Els pols perden sis cops més gel que fa 30 anys

Segons un estudi recent realitzat per un grup de científics de l'IMBIE, els pols estan perdent aigua a un ritme accelerat. Prop d'un bilió de tonelades a l'any són el resultat total d'aigua que es desprèn en el desgel dels pols, sis cops més que fa 30 anys. Aquest esdeveniment suposa un impacte per a totes les ciutats costaneres que observen, degut a això, un increment del nivell del mar que comporta alhora un risc d'erosió costanera i inundacions. L'exposició a aquest perill iminent és de més de 400 milions de persones. Aquest fet planeteja proposar mesures de gestió ambiental als governs ja que les pèrdues econòmiques i de víctimes serien molt elevades. Aquest desglaç, tot i ser un procés físic natural, es produeix com a conseqüència de l'escalfament global i de l'impacte induït que ha tingut l'home sobre aquest. Per tant s'ha comprovat que si no s'evita l'increment de les temperatures dels oceans, els pols es seguiran desfent a un ritme descontrolat i alhora augmentaran els processos catastròfics que poc a poc destruiran les ciutats costaneres.

L'aigua cada cop més càlida accelera el desgel dels pols

El País 11/3/2020

Se sabía que el casquete polar ártico perdía hielo de forma acelerada. El deshielo también se estaba produciendo en el antártico. Ahora, un amplio grupo de científicos ha combinado los datos de ambos polos para calcular cuánta masa helada están perdiendo: cerca de medio billón de toneladas al año. Lo peor es que el ritmo de pérdida se ha multiplicado por seis en apenas tres décadas. Dentro de otras ocho, tanta nueva agua habrá subido el nivel del mar otros 17 centímetros.

Combinando datos de 11 satélites, casi un centenar de científicos del equipo IMBIE han obtenido la imagen más actualizada del estado de los casquetes polares. Impulsado tanto por la NASA como por la ESA, este proyecto compara y reconcilia las mediciones obtenidas por distintas técnicas en ambos extremos del planeta.

Sus resultados combinados, recién publicados en la edición impresa de la revista Nature, muestran que Groenlandia y la Antártida han perdido la cantidad de 6,4 billones de toneladas de hielo entre 1992 y 2017. Lo peor es que cada año se pierde una cantidad mayor. A comienzos de los años noventa del siglo pasado, se deshelaban unos 81.000 millones de toneladas. La media de la pasada década fue de 475.000 millones de toneladas. Eso supone que el deshielo ahora es seis veces mayor que el de hace 30 años.

De los 81.000 millones de toneladas anuales desheladas en los noventa se ha pasado a 475.000 millones al año en la pasada década

“Tanto Groenlandia como la Antártida han estado perdiendo hielo constantemente desde al menos 1992”, dice Mark Pattle, ingeniero de isardSAT, empresa que participa en el proyecto IMBIE. “En Groenlandia hemos visto un fuerte aumento de pérdidas entre 2002 y 2007 en comparación con los años anteriores y alcanzó su tasa máxima de pérdidas entre 2007 y 2012. Para la Antártida, más de la mitad de esta pérdida ha ocurrido desde 2012”, añade.

El nivel del mar ha subido 1,78 centímetros debido a tanto deshielo. Eso supone un tercio del total de elevación marina en estos 30 años. A este aumento hay que sumar el provocado por la expansión térmica del agua, que gana volumen a medida que se calienta por el cambio climático. Unos milímetros pueden parecer pocos, pero cualquier incremento en vertical se traduce en avances en horizontal de entre 50 y 100 veces.

“Cada centímetro de aumento del nivel del mar conlleva más inundaciones y erosión costeras”, comenta en una nota Andrew Shepherd, de la Universidad de Leeds (Reino Unido), principal autor del estudio. “Si la Antártida y Groenlandia siguen en la ruta del peor escenario climático, provocarán una subida extra del océano de 17 centímetros para finales de siglo. Esto supondría que 400 millones de personas estarían expuestas al peligro de inundaciones costeras anuales para 2100”, añade.

Según el estudio, la mayor parte del deshielo se debe a un proceso físico casi mecánico más que al aumento de la temperatura. Las mayores pérdidas se están produciendo en el frente de los glaciares. Expuestos a un mar más cálido, estos frentes se derriten más rápido, lo que provoca que el resto del glaciar, como un río de hielo que es, avance más rápido hacia el agua, realimentando el proceso. Casi todo el hielo perdido en la Antártida y la mitad del de Groenlandia se ha desvanecido de esta manera. El resto de las pérdidas en el casquete ártico se debería a la mayor temperatura del aire que hace que se derrita la capa superior.

L'augment del nivell de la mar s'empassa dues petites illes a Indonèsia

Els efectes de l'augment del nivell de la mar ja s'estan notant, i les previsions no són gens favorables. En primer lloc, l'aigua envaeix cada vegada més les zones costaneres, provocant l'erosió del terreny i amenaçant camps de cultiu, habitatges o zones d'oci. També es produeixen la inundació d'aiguamolls i la contaminació d'aqüífers, afectant la flora i fauna de cada lloc, provocant la pèrdua d'hàbitat per a peixos, ocells, plantes i moltes altres espècies.

Per a buscar l'origen d'aquesta amenaça és necessari posar la mirada sobre l'escalfament global originat pel canvi climàtic. Aquesta notícia parla sobre l'augment del nivell de la mar a Indonèsia on ja s'ha empassat dues petites illes.

Inundaciones en la provincia de Bengkulu, en Sumatra / Foto: Basri Marzuki - Sijori Images via DPA

Ecoavant.com , 17 de gener del 2020

Una de esas pequeñas islas formaba parte de una Reserva de la Biosfera donde viven los últimos tigres de Sumatra, y otras cuatro podrían seguir su suerte.

El Foro de Indonesia parael Medio Ambiente ha revelado esta semana que dos pequeñas islas en el sur de Sumatra han desaparecido como resultado del aumento del nivel del mar a causa del cambio climático.

Las islas, que estaban deshabitadas, pertenecían a la administración de la provincia de Banyuasin. La isla Gundul está ahora sumergida a tres metros bajo el nivel del mar, mientras que la otra, Betet, parte del Parque Nacional Berbak-Sembilang, a tan sólo un metro.

Este parque nacional ha sido declarado reserva mundial de la biosfera en 2018 por parte de la UNESCO, pues cuenta con extensas áreas de manglares y una gran variedad de flora y fauna, incluidos el tigre de Sumatra y el martín pescador.

Las autoridades medioambientales de Indonesia han alertado de que otras cuatro islas pueden correr la misma suerte si no se toman medidas para abordar el constante aumento de los niveles de los océanos.

El director ejecutivo delForo de Indonesia para el Medio Ambiente, Hairul Sobri, ha explicado que actualmente existen 23 pequeñas islas ubicadas frente a la costa oriental de la provincia afectada de Banyuasin, estando algunas de ellas habitadas.

Un país con 17.500 islas.

De acuerdo con Sobri, el sur de Sumatra es más vulnerable al efecto del calentamiento global pues su población ha dependido en gran medida del carbón, el petróleo y el gas natural, lo que ha contribuido a que se produzcan mayores emisiones de gases de efecto invernadero, tal y como ha apuntado el diario indonesio The Jakarta Post.

Sin embargo, no sólo esta región se ve amenazada, sino también todas aquellas zonas costeras bajas del archipiélago, conformado por unas 17.500 islas, en donde viven los más de 264 millones de personas que actualmente habitan Indonesia.

Sobri ha alertado de que la dependencia de los fertilizantes químicos en el sector agrícola y la excesiva extracción de agua subterránea son otros de los factores que han colaborado en el hundimiento de la tierra de estas islas.

La capa de ozó estarà completament recuperada en 2060

Sempre s'ha dit que el forat a la capa d'ozó, representa un risc induït i que, a mesura que passessin aquest forat es faria cada vegada més gran, causant  que, a les regions polars, els rajos de sol hi incideixin directament, augmentant la temperatura dels pols. En els últims anys, però, s'ha comprovat com aquest forat està disminuint de grandària, és a dir, s'està tancant, recuperant, degut a una estabilització en els nivells d'ozó a l'atmosfera. Aixó es gràcies a tota la sèrie de mesures correctores que els diversos organismes inernacionals han establert. 

El forat de la capa d'ozó en octubre

ABC 05/11/2018

La última evaluación científica del agotamiento de la capa de ozono indica que esta se recupera a niveles de entre 1 y 3 % por década y que las acciones emprendidas en el marco del Protocolo de Montreal (1987) pueden ayudar a recuperar ese vital escudo hasta 2060.

«Los hallazgos del informe confirman que las medidas adoptadas en virtud del tratado internacional han provocado disminuciones a largo plazo en la abundancia atmosférica de las sustancias controladas que agotan el ozono (SAO) y en la continua recuperación del ozono estratosférico», asegura un comunicado de ONU Medio Ambiente y la Organización Meteorológica Mundial (OMM).

Los resultados de esta revisión cuatrienal, realizada por el Panel de Evaluación Científica del Protocolo de Montreal, serán presentados a partir de este lunes durante la trigésima reunión de los firmantes de este acuerdo, que se celebrará hasta el viernes en la capital ecuatoriana.

Según las tasas proyectadas, el hemisferio norte y el ozono de latitud media se recuperarán completamente para la década de 2030, seguidos del hemisferio sur en la década de 2050 y las regiones polares en 2060.

La capa de ozono protege la vida en la Tierra de los rayos ultravioleta del sol y su conservación es el objetivo central del Convenio de Viena de 1985, ratificado por 197 estados.

El Protocolo de Montreal es un anexo destinado a reducir el uso de aquellas sustancias que consumen la capa de ozono, gases contaminantes que aceleran el calentamiento global y el cambio climático.

«El Protocolo de Montreal es uno de los acuerdos multilaterales más exitosos de la historia por una razón: su cuidadosa combinación entre ciencia y acción colaborativa establecida para sanar nuestra capa de ozono», afirma Erik Solheim, director ejecutivo de ONU Medio Ambiente.

La enmienda de Kigali

La evaluación científica, dicen los autores del último estudio, ofrece una visión del papel que debe tener el Protocolo en las próximas décadas, cuando se cumplan los plazos para dejar de usar ciertos productos y entre en vigor la Enmienda de Kigali, aprobada en 2016.

Ratificada hasta ahora por 58 países, esta enmienda, que entrará en vigor el próximo 1 de enero, requiere que los países reduzcan la producción y el consumo proyectados de hidrofluorocarbonos (HFC) en más del 80 % durante los próximos 30 años.

Para los autores de la Evaluación, «es posible evitar hasta 0,5°C de calentamiento global este siglo a través de la implementación de la Enmienda» y se reafirma su «importancia crucial» en los esfuerzos por mantener el aumento de la temperatura global por debajo de 2°C.

El científico estadounidense David Fahey, copresidente del Panel de Evaluación Científica del Protocolo de Montreal, indica que los resultados del último estudio «resaltan la importancia de un monitoreo continuo a largo plazo de los HFC en la atmósfera a medida que la Enmienda de Kigali comienza a afianzarse».

Los hallazgos se producen poco después del lanzamiento de un informe del Panel Intergubernamental sobre el Cambio Climático (IPCC), que concluyó que «solo quedan doce años para limitar el calentamiento global en 1,5 °C» y que un mayor aumento en las temperaturas globales causará «un impacto cada vez más extremo en la vida humana y en los ecosistemas», advierte el mismo comunicado.

«Las emisiones de dióxido de carbono siguen siendo, por mucho, los gases de efecto invernadero que impulsan más el calentamiento global. Pero también podemos ayudar a enfrentar el cambio climático al reducir otros gases, incluidos los HFC. Cada contribución es importante», explica el secretario general de la OMM, Petteri Taalas, antes del encuentro en Quito.

països al calor de la iniquitat

La contaminació dels èssers humans esta afectant al nostre planeta provocant un escalfament global del que els països més pobres, del tercr mon, i en vies de desenvolupament surten els més perjudicats per la seva falta de recursos per convatir les conceqüències d'aquest escalfament global.

EL PAÍS, Madrid 14 ABR 2018 - 19:27 CEST

impactes induïts que provoca l'escalfament global

El cost del canvi climàtic augmenta a mesura que es publica un nou estudi. Si el planeta es creua de braços perdrà -segons l'informe Stern review- almenys l'equivalent al 5% de la seva riquesa cada any. Cada 4ºC d'escalfament posa en risc entre l'1% i el 5% dels ingressos del món. I aquesta auditoria de la preocupació es repartirà de forma injusta. Patiran més els desheretats. Un informe recent del Banc Mundial sosté que sense les polítiques adequades que protegeixin els més pobres de les pujades de la mar i del temps extrem, l'escalfament global portarà a 100 milions d'éssers humans a la misèria el 2030. El fenomen és senzill d'explicar , les conseqüències inassumibles. "L'escalfament no només té repercussions mediambientals i econòmiques sinó que augmenta la desigualtat mundial. Perquè les regions menys desenvolupades tindran menys accés als mecanismes que limiten els seus efectes ", reflexiona Samantha Stephens, analista de sostenibilitat de la gestora Mirova. Hi haurà vencedors i vençuts. Encara que, com sosté Branko Milanovic, economista especialitzat en desigualtat, "encara falten els càlculs" que ho assegurin.

Darrere d'aquestes paraules, els números prossegueixen la seva dansa, canvien segons institucions i agències però no oculten el problema. L'organització Dara i el Climate Vulnerable Fòrum sostenen que aquesta transformació del clima malbarata 1,2 bilions de dòlars (970.000 milions d'euros) anuals en prosperitat global. Altres fonts donen noves xifres. La Casa Blanca calcula -usant dades de 2013- que si la temperatura augmenta de 2 º C a 3ºC, el PIB del món caurà un 0,9%. Només per als Estats Units suposa pèrdues de 150.000 milions de dòlars a l'any. Però això succeïa en un altre país, el de l'Administració Obama.

Les temperatures anormals mai dansen soles. Repliquen els passos de la contaminació atmosfèrica. Junts li costaran al món un 3,2% del seu PIB en 2030. Un percentatge que es dispararà a l'11% en els mercats en desenvolupament. Però tot això no passarà en llocs distants sinó també a Espanya. Llavors, sota un mercuri asfixiant, es formularánpreguntas desconegudes. Com sabrà el vi a Rioja o l'ibèric a Guijuelo? "Les condicions organolèptiques de les denominacions d'origen poden canviar i això deixa profunds interrogants econòmics", relata José Luis Blasco, responsable de govern corporatiu, Risc i Compliment de KPMG.

Caldrà moure, portar la economíahacia la descarbonització i tenir present que "els espanyols patiran més que altres països els costos i l'impacte de la inacció sobre el canvi climàtic", observa Peter Sweatman, cofundador de la consultora Climate Strategy. L'asseguradora Munich RE ha estat un dels topògrafs d'aquest temps extrem. En 2013 va proposar una factura de 32.834.000 d'euros per a Espanya. El 0,12% de la seva riquesa. Un competidor -Lloyd's- va analitzar, més tard, 18 possibles amenaces sobre el país. Una bola de vidre economètrica que va de 2015 a 2025. Va trobar que el gran perill "natural" són les inundacions. Aquesta calamitat costaria 3.740 milions de dòlars només a Madrid. Un risc que, segons Lloyd, està sol per darrere d'un crash dels mercats financers i d'un col·lapse dels preus del petroli.

No obstant això aquests núvols que passen no són totes negres. La consultora McKinsey ha estimat que amb les opcions més viables de què disposa el món per mantenir la temperatura (com imposa l'acord de París) 2ºC per sobre dels nivells preindustrials, el cost per a l'economia del planeta estaria entre 200.000 i 350.000 milions d'euros a l'any fins 2030. Menys de l'1% del PIB previst durant aquesta data. Mitigar el desastre es paga. "El capital inicial necessari és d'uns 530.000 milions d'euros anuals fins al 2020 i 810.000 milions el 2030. Aquestes xifres semblen altes però el preu de quedar-se immòbil és molt superior", diu Hannah Ritchie, investigadora de la Universitat d'Oxford.

El capitalisme proposa també els bons verds. Instruments financers que inverteixen en plantes solars, projectes ecològics o molins de vent. Estan recolzats per empreses (Apple, Starbucks), governs i institucions com el Banc Mundial. Però és un mercat petit. En 2017 es van emetre 150.000 milions de dòlars. Encara que és el doble que l'any passat encara camina lluny, per exemple, dels 1,5 bilions que manegen els bons corporatius als EUA. ¿I amb quins recursos s'invertiran les nacions vulnerables? Fons com el Green Climate Fund "s'estan materialitzant molt lentament", reconeix Charlie Thomas, gestor de Jupiter AM. Si no es fa més, el 2050 hi haurà 140 milions de refugiats climàtics en el món.

L'Àrtic sense gel!

L'Àrtic aquest hivern ha tornat a sobrepassar totes les expectatives. L'hivern del 2017 ha sigut el pitjor any en quan a falta de gel en l'Àrtic, baixant 1'22 kilòmetres quadrats el seu volum en comparació amb anys anteriors. El més preocupant però, és que també s'ha tornat molt més fina la capa de gel, i la xifra en volum, asseguren els experts que serà molt més alarmant. I per què això?

L'ésser humà densa que va iniciar la revolució industrial ha donat l'esquena a un recurs paisatgístic i regulador de la temperatura importantíssim al nostre planeta com és la capa de gel de l'Àrtic. L'impacte directe que tenen acciones humanes com la emissió descontrolada de diòxid de carboni que agreuja l'efecte hivernacle o la utilització d'aerosols que fa augmentar la capa d'ozó, provoquen un augment en la temperatura de la Terra fent que aquesta es calenti i desfassi el gel acumulat als pols. Aquest fet suposa un gran risc per a l'ésser humà ja que moltes illes es veurien afectades i segurament inundades per l'augment del nivell del mar, deixant a moltes poblacions d'humans sense casa degut a la seva exposició.

Imatge del gel Àrtic patint l'efecte del desglaç

La Vanguardia 23/03/2017

L'Àrtic segueix batint rècords en pèrdua de gel. A l'hivern que s'acaba de tancar, la superfície de gel marí al voltant del pol Nort va ocupar en el seu moment àlgid (7 de Març), una superfície de 14,42 milions de kilòmetres quadrats.

Comparativa de la superfície del gel Àrtic

El gel marí de l'Àrtic, en conseqüència, va marcar la xifra més petita per a una temporada invernal densa que es van iniciar els registres científics del gel en l'Àrtic, fa ja 38 anys, segons ha confirmat el Centre Nacional de Dades sobre el gel i la neu d'Estats Units (NSDIC).
La extensió màxima de gel a l'Àrtic d'aquest any és 1.220.000 de quilòmetres quadrats inferior a la mitjana màxim de 1981 el 2010 (15.640.000 de quilòmetres quadrats). L'hivern de 2017 se situa en primera posició dels registres de poc gel hivernal a l'Àrtic per davant dels hiverns de 2015 i 2016.
L'acumulació successiva d'anys en què baixa la superfície de gel hivernal a l'Àrtic és un dels senyals més inequívoques del procés que afecta el casquet del pol Nord com a conseqüència del canvi climàtic.


Menys gel i més prim

A més, les dades recollides amb ajuda del satèl·lit Cryosat-2 indiquen que el gruix mitjà del gel de l'Àrtic en el passat hivern va ser el més petit dels últims quatre anys, període analitzat amb dades d'aquest equip de l'Agència Espacial Europea.
En el pol sud, el canvi climàtic també segueix marcant rècords. La cobertura de gel a l'oceà Antàrtic va aconseguir la seva mínima extensió d'aquest estiu (hemisferi sud) el 3 de març, amb només 2.110.000 de quilòmetres quadrats. L'extensió mínima d'aquest estiu antàrtic ha estat la més baixa des que es controla aquest tipus de dades amb ajuda de satèl·lits.
No obstant això, els experts recorden que l'evolució de gel a antàrtic ha estat molt variable en els últims anys; així en l'any 2015, el gel marí en aquest oceà va establir un rècord en les extensions diàries, i al setembre de 2014 va assolir un màxim rècord d'hivern.

Els núvols ens confirmen que el planeta és cada vegada més àrid

El canvi en les trajectòries dels núvols cap als pols augmenta l'escalfament ja que existeix una relació entre les dues la qual provoca un augment de la radiació solar i reducció de les emissions infraroges a l'espai. Amb l'escalfament global, és d'esperar que les trajectòries de les tempestes s'aproximi al pol i que les zones àrides subtropicals s'expandeixin cap als extrems, convertint així a Espanya i altres llocs molts més àrids i provocant un augment del nombre de persones afectades per l'escassetat d'aigua i la degradació de sòls.

El canvi en les trajectòries fa que les zones seques subtropicals s'expandeixin

La Vanguardia 7/02/17

 Hi ha una relació entre l'escalfament global i els canvis en les trajectòries dels núvols, la naturalesa durant molt de temps se li ha escapat a la ciència. La cobertura nuvolosa ha minvat a la zona tropical d'almenys un 13% en els últims 25 anys, amb relatiu augment de l'absorció de radiació solar i reducció de les emissions d'infrarojos a l'espai. La conseqüència és òbvia: l'escalfament global empitjora.

Gràcies a la seva funció reflectant de la llum solar i la seva capacitat de mantenir la calor a la Terra com una manta, els núvols determinen en gran mesura el clima del planeta, però les seves característiques volàtils sempre han complicat la seva exacta representació en els models climàtics.

 L'Institut d'Oceanografia de la Universitat de Califòrnia, a San Diego, però, ha publicat a Nature un estudi que mostra el que està passant per sobre dels nostres caps en conseqüència de l'augment dels gasos d'efecte hivernacle.

Després de l'anàlisi de les dades rebudes entre 1980 i 2000 per desenes de satèl·lits i l'eliminació d'alguns errors instrumentals, els investigadors van trobar que la trucades storm track - les pistes seguides per les tempestes planetarias- s'estan movent gradualment cap als pols, mentre que les zones seques subtropicals s'estan expandint.

paisatge àrid

 La hipòtesi d'un eixamplament dels tròpics havia estat suggerida ja el 2004 i l'estudi ara confirma que dels actuals 23 graus de latitud dels tròpics de Càncer i Capricorn, passaríem en breu temps als 40 graus, tocant així de ple a Espanya . Alhora, aquesta deriva s'acompanya, en totes les latituds, al creixement de l'estrat més elevat de la cobertura nuvolosa.

La teoria es torna realitat

Aquestes dades confirmen les que fins fa poc eren tesis sostingudes només per models virtuals sobre les conseqüències de l'acumulació de gasos d'efecte hivernacle d'origen humà. "El que aquest document porta a la taula és la primera evidència creïble que els canvis en els núvols predits pels models climàtics, estan passant de veritat", adverteix l'autor de l'estudi, Joel Norris.
 El canvi en les trajectòries dels núvols cap als pols augmenta l'escalfament, perquè a una major latitud la quantitat de radiació solar que arriba a la Terra és menor i per tant és menor també la quantitat desviada pels núvols. Al mateix temps, la major altura dels núvols fa que siguin més denses, el que significa que més infrarojos o radiacions de calor es queden atrapats en lloc d'acabar expulsats a l'espai. "Ara tenim una manta més gruixuda, el que crea un efecte d'escalfament", resumeix Norris.Els factors que han provocat els canvis actuals semblen ser l'augment de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle i una disminució del refredament radioactiu volcànic, és a dir, causat per les erupcions volcàniques que manen a l'atmosfera partícules d'aerosols capaços de reflectir cap a l'espai la radiació solar.L'estudi resumeix en detall els canvis evidenciats en cada regió del planeta: "la quantitat de núvols i albedo (el percentatge de llum reflectida per una superfície) ha augmentat en l'Oceà Índic nord-oest, en l'Oceà Pacífic tropical nord-oest i sud-oest i al nord de l'Equador en els oceans Pacífic i Atlàntic. En tots dos hemisferis, la quantitat de núvols i albedo ha disminuït en els oceans en latituds mitjanes (especialment a l'Atlàntic Nord), en l'Oceà Índic sud-est i des del nord-oest al sud-est de l'àrea centre-tropical del Pacífic Sud ".
 Els resultats publicats per la Universitat de Califòrnia en si no són nous: ja es van incloure en els càlculs utilitzats per esbrinar la 'sensibilitat' del clima als gasos d'efecte hivernacle i fer prediccions sobre els efectes negatius de l'escalfament global. L'anàlisi del comportament dels núvols ens aporta més una confirmació ulterior de la teoria existent - que ja era força negativa - que el descobriment de nous riscos.

La situació, de fet, ja és prou clara. "L'expansió de les zones àrides a nivell mundial provocarà un augment del nombre de persones afectades per l'escassetat d'aigua i la degradació dels sòls", es pot llegir en un recent treball conjunt d'universitats xineses i nord-americans. Si el moviment del cinturó de núvols seguirà així, diferents llocs, des de la Califòrnia al Sud-àfrica, passant per Espanya, podrien convertir-se en llocs molt més àrids.

Setembre de 2016 iguala el rècord històric de calor

El canvi climàtic cada vegada és més evident en el nostre dia a dia. Aquesta vegada s'ha fet notori per ser el causant d'una calor digne de ser anomenada excepcional.

 El primer dilluns de setembre es van enregistrar un total de 26 efemèrides per altes temperatures, tant màximes com mínimes, que se sumen als màxims absoluts del passat diumenge, pel que apunta que aquest pot esdevenir l'episodi de calor més important al setembre des que hi ha registres. Fet que no ha deixat a ningú indiferent.

Anomalies tèrmiques de setembre de 2016, en color taronja i vermell les zones amb més calor del que és habitual (GISS)

La Vanguardia 18/10/16

El passat mes de setembre va ser el setembre amb la temperatura mitjana més alta en el conjunt del planeta en els últims 135 anys (és a dir, des que es tenen registres d'aquest tipus), segons les dades facilitades per l'Institut Goddard d'Estudis Espacials ( GISS), de la NASA.

La temperatura de setembre de 2016 va superar per només 0,004 graus el rècord de calor per a aquesta època de l'any, que fins ara corresponia a setembre de 2014. Amb aquesta petita diferència, el GISS considera que s'ha produït un empat tècnic entre els mesos de 2014 i 2016, tot i que destaca que la dada més significativa és que el mes passat va marcar un registre que supera en gairebé un grau (per ser exactes, 0,91 graus) la temperatura mitjana dels mesos de setembre entre 1951 i 1980.

"Seguim subratllant que, si bé les classificacions mensuals són d'interès general, que no són tan importants com les tendències a llarg termini", ha destacat Gavin Schmidt, director de l'GISS.

Segons les dades revisades per aquest organisme dependent de la NASA, 11 dels 12 últims mesos han establert rècords històrics de temperatures elevades. L'única excepció va ser el juny d'aquest any, que per un petit marge no va superar les temperatures dels mesos de juny de 2015 i 1998.

L'anàlisi mensual del GISS s'elabora a partir de dades disponibles a unes 6.300 estacions meteorològiques de tot el món, entre les quals es troben facilitades per les boies de mesurament de temperatura superficial del mar i les estacions d'investigació antàrtica.

Com és habitual en aquesta època de l'any, la major part de les temperatures més càlides del mes de setembre van correspondre a l'hemisferi nord. Amb diferències significatives -més calor del que és habitual- a l'est d'Amèrica del Nord, Àsia central i una part del centre d'Europa.

Amb les dades disponibles fins ara i tenint en compte la tendència de gener a setembre, els experts consideren que hi ha un 99% de possibilitats que el 2016 es converteixi en l'any més càlid del registre històric, superant amb un marge relativament ampli a l' marca establerta pel 2015.

El climatòleg Gavin Schmidt apunta a través del seu compte a Twitter que el 2016 acabarà amb una temperatura mitjana global d'al voltant de 1,25 graus per sobre de la mitjana de finals del segle XX.

El canvi climàtic amenaça la producció d'aliments

El canvi climàtic està sembrant dubtes sobre la disponibilitat d'aliments, el que pot suposar en el futur un augment de la fam i la pobresa al món si no es prenen mesures urgents, ha advertit avui la FAO.

El director general de l'Organització de l'ONU per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), José Graziano da Silva, ha explicat en una roda de premsa que "el canvi climàtic torna la incertesa en no poder assegurar mai més que s'obtindrà la collita que s'ha plantat ".

El Mundo (17/10/2016)

La situació amenaça d'elevar el nombre de persones que passen fam i la volatilitat dels preus dels aliments bàsics, que "ja estan pagant tots, i no només els que estan patint les sequeres", ha afirmat Da Silva.

Segons diverses estimacions, el 2030 podria haver-hi entre 35 i 122 milions de persones més sumides en la pobresa per l'efecte del canvi climàtic en comparació amb un futur sense aquest fenomen.
A més, es calcula que la demanda mundial d'aliments el 2050 augmentarà almenys un 60% per sobre dels nivells de 2006 a causa sobretot al creixement de la població i la ràpida urbanització.

L'informe biennal de la FAO sobre l'estat mundial de l'agricultura i l'alimentació alerta que un descens en la producció agrícola derivaria en l'escassetat d'aliments, afectant encara més a regions exposades com Àfrica subsahariana o Àsia meridional.
Da Silva ha cridat a introduir mesures d'adaptació i mitigació del canvi climàtic en el sector primari, tenint en compte que "els més afectats dels països pobres no poden pagar el seu cost", pel que ha demanat més polítiques i recursos públics per ajudar-los en la lluita contra l'escalfament global.

Al món hi ha prop de 475 milions de petits agricultors amb baixos ingressos que sovint pateixen obstacles com l'accés limitat als mercats, al crèdit, a la informació meteorològica, a les eines de gestió de riscos i la protecció social.

Especials dificultats troben les dones, que constitueixen el 43% de la mà d'obra agrícola en els països en desenvolupament, segons l'informe.


Operacions necessàries

·El responsable de Desenvolupament Econòmic i Social de la FAO, Kostas Stamoulis, ha precisat que s'han d'emprendre accions urgents i que les conseqüències del clima per a l'agricultura es notaran a llarg termini.

· Ha considerat que actualment hi ha moltes tecnologies que es poden aplicar per diversificar els ingressos de les llars rurals amb activitats dins i fora del sector primari, de manera que siguin capaços de gestionar millor els riscos.

· El 21% de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle estan causades per la desforestació, la ramaderia i la gestió de sòls i nutrients.

· Per retallar aquestes emissions, es poden emprar pràctiques sostenibles que consisteixen, per exemple, en integrar els cultius, el bestiar i els arbres; emprar varietats eficients en nitrogen i tolerants a la calor, o sembrar directament sense llaurar.

·Frenar la desforestació dels boscos és una altra de les accions prioritàries, així com reduir tant les pèrdues i les deixalles d'aliments com els gasos contaminants durant els processos de producció, transport, elaboració i venda d'aquests productes.

· L'estudi adverteix que l'adopció d'aquestes pràctiques encara és molt limitada, ja que es veu obstaculitzada per polítiques -com les que subvencionen els químics- que inciten a la producció insostenible amb el medi ambient en lloc de promoure l'eficiència en l'ús de els recursos naturals i la seva conservació.

· Després que gairebé tots els països signants de l'Acord de París l'any passat s'hagin compromès a actuar contra el canvi climàtic en l'agricultura, el director general de la FAO va insistir que els responsables polítics han de seleccionar i coordinar millor els esforços a favor de la producció sostenible.

2015: L'any més calorós de la història

Des dels inicis dels registres climàtics (fa 136 anys) mai s'havia enregistrat una temperatura mitjana global tan alta com a l'any 2015, qualificant-lo com l'any més calorós de la història. Tant la NASA com la NOAA han estimat que l'augment de la temperatura superficial de la Terra ha estat de 0,9 Cº comparat amb la mitja registrada del segle XX. Això ha tingut una repercussió abismal a gran part del planeta, especialment a Amèrica Central i el nord sud-americà.

Mapa de percentatges de temperatures de Juny de 2015

La Vanguardia (20-01-2016)

"Les dades més decebedors s'han confirmat. De forma oficial, 2015 ha estat qualificat com l'any més càlid des que van començar els registres climàtics fa 136 anys.

La NASA i l'Administració d'Oceans i Atmosfera dels Estats units (NOAA) han determinat que la temperatura de la superfície terrestre i oceànica de la Terra es va situar 0,9 graus centígrads per sobre de la mitjana registrada durant el segle XX, que és de 13,9 graus centígrads, segons l'estudi. De fet, l'any 2015 va ser 0,13 graus centígrads més calorós que 2014, l'any que va marcar l'anterior rècord de temperatures més elevades.

Mai s'havia registrat una temperatura mitjana tan elevada des que s'iniciessin els estudis en 1880. La tendència, molt a pesar de vida al planeta, no és més encoratjadora. El 2015, segons dades recollides per la NASA, els termòmetres van superar per quarta vegada el rècord en aquest segle XXI, marcat per última vegada per les temperatures registrades el 2014.

Aquest no és l'únic desolador rècord superat el passat any. Deu mesos del 2015 van tenir temperatures superiors a les respectives mesuraments d'anys anteriors.

Una calor que va afectar a tot el planeta

Gran part del planeta es va veure sumit en la calor d'aquest 2015. L'increment de les temperatures va afectar especialment a Amèrica Central, la meitat nord de Sud-amèrica, parts del nord, sud i est d'Europa, l'oest d'Àsia, àmplies zones de Sibèria , així com altres de l'est i sud d'Àfrica.

També s'han vist influïdes grans zones del nord-est i centre del Pacífic equatorial, així com gran part de l'oest de l'Atlàntic Nord, la major part de l'Oceà Índic i parts de l'Oceà Àrtic.

Cada any, la NOAA i la NASA divulguen un informe recopilatori amb dades sobre temperatura, precipitacions, neu o gel per mesurar els canvis del clima a la Terra, que enguany van batre tots els rècords en calor.

Oceans i superfície terrestre

El 2015, l'oceà es va escalfar com mai abans, en augmentar la seva temperatura a 0,74 graus per sobre de la mitjana del segle XX, superant les anteriors temperatures rècord registrades el 2014, 1988 i 2003.

Durant 2015, la temperatura mitjana de la superfície terrestre també es va incrementar i es va situar en 1,33 graus centígrads per sobre de la mitjana del segle XX i va superar el rècord anterior aconseguit en 2007 i novament en 2010, quan la temperatura terrestre va augmentar 0, 25 graus centígrads."

 

La desforestació redueix la capacitat del mar per retenir diòxid de carboni

Els sediments derivats de l'erosió del sòl dificulten la supervivència de les praderies de Posidònia, les quals creixen entre aigües poc profundes, cobrint bona part del subsòl marí. La capacitat de l'ecosistema per capturar diòxid de carboni s'ha reduït substancialment a causa de la seva absència, segons un estudi publicat a la revista Global Change Biology.

Praderia de Posidònia

El País (29/01/2016)

" Què va passar? L'estudi situa l'inici de la història a principis del segle XIX, amb la fundació de la ciutat de Albany pels colons europeus. Amb ells va arribar l'agricultura i la desforestació dels boscos circumdants. El sòl erosionat es va acabar dipositant a l'estuari. "[Amb els sediments] augmenta l'entrada de nutrients i partícules en suspensió a l'aigua. Si hi ha molta més matèria en suspensió no arriba prou llum a l'ecosistema, i els organismes que viuen més amunt absorbeixen els nutrients ", explica Pere Masqué, investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona. Un equip de científics d'aquest centre i la Edith Cowan University d'Austràlia, liderat pel professor Óscar Serrano, va realitzar l'estudi.

També es van filtrar a la mar residus de l'activitat agrícola com el fòsfor i el potassi. En concentracions excessives per a les praderies marines. De 150 a 350 mil·ligrams de fòsfor per gram de matèria entre 1900 i 2012; i de 500 a 900 mil·ligrams de potassi per gram de matèria durant el mateix període.

Malgrat els canvis en el seu entorn, els boscos de posidònia van poder adaptar-se sense massa problemes. Fins 1960. Entre aquest any i 1980 el 80% de l'àrea coberta per aquestes plantes -entre 6,1 i 6,7 quilòmetres quadrats- desapareix a causa de l'augment de la contaminació. En els últims anys, però, un projecte de replantació ha permès recuperar part de la massa vegetal perduda.

Per estudiar la història de les praderies marines, els científics van clavar tubs de plàstic en el subsòl marí. Amb ells van obtenir mostres de fons marí de diverses desenes de centímetres de profunditat. Prou per arribar fins a 600 anys d'antiguitat, aprofitant que els sediments més antics es trobaven més avall. "Un cop extret, el seccionem amb una serra circular i prenem les mostres per a l'estudi", explica Serrano, investigador de la Edith Cowan University.

Mostra i instal·lació d'un tub de mostres en el sòl marí

Quines implicacions tenen les troballes per al canvi climàtic? D'una banda, les plantes de posidònia retenen el diòxid de carboni en major mesura que les plantes aquàtiques de menor grandària, com el fitoplàncton. D'altra banda, "l'ordre del 50% del carboni queda retingut a la pròpia planta, i un cop aquesta mor queda enterrat [en el subsòl marí]", explica Masqué. Això permet a les praderies marines retenir el gas d'efecte hivernacle "durant centenars d'anys o mil·lennis", afegeix l'investigador. Una capacitat d'emmagatzematge superior a la dels boscos, com va explicar Carlos Duarte, catedràtic de Ciències Marines a la Universitat King Abdullah de l'Aràbia Saudita.

Si aquests boscos marins decauen, per tant, no només disminueix la seva capacitat per absorbir el gas d'efecte hivernacle. "Tot aquest carboni pot quedar remineralizado [en tornar a entrar en contacte amb l'aigua], passant a formar part del CO2 atmosfèric", avança Masqué.

És possible recuperar aquests ecosistemes. De fet, la mateixa badia de Oyster Harbour és l'escenari d'un projecte de replantació. No obstant això, les praderies submarines requereixen un cert temps de recuperació -prop de 20 anys, segons un estudi publicat a la revista Journal of Ecology- per tornar al seu estat anterior.

En cas que la mà humana no intervingui per reparar allò que va alterar, la capacitat de recuperació depèn en bona mesura de l'entorn. Un altre organisme pot colonitzar la zona, absorbint els nutrients i la llum solar, dificultant la tornada de les plantes. D'altra banda, els boscos de posidònia retenen el fons marí amb les seves arrels. I, com amb qualsevol entorn desertitzat, l'absència de massa vegetal condueix a l'erosió del terreny. Així que si "l'ecosistema s'erosiona [en excés], la planta no pot arrelar en aquest lloc", conclou Masqué."

Mort massiva de calamars gegants a les costes de Xile

Milers de cadàvers de calamars gegants van apaèixer el passat dia 15 de gener a les costes de Xile, a sud-amèrica. El principal motiu en el que va pensar la gent va ser la gran contaminació. Els experts, en canvi, proposen un altre model i no descarten que aquest fet sigui donat per el fenòmen conegut com "El niño". Aquest fenòmen consisteix en l'escalfament del Pacífic ecuatorial. El niño es manifesta cíclicament d'entre 3 i 8 anys.


La vanguardia 15/01/2016


Milers de calamars gegants o sèpies ( Dosidicus gigues ) han mort durant els últims dies al litroal de l'illa de Santa Maria, situada davant de les costes de la província d'Arauco ( Xile). Els experts no han pogut determinar encara les causes de l'incident i no es descarta la seva relació amb el fenomen El Niño. Els cossos d'uns 10.000 d'aquests grans cefalòpodes han envaït una de les platges d'aquesta petita illa provocant una alerta sanitària , a més de la preocupació de la població i els experts per les causes de l'incident .

Tècnics del Servei Nacional de Pesca i Aqüicultura de Xile (Sernapesca) han recollit mostres dels calamars morts i de l'aigua per a la sev anàlisi en centres especialitzats.
Sense descartar la possibilitat d'un episodi de contaminació, els experts apunten que la mort massiva de calamars pot haver estat provocada per la temperatura elevada de l'aigua del mar. L'arribada a la costa de Santa Maria de mol·luscs i peixos morts en aquesta època de l'any (estiu a l'hemisferi sud) és relativament comú però fins ara no s'havia prodït un episodi de les dimensions del protagonitzat aquesta semana pels calamars gegants.
A falta de dades més concretes no es pot descartar que l'elevada temperatura de l'aigua el mar en aquesta zona del Pacífic estigui relacionada amb el fenòmen El Niño, que en aquesta ocasió (2015-2016) viu un període especialment fort i extens.

Les altes temperatures retarden la hibernació dels óssos al Pirineu

Les altes temperatures, res normals en aquesta època del any(per culpa de l'escalfament global),ha provocat que es retardi el període d'hibernació dels óssos que habiten al Pirineu català. El projecte PirosLife calcula que el cap a mitjans de desembre els óssos haurien d'estar en hibernació, però filmacions d'aquest període diuen el contrari, ja que es pot observar com una família d'óssos encara ronda el Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Familia d'óssos bru dels Pirineus retardan la hibernació a causa de les altes temperatures.

La Vanguardia (15-01-2016)

"Si no fa molt fred, no hi ha motiu per tancar-de forma permanent en una cova, han de pensar alguns dels óssos que habiten al Pirineu i que aquest hivern estan alterant els seus costums precisament a causa de les temperatures relativament altes registrades durant les últimes setmanes .

Els tècnics del programa de seguiment de l'ós bru al Pirineu i el projecte PirosLife calculaven que tots els exemplars d'aquesta espècie es trobaven des de mitjans de desembre en les seves coves d'hibernació però les filmacions aconseguides durant els dies 8, 11, i 12 d'aquest mes han mostrat que almenys la família de l'óssa Caramellita segueix gaudint del paisatge a la zona de Lladorre (Pallars Sobirà), en l'entorn del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Caramellita va ser observada i filmada al maig de 2014 i les imatges aconseguides aquests dies confirmen que ara té cura de tres cadells nascuts el 2015.

"En aquesta època de l'any tota la família hauria trobar-se dins d'una cova, a l'entorn del Parc Natural de l'Alt Pirineu, però segurament les temperatures relativament altes i la poca quantitat de neu caiguda, han fet que els animals hagin retardat la hibernació" , han detallat els tècnics del programa de seguiment.

Prendre l'aire mentre es pugui

Els experts recorden que com la hibernació dels óssos no és total (altres mamífers com les marmotes o els lirons sí que dormen permanentment durant l'hivern) és possible que exemplars com Caramellita i les seves cries hagin començat el període de descans hivernal però que, a causa a unes condicions meteorològiques favorables a la disponibilitat d'aliment, s'hagin despertat i sortit per menjar i caminar. En aquest mateix sentit, els tècnics consideren molt probable que quan comencin les nevades definitives, els óssos tornaran a reprendre la hibernació a l'interior de les seves coves.

En condicions normals, els óssos del Pirineu comencen l'hivern dins de les seves coves aprofitant les forces acumulades durant els mesos de tardor. La vegetació de la Vall d'Aran i el Pallars -especialment de glans de roble- ha facilitat aquesta temporada la bona alimentació de tots els membres de la família d'óssos del Pirineu -que en l'actualitat està formada per una trentena d'exemplars-.

Una de les càmeres automàtiques instal·lades al Parc Natural de l'Alt Pirineu amb la col·laboració del projecte PirosLife permetre captar imatges d'una femella amb un cadell de primer any a principis de desembre, pocs dies abans que tots dos entressin a la cova on passaran aquest hivern .

Gossos de protecció dels ramats

El Departament de Territori i Sostenibilitat, en col·laboració amb la Fundació Acciónatura, amb finançament de la Fondation Ensemble, ha cedit dos cadells de gos de protecció de ramats (GPR) a ramaders del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Aquests cadells formen part del programa PirosLife per a la conservació de la població d'ós bru al Pirineu central.

Els gossos de protecció de ramats són els animals que, històricament, han utilitzat els ramaders per evitar atacs de depredadors salvatges, com l'ós bru o la guineu, i que en l'actualitat també serveixen per espantar possibles gossos assilvestrats. La Generalitat de Catalunya facilita la donació gratuïta d'aquests gossos en zones de risc de depredadors. En total, el Govern ha cedit 69 gossos de protecció de ramats a tot Catalunya des de l'any 1998.

A banda del pagament dels danys ocasionats per l'ós, des de fa anys, i actualment reforçat gràcies al programa PirosLife, hi ha un programa de suport a ramaders i propietaris perquè agrupin els seus ramats de manera que puguin aplicar mesures efectives de protecció i vigilar quan pasturen en zones amb presència d'ós bru. A més, també es porta a terme el control i el manteniment dels nois elèctrics instal·lats per protegir les arnes d'explotacions apícoles contra possibles predacions.

Es tracta, doncs, de recolzar la conservació de l'ós bru com a element de recuperació de la biodiversitat, però també com a element dinamitzador del territori, i de fer efectiva la coexistència amb els habitants del territori, respectant les seves tradicions i donant-los suport per compatibilitzar les seves activitats i la presència de l'ós bru."