Localitzen a Sant Joan les Fonts unes formacions volcàniques inèdites

Localitzen unes formacions volcàniques anomenades blísters a les zones del Boscarró i Molí Fondo. Aquestes van ser trobades per responsables del Parc Natural i l'Ajuntament de Sant Joan les Fonts que van quedar al descobert a mitjans dels anys 80 a causa de l'erosió provocada pel riu Fluvià i l'acció de l'home. L'alcalde ja ha comunicat que amb aquesta nova troballa pretén crear noves rutes turístiques i millorar la neteja i adequació de l'espai per a l'observació d'aquest fenomen que faria augmentar un 38 % el nombre de visitants.

Imatge de les formacions volcàniques a Girona.

El País 5/2/2016


Sant Joan les Fonts acull unes formacions volcàniques úniques a la península Ibèrica. Són els blísters , petites bombolles o protuberàncies que va provocar la pressió de la lava quan fluïa per la zona , en el moment en què els volcans estaven actius , fa 150.000 anys. Fins ara no s'havia localitzat cap a la Península Ibèrica , només es podien veure a Lanzarote, i també en llocs com Irlanda i Hawaii. Estan localitzats en una de les tres colades de lava que hi ha dipositades en les zones conegudes com del Boscarró i el Molí Fondo.

Aquestes noves formacions es localitzen en una colada de lava dipositada en aquest lloc fa 150.000 anys, situada entre una d'uns 700.000 anys d'antiguitat i una altra de 130.000. La confluència i superposició de tres colades de lava que antigament van fluir per la llera del Fluvià amb milers d'anys de diferència és per al geòleg assessor del Parc Natural de la Garrotxa, Llorenç Planagumà, una cosa "extremadament especial". Es troben en una superfície d'unes cinc hectàrees catalogada com Afloraments d'Interès Geològic pel Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Aquestes colades presenten morfologies excepcionals i hàbits columnars perfectament formats. La troballa presentat aquest divendres per responsables del Parc Natural i l'Ajuntament de Sant Joan les Fonts, són uns antics túnels de lava que la bugada va crear en fluir per aquesta zona, ara emplenats per basalt o restes de sediment. La sobrepressió de la gran quantitat de lava que va circular va provocar una deformació, o blíster, al sostre dels túnels, generant petits túmuls en la bugada.

Van quedar al descobert a mitjans dels anys 80 a causa de l'erosió provocada pel riu Fluvià i l'acció de l' home, però no va ser fins fa un any que el consistori i el Parc van decidir iniciar el seu estudi i posterior anàlisi per saber exactament de què es tractava.

Durant els últims cinc anys el consistori ha realitzat diverses campanyes de neteja de la vegetació d'aquests terrenys i l'alcalde, Joan Espona, ja ha anunciat que amb l'objectiu de facilitar al màxim l'observació d'aquests blísters continuaran millorant la neteja i l'adequació del espai, inclòs dins de " La Ruta de les 3 colades " . Entre les actuacions futures està prevista la instal·lació de cartells explicatius amb informació detallada de les formacions volcàniques i la construcció d'una escalinata plana que permeti accedir al lloc amb facilitat.


Des del consistori confien rebre molts nous visitants gràcies a l'existència d'aquest nou atractiu tenint en compte que es tracta d'un " troballa que donarà un nou i únic valor afegit a la ruta" i que el turisme volcànic està en alça. L'aposta pel turisme de l'Ajuntament ha aconseguit incrementar exponencialment el nombre de visitants des de 2011 , arribant a un augment del 38% del 2014 al 2015. El perfil del visitant és principalment català , família,

Neix el parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

La zona que envolta la Vall de Núria fins a la frontera francesa és indudablement  un dels paratges naturals més bonics del nostre país y mes rica ecològicament parlant, el seu estatus però, no ha esta reconegut fins el dia 23 de setembre quan el govern català ha aprovat el decret pel qual aquesta zona és reconeguda parc natural. Aquest fet contribuirà a una inversió i a un reconeixement que potenciarà aquest recurs (tant energètic como no energètic) i renovable que nodreix  la economia a partir del turisme y la ramaderia. A més a més aquesta zona passarà a estar protegida, el que evitarà el possible impacta d’edificacions,desforestacions,etc. Aquest decret,que té com objectiu la gestió del medi, impulsat tant per les institucions como per la societat civil mantindrà aquest tresor natural protegit envers qualsevol mena de impacte ambiental i permetrà que la disfrutin els nostres fills y nets.

Riu Núria, el més cabalós i important del parc natural.

La Vanguardia(23/09/15)

El govern català ha aprovat el decret de creació del Parc Natural dels Capçaleres del Ter i del Freser, amb el que la la Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya es compondrà de 14 enclavaments. El nou parc de protecció especial ocupa 14.750 hectàrees, i amplia un 14% l'àrea inclosa en el Pla d'Espais d'Interès Natural(PEIN). El govern català destaca que han estat els propis ciutadans i institucions els que han promogut aquesta protecció, alguna cosa bastant inusual, doncs els parcs solen crear cert rebuig. Una de les funcions d'aquest parc és donar continuïtat a un corredor ecològic de connexió a l'altre costat de la frontera.

El Parc Natural dels Capçaleres del Ter i del Freser tindrà una superfície repartida entre els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, tots ells a la comarca del Ripollès. La declaració permetrà compatibilitzar la conservació del patrimoni natural amb el desenvolupament social i econòmic de la zona, i donar resposta a una demanda reiterada de la ciutadania i les institucions de la zona i consensuada amb els principals agents econòmics i socials.

Mapa de la futura configuració del parc.

"Valorem molt positivament el compromís del territori en el procés de declaració del parc natural. Demostra que els municipis i els ciutadans són cada vegada més conscients de la importància de conservar el patrimoni natural, no només pels seus valors intrínsecs, sinó també pel potencial de generació de riquesa i d'atracció turística que es deriva", diu Marta Subirà, directora general de Polítiques Ambientals. "Ha estat un procés molt participat, en el qual hi ha hagut molta col·laboració per part de tots els sectors, ambientals, econòmics i socials, que han fet seu aquest projecte des del primer moment i han cregut en ell", agrega Subirà.

Impacte econòmic

A part de la activitat economica que es nutrirà del 300.000 visitants anuals aproximadament , l'activitat més destacable dins de l'àmbit protegit és la ramaderia extensiva, que es vol afavorir amb subencions específiques i consolidar amb la declaració del parc. A Catalunya, els parcs naturals existents s'han convertit en agents dinamitzadors econòmics de primer ordre. S'estima que per cada euro invertit en un parc natural, es generin 8,8 euros de valor afegit brut.

Capacitat de gestió

El Parc serà coordinat per La Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya i comptarà amb una xarxa d'equipaments i serveis, distribuïts entre els municipis que formen part , per acollir als visitants i turistes, i per facilitar la gestió administrativa. Els principals accessos seran des de Queralbs, Setcases i Espinavell (Molló).

L'àmbit del Parc

L'àmbit protegit delimita un espai natural singular i l'últim exemple típic de l'alta muntanya pirinenca oriental, a la frontera amb França. És un territori que s'estén entre 1.280 i 3.000 metres d'altura, i conserva molt bé els sistemes naturals alpins i subalpins. Destaca per acollir espècies de vertebrats vulnerables i de gran valor, així com nombrosos invertebrats de gran interès i una flora d'alta muntanya rica i diversa.

Des de 1993, l'espai gaudeix d'una protecció bàsica que li atorga el fet d'haver estat declarat espai inclòs en el PEIN i posteriorment a la xarxa Natura 2000 (segell de protecció europeu), “però aquesta protecció no era suficient per garantir la protecció dels valors naturals, geològics paisatgístics i culturals, sense haver de renunciar als aprofitaments dels seus recursos naturals”.