 |
| zona desèrtica causa del canvi climàtic |
La Vanguardia 27/10/2016
Si no s'aconsegueix complir l'objectiu més ambiciós l'Acord de París, el canvi climàtic provocarà en les pròximes dècades impactes negatius en l'ecosistema de la conca del Mediterrani, "en una forma que no ha tingut precedents en els últims 10.000 anys". Play Mute Loaded: 0% Progress: 0% Remaining Time -0: 28 fullscreen Aquesta és la principal conclusió d'un estudi dels investigadors Joel Guiot i Wolfgang Cramer, del Centre Europeu de Geociències Ambientals a Aix-en-Provence (França) que publica la revista Science en l'edició del 28 d'octubre. En concret, apunten els càlculs d'aquests experts, si el canvi climàtic segueix la tendència d'augment de les temperatures de les últimes dues dècades, a finals d'aquest segle tot el sud de la Península Ibèrica serà una zona desèrtica. Danys igualment importants es registressin al sud d'Itàlia i Grècia. L'estudi alerta de les conseqüències regionals a la Mediterrània si no s'aconsegueix l'objectiu global més ambiciós apuntat en l'Acord de París, que és el de mantenir l'augment de temperatures per sota dels 1,5º C, en relació a la temperatura de l'era preindustrial. L'impacte negatiu seria encara pitjor si no s'aconsegueix l'objectiu general de no superar els 2ºC d'augment de la temperatura mitjana.
Els autors recorden que aquests objectius globals no impliquen que en diverses zones del planeta els augments de la temperatura siguin sensiblement superiors. De fet, la temperatura mitjana del planeta és ara aproximadament 0,85º C superior a la mitjana del període 1880-1920 però a la regió Mediterrània la temperatura ha augmentat 1,3º C. Aquest increment extra a la temperatura és rellevant atès que els ecosistemes de la conca de la Mediterrània constitueixen una zona important de la biodiversitat mundial i subministren nombrosos serveis a les persones, com aigua neta, protecció contra les inundacions, dipòsits de carboni i activitats turístiques o recreatives .
 |
| Incendi forestal en la regiò del Mediterrani |
En aquest estudi, Joel Guiot i Wolfgang Cramer utilitzen nuclis de pol·len de sediments de la Mediterrània per reconstruir la variabilitat del clima i l'ecosistema dels últims 10.000 anys. Els autors van utilitzar aquesta informació com a punt de partida per predir futurs canvis en els ecosistemes, en funció de l'augment de la temperatura que es pot produir en les pròximes dècades. Tant en les simulacions dutes a terme mitjançant l'estratègia de business as usual (expressió en anglès que indica l'escenari esperable sobre la base dels paràmetres actuals) com en un segon conjunt de simulacres que reflecteixen els objectius nacionals intencionats proposats pels governs en la conferència de París (COP21), el nivell de canvi ecològic que es prediu excedeix àmpliament el que va ocórrer a la Mediterrània durant l'Holocè.
Els boscos caducifolis poden desaparèixer.
En el cas de l'escenari business as usual, tot el sud d'Espanya es converteix en un desert, boscos caducifolis envaeixen la major part de la zona muntanyosa i els matolls reemplacen la majoria dels boscos caducifolis en gran part de la conca del Mediterrani. Només sota les condicions en què l'escalfament global es limita a una temperatura de 1,5 ° C per sobre de les temperatures pre-industrials, els canvis en els ecosistemes romanen dins dels límits experimentats durant l'Holocè. Aquesta anàlisi no explica altres impactes humans sobre els ecosistemes, com ara el canvi en l'ús de la terra, la urbanització, i la degradació del sòl, molts dels quals probablement augmentin en el futur a causa de l'expansió de la població humana i la activitat econòmica, segons indiquen els autors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada