Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris efecte hivernacle. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris efecte hivernacle. Mostrar tots els missatges

17 de gener 2021

L’amiant podria ser un arma per lluitar contra el canvi climàtic per la seva capacitat de capturar CO2

Actualment estem patint fenòmens meteorològics força extrems deguts al canvi climàtic, com per exemple la ja coneguda borrasca Filomena. El canvi climàtic com ja sabem és un gran impacte pel planeta Terra i com a conseqüència per la vida humana. Si que és veritat que la Terra al llarg de la seva història ha viscut diversos canvis climàtics, ja que realment són una cosa natural, però el que estem fent els éssers humans mitjançant la contaminació i altres impactes generats per nosaltres, és accelerar el procés del canvi climàtic, i això és el que preocupa.

Com a solució a aquest problema, s'ha trobat que el mineral amiant, o també anomenat asbest, té la capacitat de bloquejar el CO2 d'efecte hivernacle durant milers d'anys. Aquest mineral és conegut per tindre efectes mlt perjudicials en la salut de les persones, pot provocar càncer de pulmó i altres enfermetats respiratòries. És per això que resulta curiós que un mineral tant perjudicial pugui arribar a ser un recurs pel famós canvi climàtic. 


Mina d'asbest a la muntanya de San Benito (Califòrnia)


20 minutos 16/01/2021

“Mineral de composición y caracteres semejantes a los del amianto, pero de fibras duras y rígidas, parecidas al cristal hilado, y de efectos nocivos para la salud”. La anterior es la definición de “asbesto”, según la Real Academia Española –RAE–. Es, por tanto, un tipo de amianto.

Hasta aquí todo normal. Lo extraño viene al proponer que este mineral podría ser un arma en la lucha contra el cambio climático. Es ahora cuando hay que repetirlo: sí, el amianto, ese material que genera graves enfermedades en el aparato respiratorio y, entre ellas, el cáncer de pulmón.

El sorprendente anuncio lo hizo hace unos meses la web MIT Technology Review, a raíz de la investigación de un alumno del Instituto Politécnico Worcester de Massachusetts –EE UU–, que decidió extraer muestras de una mina de asbesto en California y enviarlas, para su estudio, a varios laboratorios.


Bloquear el CO2 de efecto invernadero durante milenios

El objetivo de este científico, llamado Caleb Woodall, es poder aprovechar los desechos mineros en la lucha contra el cambio climático. Y del análisis antedicho dedujo que el crisólito –amianto blanco– reacciona, siempre según MIT Technology Review, con el dióxido de carbono y produce minerales como la magnesita, un tipo de material “que podría bloquear el CO2 de efecto invernadero durante milenios”. Es así como un mineral, a todas luces perjudicial, puede llegar a ser beneficioso.

El gran propósito final, explican, es extraer minerales, entre ellos el amianto, y, con ellos, ser capaces de capturar gases de efecto invernadero en grandes cantidades. Roger Aines, director de la Iniciativa de Carbono en el Laboratorio Nacional Lawrence Livermore –que acompañó a Woodall–, asegura que “es una gran oportunidad, aún no explotada, con la que se podrían llegar a eliminar enormes cantidades de CO2”.


¿Es muy peligroso esparcir el amianto?

En el artículo comentado se explica que el próximo paso que quiere dar Wodall es encontrar un lugar para realizar una prueba de campo que, entre otras cosas, consistiría en esparcir el amianto –aumentando así la superficie reactiva–, utilizar ventiladores para que crezca el aire sobre el asbesto o, directamente, inyectar CO2 en los pozos.

La duda, lógica, que surge es si es seguro insuflar tanto aire alrededor del amianto. Si el proyecto de Woodall sigue adelante serán las autoridades reguladoras las que deberán valorar hasta qué punto es aplicable eso de que ‘el fin justifica los medios’.




15 de març 2020

En defensa dels gasos d'efecte hivernacle

L'efecte hivernacle sempre ha estat vist com un impacte cap a l'atmosfera de la Terra, però el que no sabem és que pot arribar a ser necessari per la vida a la terra i força positiu, ja que hi han gasos que són necessaris per la vida com el vapor d'aigua, el dióxid de carboni, el metà i el diòxid nitrós i que a la vegada són els gasos que produeixen l'efecte hivernacle. Gràcies a aquests gasos el nostre planeta ha evolucionat, a més cal dir que sense aquests gasos no podríem obtenir una gran part de energía solar, això és degut a que els gasos d'efecte hivernacle absorbeixen part de la llum solar, es calenten i remeten l'energía en forma de fotons infrarrojos. Per tant el que vol aquesta notícia és que ens adonem de que els gasos d'efecte hivernacle no són tant negatius com ens pensem.



Astromòbil d'exploració marciana dirigida per la NASA.



Queremos romper una lanza en favor de los gases del efecto invernadero. La vida en la Tierra tal y como la conocemos es altamente dependiente de gases de la atmósfera como el vapor de agua, el dióxido de carbono, el metano o el óxido nitroso, que producen el llamado efecto invernadero. Estos gases no son, en sí, perjudiciales. Más bien lo contrario.

De hecho, estos gases han esculpido la evolución de nuestro planeta y de la vida a lo largo de miles de millones de años. Y es que la energía que nos llega del Sol no es tanta como parece. Los fotones solares solo pueden calentar la superficie de la Tierra hasta unos 260 grados Kelvin, que es la unidad que usamos los físicos para medir la temperatura (y escribimos 260 K). Parece mucho, pero es solo -16 grados centígrados, ¡¡la temperatura de un congelador estándar!! Gracias a los gases de efecto invernadero, que absorben parte de la luz solar, se calientan y remiten la energía en forma de fotones infrarrojos, gran parte de la energía del Sol que nos llega no se refleja y se pierde en el espacio, sino que nos ayuda a que la temperatura media de la superficie del planeta sea mucho más agradable, unos 298 K (15ºC).

Pero todo es bueno en su justa medida. La cantidad necesaria para mantenernos calientes es muy pequeña, representa menos del 0.1% de moléculas que componen la atmósfera. En la actualidad, hay unas 400 moléculas de CO2 (dióxido de carbono), el gas invernadero más abundante después del vapor de agua, por cada millón de partículas en el aire. De una cantidad ínfima de moléculas de gases de efecto invernadero depende que seamos un planeta helado o uno muy caliente e inhóspito.
Si hubiera menos cantidad de gases de efecto invernadero, nuestro planeta sería bastante distinto. Si no tuviéramos casi nada de ellos, sabemos cómo sería la Tierra: nos asemejaríamos a Marte

Si hubiera menos cantidad de gases de efecto invernadero, nuestro planeta sería bastante distinto. Si no tuviéramos casi nada de ellos, sabemos cómo sería la Tierra: nos asemejaríamos a Marte, que conocemos no solo gracias a nuestros telescopios sino también porque “hemos estado allí”, hemos llevado aparatos de medida. En el Planeta Rojo la atmósfera es 100 veces menos densa que en la Tierra. Casi todo es CO2, hay muy poca agua, quizás algo de metano, pero hay tan pocas partículas en la atmósfera que no existe efecto invernadero. Así que la temperatura de Marte es gélida, en media unos -50º C, un poco más caliente que lo que el Sol puede calentarla (a -55º C). A esa temperatura, toda el agua que hay en Marte, e incluso gran parte del CO2 atmosférico, están congelados, formando capas de permafrost y casquetes polares.

Si crece la cantidad de gases de efecto invernadero, y eso es lo que nos lleva pasando a nivel planetario desde hace media docena de décadas por la acción del hombre o ha ocurrido en el pasado de manera natural, nuestro planeta cambiará irremediablemente y nuestro modelo de vida se verá afectado. Quizás el proceso ya es irreversible, pero seguro que podemos amortiguar sus efectos, que serán bastante dramáticos en ciertas zonas del planeta y para ciertos grupos de población.
Los efectos atmosféricos asociados a los gases efecto invernadero pueden desbocarse. 

Esto no es un proceso que se produzca en “escalas de tiempo humanas”, sino tras millones de años. Pero lo cierto es que los planetas pueden cambiar. No son completamente estables, más bien viven en un frágil equilibrio. Hace miles de millones de años la Tierra no era muy diferente nuestros vecinos más próximos del Sistema Solar. Las atmósferas de Venus, la Tierra y Marte, que llamamos secundarias, estaban compuestas por gases que emanan de los volcanes, típicamente H2O, CO2, SO2, N2, NO2, H2S,... Pero cada planeta evolucionó de manera muy diferente. Mientras Marte se quedaba sin atmósfera, Venus, otro planeta en el que también “hemos estado”, se sumía en un efecto invernadero desbocado. En Venus la atmósfera es casi 100 veces más densa que la nuestra, y casi toda ella es CO2. El efecto invernadero es de tal calibre que la superficie de Venus, en vez de estar a unos -40ºC como debería de acuerdo con la radiación solar que recibe, ¡¡está a 470ºC!! Esta temperatura es parecida a la que usan los hornos pirolíticos para quemar residuos y facilitar su limpieza. En Venus no hay nada líquido en la superficie e incluso la lluvia proveniente de las nubes de ácido sulfúrico venusianas se evapora antes de llegar al suelo.



14 de març 2020

Se derritió el 20% de una isla antártica en tan solo 9 días



Aquesta notícia reflexa un problema molt greu que es l'escalfament global, i la destrucció de molts ecosistemes per culpa d'això. aquest escalfament es deu a les grans emisións de hidróxid de carboni i a altres tipus de gasos hivernacle. Aquesta tendencia que está portant el planeta fara que el nivell del mar puji i molts ecosistemes desapareguin. 


Fotografía del satélite de la nasa 

La crisis climática continúa, a principios de febrero una fuerte ola de calor provocó que en la Antártida se derritiera el 20% de la nieve de la Eagle Island, perdiendo en tan solo 9 días un total de 10cm de hielo.

El planeta Tierra actualmente está atravesando lo que se cataloga como la peor crisis ambiental de todos los tiempos, ahora, las nuevas imágenes captadas por la NASA, dejan un dato desalentador y preocupante, en ellas se observa como casi una cuarta parte de la capa de nieve de Eagle Island se derritió.Según lo explicó la NASA, a principios de este mes la Antártida tuvo sus días más calurosos, registrando una temperatura récord de 64.9 grados Fahrenheit, provocando que en un poco más de una semana se derritieran 4 pulgadas de la capa de nieve de Eagle Island.

El dramático derretimiento de los glaciares más cercanos a la Antártida quedó plasmado en una serie de fotografías satelitales publicadas por el Observatorio de la Tierra de la NASA y tomadas por el Operational Land Imager (OLI) del satélite Landsat 8, estas muestran como la ola de calor que se presentó del 5 al 13 de febrero arrasó con el 20% de la nieve.

De seguir presentándose continuamente estas altas temperaturas podrían causar un aumento extremo del nivel del mar, de acuerdo con las declaraciones del glaciólogo del Nichols College, Mauri Pelto “Nunca antes se había visto que los estanques de deshielo se dieran tan rápido en la Antártida, las olas de calor no eran tan comunes en la región”.

Los expertos también explicaron que: “Los vientos secos y cálidos también podrían haber jugado un papel importante, los vientos de Foehn son vientos fuertes y racheados que causan tormentas de viento en las laderas de las montañas, que a menudo traen consigo aire cálido”.

Según la Organización Meteorológica Mundial, el aumento del nivel del mar podría ser catastrófico para los millones de personas que residen a lo largo de las costas del mundo, ya que las capas de hielo de la Antártida contienen suficiente agua para aumentar el nivel global del mar a casi 200 pies. 

Este calentamiento global se debe a las gigantescas emisiones de CO2 que los seres humanos estamos produciendo en nuestras fábricas y empresas energéticas. si esta tendencia de consumismo y despreocupación no se detiene podríamos estar ante uno de las mayores catástrofes climáticas jamás vistas.

15 d’octubre 2019

El Mediterrani, zona zero del canvi climàtic




Segons l'Institut Mediterrani de Biodiversitat i Ecologia, el mar Mediterrani serà la zona zero del canvi climàtic. Només de pensar-ho fa por. Aquest impacte induït desencadena riscos induïts que afectaran a tot el planeta, però tot començarà o ja està començant a casa nostra, al mar mediterrani. De fet, l' augment de la temperatura de la regió mediterrània ha arribat ja als 1,5 graus més respecte als nivells preindustrials. Les temperatures a les zones mediterrànies augmentaran més que a la resta del planeta, i es produiran riscos com: sequeres pronunciades, impactes a la salut i a la seguretat alimentària, pèrdua d'ecosistemes, i la pujada de gairebé un metre del nivell del mar.



Això és el que vindrà si no prenem mesures radicals contra els gasos d'efecte hivernacle. I molt pitjor serà pel 2040 o pel 2100. Però sense anar més lluny, dintre de dues dècades, més de 250 milions de persones podrien patir pobresa hídrica. Totes aquestes dades es van donar a conèixer aquest passat dijous a Barcelona durant una trobada de la "Unió pel Mediterrani".


Augment de la temperatura del Mediterrani a l'estiu.

El País, 10/10/2019


Lo quieran o no, 500 millones de personas de tres continentes están unidas por un mismo problema: el cambio climático. La cuenca del Mediterráneo es uno de los puntos calientes de esta crisis global y algunos de sus impactos “golpean” a esta región de “forma más dura que a otras partes del mundo”, apunta el profesor Wolfgang Cramer, director científico del Instituto Mediterráneo de Biodiversidad y Ecología, radicado en Francia. Por ejemplo, el aumento de la temperatura de la región mediterránea ha llegado ya a los 1,5 grados respecto a los niveles preindustriales, lo que supone que el calentamiento en esta cuenca es un 20% más rápido que en la media del planeta.

Lo que viene —si no se toman medidas adicionales de reducción de los gases de efecto invernadero que sobrecalientan el planeta— es mucho peor: para 2040 ese incremento llegará a los 2,2 grados y posiblemente superará los 3,8 en algunas zonas de la cuenca en 2100. Además, en solo dos décadas 250 millones de personas sufrirán pobreza hídrica en la zona por las sequías.


Estos datos se incluyen en un informe cuyos primeros resultados se presentan este jueves en Barcelona durante un encuentro de la Unión por el Mediterráneo, una organización internacional en la que están representados los países de esos tres continentes que comparten las aguas del emblemático mar. Desde 2015, un grupo de más de 80 científicos coordinados por el profesor Cramer ha estado trabajando para esta organización en el estudio, que se titula Riesgos asociados al cambio climático y los cambios medioambientales en la región mediterránea. El informe aspira a ser el gran retrato del cambio climático en esta zona a partir del conocimiento científico actual. “Nunca antes se ha hecho una síntesis tan completa”, explica Cramer sobre un documento que está cargado de datos, muchos alarmantes.

El coordinador destaca la vulnerabilidad de mucha de la población de la región “porque vive muy cerca del mar y también porque son pobres y tienen pocas opciones para protegerse o alejarse”. El informe advierte: habrá más olas de calor “más significativas y duraderas” y “las sequías extremas serán más frecuentes”.

Nivel del mar. De entre todos los impactos, Cramer destaca la subida del nivel del mar. Para 2100 el informe apunta que superará el metro, lo que supone situarse en el escenario más pesimista que planteaba para el conjunto del planeta el reciente informe del IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change), los científicos que asesoran a la ONU. Ese incremento de un metro tendrá impactos en un tercio de la población que vive en la costa del Mediterráneo; solo en el norte de África el sustento de al menos 37 millones de personas estará en peligro. A los daños en las ciudades por inundaciones, Cramer añade otro riesgo más: “la salinización de los suelos utilizados para la agricultura en los deltas y estuarios de los ríos como el Nilo, pero también el Ebro, el Ródano y el Po”.


Agua dulce. El otro gran impacto que más preocupa a Cramer es el aumento de la intensidad de las olas de calor y sequías, que golpeará con dureza a España. Desde 1950, la frecuencia de las sequías ha aumentado. Y el informe señala que aunque el calentamiento se quede por debajo de los dos grados —el objetivo que fija el Acuerdo de París—, los habitantes de las cuencas fluviales en Oriente Medio y Oriente Próximo estarán expuestos a una dura escasez de agua. El estudio destaca que la disponibilidad de agua dulce puede caer un 15% en las próximas décadas en el conjunto de la región mediterránea, lo que tendrá graves consecuencias en la agricultura. Y calcula que en 2040 alrededor de 250 millones de personas de la zona sufrirán pobreza hídrica —dispondrán de menos de 1.000 metros cúbicos por cabeza al año—. Esta situación, advierten los científicos, puede hacer que aumenten los conflictos e, incluso, las migraciones masivas.

Impactos en la salud y seguridad alimentaria. El equipo científico encargado de este gran retrato del calentamiento global enumera también los riesgos para la salud: “Se espera que las enfermedades y muertes relacionadas con el calor sean más frecuentes, especialmente en las ciudades debido al efecto de las islas de calor y para los grupos de población vulnerables”. Más allá del cambio climático, los científicos destacan que el deterioro de la calidad del aire, los suelos y el agua por la contaminación supondrá más enfermedades respiratorias y cardiovasculares y una disminución del acceso a los alimentos saludables.

Relacionado con esto, los expertos indican que puede peligrar la seguridad alimentaria, ya que se puede ver afectada por el aumento de la población y la bajada en el rendimiento de los cultivos, la pesca y la ganadería. “El 90% de las poblaciones comerciales de peces ya están sobreexplotadas en el Mediterráneo”, recuerda el informe. “Y se espera que el peso medio de los peces se reduzca hasta en un 49% para 2050”, se pone como ejemplo.


Pérdida de ecosistemas. Los especialistas no solo se centran en los impactos sobre los seres humanos y sus medios de vida. Se advierte de que “muchos de los ecosistemas están amenazados por el cambio climático, los cambios de usos del suelo, la contaminación y la sobreexplotación”. Por ejemplo, el proceso de acidificación del agua de mar —causado por la absorción del CO2 procedente de las emisiones humanas— y el aumento de la temperatura del agua “ya han causado una pérdida del 41% de los principales depredadores, incluidos los mamíferos marinos”. El informe cita algunos casos concretos, como la proliferación de las plagas de medusas por el incremento de la temperatura del agua, la invasión de mosquitos tigre y la aparición de especies invasoras como los peces león que dañan a las autóctonas.

Respecto a los impactos en la tierra, los científicos alertan del aumento que ya se está dando de los “megaincendios” debido al calentamiento y a los cambios en el paisaje. En el futuro, las áreas quemadas podrían crecer hasta un 40%, incluso, en el escenario más optimista de un aumento de la temperatura de 1,5 grados.

Es complicado no caer en el pesimismo cuando se lee el informe que ha coordinado Cramer. Pero este profesor resalta que el objetivo es “proporcionar información equilibrada sobre los riesgos para toda la cuenca mediterránea” para los responsables políticos y sus asesores. Y pide acción: “El norte necesita ayudar al sur a adaptarse para garantizar que la economía de los países del sur tenga estabilidad”. Cramer resalta la importancia de reducir los gases de efecto invernadero, porque cada reducción ayuda a limitar el aumento global de la temperatura. “Todos los países, y en particular los del norte, deben aplicar políticas compatibles con el Acuerdo de París. Cada tonelada de CO2 que se reduzca cuenta”.





23 d’abril 2018

Madrid emet el doble de gasos dels que es comptabilitzen


Dilluns 16 d'abril es va publicar una notícia sobre un estudi, dut a terme per investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) en col·laboració amb la Universitat Federal de Bahia (Brasil), que diu que s'ha creat una nova metodologia per calcular amb més exactitud les emissions de gassos d'efecte hivernacle.  Amb aixó, els polítics medioambientals, podran saber les emissions exactes d'aquests gassos per poder prendre les mesures preventives corresponents per a evitar un major impacte sobre el nostre planeta i aplicar les mesures correctores corresponents.


Madrid emitint gasos d'efecte hivernacle a través dels medis de transport.

















Ecoavant 16/04/2018

Un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), en col·laboració amb la Universitat Federal de Bahia (Brasil), ha abordat els reptes que suposa adoptar una nova metodologia de còmput d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH ) a les ciutats.

El nou sistema de comptabilitat és més precís ja que integra no només les emissions associades a la producció dels béns i productes, sinó també al seu consum. Els investigadors l'han aplicat a la ciutat de Madrid i els resultats preliminars mostren que les emissions per càpita resultarien ser gairebé el doble que les dades que es manegen actualment basats en l'inventari tradicional d'emissions.

Aconseguir ciutats més sostenibles és un dels reptes més importants a què ens enfrontem en els nostres dies. Segons dades del Banc Mundial, el 2016 la població resident a les ciutats representava el 54,3% de la població mundial. Satisfer la creixent demanda de productes i serveis dels seus ciutadans requereix un increment, no només de la seva activitat productiva, sinó també del transport i distribució dels productes que es generen en qualsevol altra part del món i són consumits en una determinada ciutat.

Gràfic evolutiu de les emissions de GEH per habitant a Espanya (1990-2012)
Per això, l'avaluació de l'impacte sobre el canvi climàtic de les ciutats (la seva petjada de carboni) no pot limitar-se al còmput de les emissions de GEH associades a les activitats productives que tenen lloc dins dels seus límits geogràfics. Segons l'opinió de Javier Pérez, investigador del grup en Tecnologies Ambientals i Recursos Industrials de la UPM, "cal anar més enllà, s'han de generar i aplicar sistemes de comptabilitat que integrin producció i consum".

En el cas de Madrid, com en la majoria de les ciutats del món, històricament s'ha elaborat un inventari d'emissions de gasos d'efecte hivernacle tradicional, és a dir, basat en les emissions associades exclusivament a les seves activitats productives.

Millorar la qualitat dels inventaris

Amb l'objectiu de millorar la qualitat d'aquests inventaris, en aquest nou treball d'investigació s'han analitzat els reptes als quals s'enfronta la ciutat de Madrid a l'hora d'implementar una metodologia de còmput basada en consum, és a dir, que estimi també les emissions associades a les cadenes de subministrament i, amb això, obtenir l'impacte associat al consum final d'aquests béns i productes. Aquesta anàlisi s'ha dut a terme prenent com a exemple l'experiència de Londres, una de les poques ciutats que han desenvolupat un procediment d'implementació d'aquest tipus de metodologies.

Segons l'inventari tradicional d'emissions, en el període 2010-2015 l'emissió per càpita dels madrilenys va estar entre 3,5 i 4 tones de CO2 equivalent per habitant i any.

D'acord amb els resultats obtinguts per l'equip, en implementar un sistema de comptabilitat basat en consum i no en producció, les emissions per càpita es duplicarien. Això implica que, actualment, l'impacte sobre el canvi climàtic de la ciutat de Madrid s'estaria subestimant.

Per tant, sembla necessari implementar aquests nous sistemes de comptabilitat que permeten avaluar de forma més ajustada a la realitat l'impacte generat pels béns i serveis consumits pels ciutadans, considerant tot el seu cicle de vida. Aquestes dades ajudarien a que els responsables de la política mediambiental de les ciutats prenguessin decisions més adequades a la situació real.

"Si aconseguim que les ciutats adoptin aquestes metodologies de càlcul, els ciutadans serem plenament conscients del nostre impacte real i podrem prendre les mesures necessàries per posar-li fre", conclouen els autors.





26 d’abril 2017

Xina, ara tembé, és la superpotència que lluita en contra el cambi climàtic

L'acord de París del 2015 no comptava amb el suport de la Xina, una de les actuals superpotències mundials. Aquest país amb una població al voltant dels 1.387.000.000 de persones, és una dels principals protagonistes en l'impacte directe sobre l'atmosfera terrestre ja que és el major emissor dels gasos amb efecte hivernacle que són: els òxids de carboni (CO i CO2), els òxids de nitrògen (NO, N2O,...) i el metà (CH4) entre altres. A més amés, són també, un dels majors explotadors de recursos del medi, i els majors emisors de gasos contaminants que suposen un risc per a la salud humana.
Cal dir, però, que ele seus esforços per a disminuir la seva emprenta sobre el medi estant sent enormes, i començen a utilizar les energies renovables per tal d'aprofitar recursos naturals com el vent, l'energia solar,... en comptes d'utilitzar els recursos naturals dels combustibles fòssils per a extreure'n energia, ja que aquests tenen un fort impacte al medi. Entre les tècniques per a obtenir energies renvables tenim: plaques fotovoltaiques (que agafen l'energia del sol i la converteixen en energia eléctrica), aerogeneradors (que abafem l'energia del ventilador i la converteixen en energia elèctrica),...
Ara s'ha convertit en la superpòtencia de l'utilització d'energia neta, superant inclús als Estats Units d'Amèrica que vàren ser els qui van impulsar l'acord de París.

Treballador xinés instal·lant una placa fotovoltaica

La Vanguardia (22/04/2017)
El desenvolupament de les renovables a la Xina és espectacular: el 2016, la potència instal·lada de l'energia fotovoltaica va augmentar un 80% i l'eòlica un 12% respecte a l'any anterior. Xina va absorbir el 48% de la nova capacitat solar fotovoltaica de tot el món i el 15% de la eòlica. Serà aquest país la potència que lideri la lluita contra canvi climàtic?

Taula sobre l'energia renovable que crea cada país (esquema) i potencial instalada en megawatts (dreta)

Durant anys, l'Administració Obama va pregar i implorar a la Xina que s'unís a la batalla mundial contra el canvi climàtic. Li va pressionar fora mida perquè posés límits a l'ús dels combustibles fòssils per tal d'intentar frenar l'escalfament. La participació de la Xina és crucial, en ser el major emissor dels gasos hivernacle, seguida per EUA Finalment, la Xina va acceptar el compromís i va segellar l'Acord de París (2015), que va ser precedit per l'entesa assolida entre els presidents dels dos països.

No obstant això, aquest compromís va camí de trencar-se pel costat menys esperat. Una dinàmica oposada ha entrat en joc. L'ordre signada el passat dia 28 de març pel president, destinada desfer les polítiques del govern d'Obama en matèria de canvi climàtic, està canviant els papers de les dues potències. Ara -quina gran paradoxa! - és la Xina la que pressiona EUA perquè compleixi la seva paraula i respecti l'esperit de l'Acord de París de 2015. A través d'aquest, els països assumeixen el compromís de reduir o limitar les seves emissions de gasos hivernacle amb calendaris a la carta.

Un diari estatal Xinès Global Times, ocupació recentment un llenguatge molt sever en el seu editorial al reprendre al govern Trump per "eludir descaradament la seva responsabilitat davant el canvi climàtic". L'editorial afegia: "La Xina vol assumir el paper dels Estats Units com a líder climàtic i l'ha incorporat als seus plans per als pròxims cinc anys".

Membres que van conformer l'accord de Paris del 2015

Trump va arribar a dir que el canvi climàtic era un "engany" inventat per la Xina i va amenaçar de retirar a EUA de l'Acord de París, tot i que encara no ha confirmat aquesta promesa. Des de l'elecció de Trump al novembre, alts funcionaris i líders xinesos vénen insistint que EUA ha de complir els seus compromisos climàtics.

Donald Trump
Mohan Munasinghe
Xina, mentrestant, ha fixat clarament la direcció que va prendre la seva política energètica en els propers anys: duplicar la reducció de la seva dependència del carbó i augmentar l'ús de les renovables. "La política xinesa és de llarg termini; no canvia quan hi ha un canvi de lideratge. I si mires a tots els membres dels seus congressos veus que entenen que solucionar el problema del canvi climàtic és molt bo per a la humanitat i per a la Xina ", explica a aquest diari Mohan Munasinghe, premi Nobel de l'2007, expert en polítiques sobre canvi climàtic.

El president xinès, Xi Jinping, va dir al gener, al Fòrum Econòmic Mundial a Davos (Suïssa), que l'Acord de París hauria de romandre en vigor. "Tots els signants han d'atenir a l'acord en comptes d'allunyar-se d'ell, ja que aquesta és una responsabilitat que hem d'assumir per a les generacions futures", va dir.

La implicació de la Xina és fonamental per mitigar el canvi climàtic. Xina consumeix la mateixa quantitat de carbó que la resta del món en conjunt, causa del seu creixement econòmic i la seva desenfrenat ritme de construcció d'infraestructures. La crema del mineral és clau per produir electricitat i abastir les indústries de l'acer o el ciment al país. Però ja hi ha dades esperançadores que apunten cap a una menor "addicció" al carbó.


11 de novembre 2016

Embassaments, un gran recurs per un gran risc

L’impacte induït provocat pels cotxes, les fabriques i industries,… sobre la nostra atmòsfera en forma d’emissió de gasos d’efecte hivernacle és molt present en el nostre cap. Tot i així, ara, al pensar en l’efecte hivernacle i el canvi climàtic que provoca, haurem de pensar, també en l’impacte provocat pels embassaments i pantans, que eren fins ara únicament, un recurs molt valuós per a la societat.
Aquesta sorprenent informació ve donada per l’estudi de la Universitat Estatal de Washington, que ens diu com la creació d’aquestes masses d’aigua sobre sols rics en materia orgánica provoca l’alliberament de metà a l’atmòsfera.
El que en principi és un recurs provocat per l’impacte sobre una superficie de terreny, veiem com a més a més, s’ha convertit en una font de risc a tenir en compte.

Embassament català


La participación del ser humano en el calentamiento global es incontestable. Apelando a un supuesto progreso, las emisiones de gases de efecto invernadero se han disparado hasta límites insostenibles. Y cuando hablamos de estos gases, todos imaginamos coches y hasta la industria ganadera. Muy pocos, sin embargo, lo relacionan con los embalses y pantanos.

Universitat de Washingon
Un grupo de investigadores de la Universidad Estatal de Washington ha concluido que los embalses son una gran fuente de gases de efecto invernadero. Hasta ahora se desconocía el impacto de estas acumulaciones de agua, pero este estudio ha revelado que los pantanos emiten el equivalente a más o menos un gigantón (1.000.000.000 toneladas) de dióxido de carbono al año. Esta cifra equivale a un 1,3 por ciento de todas las emisiones producidas por los seres humanos. Es decir, los embalses y pantanos de todo el mundo producen más gases de efecto invernadero que todo Canadá. 

El estudio, publicado en la revista BioScience, apunta a que los embalses son una gran fuente de metano. Pero, ¿cómo se libera? Al inundarse zonas que contenían una gran cantidad de materia orgánica (carbono), como árboles o pastos, éstos se descomponen en dióxido de carbono, metano y óxido nitroso. Además, el nitrógeno y el impulsan el crecimiento de algas en los embalses, generando así más microorganismos responsables de la producción de más metano.

Matèria orgànica en descomposició
Los riesgos del metano

Este gas (CH4), es 34 veces más contaminante que el CO2: en una media de tiempo de 100 años, cada kilo de metano calienta la Tierra 25 veces más que la misma cantidad de CO2. Estas emisiones equivalen a las generadas por el cultivo de arroz o a las producidas en la quema de biomasa. Ambas actividades están incluidas por el Intergovernmental Panel of Climate Change (IPCC).

La incidencia del metano es muy grande en el calentamiento global. Así lo confirma Bridget Deemer, una de las investigadoras responsables del estudio, que alerta que el problema es “mayor de lo que se preveía”. Los embalses y pantanos de todo el mundo producen más gases de efecto invernadero que todo Canadá “En términos globales, contribuye en un 80% al calentamiento provocado por las grandes reservas de agua.

La incidencia de los embalses en la producción de metano es un 25% mayor de lo esperado. Es un dato importante teniendo en cuenta que hay tantos proyectos de nuevos pantanos en construcción”, según Deemer Sin embargo, hay aproximadamente 220 veces más dióxido de carbono en la atmósfera que metano por lo que el metano contribuye de manera menos importante al efecto invernadero. Este estudio no significa que los embalses sean malos ni que deban desaparecer los ya existentes. Estas investigaciones muestran el impacto del hombre en su entorno y le apremian a hacerse responsable de su huella.


09 de novembre 2015

La utopia del protocol de Kioto

El protocol de Kyoto va ser un acord internacional que van signar la majoria dels països amb l'objectiu de reduïr les emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. Dons bé, l'any 2014 es va batre el rècord de concentració a l'atmosfera d'un dels gasos més contaminants; el CO2. A l'hemisferi nord, la concentració de CO2 va superar les 400ppm (parts per milió). En la primavera d'aquest any 2015, s'ha tornat a creuar la significant barrera de 400ppm. Estudis alerten que es provable que el promig de l'any 2016 superi les 400ppm. El segon gas d'efecte hivernacle és el metà (CH4), i va assolir un nivell de 1.833ppm i el òxid nitrós (N2O) de 327'1ppm.
Les emissions de CO2 a l'atmosfera generen un risc ja que provoquen el conegut efecte hivernacle. Aquest fet ocasionarà un dràstic canvi climàtic en el nostre planeta.
Representació de les emsisions de CO2
www.Informador.com (09/11/2015)
La quantitat de gasos d'efecte hivernacle present en l'atmosfera va assolir un nou màxim en 2014, de manera que continua l'augment incessant que alimenta el canvi climàtic, ha advertit avui l'últim informe de l'Organització Mundial de la Meteorologia (OMM).
El 2014, la concentració atmosfèrica de CO2 -principal gas d'efecte hivernacle de llarga durada- va arribar 397.7 parts per milió (ppm).
En aquest mateix any, a l'hemisferi nord, les concentracions de CO2 van sobrepassar el valor simbòlic de 400 ppm a la primavera, època en què el CO2 és més abundant.
A la primavera de 2015, la concentració atmosfèrica mitjana mundial de CO2 va creuar també la barrera de 400 ppm.
L'estudi també posa de relleu la interacció entre els nivells creixents de diòxid de carboni i de vapor d'aigua, atès que l'augment de les temperatures en superfície causada pel CO2 provoca al seu torn un augment dels nivells globals de vapor d'aigua, la qual cosa incrementa encara més l'efecte hivernacle.
Aquest estudi sobre els gasos d'efecte hivernacle informa de les concentracions atmosfèriques -i no de les emissions- d'aquests gasos.
S'entén per emissió la quantitat de gas que va a l'atmosfera i per concentració la quantitat que queda a l'atmosfera després de les complexes interaccions que tenen lloc entre l'atmosfera, la biosfera, la criosfera i els oceans.
Aproximadament, un quart de les emissions totals de CO2 són absorbides per l'oceà i un altre quart per la biosfera, reduint d'aquesta manera la quantitat d'aquest gas a l'atmosfera.
El nivell d 'aproximadament 278 ppm de CO2 concentrat en l'atmosfera en l'era preindustrial representava un equilibri entre l'atmosfera, els oceans i la biosfera.
Emissions de CO2
Les activitats humanes, com la crema de combustibles fòssils, han alterat l'equilibri natural i en 2014 la concentració mitjana mundial de CO2 va arribar al 143% de la mitjana en l'era preindustrial, sent de 397,7 ppm.L'estudi alerta que "el més probable és que la mitjana mundial anual superi les 400 ppm en 2016".
El metà (CH4) és el segon gas d'efecte hivernacle de llarga durada més important.
El metà atmosfèric va assolir un nou màxim en 2014, d'aproximadament 1.833 parts per mil milions (ppmm), de manera que ara equival al 254% del seu nivell preindustrial.
Pel que fa a l'òxid nitrós (N2O), la seva concentració atmosfèrica en 2014 va ser d'unes 327,1 ppmm, el que equival al 121% dels nivells preindustrials.
El seu efecte en el clima al llarg d'un període de 100 anys és 298 vegades superior al de les mateixes emissions de diòxid de carboni.
Aquest gas també contribueix significativament a la destrucció de la capa d'ozó estratosfèric, que ens protegeix dels raigs ultraviolats nocius del Sol.
L'informe recorda que el CO2 "és una amenaça invisible però molt real", que porta amb si unes temperatures mundials més altes, un major nombre de fenòmens meteorològics extrems (onades de calor, sequera, etc) la fusió del gel, l'augment del nivell de la mar i l' increment de l'acidesa dels oceans.
Així mateix, el text alerta que les emissions actuals tindran un efecte que perdurarà per segles.

"El diòxid de carboni roman en l'atmosfera durant centenars d'anys i en l'oceà encara molt més. Les emissions passades, presents i futures tindran un efecte acumulatiu tant en l'escalfament de la Terra com a l'acidificació dels oceans", conclou el text.

20 d’octubre 2015

Els nivells de gasos d'efecte hivernacle són els més alts en 800.000 anys

El físic Àngel Gómez, de la Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), ha dit a la agència Efe que els nivells de gasos d’efecte hivernacle, dels quals els principals són diòxid de carboni (CO2), metà (CH4) i òxid nitrós (N2O); són els més alts dels últims 800.000 anys. El físic assenyala que l’efecte hivernacle sempre ha existit però ha incrementat des de la revolució industrial, el que ha provocat un augment de temperatura sobre la superfície de la Terra, però és molt lent degut a que l’aigua profunda dels oceans trigui molt a escalfar-se.

Les emissions de gasos de l'efecte hivernacle, a l'alça

L'estudi dels nivells dels gasos d'efecte hivernacle, que va començar a Hawai en els anys cinquanta del segle passat, també es fan a Tenerife des de 1984 i en el passat són coneguts per estudiar les bombolles d'aire atrapades en el gel de les plaques de l'Antàrtida i Groenlàndia, deia Ángel Gomez.

Mesuren contínuament la GEH a l'Observatori Atmosfèric de Izaña (24 hores al dia tots els dies de l'any), i encara que l'òxid nitrós i l'Hexafluorur de sofre (SF6) es mesuren des del 2007, metà i diòxid de carboni són analitzats des de 1984. Ángel Gómez ha explicat que si bé el monòxid de carboni (CO) no és un gas d'efecte hivernacle influeix en la química de metà, és a dir, de tal manera que si hi ha més que el primer no hi és una mica més que el segon.

El monòxid de carboni i el metà són gasos de vida relativament curta en l’atmosfera, ja que el primer li pertany fa pocs mesos i el segon uns nou anys, mentre que el diòxid de carboni es manté durant centenars d'anys, l'òxid nitrós uns 120 anys i l’hexaflorur de sofre fa uns 3.200 anys.

La diferència entre els dos tipus de gasos és important, ja que entre els primers es pot arribar a un equilibri entre l'emissió i la destrucció, en aquest cas la concentració del gas romandria constant en l'atmosfera, mentre que el segon la concentració del gas en l'atmosfera segueix creixent, sempre que hi hagi emissions. Això explica per què les concentracions mesurades a l'Observatori Atmosfèric de Izaña sempre creixen per a diòxid de carboni, òxid nitrós i hexafluorur de sofre, mentre que la concentració de metà ha tingut èpoques de no creixement, i fins i tot disminueix el monòxid de carboni.

Ángel Gómez ha indicat que l’impacte de les emissions en diversos gasos es quantifica mitjançant el Potencial de canvi de la Temperatura Global (GTP) que es basa en el canvi de la Temperatura Superficial Global Mitja (GMST) provocat per dites emissions per diferents horitzons temporals utilitzant com referència el que provoca el diòxid de carboni. El Potencial de canvi de la Temperatura Global a un horitzó de deu anys per a les emissions de metà actuals és gairebé igual a la causada per les emissions de diòxid de carboni, però és poc més de la meitat per un horitzó de vint anys i insignificant per a un horitzó de cent anys, ja que el metà emès en cent anys abans haurà sigut casi completament destruït.



07 de juny 2015

Els cotxes elèctrics no pagaran peatge per les autopistes de la Generalitat des de setembre


A partir del 15 de setembre, els cotxes elèctrics viatjaran de forma gratuïta per les autopistes de la Generalitat, corresponents a la C-16, els túnels de Vallvidrera, la C-32 entre Maresme i el Garraf i el peatge de la C-33 de Mollet del Vallès. Aquesta mesura beneficiarà a 3.100 vehícles. El seu objectiu: incentivar la circulació de vehicles nets, que no generen emissions i per tant no contaminants. Els propietaris que es vulguin acollir a la bonificació hauran d'estar registrats al portal EcoviaT.


Cotxe elèctric

La Vanguardia (05-06-15)

Barcelona. (EP) .- "Els cotxes elèctrics viatjaran de forma gratuïta per les autopistes de la Generalitat a partir del 15 de setembre, ja que comptaran amb un 100% de la bonificació del cost dels peatges, ha anunciat aquest divendres el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila.

En la inauguració del Simposi Europeu de Qualitat de l'Aire, Soroll i Efectes de la Salut en Aglomeracions Urbanes, el conseller ha dit que aquesta mesura se sumarà a altres iniciatives de suport al cotxe elèctric relacionades amb l'aparcament i la matriculació, si bé la prioritat de la Generalitat és el transport públic.

El compromís, que es calcula que beneficiarà 3.100 vehicles, s'aplicarà a la C-16, inclosos els túnels de Vallvidrera, la C-32 en el tram del Maresme i el Garraf i el peatge de la C-33 de Mollet del Vallès .
L'objectiu és incentivar la circulació de vehicles nets, que no generen emissions i per tant no contaminants, i els propietaris que es vulguin acollir a la bonificació hauran d'estar registrats al portal ecoviaT, que des de 2011 disposa de descomptes en funció del peatge. "Hem de conjurar perquè la mobilitat sigui sostenible", ha defensat el conseller, que ha apostat per una reducció dels impostos i de les despeses de matriculació de vehicles amb baixes emissions, així com una aposta decidida pel cotxe elèctric perquè tingui tot el suport i motivació necessària per irrompre al mercat.

El conseller ha avançat que en les pròximes setmanes, el Consell Executiu del Govern aprovarà les bases de la primera legislació catalana per combatre el canvi climàtic, que posteriorment es dirigirà al Parlament, i abans d'acabar la legislatura la Generalitat actualitzarà les polítiques i reguladors en matèria mediambiental.

Ha recordat que el creixement econòmic només és possible si també es fa de forma ambiental, i ha constatat que aquest repte s'uneix també a l'increment demogràfic, tenint en compte que els entorns urbans de Catalunya concentren el 75% de la població.

La directora general de Qualitat Ambiental, Assumpta Farran, ha dirigit unes paraules de benvinguda als assistents de diverses ciutats d'Europa com Londres, París, Milà, Florència i Berlín en el marc del Dia Mundial del Medi Ambient.

Reduccions de contaminants del 70%
Ha subratllat que els nivells d'òxid de nitrogen i altres contaminants s'han de reduir un 70% abans del 2020 i 2030 per imperatiu de la Comissió Europea. "El 2015 no complim els nivells del mandat de 2001, per la qual cosa no podrem afrontar el repte amb mesures per estar per casa, sinó que haurem de fer passos molt seriosos", ha advertit Farran.

Declaració Barcelona
Una de les novetats del fòrum, que preveu aprovar la Declaració Barcelona, ​​és que incorpora d'una manera molt clara la perspectiva sanitària com a element de pressió per aturar la excés de contaminació i el seu vincle amb les morts sobtades fet per la Comissió Europea.

Sobre el cotxe elèctric, Farran ha considerat una "mesura clau" que es pugui carregar aquest vehicle des de casa, havent-se aconseguit una normativa legal per a emparar aquesta iniciativa que només ha de comptar amb el beneplàcit del propietari de la finca.

En el seu discurs, s'ha preguntat el motiu pel qual és més barat circular amb cotxes contaminants, i ha evidenciat la necessitat de revertir la situació, i portar a terme una "mobilitat més ben feta".

El director d'ISGlobal Health, Antoni Plasència, ha posat en valor la importància de la investigació i el nou coneixement generat com a "element transformador", i ha remarcat la necessitat de donar el pas cap a l'acció i posterior avaluació."


06 de juny 2015

Impuls a les energies renovables

L'efecte hivernacle és el principal problema ambiental del planeta d'avui en dia, és causat per les emissions de diversos gasos, com el metà o el diòxid de carboni. El diòxid de carboni s'emet a l'atmosfera degut a la combustió de les energies fòssils. 
Un grup de polítics nord-americans  han impulsat un programa per a la investigació d'energies renovables per a causar un menor impacte en l'atmosfera terrestre. Aquest programa és conegut com "Programa Apolo Global". El prestigiós economista Richard Layard diu: "Resulta increíble pensar que hoy por hoy, el mundo solo destina el 2% de su presupuesto en I+D al problema más apremiante que tenemos en el planeta". Estic d'acord amb aquesta afirmació ja que resulta molt impactant que després de molts anys que dura aquest problema, no s'hagin pres mesures severes per intentar atenuar el problema.

                                Energia eòlica, una de les energies renovables

El Mundo (06/06/2015)
Un nutrido grupo de políticos, empresarios y científicos norteamericanos ha lanzado esta semana el así llamado Programa Apolo Global con una misión muy clara: impulsar la investigación en energías renovables para lograr que en diez años sean mas competitivas, accesibles y baratas que las energías fósiles.

Auspiciado entre otros por el economista Nicholas Stern y por el enviado especial británico para el cambio climático David King, el nuevo Programa Apolo aspira a destinar 20.000 millones de euros al año (el equivalente al presupuesto del programa lunar puesto al día) en investigación mundial, repartida entre energías renovables, sistemas de almacenaje y redes eléctricas "inteligentes".


"Las renovables son la mejor opción posible desde el punto de vista ambiental y ante el reto de cambio climático", ha declarado The Guardian David King, en el lanzamiento oficioso del proyecto. "Sólo nos falta el argumento económico para ganar todas las batallas".

__________________  
Quieren impulsar la            Los impulsores del Programa Apolo Global aspiran a usar como 
investigación en                  "lanzadera" la reunión del G7 en junio, con la idea de celebrar el bautismo
fuentes limpias para            oficial de la iniciativa el próximo mes de noviembre, antes de la cumbre 
que sean más baratas          del cambio climático de París. El objetivo real es doblar el presupuesto 
que las energías fósiles       actual en investigación y desarrollo de renovables a nivel mundial y 
____________________    lograr el compromiso de que todos los países destinen al menos el 0.02% 

de su Producto Interior Bruto a ese fin.

"Resulta increíble pensar que hoy por hoy, el mundo solo destina el 2% de su presupuesto en I+D al problema más apremiante que tenemos en el planeta", asegura el economista Richard Layard. "Y la única manera de conquistar el problema va a ser reduciendo el coste de las renovables".

Nicholas Stern ha puesto también énfasis en la otra cara de la moneda..."Las energías sucias se ha beneficiado hasta ahora de un régimen de subsidios que no tiene en cuenta los costes de salud entre la población, ni el deterioro del medio ambiente, ni su contribución al cambio climático"


Entre los impulsores del programa Apolo Global se encuentra John Browne, ex presidente de la Real Academia de Ingenieros y artífice de la "transición" hacia las renovables de BP, interrumpida de cuajo con su salida en el 2007. Browne ha criticado desde entonces a los gigantes del petróleo por su ceguera y por su incapacidad de reconocer la "amenaza existencial" del cambio climática.


El astrofisico Martin Rees, otro de los principales impulsores del proyecto, ha recalcado el paralelismo entre la carrera energética y la carrera espacial. "La NASA nos enseñó cómo se puede lograr un objetivo en tiempo récord si existen la voluntad y los recursos para conseguirlo. La vieja rivalidad que impulsó la llegada a la Luna tiene que dejar paso esta vez a una motivación interior, aquí en la Tierra. Nada puede ser más inspirador para los ingenieros que el reto de proveer energía limpia para todo el mundo".


Compromisos insuficientes ante la cumbre de París

Los compromisos anticipados hasta la fecha 36 de los 150 países que participarán en diciembre en la Cumbre del Clima de París son a todas luces insuficientes y sólo serviría para retrasar en dos años (del 1038 al 2038) el momento crítico en que se superaría el aumento de dos grados en la temperatura global del planeta, según un estudio realizado por Carbon Action Tracker para 'The Guardian'. Los representantes de decenas de países están reunidos hasta el 11 de junio en Bonn para adelantar en la agenda y poner sobre la mesa su "intención" de contribuciones a las emisiones de CO2. A falta de información sobre los planes de grandes emisores como India, los compromisos anticipados por países como Rusia o Canadá situaría el planeta en la esfera en un escenario "catastrófico" de aumento de las temperaturas de tres a cuatro grados, de acuerdo con Carbon Action Tracker

10 de maig 2015

La concentració de CO2 a l'atmosfera supera un nou rècord

Ha estat superada la barrera simbòlica de la mitjana mundial de març de 400 parts per milió. La concentració de diòxid de carboni (CO2) a nivell mundia es va superar al març, segons la NOAA. Aquest augment en la quantitat d'aquest gas a estat causa de la crema de combustibles fòssils (per exemple en els cotxes) a part d'això és el principal gas d'efecte hivernacle i el reponsable del famós canvi climàtic.




Evolución de la concentración media mundial de dióxido de carbono por meses, con marzo del 2015 como nuevo récord. La línea negra es la tendencia.
Evolució de la conentració del CO2 a nivell mundial per mesos



El periódico ; 7/06/2015

"Por primera vez desde que registramos el CO2 en la atmósfera mundial, la concentración mensual de este gas superó las 400 ppm en marzo de 2015", ha informa la NOAA. Anteriormente ya se había superado el umbral en alguna estación de medición e incluso en alguna región del planeta, pero no a nivel global. La primera vez que se anunció fue en las regiones árticas en el 2012.

"Alcanzar un promedio de 400 partes por millón a nivel mundial era solo una cuestión de tiempo", dijo el científico Pieter Tans, que encabeza la red mundial sobre gases de efecto invernadero de la NOAA (Global Greenhouse Gas Reference Network). "Es una hito significativo", alertó.

Tans precisó que las cantidades de CO2 aumentaron en más de 120 ppm desde la era preindustrial. "Y la mitad de este aumento se produjo desde 1980", advirtió.



28 d’abril 2015

Descobreixen que les coves actuen com a embornals del metà atmosfèric

El metà és un gas d'efecte invernacle que fa augmentar l'escalfament global. Recentment s'ha descobert que les coves mitiguen les emissions d'aquest. És el segon gas d'efecte hivernacle més abundant a la Terra, tot i que hi ha diferents fonts. Es sabia que aquest gas desapareixia a l'atmosfera, però ara hi ha noves formes de fer-los desaparèixer. S'està investigant quina reacció química es produeix per a que això passi.

Emissió de metà

Un equip d'investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) ha comprovat que el gas metà (CH4) desapareix en entorns subterranis amb un elevat grau d'humitat ambiental.

D'aquesta manera, actuen com a embornals i contribueixen a reduir la concentració de metà a l'atmosfera. L'estudi, publicat a la revista Nature Communications, podria contribuir a desenvolupar vies rendibles per mitigar les emissions d'aquest gas d'efecte hivernacle i amb això rebaixar l'escalfament global.

Després del CO2, el metà és el gas d'efecte hivernacle més abundant de la Terra. Segons el coautor del treball Ángel Fernández-Cortés, investigador de l'MNCN i Marie Curie Fellow al Royal Holloway (Universitat de Londres), "hi ha molts dubtes sobre la diversitat de les fonts i embornals de metà existents, així com sobre la seva evolució temporal.

Hem detectat que les coves i altres entorns subterranis com els túnels actuen com a embornals. També sabem que això és extrapolable a altres enclavaments de la zona vadosa (la que està per sobre del nivell freàtic) amb roques poroses o fissurades connectades amb l'atmosfera exterior ".

Van descobrir aquest fenomen mentre analitzaven el comportament del diòxid de carboni en relació a altres gasos com el radó o el metà en la Cova d'Altamira. En estudiar els mesuraments van detectar que el metà atmosfèric desapareixia una vegada que l'aire de l'exterior entrava a la cova, segons l'investigador del MNCN Sergio Sánchez-Moral.

Per dur a terme el seu treball, el grup de recerca ha pres mostres en diferents cavitats de la zona vadosa. Han monitoritzat set coves i altres entorns subterranis com els túnels de Porto, i pres mostres en diferents èpoques de l'any i en ambients i ecosistemes diversos. Amb això han constatat que la concentració de gas metà disminueix i arriba a fins i tot a desaparèixer per complet. Es tracta d'un procés general d'oxidació molt ràpid.

Fins ara se sabia que el metà desapareix de l'atmosfera principalment per la fotooxidació que, en presència de vapor d'aigua, produeix la llum ultraviolada a la troposfera, a través de l'oxidació dels bacteris metanotrofas del sòl i per la seva sortida a l'estratosfera . "Ara sabem que també els ambients subterranis actuen com a embornals naturals d'aquest gas.

A més, hem comprovat que l'oxidació per bacteris metanotrofas, les que ho eliminen a terra, no és el principal mecanisme d'eliminació en els ambients subterranis, ja que les anàlisis de les mostres, que han realitzat a l'Institut de Recursos Naturals i Agrobiologia de Sevilla, també del CSIC, evidencien que no estan presents en coves com la de Castañar d'Ibor (Càceres), on la concentració de metà és nul·la durant tot l'any ", explica Soledad Cuezva investigadora vinculada al MNCN.

"Creiem que la desaparició del gas està relacionada amb un fort grau d'ionització de l'aire a les cavitats però encara hem d'investigar quina reacció química es produeix perquè sigui eliminat. Així mateix hem de quantificar l'efecte per incloure en els balanços globals de metà", conclou Fernández Cortés.

Muy interesante

09 de juny 2014

Senyals encoratjadores

Encara que Europa i els EUA estan reduïnt les seves emissions, no és suficient per acabar amb el canvi climàtic ja que els gasos d'efecte hivernacle continuen augmentant. En part perquè Europa ha superat els seus compromissos de reducció adquirits al protocol de Kyoto. D'altra banda, perquè els Estats Units, juntament amb Xina, són els responsables de la meitat dels gasos emets a l'atmosfera.


                                       Aquí podem veure les emissions d'una fàbrica

Noticia de "El País", el 7 de Juny de 2014

Les emissions de gasos d'efecte hivernacle continuen augmentant globalment a un ritme que causarà canvis significatius en la temperatura mitjana del planeta en les pròximes dècades, amb efectes d'importància en la vida de les persones. Tenint en compte el caràcter global del problema, únicament mesures globals podrien solucionar; o, almenys, pal · liar-. L'experiència ha demostrat que aquests acords són difícils d'instrumentar i molts països, alguns d'ells molt contaminants, es neguen a subscriure'ls per raons d'interès econòmic nacional. No obstant això, hi ha algunes dades que indicarien un canvi.

D'una banda, Europa ha superat els seus compromisos de reducció adquirits a la cimera de Kyoto de 1997. La retallada d'emissions respecte al 1990 és ja de una mica més del 11% (el compromís era del 8%). El problema és que avui Europa representa una petita part de les emissions globals-de l'ordre del 13% -. A aquest paper, per força secundari, cal afegir que la UE ha perdut en les últimes cimeres sobre el clima l'autoritat i el lideratge que solia tenir.

D'altra banda, els Estats Units, que juntament amb la Xina és responsable de la meitat del total d'emissions contaminants a l'atmosfera, ha canviat la seva tradicional oposició a aquest tipus de restriccions i ha anunciat un ambiciós programa de reducció. En concret, del 30% per 2030 respecte a les emissions el 2005. El més probable és que aquest objectiu no suposi un gran esforç en promoció de fonts renovables, sinó que esta disponible substituint centrals generadores d'electricitat alimentades per carbó per altres de gas natural . Aquest simple canvi està fent que millori el nivell d'emissions de EUA, però no s'ha produït per motius mediambientals, sinó per l'emergència del gas d'esquist, que ha augmentat considerablement la seva producció a preus reduïts i està precipitant una completa renovació en les fonts d'energia de la indústria nord-americana.

Més enllà d'aquestes notícies, el panorama de les emissions globals segueix sent preocupant. Únicament un acord acceptat pels grans productors de gasos d'efecte hivernacle, en particular EUA, Xina, Índia, Austràlia, Canadà, Japó i Rússia, juntament amb Europa i altres països, podrà canviar la tendència de manera significativa i duradora.




15 d’octubre 2013

l'IPCC estima que la temperatura de la Terra augmentarà uns 4,8 ºC d'aqui al any 2100

El recent informe de  l'IPCC indica que hi ha un 95% de possibiliats que l'impacte de l'home sigui la causa principal d'aquest augment de temperatura.

foto que revela les temperatures en el 2100
Foto que mostra les temperatures de la Terra en el 2100

L'IPCC senyala que l'impacte de l'home al planeta Terra com les emissions de CO2, explotacions, i altres activitats  esta darrere del canvi climàtic, ho indiquen amb una probabilitat del 95% i revelen que d'aqui al 2100 la temperatura pot pujar fins a 4,8 ºC de mitjana, cosa que pot generar un risc per a les persones
Pel que fa a la pujada del nivell del mar en el mateix període, podria oscil·lar entre els 26 o els 82 centímetres, un nombre molt superior comparat amb el de l'ulim informe publicat (de 18 fins a 59 centímetres)

Tot això farà que grans parts del planeta siguin inhabitables, ja sigui per les inundacions o per les temperatures altes i implicarà que una gran massa de persones s'haurà de traslladar a altres països.





Notícia extreta de la web infobae.com el dia 27/9/2013