Abocats a un clima extrem

L'Organització Meteorològica Mundial assenyala que el canvi climàtic porduït a causa de l'activitat de l'home ha afavorit un nombre elevat de les grans catàstrofes climàtiques que s’han produït. El 2015 ha sigut l'any més càlid registrat amb temperatures que van estar 0'76ºC per sobre de la mitjana per al període 1961-1990. Això a més de provocar una pujada al nivell del mar a causa del desglaç de l'Àrtic, ha sigut causa directe de desastres naturals com huracans, sequeres i inundacions, segons estudis realitzats per la Societat Meteorològica Americana, provocant així la mort de milers de persones i grans danys materials.

Un grup d'adults i nens observen l'espectacular pujada del Sena el 3 de juny del 2016 prop de Notre-Dame (Getty)

La Vanguardia 9/11/2016

L’escalfament del planeta està intensificat els fenòmens extrems, com demostren les onades de calor, els rècords de precipitacions o les inundacions que fan estralls registrades l’últim quinquenni (2011-2015). Així ho indica l’ Organització Meteorològica Mundial ( OMM) en un informe en què s’assenyala que el canvi climàtic provocat per les activitats de l’home ha afavorit un nombre elevat de les grans catàstrofes climàtiques que s’han produït. “La probabilitat de tenir temperatures extremes s’ha multiplicat per deu o fins i tot més”, assenyala Petteri Taalas, secretari general de l’ OMM. El període 2011-2015 va ser el quinquenni més càlid mai registrat al món a tots els continents (excepte a l’ Àfrica). Les temperatures van ser de 0,57°C per sobre de la mitjana per al període 1961-1990.

L’any 2015 també va ser l’any més càlid mai registrat fins aleshores, amb temperatures que van estar 0,76 °C per sobre d’aquesta mitjana, seguit del 2014. L’any 2015 també va ser el primer en què les temperatures mundials van estar més d’ 1°C per sobre de les de l’era preindustrial.

A més a més, la pujada del nivell del mar, una disminució general de l’extensió del glaç marí a l’ Àrtic i de les glaceres continentals completen aquest panorama. Alhora, la tendència a l’escalfament va anar paral·lela al fet que el diòxid de carboni (CO2) va assolir per primera vegada el 2015 el llindar dels 400 informes per milió a l’atmosfera, segons l’informe, presentat en la conferència de clima de l’ONU a Marràqueix (Marroc).

El gran valor d’aquest informe és que examina fins a quin punt la meteorologia extrema és conseqüència directa d’aquestes emissions de gasos (procedents de la crema de combustibles fòssils, com ara carbó, petroli i gas a la producció d’energia, o els tubs d’escapament). I la conclusió és que més de la meitat dels 79 estudis publicats pel Butlletí de la Societat Meteorològica Americana entre el 2011 i el 2014 van detectar que el canvi climàtic provocat per l’home havia contribuït a l’aparició de fenòmens extrems. Si bé és impossible atribuir directament un esdeveniment particular i concret al canvi climàtic, els treballs dels meteoròlegs demostren que els fenòmens extrems seran més nombrosos a mesura que l’escalfament sigui més marcat.

L’ acord de París (2015) contra el canvi té com a objectiu situar “molt per sota” de 2ºC l’augment de temperatura global aquest segle i desplegar esforços per assolir la meta d’1,5° C per sobre dels nivells preindustrials. No obstant això, l’informe de l’ OMM confirma que la mitjana de la temperatura registrada el 2015 ja havia assolit un augment d’ 1°C. “ Hem tingut el quinquenni més càlid mai registrat, i l’any 2015 s’ha considerat l’any més càlid. Fins i tot aquest rècord és probable que se superi el 2016”, va afirmar Petteri Taalas. Els efectes del canvi climàtic s’han apreciat sistemàticament des de la dècada del 1980.

L’informe destaca alguns fenòmens de fort impacte, com la sequera que va afectar l’ Àfrica oriental en el període 2010-2012 (258.000 morts addicionals), les inundacions del 2011 al sud-est d’ Àsia (que van segar la vida de 800 persones), les onades de calor del 2015 a l’ Índia i el Pakistan (més de 4.100 morts), l’huracà Sandy el 2012 i el tifó Haiyan (que va segar 7.800 vides a les Filipines) el 2013.

Destrosses a Nueva York tras el pas de l'huracà Sandy al 2012

L’informe repassa els diversos indicadors climàtics. Així, les temperatures dels oceans també van registrar nivells sense precedents, a excepció de l’oceà Austral i el Pacífic sud-oriental, mentre que el glaç marí àrtic va continuar disminuint. Concretament, l’extensió mínima del glaç marí a l’estiu es va situar en 3,39 milions de km el 2012, cosa que marca la seva superfície més baixa mai registrada. Per la seva part, el ritme de fosa de la superfície de la capa de gel de Grenlàndia a l’estiu va continuar estant per sobre de la mitjana i la fusió produïda a l’estiu va superar la mitjana de 1981-2010 en els cinc anys compresos entre el 2011 i el 2015. En canvi, l’extensió del glaç marí a l’ Antàrtida va estar per sobre del valor mitjà de 1981-2010, en particular a l’hivern.

A mesura que els oceans s’escalfen s’expandeixen, cosa que també es tradueix en un augment del nivell del mar a escala mundial i regional. Els registres dels satèl·lits des del 1993 indiquen que la pujada del nivell del mar és d’uns 3 mm per any; en canvi, la tendència observada en el període 1900-2010 (segons els mareògrafs) era de només 1,7 mm per any.

I s’han repetit els fenòmens amb temperatures extremes. Entre els exemples destacats figuren les temperatures màximes sense precedents registrades als EUA el 2012 i a Austràlia el 2013; els estius càlids a l’ Àsia oriental i l’Europa occidental el 2013, i les onades de calor de la primavera i la tardor del 2014 a Austràlia.

En canvi, els senyals directes de l’escalfament no van ser tan clars per a les oscil·lacions de les precipitacions. Un exemple de precipitació extrema en què es va poder identificar la intervenció humana clara va ser la precipitació extrema caiguda al Regne Unit el desembre del 2015: es va determinar que hi va haver un 40% més de risc que es produís un fenomen de la magnitud calculada a causa del canvi climàtic. En canvi, en les inundacions del 2011 al sud-est d’ Àsia la sequera del 2013-2015 al sud del Brasil i l’hivern summament humit del 2013-2014 al Regne Unit no hi va haver cap evidència clara de la mà de l’home