, segons els científics.

Segons un estudi publicat el dimecres dia 10 de Setembre de 2014 a Ginebra per la OMM i la PNUMA, la capa d'ozó que envolta el planeta s'està recuperant i es consolidarà cap l'any 2030. Aixó serà possible gràcies a les mesures de concentració internacional fetes per tal de protegir el medi ambient i té com a conseqüències evitar que uns dos milions de persones tinguin càncer a la pell, reduir els danys oculars i al sistema inmunològic humà. I, també, tant la flora com la fauna es beneficiaran d'aquests canvis.

Noticia treta de "La Vanguardia". Dimecres 10 de Setembre de 2014.

"La recuperació de la capa d'ozó que envolta el planeta va per bon camí i la seva consolidació, al voltant dels nivells de 1980, es farà realitat cap a 2030 segons un estudi conjunt de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i del Programa de les Nacions Unides per Medi Ambient (PNUMA), publicat aquest dimecres a Ginebra.

Aquesta millora serà possible gràcies a les mesures de concertació internacional per protegir el medi ambient i tindrà com a conseqüència evitar que uns dos milions de persones tinguin càncer de pell anualment en el món, la reducció de les lesions oculars i els danys del sistema immunològic humà. La flora i fauna silvestres es beneficiran també d'aquests canvis.

L'estudi, realitzat per 300 experts internacionals, és una avaluació científica sobre la reducció de la capa d'ozó, el 2014, destinada als polítics encarregats dels temes de medi ambient. Aquest document és la primera avaluació exhaustiva que s'ha fet en els últims quatre anys sobre aquest tema.

Els científics afirmen que el responsable d'aquesta millora, en l'evolució del deteriorament d'aquest fràgil escut gasós que envolta el planeta, és el protocol de Mont-real de 1997 i els seus acords addicionals que han evitat el progressiu esgotament de la capa d'ozó que continuava imparable i que podria haver-se multiplicat per deu al voltant de 2050.

«Hi ha senyals positius que la capa d'ozó s'haurà recuperat a mitjans d'aquest segle gràcies al Protocol de Mont-real, que és un dels tractats ambientals més fructífers del món i que ha protegit la terra de l'impacte de les radiacions de raigs ultraviolats» , va declarar el director executiu del Pnuma, Achim Steiner.

No obstant això, el document adverteix que si bé l'eliminació de les substàncies que alteren la capa d'ozó, com els gasos utilitzats per propulsar les substàncies contingudes en els aerosols, ha tingut efectes beneficiosos, alguns substituts són també gasos amb un fort efecte hivernacle.

Els científics expliquen que la principal reducció de la capa d'ozó es va produir el 1980 i que després del Protocol de Mont-real s'han disminuït en un 90 per cent les emissions de gasos a base de clorofluorocarboni (CFC) utilitzats en els productes refrigerants, escumes, aerosols i equips d'extinció d'incendis.

Els substituts dels CFC no són l'ideal. En qualsevol cas aquesta solució no és ideal, ja que els hidrofluorocarburs (HFC), substituts dels CFC, augmenten en un 7% cada any i encara que no afecten la capa d'ozó tenen un potent efecte hivernacle que poden contribuir de manera significativa a l'canvi climàtic en les pròximes dècades, va detallar l'informe.

D'acord amb els científics, el forat d'ozó a l'Antàrtida ha influït en les variacions climàtiques de les regions situades a l'hemisferi durant les últimes dècades, ja que ha refredat la baixa estratosfera i aquest fenomen ha impactat les temperatures, les pluges i els oceans. A l'hemisferi nord la reducció i les seves conseqüències han estat inferiors.

A partir del 2050, l'evolució de la capa d'ozó que envolta el planeta dependrà principalemente de la concentració de gasos d'efecte hivernacle: diòxid de carboni (CO2), metà i òxid de nitrogen, els tres gasos que perduren més en l'atmosfera i que augmenten les temperatures destruint la capa d'ozó.

Per la seva banda el secretari general de l'OMM, Michel Jarraud, va declarar que «l'activitat humana seguirà alterant la composició de l'atmosfera pel que és necessari continuar la vigilància atmósferica mundial per comprendre, predir i eliminar les variacions del medi ambient»."