El canvi climàtic augmenta sense control

Copernicus, el sistema d'observació de la Terra de la Unió Europea, va presentar un estudi on es pot observar que 2018 va ser un dels tres anys més càlids a Europa i les temperatures van augmentar 1,2 graus Celsius. Aquests impactes han suposat el risc induït de sequeres i onades de calor prolongades, incendis sense precedents i fenòmens atmosfèrics extrems, com l'huracà Leslie, que va provocar copioses pluges i inundacions al nord d'Espanya i al sud-oest de França.

Aquests estudis tenen un paper fonamental a l'hora d'ajudar-nos a prendre consciència sobre l'estat del nostre planeta i així, elaborar un pla de prevenció per disminuir el risc de l'escalfament global i de l'efecte hivernacle que augmenten per la nostra forma de vida. Si aquestes mesures no es fan efectives les conseqüències esdevindrien fatals i els ecosistemes es veuran afectats.

Els efectes del canvi climàtic s'acceleren - ABC

ABC, 17/04/2019

Los efectos del cambio climático se aceleran

Alertas por calor, sequías, pérdida de glaciares, incendios y fenómenos extremos, radiografía del clima europeo

Vigilando cada rincón del planeta, Copernicus, el sistema de observación de la Tierra de la Unión Europea, arroja cada año nuevos e interesantes datos sobre el estado del clima en Europa. La semana pasada se presentó su esperado informe, que revela que 2018 fue uno de los tres años más cálidos en Europa. Desde finales de primavera y hasta otoño, el norte y centro de Europa experimentaron un clima excepcionalmente cálido: las temperaturas fueron las más altas desde, al menos, 1950.

Se registraron temperaturas por encima de la media en todas las estaciones y el último verano fue el más cálido de la historia, con una temperatura 1,2 grados Celsius superior a la habitual, lo que evidencia la clara tendencia al calentamiento de las cuatro últimas décadas. En líneas generales, Europa ha sido uno de los continentes con un tiempo más extremo durante 2018. Después de un par de meses de frío intenso, la nota dominante ha sido el calor y la sequía en el norte y el centro de Europa y las fuertes precipitaciones en torno al Mediterráneo.

Sequías prolongadas

Las zonas del norte y centro de Europa sufrieron un prolongado periodo de sequía. Las precipitaciones estacionales fueron inferiores al promedio habitual en casi un 80% en primavera, verano y otoño, lo que abarca todo el periodo de vegetación y de recolección. Esta situación se tradujo en pérdidas agrícolas (algo que compromete los avances logrados para acabar con la malnutrición), restricciones al uso del agua y un caudal reducido en los ríos.

Algunos informes, como el publicado por el Centro Helmholtz para la Investigación del Medio Ambiente (UFZ) de Alemania, predicen que la extensión en Europa de regiones secas podría aumentar hasta el 26% si la temperatura media sube 3 grados centígrados durante los próximos 80 años, si no se logra cumplir con los objetivos del Acuerdo de París 2015. Y señala que las sequías más prolongadas en Europa pasarían a durar entre tres y cuatro veces más, lo que afectaría a más de 400 millones de personas. Los casos más extremos se localizarían en la zona del Mediterráneo, donde la extensión de las regiones secas podría pasar del 28% previsto hasta el 49%.

A medida que las temperaturas aumentaban durante el año, también lo hacía la duración de la insolación. Ciertas regiones del centro y norte de Europa experimentaron hasta un 40% más de horas de insolación en comparación con la media, y Alemania registró el número de horas de sol más elevado desde que existen registros. A nivel global, se calcula que entre 2000 y 2016 el número de personas expuestas a las olas de calor aumentó en unos 125 millones, según la Organización Mundial de la Salud. Por el contrario, Europa meridional experimentó una duración de la insolación inferior a la media. Meteoalarm, la web de la Unión Europea (UE) que proporciona información sobre fenómenos climáticos adversos, ha emitido alertas «rojas» por calor extremo en puntos de Suiza, Croacia, España y Portugal.

Fenómenos extremos

Aunque las precipitaciones extremas se situaron por debajo de la media, se produjeron varios fenómenos que cabe destacar. El huracán Leslie alcanzó la Península Ibérica en octubre y provocó copiosas lluvias e inundaciones en el norte de España y en el sudoeste de Francia. No en vano, fue la tormenta más intensa de la región desde 1842. Y algunas regiones en Europa meridional experimentaron la primavera y el verano más húmedos desde que se tienen registros.

En 2018, Europa también experimentó varios periodos fríos a principios del año que afectaron a buena parte del continente, y febrero y marzo fueron los únicos meses en los que se dieron temperaturas inferiores a la media. Se produjeron fuertes nevadas en extensas áreas de Europa, incluido el Reino Unido.

Incendios sin precedentes

El riesgo de incendios se situó muy por encima de la media en un gran número de regiones del norte de Europa, especialmente en los países escandinavos y alrededor del mar Báltico. Así, los incendios forestales en Suecia (que alcanzaron más de cincuenta) fueron catalogados como «los más graves de la historia moderna». Una situación sin precedentes en la que ardieron más de 20.000 hectáreas. En consecuencia, el norte de Europa registró los niveles anuales de emisiones derivadas de incendios forestales más elevados desde 2003.

El informe también incluye datos sobre los tres principales gases de efecto invernadero: el dióxido de carbono (CO2), el metano (CH4) y el óxido nitroso (N2O) y muestra que, según las estimaciones, los flujos de superficie netos de los gases de efecto invernadero a escala mundial que pasan a la atmósfera se han incrementado en las décadas recientes. Esta tendencia persistió en 2018.

Una exhaustiva radiografía del clima europeo gracias a Copernicus, el programa insignia de observación de la Tierra de la Unión Europea que ofrece datos ambientales sin precedentes. Juan Garcés de Marcilla, director del departamento de Servicios de Copernicus, señala que «los rigurosos datos de observación de la Tierra, incluidos en el informe sobre el Estado del Clima Europeo, desempeñan un papel fundamental a la hora de ayudarnos a tomar conciencia sobre el estado de nuestro planeta. Proporciona información actualizable, fiable, intuitiva y de libre acceso. Copernicus brinda información relevante a políticos, organizaciones y empresas para contribuir a la elaboración de una planificación de futuro».

Abocats a un clima extrem

L'Organització Meteorològica Mundial assenyala que el canvi climàtic porduït a causa de l'activitat de l'home ha afavorit un nombre elevat de les grans catàstrofes climàtiques que s’han produït. El 2015 ha sigut l'any més càlid registrat amb temperatures que van estar 0'76ºC per sobre de la mitjana per al període 1961-1990. Això a més de provocar una pujada al nivell del mar a causa del desglaç de l'Àrtic, ha sigut causa directe de desastres naturals com huracans, sequeres i inundacions, segons estudis realitzats per la Societat Meteorològica Americana, provocant així la mort de milers de persones i grans danys materials.

Un grup d'adults i nens observen l'espectacular pujada del Sena el 3 de juny del 2016 prop de Notre-Dame (Getty)

La Vanguardia 9/11/2016

L’escalfament del planeta està intensificat els fenòmens extrems, com demostren les onades de calor, els rècords de precipitacions o les inundacions que fan estralls registrades l’últim quinquenni (2011-2015). Així ho indica l’ Organització Meteorològica Mundial ( OMM) en un informe en què s’assenyala que el canvi climàtic provocat per les activitats de l’home ha afavorit un nombre elevat de les grans catàstrofes climàtiques que s’han produït. “La probabilitat de tenir temperatures extremes s’ha multiplicat per deu o fins i tot més”, assenyala Petteri Taalas, secretari general de l’ OMM. El període 2011-2015 va ser el quinquenni més càlid mai registrat al món a tots els continents (excepte a l’ Àfrica). Les temperatures van ser de 0,57°C per sobre de la mitjana per al període 1961-1990.

L’any 2015 també va ser l’any més càlid mai registrat fins aleshores, amb temperatures que van estar 0,76 °C per sobre d’aquesta mitjana, seguit del 2014. L’any 2015 també va ser el primer en què les temperatures mundials van estar més d’ 1°C per sobre de les de l’era preindustrial.

A més a més, la pujada del nivell del mar, una disminució general de l’extensió del glaç marí a l’ Àrtic i de les glaceres continentals completen aquest panorama. Alhora, la tendència a l’escalfament va anar paral·lela al fet que el diòxid de carboni (CO2) va assolir per primera vegada el 2015 el llindar dels 400 informes per milió a l’atmosfera, segons l’informe, presentat en la conferència de clima de l’ONU a Marràqueix (Marroc).

El gran valor d’aquest informe és que examina fins a quin punt la meteorologia extrema és conseqüència directa d’aquestes emissions de gasos (procedents de la crema de combustibles fòssils, com ara carbó, petroli i gas a la producció d’energia, o els tubs d’escapament). I la conclusió és que més de la meitat dels 79 estudis publicats pel Butlletí de la Societat Meteorològica Americana entre el 2011 i el 2014 van detectar que el canvi climàtic provocat per l’home havia contribuït a l’aparició de fenòmens extrems. Si bé és impossible atribuir directament un esdeveniment particular i concret al canvi climàtic, els treballs dels meteoròlegs demostren que els fenòmens extrems seran més nombrosos a mesura que l’escalfament sigui més marcat.

L’ acord de París (2015) contra el canvi té com a objectiu situar “molt per sota” de 2ºC l’augment de temperatura global aquest segle i desplegar esforços per assolir la meta d’1,5° C per sobre dels nivells preindustrials. No obstant això, l’informe de l’ OMM confirma que la mitjana de la temperatura registrada el 2015 ja havia assolit un augment d’ 1°C. “ Hem tingut el quinquenni més càlid mai registrat, i l’any 2015 s’ha considerat l’any més càlid. Fins i tot aquest rècord és probable que se superi el 2016”, va afirmar Petteri Taalas. Els efectes del canvi climàtic s’han apreciat sistemàticament des de la dècada del 1980.

L’informe destaca alguns fenòmens de fort impacte, com la sequera que va afectar l’ Àfrica oriental en el període 2010-2012 (258.000 morts addicionals), les inundacions del 2011 al sud-est d’ Àsia (que van segar la vida de 800 persones), les onades de calor del 2015 a l’ Índia i el Pakistan (més de 4.100 morts), l’huracà Sandy el 2012 i el tifó Haiyan (que va segar 7.800 vides a les Filipines) el 2013.

Destrosses a Nueva York tras el pas de l'huracà Sandy al 2012

L’informe repassa els diversos indicadors climàtics. Així, les temperatures dels oceans també van registrar nivells sense precedents, a excepció de l’oceà Austral i el Pacífic sud-oriental, mentre que el glaç marí àrtic va continuar disminuint. Concretament, l’extensió mínima del glaç marí a l’estiu es va situar en 3,39 milions de km el 2012, cosa que marca la seva superfície més baixa mai registrada. Per la seva part, el ritme de fosa de la superfície de la capa de gel de Grenlàndia a l’estiu va continuar estant per sobre de la mitjana i la fusió produïda a l’estiu va superar la mitjana de 1981-2010 en els cinc anys compresos entre el 2011 i el 2015. En canvi, l’extensió del glaç marí a l’ Antàrtida va estar per sobre del valor mitjà de 1981-2010, en particular a l’hivern.

A mesura que els oceans s’escalfen s’expandeixen, cosa que també es tradueix en un augment del nivell del mar a escala mundial i regional. Els registres dels satèl·lits des del 1993 indiquen que la pujada del nivell del mar és d’uns 3 mm per any; en canvi, la tendència observada en el període 1900-2010 (segons els mareògrafs) era de només 1,7 mm per any.

I s’han repetit els fenòmens amb temperatures extremes. Entre els exemples destacats figuren les temperatures màximes sense precedents registrades als EUA el 2012 i a Austràlia el 2013; els estius càlids a l’ Àsia oriental i l’Europa occidental el 2013, i les onades de calor de la primavera i la tardor del 2014 a Austràlia.

En canvi, els senyals directes de l’escalfament no van ser tan clars per a les oscil·lacions de les precipitacions. Un exemple de precipitació extrema en què es va poder identificar la intervenció humana clara va ser la precipitació extrema caiguda al Regne Unit el desembre del 2015: es va determinar que hi va haver un 40% més de risc que es produís un fenomen de la magnitud calculada a causa del canvi climàtic. En canvi, en les inundacions del 2011 al sud-est d’ Àsia la sequera del 2013-2015 al sud del Brasil i l’hivern summament humit del 2013-2014 al Regne Unit no hi va haver cap evidència clara de la mà de l’home