Nosaltres mengem les nostres própies deixalles

Un estudi publicat el passat mes de Setembre en la revista Scientific Reports (del grup Nature) per investigadors tant Nord Americans com Indonesis, mostra com bona part de les escombraries com per exemple residus plàstics i fibres, els quals són parcialment digerits en l'estomac, i els intestins de bona part dels peixos i mariscs, arriben als consumidors. 

La ingent contaminació provocada pels abocaments massius de residus al mar, afecta a la pràctica totalitat del planeta, i cada cop, és més evident que les deixalles de llarga vida com els plàstics, s'estan acumulant en diversos tipus d'éssers vius. 

El ser humà, inconscient, està produint un impacte induït en quan a l'emissió de residus, sobre totes les capes que formen el medi ambient (geosfera, atmosfera, edafosfera, hidrosfera i la més castigada, la biosfera). Això, afecta als recursos renovables obtinguts de la biosfera.

La investigació ha demostrat que varia el tipus de residu captat segons la font del recurs. Si aquest ha estat sotmès a un entorn ric en residus plàstics, contindrà una major concentració de plàstics en el seu organisme. En canvi si ha estat sotmès a  un entorn ric en fibres, aquest contindrà una major concentració de fibres en el cos que de plàstics. És llavors, quan ingerim aquest aliment contaminat amb residus de llarga durada, que patim en forma de risc induït les conseqüències de l'impacte en el medi ambient.
De moment només s'ha realitzat un estudi molt genèric de fauna marina, i els resultats han sigut molt alarmants. Passarà el mateix amb la fauna terrestre? Podem disminuir l'impacte induït o ja és massa tard?

Anàlisis tracte digestiu Sardina Monterrey

La Vanguardia (5/10/2015)

Entre el 25% i el 30% de les mostres de peix i marisc analitzades en mercats d'Indonèsia i Estats Units contenien restes de plàstics i fibres sintètiques. Els autors de l'estudi van analitzar mostres de peix i marisc en mercats de Makassar (Indonèsia) i Califòrnia (Estats Units), identificant les espècies i tractant de localitzar les restes de plàstics i altres residus amb l'ajuda de microscopis.

A Indonèsia, es van trobar residus antropogènics en el 28% dels peixos analitzats mentre que a Califòrnia es van trobar aquest tipus de residus sorgits d'activitats humanes en el 25% dels peixos. Com a mitjana, es van trobar residus en el 33% dels mariscs individuals inclosos en la mostra.

Deixalles acumulades al mar

"Totes les deixalles antropogèniques recuperades dels peixos a Indonèsia eren de plàstics, mentre que les deixalles antropogèniques recuperades dels peixos en els EUA eren principalment fibres sintètiques", indiquen els autors. "Les variacions en els tipus d'enderrocs probablement reflecteixen diferents fonts i estratègies de gestió de residus entre els països", suggereixen els investigadors. Els plàstics convertits en residus procedeixen de bosses, envasos i altres elements gestionats de forma inadequada mentre que una part important de les fibres que s'han pogut trobar en aquest estudi procedeixen de l'abocament de materials de nou ús com les tovalloletes de neteja personal i domèstica i teixits diversos, també en aquest cas abocats de forma inadequada.

"La ubiqüitat de les deixalles antropogèniques en centenars d'espècies de la fauna silvestre i la toxicitat dels productes químics associats a ella ha començat a plantejar preocupacions pel que fa a la presència de deixalles antropogèniques en peixos i mariscs", recorden els autors en el resum de la presentació del seu estudi.

Foca menjant per equivocació una ampolla de plàstic

La contaminació provocada per l'abocament de residus tant al mar com a la terra afecta als conjunts d'ecosistemes. Les evidencies són cada cop més patents en que les deixalles de llarga vida s'acumulen a molts éssers vius.                             

  

    

El canvi climàtic afectarà a les tempestes?

S'ha fet un estudi per a poder demostrar si realment el canvi climàtic augmentaria la incidència de les tempestes al planeta i quin impacte tindria.S'ha vist que hi hauria riscos per les pluges i que l'hidrosfera no quedaria repercutida.



























 MUY INTERESANTE 02/02/2015

En els últims anys, un assumpte de debat entre els experts del clima ha estat determinar si l'escalfament global anava a augmentar la incidència de les tempestes a nivell mundial.

Un estudi que acaba de fer públic la Universitat de Toronto (Canadà) suggereix que en realitat el còmput general no canviarà, ja que s'incrementarà la força de les més grans en detriment de les petites.
 
Per arribar a aquesta conclusió, els experts han comparat el clima global amb una màquina que necessita combustible -la energia del sol- per funcionar. L'aire dels tròpics està més calent, però aquesta calor es distribueix mitjançant la circulació atmosfèrica.
 
Aquesta és la missió de la màquina. No obstant això, part de l'energia (un terç, aproximadament) és emprada en la condensació d'aigua i la precipitació de pluja i neu 
En aplicar les lleis de la termodinàmica i les tècniques de l'oceanografia a aquest model, els científics de Toronto han comprovat que la "màquina atmosfèrica" cada vegada destinarà més energia al cicle de l'aigua -hi haurà més evaporación- i menys a la circulació de l'aire . Com a conseqüència, es produiran menys tempestes, però com l'atmosfera ha de desfer-se de totes maneres l'aigua, aquestes seran cada vegada més intenses.

vídeo
https://www.youtube.com/watch?v=aHN1e2SweLc

Islàndia està emergint perquè els seus glaceres s'esfumen

S'ha fet un estudi a Islàndia per saber-hi si l'actual aixecament ràpid de l'escorça d'Islàndia és el resultat del desglaç accelerqat de les glaceres de l'illa. El desglaç es produeix en augmentar el nivell global de CO2 a l'atmosfera, a causa de la crema de combustibles fòssils com el carbó, el petroli, o el gas natural, la radiació infraroja que s'emet com a conseqüència que la superfície terrestre s'escalfa per acció solar, no pot escapar tant, i una part queda retinguda per aquest excés de CO2.

Econoticias (30/01/2015)

L'escorça terrestre sota Islàndia està emergint a mesura que l'escalfament global fon grans capes de gel de l'illa. És la sorprenent conclusió d'un estudi de la Universitat d'Arizona acceptat per a publicació en Geophysical Research Letters. 

L'estudi és el primer a mostrar que l'actual aixecament ràpid de l'escorça d'Islàndia és el resultat del desglaç accelerat de les glaceres de l'illa i coincideix amb l'inici d'un escalfament que va començar fa uns 30 anys, diuen els científics. 

Alguns llocs en el centre-sud d'Islàndia s'estan movent cap amunt fins a 35 mil·límetres per any, una velocitat que va sorprendre als investigadors.

"La nostra investigació fa la connexió entre recent elevació accelerada i l'accelerat fosa de les capes de gel d'Islàndia", va dir l'autora principal, Kathleen Compton. 

Els geòlegs ja sabien que a mesura que les glaceres es fonen i es tornen més lleugers, la Terra es recupera del menor pes que representen les disminucions de gel.

CANVI INDUÏT PEL CLIMA A LA SUPERFÍCIE DE LA TERRA.

Que l'actual rebot detectat es relacioni amb una deglaciació passada o es degui a la pèrdua recent de gel ha estat una qüestió oberta fins ara, va dir el coautor Richard Bennett, professor associat de geociències de la "Islàndia és el primer lloc on podem dir que l'elevació accelerada significa una pèrdua de massa de gel accelerat", va dir Bennett. 

Per esbrinar la rapidesa amb l'escorça es mou cap amunt, l'equip va utilitzar una xarxa de 62 receptors de satèl·lit de posicionament global fixats a les roques al llarg d'Islàndia. Mitjançant el seguiment de la posició any rere any, els científics van veure que les roques es mouen i van poder calcular quant, una tècnica anomenada geodèsia. "El que estem observant és un canvi climàticament induït a la superfície de la Terra", va dir Bennett. 

Ha afegit que hi ha evidència geològica que durant la passada deglaciació, fa aproximadament 12.000 anys, l'activitat volcànica en algunes regions d'Islàndia va augmentar trenta vegades. 

Altres han estimat que el rebot de l'escorça d'Islàndia per l'escalfament podria augmentar la freqüència de les erupcions volcàniques, com l'erupció de 2010 del, que va tenir conseqüències econòmiques negatives a tot el món.

Video

http://www.ecoticias.com/naturaleza/99779/Islandia-emergiendo-porque-glaciares-esfuman

L'impacte de les activitats humanes arriba proporcions planetàries

Se'ns porta molts anys avisant que les nostres accions cada cop eren més perjudicials per a la Terra, però ara s'ha pogut demostrar que el nostre impacte sobre el planeta és més important del que crèiem. Alguns exemples són la ràpida extinció d'espècies o el volum de nitrògen al mar. A més, s'ha demostrat que els riscos als que ens exposem, ens afectaran a tots per igual, tenint sempre en compte que han estat induïts. Provablement, el més comú ja per a nosaltres és el canvi climàtic. Una solució que ens proposen és una planificació de la nostra vida.

 Conjunt de fàbriques abocant fum a l'atmosfera.

Muy Interesante 19/01/2015

 

Les activitats que ha portat a terme la nostra espècie en els últims 60 anys han assolit proporcions planetàries, fins a tal punt que estan conduint a la Terra a una nova era geològica.

Aquesta és la conclusió a què ha arribat un equip internacional d'investigadors coordinats pel professor Will Steffen, enginyer químic i expert en ciències del clima de la Universitat Nacional Australiana, que ha analitzat l'evolució dels principals factors mediambientals en els últims segles i l'impacte que les alteracions en ells pot tenir en la humanitat.

En un article publicat a la revista Anthropocene Review, aquests científics van comparar els canvis en la població, l'ús de l'energia o el creixement econòmic des de 1750 amb diversos indicadors mediambientals globals, com els cicles del nitrogen i del carboni o la biodiversitat. Així, van descobrir que des de 1950 s'ha quintuplicat l'ús de l'energia i s'ha multiplicat per vuit el de fertilitzants.

A més, les espècies s'extingeixen avui a un ritme cent vegades superior que en les dècades anteriors, i la quantitat de nitrogen que acaba als oceans s'ha quadruplicat. "Hem entrat en una nova era geològica, el Antropocè, en la qual el sistema econòmic global és el principal impulsor dels canvis a la Terra. En una sola generació ens hem convertit en un força que deixa la seva empremta a escala planetària ", assenyala Steffen.

En un altre assaig, avançat a Science, aquests experts han mostrat els riscos que les nostres accions comporten per a nou factors dels quals depèn la supervivència de les societats, des de les reserves d'aigua dolça fins a la fertilitat del terreny. Segons indiquen, hem traspassat la línia vermella com a espècie en quatre d'ells: el canvi climàtic originat per les emissions de carboni; la pèrdua de la integritat de la biosfera, com a conseqüència dels alts índexs d'extinció; els canvis en l'organització del terreny i l'alteració dels cicles biogeoquímics, degut especialment a la gran quantitat de fòsfor i nitrogen que arriba al mar per causa de l'ús desproporcionat de fertilitzants.

No obstant això, el professor Steffen destaca que amb una adequada planificació i una aposta per la innovació fins i tot amb una població de 9.000 milions de persones podríem viure confortablement sense traspassar aquests límits ecològics.

Un terç dels espanyols respira aire contaminat per sobre del legal

Segons la OMS (Organització Mundial de la Salut) un 95 % dels espanyols ha estat exposat a uns nivells molt alts de polució, el que ésmolt nociu per la seva salut, ja que pot acabar en càncer o morts prematures. Tot això ha estat degut a l' impacte que generen els component de les energies no renovables com són el combustible dels vehicles o la contaminació de les fàbriques sobre nosaltres, sent també un greu problema per al medi ambient. S'està estudiant el dur a terme unes mesures preventiva econòmica per a qui no compleixi la futura llei, ja que està creant un risc induït sobre tota la població.

 

Fum nociu que prové dels cotxes

El país  (8/10/2014)

Una setmana després que sortís a la llum el mapa del càncer a Espanya, mostrant grans desigualtats per regions, una nova investigació denuncia que el 36% de la població, uns 16,8 milions de persones, respira aire contaminat per sobre dels valors legals marcats per la Unió Europea.

L'Informe Anual de Qualitat de l'Aire, elaborat per l'organització Ecologistes en Acció amb dades de 2013, adverteix que si es tenen en compte les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut, més estrictes, fins al 95% dels ciutadans a Espanya , 44.800.000, han estat exposats a nivells de contaminació nocius per a la salut. El percentatge està en línia amb l'últim estudi sobre qualitat de l'aire realitzat per l'Agència Europea de Medi Ambient, que calcula que al voltant del 90% de la població urbana de la UE "està exposada a concentracions d'algun dels contaminants atmosfèrics més perjudicials que l'OMS considera nocives per a la salut ".

El nou document, amb dades oficials de 705 estacions de control, assenyala que els contaminants que més problemes generen són les partícules en suspensió en l'aire, el diòxid de nitrogen, l'ozó troposfèric i el diòxid de sofre. La combustió de carburants fòssils en els cotxes, sobretot els dièsel, és una de les principals fonts de contaminació a les ciutats, on en els últims anys els epidemiòlegs estan detectant una sinergia entre la pol · lució i el vici de fumar que augmenta els casos de càncer de pulmó, principalment en les dones.

Les autoritats sanitàries internacionals estimen en 20.000 les morts prematurs cada any "a Espanya per afeccions relacionades amb la contaminació de l'aire, ha recordat aquest matí a la presentació de l'informe Miguel Ángel Ceballos, un dels coordinadors del treball. La xifra, que multiplica per 12 les morts en accidents de trànsit, apareix en un document de la Comissió Europea elaborat el 2005.

La Comissió Europea va calcular 20.000 morts prematures cada any a Espanya per culpa de la contaminació

L'ozó troposfèric, format sobretot a les zones rurals a partir de la radiació del Sol sobre contaminants del trànsit de les ciutats i de les xemeneies de les zones industrials, "s'està convertint en el principal problema de salut pública relacionat amb la contaminació del aire ", segons Ceballos. Mentre els altres contaminants analitzats disminueixen lleugerament des de 2007 per la crisi econòmica, l'ozó es manté o fins i tot augmenta. "Atribuïm la pujada a que l'estiu ha estat més calorós que en anys anteriors", ha explicat l'ecologista.

L'ozó troposfèric és responsable de malalties respiratòries i també afecta les terres arables, provocant pèrdues per als agricultors. El 2013, "la pràctica totalitat de la població espanyola va respirar aire amb concentracions d'ozó perilloses per a la salut", segons l'informe d'Ecologistes en Acció.

La reducció de les partícules en suspensió en l'aire, el diòxid de nitrogen i el diòxid de sofre es deu en part a la crisi econòmica. El consum de combustibles d'automoció el 2013 va ser un 24% inferior al del 2007, segons ha destacat Mariano González, coautor de l'informe.

Ecologistes en Acció denuncia que "les administracions públiques arrisquen la salut de la ciutadania i el pagament d'una multa milionària per vulneració de la llei". La Comissió Europea, recorden, va iniciar el gener del 2009 un procediment d'infracció contra Espanya per l'incompliment de la normativa sobre qualitat de l'aire que està a punt d'arribar al Tribunal de Justícia Europeu. Els plans de millora de la qualitat de l'aire, responsabilitat de comunitats autònomes i ajuntaments, són obligatoris segons la llei vigent, però, segons critiquen els ecologistes, gairebé sempre són inefectius o directament no existeixen.

L'ozó troposfèric se li dóna poca importància perquè afecta zones rurals i allà hi ha pocs vots

L'investigador Xavier Querol, de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (CSIC), no s'estranya dels resultats de l'informe, similars als d'anys anteriors. L'expert ha publicat aquest any a la revista científica Science of the Total Environment un estudi que constata una baixada del voltant del 30% de les partícules en suspensió PM10 a les zones urbanes i industrials, entre 2001 i 2013. Les PM10, generades per la indústria, la construcció i el transport, estan compostes per sutge i metalls pesants, entre d'altres substàncies.

El treball de Querol també ha trobat una disminució d'un 36% de les PM2.5, unes partícules més fines i per tant més nocives, en endinsar més profundament en els pulmons. Aquestes reduccions de contaminants es deuen, a més de la menor activitat industrial i el menor trànsit per la crisi, a l'entrada en vigor de diferents directives europees de control de les emissions de les grans indústries i dels tubs d'escapament dels cotxes .

"Des de 2001 veiem una millora de la qualitat de l'aire molt marcada, però l'ozó és un problema que està estancat des de fa anys i no tendeix a millorar", detalla Querol. "La boina marró de contaminació que veiem a Madrid genera ozó a la serra, a partir de la radiació solar. En un problema principalment del sud d'Europa, però els països afectats no li donen la importància que té, perquè afecta zones rurals i allà hi ha pocs vots ", lamenta l'investigador.

L'informe d'Ecologistes en Acció també destaca la detecció, per primera vegada, d'benzopirens, una substància cancerígena, per sobre dels límits legals. El fenomen ha aparegut a la Plana de Vic, a la província de Barcelona, i els autors del treball ho atribueixen a la crema de biomassa a la indústria de la zona i, sobretot, al fet que és un dels pocs llocs que mesuren aquest contaminant. "Si es mesurés en altres llocs, apareixerien resultats similars", sentencia Querol.

Fotocatàlisi o com construir amb materials que es mengen la contaminació de la ciutat

Els materials fotocatalítics provoquen reaccions químiques amb la contaminació i els converteixen en substàncies molt menys perjudicials. S'ha determinat que un edifici 100% fotocatalític seria capaç d'eliminar el 89% de les partícules d'òxid de nitrogen de l'entorn. No obstant això, el cost dels materials augmentaria entre un 5 i un 10% a l'hora de ser utilitzats.



Aquesta espècie de boira ja és característica a Barcelona degut a la contaminació.


Notícia del 20 minuts, 29 de desembre de 2013.

Tres dels quatre contaminants gasosos més importants són el diòxid de sofre, òxid de nitrogen, amoníac i compostos orgànics volàtils.Reduir els nivells de les emissions d'aquests gasos és urgent i més a Espanya. L'Agència Europea del Medi Ambient assenyala el nostre país com l'únic de la Unió Europea que sespèn degut als seus alts nivells d'emissió. La construcció pot col·laborar per reduir aquestes emissions, o almenys els seus efectes. La tecnologia a fet possible nous materials capaços de provocar reaccions químiques amb els gasos contaminants amb una menor quantitat de substàncies nocives. Això és anomenat fotocatàlisi. La fotocatàlisi s'elabora amb tot tipus de material de construcció: paviments, ceràmica, fonaments, cobriments per impermeabilitzar... La diferència amb els tradicionals és que són sotmesos a un procés químic que transforma les seves propietats per fer que reaccionin amb la llum, provocant una oxidació amb els gasos contaminants habituals en l'atmosfera, com ara compostos orgànics, diòxid de sofre i òxid de nitrogen.



Video explicatiu de la formació dels materials fotocatalítics.


Actualment, el seu ús s'esténespecialment en nous edificis, encara que de manera oportuna, sense utilitzar totes les possibilitats que ofereix laindústria. és a dir, ara no hi ha cap edifici 100% fotocatalitzador, que seria capaç d'eliminar el 89% de les partícules de l'òxid de nitrogen en el seu entorn. Sens dubte, el seu potencial és enorme i pot suposar a curt termini una revolució ambiental a les grans ciutats.  
L'Associació Ibèrica de fotocatàlisi (IDA) ha desenvolupat el concepte "d'illa fotolítica", les zones urbanes que utilitzen aquests materials no contaminants tant en la conservació com en la construcció d'edificis (sostres nous, millora de les façanes, murs...) com en els nous projectes de construcció. De moment s'ha realitzat un projecte pràctic dels possibles efectes convertint un tros de l'Eixample de Barcelona, que és la part més contaminada de Barcelona. Això equivaldria a treure 80.000 cotxes.

Els assaigs realitzats en el laboratori han calculat que aproximadament, si tirèssin endavant el projecte, destruirien més de 300 kilos de òxid de nitrogen, que equivaldria a netejar 8.000 millons de metres cúbics d'aire. Equivalent a eliminar de la circulació uns 80.000 cotxes a l'any. I seguint amb la projecció, això faria que 1.139.500 barcelonins poguèssin respirar un aire net de gasos nocius.
No hi ha contradiccions per a utilitzar materials fotocatalítics. Segons AIF, per construir un edifici no contaminant el cost dels materials augmentaria només entre el 5 i el 10% sobre el que ja s'utilitza.

El Govern reclama una ITV per a contaminants

Els cotxes menys contaminants i els que circulin amb tots els seients ocupats tindran descomptes o bonificacions als peatges d'accés a Barcelona. Aquest és, almenys, el propòsit de la Generalitat en el seu nou pla d'actuació per intentar reduir la contaminació atmosfèrica a l'àrea de Barcelona abans de 2.015, segons va avançar ahir la directora general de Qualitat Ambiental, Assumpta Farran. Aquest document substituirà el programa de 73 mesures que van ser aprovades el 2007 pel Govern tripartit i que encara no havien estat completament desplegades.



La ciutat de Barcelona sota la boira.


La notícia de El periódico del 23 d'octubre de 2013.

Com es pot saber qui contamina i qui no? "Doncs d'una forma tan senzilla com una ITV (Inspecció Tècnica de Vehicles), en la qual, a part de mesurar les emissions de monòxid de carboni, es calculin també les de diòxid de nitrogen, per exemple". "El camí per a la reducció de contaminants no és la restricció per la restricció, com ha passat fins ara. La solució implica aportar algun benefici a aquells que facin bé les coses", va indicar.

Abans, malgrat, seria necessari saber "quants i quins són els vehicles que circulen per Barcelona i que estan emetent més contaminants del compte". Com ha començat a fer el Govern francès, que a partir del 2.012 restringirà l'accés d'aquests vehicles als centres urbans de les capitals que presentin més problemes de contaminació.

El model francès, els vehicles nets homologats, és a dir, els que demostressin a la ITV que emeten menys NO2, es podrien beneficiar d'incentius quan passessin les barreres de peatge a Mollet del Vallès i Vallvidrera, va apuntar Farran, que va recordar que en aquest últim punt ja es desenvolupa una prova pilot per a cotxes amb més de tres passatgers.

De fet, el nombre de persones que ocupen els vehicles que entren o surten de Barcelona ha augmentat en l'última dècada, però de forma testimonial: dels 1,12 viatgers del 2.000 s'ha passat a 1,2 el 2.010. Les crides perquè els ciutadans deixin el cotxe a casa o per fer que el comparteixin amb més gent han caigut, de moment, en sac foradat. L'única tímida proposta és la que funciona des de fa vuit mesos al túnel de Vallvidrera, però només ha captat el 4,3 % dels usuaris, una mitjana d'uns 1.368 vehicles al dia.

El gestor del peatge d'aquesta via, Tabasa, aplica un descompte del 20 % als turismes que portin tres passatgers o més a bord, És el conegut com a VAO3+, acrònim de Vehicle d'Alta Ocupació.
Mentrestant, a la C-58 continua la construcció del carril bus-VAO d'accés a Barcelona per la Meridiana. La infraestructura, que també executa Tabasa, és un carril segregat per on podran passar autobusos i també vehicles amb tres persones o més.

La directora general de qualitat ambiental, Assumpta Farran, parlant en una conferencia. Tractant els temes de la contaminació a Catalunya, i de la possible inversió ens els cotxes elèctrics.

Aigües subterrànies contaminades a Xina

A Xina, hi ha una contaminació que es veu, en la seva atmosfera, i una altra que no es veu, en les seves aigües subterrànies. I potser aquesta sigui encara més perillosa. Segons un estudi del Ministeri de Recursos Hidràulics de Xina, el 97% de les aigües subterrànies de les zones urbanes del país asiàtic estan contaminades.

Més d'un centenar de ciutats del país i conclou que un 64% té aigües subterrànies molt contaminades, mentre que un 33% les té lleument contaminades. Per tant, la conclusió és clara: només un 3% de les aigües subterrànies de les ciutats xineses tenen aigua neta.
Aquestes dades han estat confirmats per un alt oficial del Servei de Geologia de Xina, que ha assegurat que al voltant del 90% de l'aigua del país està contaminada en major o menor grau.

Cal assenyalar que un terç dels recursos hidràulics del país procedeixen del subsòl. Però allí arriben els continus abocaments de metalls pesants, components difícils de processar amb mètodes de gestió i tractament d'aigua. Les depuradores no serveixen parell aquest tipus de metalls, que poden arribar als animals i, també, a la població.

Alguns activistes mediambientals del país han començat a protestar. Acusen als governs locals de protegir a les empreses que més contaminen. Algunes poblacions sofreixen majors taxes de malalties relacionades amb la contaminació.

"La contaminació de l'aigua subterrània és alguna cosa que només recentment ha cridat l'atenció de la població", va assegurar avui a Efe el cap de campanya de tòxics de Greenpeace Àsia Oriental, Dt. Tianjie, qui va advertir que alguns dels tòxics "són cancerígens, s'incorporen a la cadena alimentària i arriben a la població"

Rèquiem per les papallones

Els resultats d'una investigació realitzada tenint en compte els últims 20 anys demostren el decreixement de la població de papallones i les relaciona directament amb el canvi climàtic. Una de les primeres espécies en la que es comencen a notar els efectes del canvi climàtic és en aquests petits insectes, modificant el seu ecosistema i variant les condicions de vida, fets que están portant les papallones a l'extinció.

 Notícia relacionada a La Vanguardia (25/10/2012)


"La regressió de les papallones diürnes s'ha constatat en el control de les 80 espècies més abundants a Catalunya (de les 200 existents). Algunes han perdut més d'un 50% de la seva abundància. El fenomen afecta sobretot a les quals viuen en els ecosistemes oberts més típicament mediterranis. La desaparició dels espais agraris i els prats de ramaderia extensiva (que han estat abandonats i substituïts per l'expansió del bosc sense gestió) expliquen aquesta regressió, encara que no hi ha espècies que hagin desaparegut, segons indica Constantí Stefanescu, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers, qui efectua aquest seguiment des de 1994. Les papallones més generalistes i comunes són les que resisteixen més, mentre que les que precisen ambients més específics van a la baixa. La conseqüència és que cada vegada tenim una fauna més banal, destaca Stefanescu.

El canvi climàtic està incidint sobre les espècies més típicament mediterrànies, que pateixen els efectes de l'augment de temperatures, les sequeres periòdiques, l'aridesa i la disponibilitat d'aigua, afegeix Stefanescu.

La regressió és molt acusada en el cas dels satírids, una família de papallones diürnes amb diversos ocels en les ales, que s'alimenten de les gramínies. En gran part la seva agonia es deu a la desaparició de plantes en les flors de les quals liben el nèctar les erugues, la qual cosa té a veure amb l'expansió d'un bosc més tancat i que disminueix la seva disponibilitat d'aliment.

En paral·lel, el canvi climàtic comporta augments de temperatura i canvis de disponibilitat hídrica, però també altera els cicles naturals, que, en condicions normals, han de sincronitzar l'aparició d'erugues i les flors de les plantes (de les quals s'alimenten).

Un altre efecte papallona dels canvis globals és que els ocells insectívors sofreixen el desacoblament temporal del període de cria amb la disponibilitat d'erugues de les quals s'alimenten."

La desaparició total de les papallones també afectaria a altres espècies com a ocells insectívors o animals invertebrats que s'alimenten de les larves. Com mostra aquest vídeo, del programa Boscos (Capítol complet):

Llorca 2011: risc natural o risc induït?

Els darrers informes en relació amb el terratrèmol de Llorca de maig de 2011 suggereixen que aquest pot constituir un exemple de risc sísmic induït. Pel que sembla, la sobreexplotació dels aqüífers de la regió durant les últimes dècades ha estat la causa de l'augment de la vulnerabilitat geològica de la zona.

La notícia a El Periódico de Catalunya, 23 octubre 2012:

EFE / Londres. L'extracció d'aigua per a consum humà va estar en l'origen del terratrèmol el maig del 2011 a la localitat murciana de Llorca, que va causar nou morts, segons asseguren els experts en un article publicat aquest diumenge a 'Nature Geoscience'.

Un equip de científics encapçalat per l'espanyol Pablo González, de la universitat canadenca de Western Ontario, va arribar a aquesta conclusió després d'estudiar les dades obtingudes per satèl·lit de la deformació del terreny causada pel sisme, que els van permetre recrear el moviment de la falla.

Concloem que les dades presentades i els resultats del model són consistents amb un procés de descàrrega d'aigua subterrània de l'escorça, cosa que proporciona una explicació plausible per a la pauta de moviment observada a la falla, escriuen els científics.

Això confirma que les activitats antropogèniques poden influir en com i quan passen els terratrèmols, afirmen.

La notícia a RTVE, 23 octubre 2012:

La sobreexplotación del acuífero del Guadalentín, en Murcia, precipitó los terremotos de Lorca