Dilluns 16 d'abril es va publicar una notícia sobre un estudi, dut a terme per investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) en col·laboració amb la Universitat Federal de Bahia (Brasil), que diu que s'ha creat una nova metodologia per calcular amb més exactitud les emissions de gassos d'efecte hivernacle. Amb aixó, els polítics medioambientals, podran saber les emissions exactes d'aquests gassos per poder prendre les mesures preventives corresponents per a evitar un major impacte sobre el nostre planeta i aplicar les mesures correctores corresponents.
 |
| Madrid emitint gasos d'efecte hivernacle a través dels medis de transport. |
Ecoavant 16/04/2018
Un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), en col·laboració amb la Universitat Federal de Bahia (Brasil), ha abordat els reptes que suposa adoptar una nova metodologia de còmput d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH ) a les ciutats.
El nou sistema de comptabilitat és més precís ja que integra no només les emissions associades a la producció dels béns i productes, sinó també al seu consum. Els investigadors l'han aplicat a la ciutat de Madrid i els resultats preliminars mostren que les emissions per càpita resultarien ser gairebé el doble que les dades que es manegen actualment basats en l'inventari tradicional d'emissions.
Aconseguir ciutats més sostenibles és un dels reptes més importants a què ens enfrontem en els nostres dies. Segons dades del Banc Mundial, el 2016 la població resident a les ciutats representava el 54,3% de la població mundial. Satisfer la creixent demanda de productes i serveis dels seus ciutadans requereix un increment, no només de la seva activitat productiva, sinó també del transport i distribució dels productes que es generen en qualsevol altra part del món i són consumits en una determinada ciutat.
 |
| Gràfic evolutiu de les emissions de GEH per habitant a Espanya (1990-2012) |
Per això, l'avaluació de l'impacte sobre el canvi climàtic de les ciutats (la seva petjada de carboni) no pot limitar-se al còmput de les emissions de GEH associades a les activitats productives que tenen lloc dins dels seus límits geogràfics. Segons l'opinió de Javier Pérez, investigador del grup en Tecnologies Ambientals i Recursos Industrials de la UPM, "cal anar més enllà, s'han de generar i aplicar sistemes de comptabilitat que integrin producció i consum".
En el cas de Madrid, com en la majoria de les ciutats del món, històricament s'ha elaborat un inventari d'emissions de gasos d'efecte hivernacle tradicional, és a dir, basat en les emissions associades exclusivament a les seves activitats productives.
Millorar la qualitat dels inventaris
Amb l'objectiu de millorar la qualitat d'aquests inventaris, en aquest nou treball d'investigació s'han analitzat els reptes als quals s'enfronta la ciutat de Madrid a l'hora d'implementar una metodologia de còmput basada en consum, és a dir, que estimi també les emissions associades a les cadenes de subministrament i, amb això, obtenir l'impacte associat al consum final d'aquests béns i productes. Aquesta anàlisi s'ha dut a terme prenent com a exemple l'experiència de Londres, una de les poques ciutats que han desenvolupat un procediment d'implementació d'aquest tipus de metodologies.
Segons l'inventari tradicional d'emissions, en el període 2010-2015 l'emissió per càpita dels madrilenys va estar entre 3,5 i 4 tones de CO2 equivalent per habitant i any.
D'acord amb els resultats obtinguts per l'equip, en implementar un sistema de comptabilitat basat en consum i no en producció, les emissions per càpita es duplicarien. Això implica que, actualment, l'impacte sobre el canvi climàtic de la ciutat de Madrid s'estaria subestimant.
Per tant, sembla necessari implementar aquests nous sistemes de comptabilitat que permeten avaluar de forma més ajustada a la realitat l'impacte generat pels béns i serveis consumits pels ciutadans, considerant tot el seu cicle de vida. Aquestes dades ajudarien a que els responsables de la política mediambiental de les ciutats prenguessin decisions més adequades a la situació real.
"Si aconseguim que les ciutats adoptin aquestes metodologies de càlcul, els ciutadans serem plenament conscients del nostre impacte real i podrem prendre les mesures necessàries per posar-li fre", conclouen els autors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada