Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gestió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gestió. Mostrar tots els missatges

30 de gener 2015

El canvi climàtic farà disminuir els recursos hídrics de la conca del Xúquer fins a un 20% en 30 anys

Un estudi desenvolupat pels investigadors de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València (IIAMA-UPV) José Esteban Capilla, Miguel Ángel Pérez i Vicente Chirivella adverteix d'un possible descens de fins al 20% dels recursos hídrics de la conca del riu Xúquer, en un termini de 30 anys, com a conseqüència del canvi climàtic.

El treball, publicat recentment al Hydrological Sciences Journal, té com una de les principals novetats que dibuixa un possible escenari a curt termini, per a les pròximes dècades (2010-2040), a diferència de la majoria d'aquest tipus d'investigacions, que estableixen prediccions de cara al final de segle.

Embassament del Xúquer
     iaigua

Tal com assenyala Capella, la presa de decisions sobre inversions en infraestructures hidràuliques requereix de previsions més a curt i mig termini: "Vivim en una de les zones més sensibles al canvi climàtic, d'aquí també que les prediccions a més curt termini adquireixin, si cap, més importància per saber com i on prioritzar les inversions. El nostre estudi pretén ajudar a optimitzar les accions de planificació hidrològica ".

Miguel Ángel Pérez afirma que l'estudi incideix en una "notable i gradual" reducció de la quantitat d'aigua disponible a la conca del Xúquer: "D'aquí a 2040, els recursos podrien baixar entre un 10 i un 20% respecte als quals tenim ara ".

Conca hidrográfica del Xúquer
A partir de les conclusions obtingudes, els investigadors de la UPV adverteixen de la necessitat de posar en marxa mesures addicionals per adaptar-se al canvi climàtic. Així, Capella indica que l'estudi "aporta resultats perquè els gestors de l'aigua sàpiguen respondre a aquests nous escenaris: com operar els embassaments, de quina manera gestionar l'aigua subterrània, etc.".

"Així mateix", prossegueix l'investigador del IIAMA-UPV, "seran necessàries més mesures d'estalvi, a més de potenciar la reutilització d'aigües residuals tractades".

Per obtenir la predicció, Capella, Pérez i Xirivella analitzar tots els escenaris climàtics disponibles en l'actualitat proposats per l'Agència Espanyola de Meteorologia (AEMET) per al període 2010-2040.

Posteriorment, van aplicar sobre els mateixos Patrical, un model hidrològic desenvolupat des del propi IIAMA-UPV, el que els ha permès obtenir l'esmentada predicció d'impacte sobre els recursos hídrics del Xúquer.

Miguel Ángel Pérez ho explica de la següent manera: "AEMET disposa d'uns escenaris de futur sobre la previsió de temperatura i pluja a nivell regional. Patrical quantifica l'impacte derivat dels canvis en els dos valors i, a partir d'aquests, estableix la seva incidència en la disponibilitat d'aigua. d'aquesta manera, podem predir els cabals en funció dels canvis en el clima ".

L'estudi, a més, considera de manera precisa la variabilitat de la topografia de la zona, variable que complica habitualment aquest tipus d'investigacions. Com indica Capella, "aquesta particularitat no està adequadament reproduïda en els models actuals, de manera que solen donar prediccions dispars. En aquest estudi sí es recullen, cosa que ha permès obtenir una predicció més ajustada a les característiques de la zona estudiada".

D'altra banda, els investigadors assenyalen també els canvis ja s'estan veient a la conca, i que afecten fonamentalment a les zones de capçalera dels rius Xúquer i Cabriol (Conca, Terol), on han observat una important reducció hídrica.

"Precisament a l'interior", afegeix Capella, "en les zones que aporten més recursos als embassaments, la situació és i serà més crítica. També a les zones d'Alacant el model prediu una notable baixada d'aportacions".

Finalment, la investigació incideix que la recàrrega hídrica dels aqüífers es veurà afectada en els propers anys, amb una reducció en l'aigua infiltrada procedent de la pluja.

Aquests treballs han estat realitzats amb la col·laboració de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, responsable de la gestió de l'aigua en aquesta zona i encarregada de realitzar la planificació hidrològica per als propers anys.



09 de febrer 2014

Nou dipòsit de laminació d'aigües a Torrent Espinagosa

El districte de Sarrià-Sant Gervasi, compta amb un nou dipòsit de laminació d'aigües al Torrent d'Espinagosa. L'objectiu del dipòsit és reforçar la capacitat de la xarxa existent i preservar l'entorn natural del Pantà de Vallvidrera com a centre de biodiversitat.






Notícia del bcn.cat, del 28 de desembre de 2013. 


Els treballs de construcció del nou dipòsit de laminació d'aigües al districte de Sarrià-Sant Gervasi ha finalitzat aquesta setmana. Amb una capacitat per a 650 m3, el nou dipòsit pretén evitar els abocaments que es donen quan hi ha fortes pluges. Actualment es produeix una mitjana de 10 abocaments per any.
A més, s'ha construït un col·lector d'entrada, una cambra de derivació i un col·lector de sortir, per configurar un sistema complet. Per dur a terme els treballs s'hi ha invertit 506.790€.

El dipòsit s'ha integrat en l'entorn natural del Pantà de Vallvidrera, restaurant la vegetació afectada, creant una coberta vegetal del dipòsit i restituint el perfil del vessant del torrent. També s'han realitzat altres actuacions que milloren l'aspecte actual de la zona, com la formació de guals que faciliten l'encreuament dels torrents.

L'obra ha comptat amb una direcció de Vigilància Ambiental específica, que ha vetllat pel respecte a la vegetació i fauna naturals de l'entorn durant els treballs d'execució. La direcció n'ha fet el seguiment tant de la qualitat ambiental de l'entorn de l'obra com de les tasques de restauració, per tal que el medi tingui unes condicions millors a la situació prèvia a les obres.



14 de novembre 2013

Almenys 10.000 persones han perdut la vida a les Filipines pel tifó 'Haiyan'

El tifó 'Haiyan', el més potent del qual es té constància fins ara en la història del planeta, ha afectat 36 províncies de Filipines, zona amb una alta perillositat, ocasionant destrosses de fins el 80% en algunes poblacions costaneres. Amb aquesta dada i la gran vulnerabilitat en moltes de les localitats filipines, podem deduir que el tifó ha estat un risc important en les dos terceres parts del país exposades a aquest fenomen natural, causant aproximadament unes 10.000 morts i uns 4.5 milions de persones afectades.

El tifó incloïa el país del Vietnam en la seva trajectòria. El Departament de Control d'Inundacions i Tempestes vietnamita, al preveure-ho, va decidir prendre mesures preventives al respecte, evacuant unes 600.000 persones de les seves vivendes. Gràcies a la ràpida gestió del país disminuint l'exposició, només hi ha hagut sis morts fins al moment.

Ciutat de Tacloban hores després de les destrosses del tifó.
Notícia de El Periódico, 14 de novembre de 2013.

Almenys 10.000 persones han perdut la vida a les Filipines pel tifó 'Haiyan'. A l'illa de Leyte, el nombre de víctimes mortals podria sobrepassar les 10.000 només, la majoria per ofegament i per l'enfonsament d'edificis. A l'illa filipina de Samar, per on va entrar divendres el tifó, 300 persones han perdut la vida i 2.000 han estat donades per desaparegudes. La totalitat de les víctimes de l'illa de Samar procedeixen de la petita ciutat de Basey, a l'oest de l'illa i amb una població d'uns 20.000 habitants.

El 'Haiyan', batejat per les autoritats filipines com a 'Yolanda', hauria arrasat entre el 70 i el 80% de la ciutat de Tacloban, capital de la província de Leyte, amb una població de 220.000 habitants, per on el tifó va passar divendres. Després que la localitat passés diverses hores incomunicada, dissabte van començar a arribar imatges de la destrucció de Tacloban, amb vivendes completament destruïdes, carreteres intransitables pel gran nombre de pals de llum i tot tipus d'objectes arrossegats, i arbres totalment desfullats. "La devastació és total. Si has estat a Tacloban abans, ni podries reconèixer la ciutat ara", ha dit a l'agència de notícies filipines PNA un alt càrrec de l'Exèrcit, el tinent Jim Alagao.

EL TIFÓ MÉS POTENT DE L'ANY
El Consell per a la Gestió i Reducció de Desastres del país ha assenyalat que 4,5 milions de persones de 36 províncies de les Filipines s'han vist afectades pel 'Haiyan', el tifó més potent de l'any en tot el planeta, amb ratxes de vent que van superar els 200 quilòmetres per hora.
Abans de l'arribada d'aquest últim tifó a les Filipines, el vint-i-quatre de l'any, els meteoròlegs havien advertit que podria tenir un efecte devastador més potent que el tifó 'Bopha', que el 2012 va deixar prop d'un miler de morts.

Resum del tifó asiàtic

EVACUACIONS AL VIETNAM
Les autoritats del Vietnam han evacuat unes 600.000 persones davant l'arribada del tifó, que tocarà dilluns al matí les costes vietnamites, segons fonts oficials.
"Hem evacuat més de 174.000 vivendes, equivalents a més de 600.000 persones", indicava un informe del Departament de Control d'Inundacions i Tempestes vietnamita.
El 'Haiyan' es dirigeix, després de canviar de rumb, a les províncies del nord i el nord-oest a una velocitat de 35 quilòmetres per hora, ha indicat l'oficina meteorològica del Vietnam.
El tifó, que al seu pas per les Filipines va arribar a la seva màxima potència, ha perdut força durant el seu transcurs pel mar del Sud de la Xina, fins que el departament vietnamita l'ha rebaixat al nivell de potència 1, el més baix de l'escala.
De moment, almenys quatre persones han mort al Vietnam mentre preparaven els seus habitatges per a l'arribada del fenomen meteorològic, ha declarat la directora del l'organització CARE, Claudia Futterknecht, al canal australià ABC.


Trajectòria del tifó Haiyan i escala de la potència de les turmentes.

16 d’octubre 2013

Fukushima

El motiu principal, pel qual Japó està patint un gran impacte, va ser un terretrèmol seguit per un tsunami a la costa japonesa que van tenir lloc l'11 de març de 2011. Aquests desastres naturals van provocar moltíssimes destrosses, entre elles el gran recurs japonès, la central nuclear de Fukushima, que va fer augmentar exponencialment el risc en aquella zona. Els danys materials van ser valorats en 10 bilions de dòlars, i els danys humans van ser incalculables. Dos anys més tard, l'illa asiàtica està tornant a patir un impacte important provocat per una fuita radioactiva d'aigua contaminada d'un dels tancs de la central nuclear. La companyia elèctrica TEPCO prendrà mesures preventives de cara al futur. Aquesta empresa durà a terme una gran gestió econòmica per tal de reduir, tot el possible, el risc induït que ells mateixos han provocat.




Font: La Vanguardia, 8 d'octubre, 2013.

La presidenta de TEPCO, Naomi Hirose, diu que els danys causats han estat provocats per errors humans. Ella assegura que les condicions de la central no són les idònies i, que els treballadors acaben exhausts. Per tant, no fan les tasques encomanades tan bé com es podria esperar. És per això que Naomi diu que, en aquesta ocasió, el que ha passat ha estat una falta de precaució i reitera que també ha estat un error humà. 

El Ministeri d'Economia, Comerç i Indústria japonès revela que, diàriament, deixen anar al subsòl unes 1.000 tones d'aigua, de les quals 300 contenen elements radioactius que van a parar a l'oceà Pacífic. Des de l'incident, les fugues d'aigües no han cessat i això ha fet que els nivells de radioactivitat hagin augmentat fins a tal punt que poden matar a una persona. TEPCO sospita que tot això podria estar provocat pel desgast de la resina que uneix les peces d'acer dels tancs, tot i que aquesta ja estigui feta amb materials especials per tal d'aconseguir la impermeabilitat. També s'ha de dir que han admès tot tipus d'errors. Entre ells, que els treballadors deixin obertes les vàlvules que controlen l'entrada d'aigua contaminada dels reactors als tancs i que hi ha un número molt escàs de patrulles per comprovar que no hi ha fugues radioactives.

En conseqüència de tot això, el Primer Ministre, Shinzo Abe, ha anunciat que s'intentarà dur a terme un pla valorat en 160.000 milions d'euros. Aquest pretén construir canonades en el subsòl dels tancs i fer que per allà hi circuli clorur de calci a 40 graus Celsius per tal de congelar-les tancant d'aquesta manera la superfície subterrània. Les proves de viabilitat es posaran en marxa amb el reactor 4. S'espera que ja estigui operatiu cap al pròxim mes de març. Si és així, TEPCO faria el mateix amb els tres primers reactors i el projecte finalitzaria cap a l'any 2015.


 
Fotografia: Gràfic dels diferents nivells d'alerta de radioactivitat.


L'Autoritat Reguladora de l'Energia Nuclear ha decidit elevar de l'1- que indica una anomalia- al 3-que indica un greu incident- el nivell d'alerta per les fugues d'aigua radioactiva a Fukushima-1. L'Agència Internacional d'Energia Atòmica (AIEA) ha mostrat la seva preocupació i ha ofert la seva ajuda al Govern de Japó per resoldre aquest problema.

Vídeo: Terratrèmol i tsunami a Fukushima 


Tots els problemes de Fukushima-1 es deuen al terratrèmol i al tsunami que, a l'any 2011, van arrasar la costa japonesa, donant lloc a un dels pitjors accidents nuclears de la història juntament amb Chernòbil. La central japonesa estava preparada pel terratrèmol, ja que el seu país està situat sobre una falla, però no per un tsunami, cosa que va provocar diverses explosions d'hidrogen que van causar la fusió d'alguns dels seus reactors i amb això, una gran radiació en les zones properes.



Enllaços relacionats:

La Vanguardia: Falta de precaució a Fukushima.
Fotografia impacte radioactiu a l'oceà Pacífic.


13 d’octubre 2013

L'altre batalla de l'Ebre


El Ministeri de Medi Ambient va aprovar, sense consensuar amb ningú, el seu projecte inicial que posaria en perill la "supervivència del delta" i el sr. alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va anunciar que farà el possible per rectificar el pla al Parlament i davant els tribunals comunitaris. Les quantitats d'aigua són inferiors a les requerides per ampliar les hectàrees de regadiu i augmentar la quantitat de basses de reg i embassaments.


El delta de l'Ebre vista aèria.


L'escassetat d'aigua, podria ser l'origen de conflictes bèl·lics al segle XXI.

L'ús no sostenible de l'aigua, la deficient gestió, la contaminació i el ràpid creixement demogràfic provoquen la insuficiència del preuat recurs natural i, per tant, la carestia alimentària i l'augment de tensions a tot el món.


Cicle de L'aigua. Ajuntament de Barcelona 


Espanya, com la resta de països mediterranis, es caracteritza per l'escassetat de recursos hídrics.
La gestió i planificació s'ha caracteritzat des de fa dècades en un model basat en la creació de:
  • nous regadius
  • execució de grans obres hidràuliques, com a embassaments i transvasaments, sempre subvencionats per l'Estat.
El Pla Hidrològic Nacional espanyol és un text legislatiu que inclou 863 infraestructures de molt diversa índole com a grans preses i transvasaments, canalitzacions de rius i altres actuacions.

El principal bloc del PHN estableix la creació d'una gran transferència entre conques d'1.050 Hm3/any, des de l'Ebre fins a les següents zones:
  • Catalunya (190 Hm3)
  • Comunitat Valenciana (315 Hm3)
  • Múrcia (450 Hm3)
  • Almeria (95 Hm3)
Juntament amb la construcció de grans embassaments en la Conca de l'Ebre per regular el seu flux.

El Pla consisteix, bàsicament, a justificar les condicions en què podrien realitzar-se els transvasaments d'aigua entre conques, especialment, el transvasament de l'Ebre cap al Litoral Llevantí i Barcelona (1.000-200 Km), basant-se en el suposat "dèficit hídric estructural" que diuen que sofreix el Llevant espanyol i el supòsit excedent de la Conca de l'Ebre.

En cap moment s'analitza com s'ha arribat a aquest dèficit ni com es podria solucionar, únicament es fa un llistat d'obres (declaració d'intencions) sense justificació de cap tipus.


La conca de l'Ebre ha tingut des de sempre problemes de mala qualitat natural de les aigües a causa de l'abundant presència de sals en tot el seu curs mitjà i baix.

Els abocaments agraris i urbans empitjoren aquesta precària situació fent que, a la zona en la qual es preveu la presa d'aigües del transvasament, els paràmetres excedeixen en més d'un 5% els límits considerats en la normativa d'aigües pre-potables, com es reconeix a la memòria Ambiental del propi Pla Hidrològic. A això podem afegir els riscos associats a la central nuclear d'Ascó. Tot això plantejaria la necessitat de sotmetre l'aigua transvasada a processos de depuració i dessalinització, les dificultats de la qual i costos, ignorats en el projecte.
Les possibilitats de desenvolupament econòmic de les Terres de l'Ebre estan lligades a l'aigua del riu i com ja s'ha observat amb el minitrasvase a Tarragona, després de deu anys de funcionament, la conseqüència ha estat un gran creixement demogràfic, urbanístic, industrial i turístic a les comarques del nord de la província, las que estan rebent l'aigua, mentre que les Terres de l'Ebre, les que l'estan cedint, s'han quedat igual i, en alguns aspectes, comparativament pitjor.

DADES DEL FLUX  D'AIGUA DEL EBRE:
Anys 60: 16.842 Hm3/any
Anys 70: 14.071 Hm3/any
Anys 80: 9.502 Hm3/any
Anys 90: 8.235 Hm3/any


FONTS:
http://es.wikipedia.org/wiki/Tribunal_de_las_Aguas_de_Valencia

http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=4746

http://nisir.wordpress.com/2012/05/21/la-verdad-sobre-la-contaminacion-y-los-trasvases-del-rio-ebro-por-cristina-bel-campos/

http://www.rivernet.org/Iberian/deltaebro/savethedelta_s.htm

http://www.elperiodico.com/es/noticias/medio-ambiente/nuevo-plan-hidrologico-para-ebro-pone-peligro-delta-2465929

http://www.publico.es/458431/aprobado-el-plan-hidrologico-del-ebro-con-el-rechazo-de-los-ecologistas-y-la-generalitat-de-catalunya


VIDEO PROGRAMA 30 MINUTS: AIGUA, LA JUSTA
http://www.tv3.cat/pprogrames/30minuts/30Seccio.jsp?seccio=reportatge&idint=1205

i AIGUA, ENCARA MES JUSTA
http://www.tv3.cat/videos/450329/Aigua-encara-mes-justa

VIDEO DELTA DE L'EBRE: Ecosistema
http://www.rtve.es/alacarta/videos/racons-de-verd/racons-verd-garraf/944758/


04 de novembre 2012

Científics italians es rebel·len contra la sentència de L'Aquila.


Molts dels científics de la Comissió de Grans Riscos, un comitè de científics que es convoca en situacions de perill natural per assessorar al primer ministre, estàn ara dimitint després de que el jutge Marco Billi condemnés a sis anys de presó a set dels antics integrants de la secció sísmica d'aquest organisme. 
El motiu? La setmana anterior al terratrèmol que el 6 d'abril de 2009 va causar la mort de 309 persones, van tranquilitzar a la població espantada de L'Aquila a causa del continus tremolors. 



Aquestes dimisions prenen com a base que la condemna és una forma de tancar-li la boca a la ciència. Però, és aquest un procés contra la ciència? No, ni molt menys, els condemnats no han estat acusats de no preveure un fet impredictible, sinó perquè van excloure el risc, baixant el nivell d'alerta dels ciutadans. Han estat acusats per homicidi sense intenció, pel fet que la comissió va donar informacions inexactes, incompletes i contradictòries sobre la perillositat de la situació.


El jutge te un termini de 90 dies per fer públics els arguments de la sentència, però la seva fallada sembla avalar la tesi dels magistrats que van veure causalitat entre les declaracions finals del comitè i l'actitud d'alguns ciutadans enfront de les sacsejades que es repetien.



Sandy: L'huracà que amenaça la costa est dels Estats Units

Aquests úlims dies i els que venen a continuació, l'huracà Sandy amenaça  la costa Est dels Estats Units i la ciutat de Nova York amb vents huracantats de fins a 150 km/h i intenses pluges que estan causant inundacions importants.



La Vanguardia, 30 de octubre: El 'Sandy' golpeja durament Nova York

Ja són 16 les persones que es donen per mortes en el conjunt de la costa aquest d'Estats Units i Canadà per l'impacte de Sandy. A Nova York s'expliquen almenys set, tres d'ells van morir aixafats pels arbres en Queens i Nou Salem, una dona que va aparèixer en surant en l'oceà i un altre home electrocutat. Es desconeixen com van morir les altres dues víctimes.

La ciutat ha desallotjat dos hospitals. De pressa i corrent es va haver d'evacuar l'hospital de la universitat de Nova York perquè es va quedar sense subministrament elèctric i els seus generadors van fallar. La processó d'ambulàncies traient malalts resultava espectacular.


El metre estarà tancat avui i possiblement més dies. La inundació provocada per la pujada de la marea ha estat major de l'esperada. Un dels principals perjudicis ha estat que l'aigua ha entrat de forma massiva en el metre, en els túnels de baix Manhattan. Segons els experts, les tasques de bombament poden portar de 14 hores a quatre dies. Ara es plantegen recuperar el servei quan sigui possible de manera parcial i progressiva.





El comercio a pie: Huracán Sandy: decenas de miles de personas necesitan realojamiento en Nueva York

Varias decenas de miles de habitantes de Nueva York tendrán que ser realojadas debido a los daños que sufrieron sus viviendas por el huracán Sandy y el intenso frío, anunció hoy el gobernador del estado de EEUU, Andrew Cuomo.
Calcula que hay entre 30.000 y 40.000 personas con casas destruidas o muy dañadas, o sin electricidad o gas, señaló el alcalde de la ciudad, Michael Bloomberg, en una conferencia de prensa conjunta sobre la recuperación de la ciudad tras el huracán del pasado lunes que ha dejado a la fecha mas de 100 muertos.


Un video sobre les conseqüències patides per l'huracà Sandy, les inundacions, els forts vents, els incendis i les apagades que hi han agut al llarg d'aquests dies.


A més, l'huracà Sandy no només a arrassat la costa est dels Estats Units, ja que també ha deixat conseqüències desastrosses i morts en gran part del Carib.