països al calor de la iniquitat

La contaminació dels èssers humans esta afectant al nostre planeta provocant un escalfament global del que els països més pobres, del tercr mon, i en vies de desenvolupament surten els més perjudicats per la seva falta de recursos per convatir les conceqüències d'aquest escalfament global.

EL PAÍS, Madrid 14 ABR 2018 - 19:27 CEST

impactes induïts que provoca l'escalfament global

El cost del canvi climàtic augmenta a mesura que es publica un nou estudi. Si el planeta es creua de braços perdrà -segons l'informe Stern review- almenys l'equivalent al 5% de la seva riquesa cada any. Cada 4ºC d'escalfament posa en risc entre l'1% i el 5% dels ingressos del món. I aquesta auditoria de la preocupació es repartirà de forma injusta. Patiran més els desheretats. Un informe recent del Banc Mundial sosté que sense les polítiques adequades que protegeixin els més pobres de les pujades de la mar i del temps extrem, l'escalfament global portarà a 100 milions d'éssers humans a la misèria el 2030. El fenomen és senzill d'explicar , les conseqüències inassumibles. "L'escalfament no només té repercussions mediambientals i econòmiques sinó que augmenta la desigualtat mundial. Perquè les regions menys desenvolupades tindran menys accés als mecanismes que limiten els seus efectes ", reflexiona Samantha Stephens, analista de sostenibilitat de la gestora Mirova. Hi haurà vencedors i vençuts. Encara que, com sosté Branko Milanovic, economista especialitzat en desigualtat, "encara falten els càlculs" que ho assegurin.

Darrere d'aquestes paraules, els números prossegueixen la seva dansa, canvien segons institucions i agències però no oculten el problema. L'organització Dara i el Climate Vulnerable Fòrum sostenen que aquesta transformació del clima malbarata 1,2 bilions de dòlars (970.000 milions d'euros) anuals en prosperitat global. Altres fonts donen noves xifres. La Casa Blanca calcula -usant dades de 2013- que si la temperatura augmenta de 2 º C a 3ºC, el PIB del món caurà un 0,9%. Només per als Estats Units suposa pèrdues de 150.000 milions de dòlars a l'any. Però això succeïa en un altre país, el de l'Administració Obama.

Les temperatures anormals mai dansen soles. Repliquen els passos de la contaminació atmosfèrica. Junts li costaran al món un 3,2% del seu PIB en 2030. Un percentatge que es dispararà a l'11% en els mercats en desenvolupament. Però tot això no passarà en llocs distants sinó també a Espanya. Llavors, sota un mercuri asfixiant, es formularánpreguntas desconegudes. Com sabrà el vi a Rioja o l'ibèric a Guijuelo? "Les condicions organolèptiques de les denominacions d'origen poden canviar i això deixa profunds interrogants econòmics", relata José Luis Blasco, responsable de govern corporatiu, Risc i Compliment de KPMG.

Caldrà moure, portar la economíahacia la descarbonització i tenir present que "els espanyols patiran més que altres països els costos i l'impacte de la inacció sobre el canvi climàtic", observa Peter Sweatman, cofundador de la consultora Climate Strategy. L'asseguradora Munich RE ha estat un dels topògrafs d'aquest temps extrem. En 2013 va proposar una factura de 32.834.000 d'euros per a Espanya. El 0,12% de la seva riquesa. Un competidor -Lloyd's- va analitzar, més tard, 18 possibles amenaces sobre el país. Una bola de vidre economètrica que va de 2015 a 2025. Va trobar que el gran perill "natural" són les inundacions. Aquesta calamitat costaria 3.740 milions de dòlars només a Madrid. Un risc que, segons Lloyd, està sol per darrere d'un crash dels mercats financers i d'un col·lapse dels preus del petroli.

No obstant això aquests núvols que passen no són totes negres. La consultora McKinsey ha estimat que amb les opcions més viables de què disposa el món per mantenir la temperatura (com imposa l'acord de París) 2ºC per sobre dels nivells preindustrials, el cost per a l'economia del planeta estaria entre 200.000 i 350.000 milions d'euros a l'any fins 2030. Menys de l'1% del PIB previst durant aquesta data. Mitigar el desastre es paga. "El capital inicial necessari és d'uns 530.000 milions d'euros anuals fins al 2020 i 810.000 milions el 2030. Aquestes xifres semblen altes però el preu de quedar-se immòbil és molt superior", diu Hannah Ritchie, investigadora de la Universitat d'Oxford.

El capitalisme proposa també els bons verds. Instruments financers que inverteixen en plantes solars, projectes ecològics o molins de vent. Estan recolzats per empreses (Apple, Starbucks), governs i institucions com el Banc Mundial. Però és un mercat petit. En 2017 es van emetre 150.000 milions de dòlars. Encara que és el doble que l'any passat encara camina lluny, per exemple, dels 1,5 bilions que manegen els bons corporatius als EUA. ¿I amb quins recursos s'invertiran les nacions vulnerables? Fons com el Green Climate Fund "s'estan materialitzant molt lentament", reconeix Charlie Thomas, gestor de Jupiter AM. Si no es fa més, el 2050 hi haurà 140 milions de refugiats climàtics en el món.