Geologia i Ciències Ambientals: recursos naturals, impactes, riscos i gestió ambiental.
Blog d'actualitat científica el·laborat per alumnes del Col·legi Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat.
PEQUÍN, CIUTAT ASFIXIADA PER UNA TEMPESTA DE SORRA
Aquest darrer diumenge 28 de Març, Pequín ha viscut la seva pitjor tempesta de sorra en una dècada que, a més, va disparar els ja alts nivells de contaminació acumulats en les últimes setmanes. Aquest fenomen ha suposat un risc, es produeix quan una gran quantitat de sorra seca és aixecada i sostinguda en suspensió per acció de vent, sorra provinent del desert de Gobi, situat a Mongòlia, país on va provocar un desastre encara pitjor i va causar morts. Afortunadament, tot i que Pequín té una gran exposició degut a la densa població, no es va produir cap mort.
Això pot suposar un perill ja que la pols o la sorra arrossegats deterioren l'escorça de la terra i empobreixen les condicions per a l'agricultura i la ramaderia, a més, es generen pluges de fang, ja que la pols suspès es barreja amb l'aigua de pluja i es precipita de nou. D'altra banda, la visibilitat es redueix a zero i el cel fosc, a causa de la quantitat de partícules suspeses en l'aire. Un altre risc que impedeix viatjar i continuar normalment amb la vida quotidiana. Paral·lelament, aquesta sorra pot fer disminuir l'efectivitat dels panells solars i tecnologies similars dependents dels rajos del sol.
Pequín s'ha vist afectada per la segona tempesta de sorra en menys de dues setmanes. No ha estat tan crític com l'episodi anterior, quan la concentració de partícules PM10 al centre de la capital va superar els 8.000 µg/m³.Com a referència, una condició per decretar un episodi per alta contaminació de partícules PM10 a Catalunya és que es mantinguin nivells diaris per sobre de 50 µg/m³ de mitjana. És el llindar recomanat per l'Organització Mundial de la Salut.
La Xina, que ha rebut durant les últimes dècades, residus de tot arreu per disminuir el risc que aquests suposen mitjançant el seu tractament, ja no admetrà a partir de l'1 de gener de 2021 escombraries sòlides procedents de l'estranger. Culminarà així un procés de gestió de residus de tres anys que des de 2017 la Xina va començar per protegir el seu medi ambient i la seva salut pública. La prohibició d'importar residus es va concebre per desenvolupar una indústria de reciclatge robusta i ben regulada, ja que cada any s'acumulaven allà prop de 215 milions de tones de residus. Amb la prohibició de les importacions estrangeres, el Govern xinès vol concentrar els recursos que té en la gestió d'aquests residus propis. Pel que s'han seleccionat 11 ciutats i cinc àrees a la Xina per desenvolupar programes de zero deixalles.
Com la Xina s'encarregava de tractar 45 milions de tones de metall, plàstic i paper estranger, ha sembrat el caos a les cadenes de reciclatge de mig món i ha tingut gran transcendència a Espanya degut a que només al 2016, Espanya envià 207.835 tones de plàstics per tractar allà. Presenten aquest canvi com una oportunitat perquè tots els països redueixin la producció d'escombraries des del principi de l'any.
Una deixalleria a Hangzhou en la província xinesa de Zhejiang
El final definitivo de una era en el reciclaje de basura mundial llega este 1 de enero. China, que durante décadas fue el gigante mundial en la recepción de residuos para su tratamiento, ya no admitirá a partir de ese día basura sólida de ningún tipo procedente del extranjero. Culminará así un proceso de tres años, desde que en 2017 empezó a rechazar este tipo de importaciones para proteger su medio ambiente y su salud pública, una decisión que sembró el caos en las cadenas de reciclaje de medio mundo y ha tenido gran transcendencia en España.
A partir de ahora, solo podrán entrar en China los materiales reciclados que ya hayan sido procesados en el extranjero. Así, por ejemplo, se admitirá la importación de la pulpa de papel, pero no el papel usado. “Tenemos al alcance de la mano la victoria a la hora de lograr la meta de cero importaciones de desechos extranjeros”, ha declarado el director del departamento de basuras sólidas y químicas en el Ministerio de Ecología y Medioambiente (MEE), Qiu Qiwen.
Aunque en teoría los desechos que se envían desde los países ricos —papel, plástico, metales— son material para reciclar, y en las naciones en desarrollo se compraban para sacarles rendimiento, en la práctica solo una proporción pequeña llega en unas condiciones aprovechables. La mayoría está demasiado sucia, deteriorada o mezclada con otros productos no reciclables. Acaba, por tanto, incinerada o en vertederos, algo que contribuye al deterioro medioambiental y a la contaminación por plástico, una de las grandes plagas de nuestra época creadas por el ser humano.
La prohibición china “es una oportunidad para que todos los países reduzcan la producción de basura desde el comienzo. Este veto aumenta la presión sobre los países exportadores (de residuos) para que se planteen cómo producir menos desechos, que es la auténtica solución a la crisis que encaramos”, apunta Liu Hua, de la campaña de Greenpeace East Asia contra los plásticos.
Hasta 2017, China procesaba casi la mitad de los productos reciclados de todo el mundo, más de 45 millones anuales de toneladas de metal, plástico y papel usado. Desde la entrada en vigor de la prohibición inicial el 1 de enero de 2018, esas cifras no han dejado de caer: ese año entraron 22,63 millones de toneladas; en 2019 lo hicieron 13,48 millones; y hasta noviembre de este año se importaron 7,18 millones, una caída del 41% interanual.
Al comienzo, el Gobierno chino cerró la llegada de 24 tipos de basura sólida, incluidos plásticos. A lo largo de los siguientes tres años, la lista creció hasta incluir 56 categorías, entre ellas chatarra de vehículos o serrín. Pero, pese a la prohibición, las compañías podían solicitar excepciones para la entrada de material vetado, algo a lo que se pone fin desde el 1 de enero.
Con la entrada en vigor de la prohibición total china, otros países vecinos pueden sufrir un aumento de la presión para recibir mayores cantidades de esos materiales, un fenómeno que ya había comenzado desde que Pekín empezó su veto gradual. Un informe de Greenpeace East Asia del año pasado indica que entre 2016 y 2018 “la mayoría de los plásticos se dirigió a regiones y países menos regulados. El sureste asiático, especialmente, pero también otras áreas que no tienen restricciones adecuadas para impedir importaciones desmesuradas, o capacidad real para procesar esa basura”. Además, según el estudio, aunque las exportaciones de plásticos se redujeron a la mitad entre esos dos años, “a los antiguos exportadores se les acumula la basura, sin procesar o procesada inadecuadamente”.
Un trabajador con mascarilla lleva un cargamento de basura en su triciclo.
China inició la importación de productos para su reciclaje durante la década de los años ochenta, cuando empezó a desarrollar su sector manufacturero y explotó la necesidad de materias primas. Utilizar este tipo de materiales fue una manera de cubrir esa demanda sin disparar los costes.
207.000 toneladas desde España
Desde entonces, cerca del 95% del plástico usado de la Unión Europea y el 70% del estadounidense llegaban a plantas chinas para su reciclaje, donde el negocio prosperó hasta tal punto que ciudades enteras, como Guiyu, la considerada “capital” informal del reciclaje de productos electrónicos, basaron su economía en ese sector. Solo en 2016, España envió 207.835 toneladas de plásticos hacia este país (incluyendo Hong Kong).
Pero el que muchas de las empresas especializadas en ello fueran de pequeño tamaño, procesaran los desechos de manera casi artesanal y utilizaran estándares laxos, desencadenó graves problemas medioambientales, desde la contaminación de acuíferos a altos niveles de emisión de carbono. En Guiyu, la contaminación de materiales pesados afectó a un 90% de los niños de la localidad, la mayoría de ellos con altos niveles de plomo en la sangre, según CCTV. En 2017, un 60% de las plantas de reciclaje inspeccionadas violaban las leyes medioambientales chinas, según el Ministerio entonces conocido como de Protección Medioambiental.
A lo largo de las últimas tres décadas, la producción de basura propia también ha crecido de manera exponencial en China. Cada año se acumulan cerca de 215 millones de toneladas de basura sólida, según la Oficina Nacional de Estadísticas, que acaban en su mayor parte incineradas o en vertederos. Según el medio de información económica China Business News, este país solo recicla entre un 20 y un 30% de sus desperdicios plásticos. Su principal vertedero, que ocupa un área equivalente a cien campos de fútbol, ya se ha llenado por completo, 25 años antes de los previstos.
Con la prohibición de las importaciones de basura extranjera, el Gobierno chino quiere concentrar ahora esos recursos en la gestión de esos desechos propios. Desde 2019, se han seleccionado 11 ciudades y cinco áreas en China para desarrollar programas de cero desechos, en los que se combina un aumento del reciclaje de los productos sólidos y una reducción del resto de residuos. Según los datos del MEE, el país ha invertido más de 120.000 millones de yuanes, o unos 15.000 millones de euros, en más de 500 proyectos y 900 misiones dentro de esos programas.
Este año, Pekín se ha convertido en la segunda ciudad del país, por detrás de Shanghái, en hacer obligatorio el reciclaje de basuras en cada vecindario. Para el 1 de enero, quedarán prohibidas las bolsas de plástico no biodegradables en las grandes ciudades; en el resto del país, será en 2022, dentro de un plan para vetar por completo el empleo de ese tipo de material en 2025.
“La prohibición de importar residuos se concibió para desarrollar una industria del reciclaje robusta y bien regulada en China”, precisa Liu. “Durante demasiado tiempo muchos países recurrieron a la relativa facilidad para exportar desechos como excusa para no recortar en su producción de basura”.
BASURA DE CONTRABANDO
Aunque la entrada de desechos importados se ha recortado de manera drástica en los últimos tres años, China ha detectado un aumento en el contrabando para introducir este tipo de productos en el país, a menudo en pequeñas cantidades, según CCTV. Entre otros productos, las pantallas y los teléfonos móviles son fáciles de desmontar y de transportar por separado. Detectar este tipo de contrabando, sobre todo si ocurre de manera esporádica, es complicado, según indicó Zhang Hong, un funcionario de Aduanas en la ciudad de Shenzhen, fronteriza con Hong Kong, a esta cadena de televisión estatal china. Para hacer frente al problema, las autoridades aduaneras han ordenado un aumento de los controles y el rastreo de datos y otras tecnologías para detectar posibles casos de contrabando. China “no cejará en sus esfuerzos por atajar el contrabando de desechos extranjeros”, ha asegurado Qiu, el alto cargo del Ministerio de Medio Ambiente. “Cualquier violación de la prohibición a importar ese tipo de productos será castigada con dureza”.
Des de fa molts anys, l'Everest és un llocs on més turistes van, ja sigui pel repte d'anar-hi o per admirar la serralada més alta de la superfície terrestre.
Durant molts anys la gent ha anat sense cap restricció i això ha fet que s'acumuli un gran nombre d'escombraries, les quals provoquen un gran impacte en la natura i més en zones com l'Everest. A causa de la gran quantitat de escombraries les autoritas de xinesa s'han vist obligades a reduir l'accés fins al punt que la gent ja no pot superar el campament base que hi ha a 5 mil metres d'altitud. S'ha fet amb la intenció de fer una recollida massiva de molta de les escombraries acumulades pels turistes, degut a que l'úlrim anys es van recollir 355 tones de residus. També han infomat que només donaran 300 llicències a alpinistes per esalar la muntanya i que es plantegen crear campanyes per netejar l'Everest, una de les principals idees és obligar els muntanyencs a portar de tornada vuit quilos de residus que hagin trobat, així creen una mesura preventiva contra la contaminació futura, per tal de preservar una de les grans meravelles d'aquest món.
Comienza ahora una operación de limpieza en la que se tratará por primera vez de reducir el número de basura en la montaña
La gran cantidad de basura que se acumula en los alrededores del campo base norte del Everest, situado en el Tíbet, ha llevado a las autoridades chinas a tomar medidas drásticas. La zona ha sido cerrada de forma indefinida para los turistas —y enormemente limitada para los alpinistas— mientras se llevan a cabo tareas de limpieza a gran escala en el techo del mundo.
Los visitantes, que ahora podían entrar más o menos libremente a este campo base, tienen el acceso cerrado a todas aquellas zonas por encima del monasterio de Rongphu, situado a unos 5.000 metros de altitud y a pocos kilómetros del citado campo desde el cual los escaladores inician el viaje para coronar el monte.
“Cualquier persona tiene prohibido ir u organizar viajes hacia áreas de la reserva natural que se encuentren por encima de los 5.200 metros”, aseguró Kelsang, director adjunto de la administración del sitio, a la agencia oficial Xinhua. Las autoridades instalarán un nuevo campamento para los turistas en las cercanías del templo, desde donde se aprecian unas vistas privilegiadas del Everest. "El nuevo sitio para turistas también les permitirá ver claramente la montaña", añadió Kelsang.
Los alpinistas que consigan un permiso para escalar el monte sí podrán acceder al campo. Sin embargo, este año las autoridades solamente concederán 300 licencias para subir al Everest por su lado norte, un tercio menos de las otorgadas en 2018.
Estas medidas se enmarcan en una campaña de las autoridades chinas para limpiar el Everest. Según datos oficiales, en 2018 más de 140.000 personas visitaron este campo base y sus cercanías, lo que generó una enorme cantidad de residuos. Hasta la altitud del campo base se recogieron hasta 335 toneladas de residuos, lo que supuso un gasto de aproximadamente medio millón de euros. Otras 8,4 toneladas fueron recolectadas en tres operaciones de limpieza que se llevaron a cabo en las zonas más altas de 5.200 metros y de muy difícil acceso, de las cuales 5,2 toneladas fueron de basura —principalmente envases de comida y bebida—, 2,2 toneladas de excrementos humanos y una tonelada de restos de material de alpinismo. Requiere un esfuerzo enorme limpiar la montaña a tal altura por la falta de oxígeno, explican las autoridades locales.
Se espera que este 2019, junto a nuevas campañas para limpiar el Everest, entren en vigor nuevas medidas para proteger la reserva natural de la que forma parte la montaña. Entre las propuestas de China está el pago de una tasa que compense las operaciones de limpieza o incluso obligar a los montañeros a traer de vuelta ocho kilos de basura encontrada durante su recorrido. En esta particular operación de limpieza, las autoridades tratarán por primera vez este año de traer los cuerpos de los alpinistas muertos en las zonas más altas de la montaña.
A diferencia de Nepal, donde se necesitan varios días de viaje a pie, llegar al campo base del Everest en su parte tibetana es relativamente sencillo porque se puede hacer en coche. De hecho, ir allí es uno de los mayores reclamos de los turistas que visitan el Tíbet y acostumbra a formar parte de los paquetes vacacionales que se ofrecen en la región. Incluso habían florecido en el sitio numerosos “hoteles tienda”, gestionados por los aldeanos, en los que los visitantes podían pasar la noche. Estos negocios también han sido cerrados y probablemente se situarán en zonas más bajas.
L'acord de París del 2015 no comptava amb el suport de la Xina, una de les actuals superpotències mundials. Aquest país amb una població al voltant dels 1.387.000.000 de persones, és una dels principals protagonistes en l'impacte directe sobre l'atmosfera terrestre ja que és el major emissor dels gasos amb efecte hivernacleque són: els òxids de carboni (CO i CO2), els òxids de nitrògen (NO, N2O,...) i el metà (CH4) entre altres. A més amés, són també, un dels majors explotadors de recursos del medi, i els majors emisors de gasos contaminants que suposen un risc per a la salud humana.
Cal dir, però, que ele seus esforços per a disminuir la seva emprenta sobre el medi estant sent enormes, i començen a utilizar les energies renovables per tal d'aprofitar recursos naturals com el vent, l'energia solar,... en comptes d'utilitzar els recursos naturals dels combustibles fòssils per a extreure'n energia, ja que aquests tenen un fort impacte al medi. Entre les tècniques per a obtenir energies renvables tenim: plaques fotovoltaiques (que agafen l'energia del sol i la converteixen en energia eléctrica), aerogeneradors (que abafem l'energia del ventilador i la converteixen en energia elèctrica),...
Ara s'ha convertit en la superpòtencia de l'utilització d'energia neta, superant inclús als Estats Units d'Amèrica que vàren ser els qui van impulsar l'acord de París.
Treballador xinés instal·lant una placa fotovoltaica
La Vanguardia (22/04/2017)
El desenvolupament de les renovables a la Xina és espectacular: el 2016, la potència instal·lada de l'energia fotovoltaica va augmentar un 80% i l'eòlica un 12% respecte a l'any anterior. Xina va absorbir el 48% de la nova capacitat solar fotovoltaica de tot el món i el 15% de la eòlica. Serà aquest país la potència que lideri la lluita contra canvi climàtic?
Taula sobre l'energia renovable que crea cada país (esquema) i potencial instalada en megawatts (dreta)
Durant anys, l'Administració Obama va pregar i implorar a la Xina que s'unís a la batalla mundial contra el canvi climàtic. Li va pressionar fora mida perquè posés límits a l'ús dels combustibles fòssils per tal d'intentar frenar l'escalfament. La participació de la Xina és crucial, en ser el major emissor dels gasos hivernacle, seguida per EUA Finalment, la Xina va acceptar el compromís i va segellar l'Acord de París (2015), que va ser precedit per l'entesa assolida entre els presidents dels dos països.
No obstant això, aquest compromís va camí de trencar-se pel costat menys esperat. Una dinàmica oposada ha entrat en joc. L'ordre signada el passat dia 28 de març pel president, destinada desfer les polítiques del govern d'Obama en matèria de canvi climàtic, està canviant els papers de les dues potències. Ara -quina gran paradoxa! - és la Xina la que pressiona EUA perquè compleixi la seva paraula i respecti l'esperit de l'Acord de París de 2015. A través d'aquest, els països assumeixen el compromís de reduir o limitar les seves emissions de gasos hivernacle amb calendaris a la carta.
Un diari estatal Xinès Global Times, ocupació recentment un llenguatge molt sever en el seu editorial al reprendre al govern Trump per "eludir descaradament la seva responsabilitat davant el canvi climàtic". L'editorial afegia: "La Xina vol assumir el paper dels Estats Units com a líder climàtic i l'ha incorporat als seus plans per als pròxims cinc anys".
Membres que van conformer l'accord de Paris del 2015
Trump va arribar a dir que el canvi climàtic era un "engany" inventat per la Xina i va amenaçar de retirar a EUA de l'Acord de París, tot i que encara no ha confirmat aquesta promesa. Des de l'elecció de Trump al novembre, alts funcionaris i líders xinesos vénen insistint que EUA ha de complir els seus compromisos climàtics.
Donald Trump
Mohan Munasinghe
Xina, mentrestant, ha fixat clarament la direcció que va prendre la seva política energètica en els propers anys: duplicar la reducció de la seva dependència del carbó i augmentar l'ús de les renovables. "La política xinesa és de llarg termini; no canvia quan hi ha un canvi de lideratge. I si mires a tots els membres dels seus congressos veus que entenen que solucionar el problema del canvi climàtic és molt bo per a la humanitat i per a la Xina ", explica a aquest diari Mohan Munasinghe, premi Nobel de l'2007, expert en polítiques sobre canvi climàtic.
El president xinès, Xi Jinping, va dir al gener, al Fòrum Econòmic Mundial a Davos (Suïssa), que l'Acord de París hauria de romandre en vigor. "Tots els signants han d'atenir a l'acord en comptes d'allunyar-se d'ell, ja que aquesta és una responsabilitat que hem d'assumir per a les generacions futures", va dir.
La implicació de la Xina és fonamental per mitigar el canvi climàtic. Xina consumeix la mateixa quantitat de carbó que la resta del món en conjunt, causa del seu creixement econòmic i la seva desenfrenat ritme de construcció d'infraestructures. La crema del mineral és clau per produir electricitat i abastir les indústries de l'acer o el ciment al país. Però ja hi ha dades esperançadores que apunten cap a una menor "addicció" al carbó.
En total, són 59 les persones desaparegudes; l'àrea afectada va ser un parc industrial de la ciutat de Shenzhen. Això és degut a que Xina té un alt registre de terratrèmols a gran escala. Els terratrèmols allà passa molt sovint, per això ara fan els edificis amb precaució de un moviment sísmic. Alguns no van aguantar, en aquest cas 22. Això és greu ja que es podia evitar la desaparició d'algunes persones com es dirà en el video cconcluent.
Aquí es pot apreciar les parts d'un terratrèmol.
Pekin (EFE) .- Un despreniment de terres va sepultar un parc industrial i diversos habitatges pròximes al mateix a la ciutat de Shenzhen (Cantó, sud). El succés va tenir lloc al parc de Liuxi, al nou barri de Guangming, al nord-oest de la ciutat, a on van ser enviats camions de bombers per ajudar en les tasques de rescat.
La xifra de desapareguts fins ara és de 59, si bé en un primer moment es creia que el nombre era més gran. El despreniment, que va sepultar 22 edificis residencials i industrials, va causar a més ferides lleus a tres persones i va forçar l'evacuació d'almenys 900 residents.
El lliscament de terres va ser succeït per una explosió en un gasoducte, que va deixar un deixant de runa d'uns 100.000 metres quadrats, va afegir una font.
"Vaig veure una quantitat de terra vermella i fang avançant cap a l'empresa", va comentar un empleat del parc industrial que va ser testimoni del succés. Una altra testimoni va explicar al diari local Shenzhen Evening News que va veure com la furgoneta que conduïa el seu pare era engolida per la terra i que no l'han pogut trobar encara.
Més de 1.500 professionals participen en les tasques de rescat per buscar persones amb vida entre la runa, amb ajuda de gairebé un centenar de camions de bombers, 4 drons i 13 gossos rastrejadors.
Entre els edificis enterrats dos eren dormitoris de treballadors del parc, segons la cadena de televisió estatal CCTV. I Ren Jiguang, sotsdirector de l'oficina de seguretat pública de Shenzhen, va dir a aquesta cadena que la majoria de la gent ha estat traslladada a zones segures. El diari Beijing Youth Daily cita un resident de la zona que indica que la terra de la caiguda procedia de treballs de construcció i havia estat acumulada en els últims dos anys. Shenzhen és una pròspera ciutat industrial situada al sud de Canton que disposa de quatre passos fronterers a la veïna Hong Kong.
en aquest vídeo es pot veure algun enfonsament del terratrèmol nombrat.
