Detecten microplàstics a l'aigua dolça de l'Antàrtida

Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid, del Museu Nacional de Ciències Naturals i de la Universitat d'Alcalá, ha detectat la presència de microplàstics (polièster, acrílic i tefló) a l'aigua dolça de la Península de Byers, una àrea protegida de l'Antàrtida. Els resultats, que s'han publicat al Marine Pollution Bulletin, han revelat que els microplàstics tenien dimensions d'entre 0.4 i 3.5 mil·límetres, així com diferents colors i formes. Aquest fet ha preocupat als experts, ja que la presència d'aquests a la hidrosfera, suposa un risc per a la fauna i la flora que hi habita. Fins ara es pensava que els microplàstics tot i haver arribat al mar, als rius i als sòls de gran part del planeta, no es podien trobar en els llocs més protegits i allunyats de la civilització, però amb aquest últim descobriment, els científics s'han preguntat si queda algun racó on els microplàstics encara no hagin arribat i on l'impacte de l'home no hi hagi actuat. Aquests doncs, han incidit en la importància d'aplicar algun mètode de gestió ambiental per què es redueixi l'ús de plàstic i que conseqüentment faci que els microplàstics no accedeixin als últims indrets verges del planeta.

Investigadors espanyols a l'Antàrtida

El diario 25/11/2020

Madrid, 25 nov (EFE).- Un equipo de investigadores españoles ha detectado por primera vez la presencia de microplásticos en el agua dulce de un área protegida de la Antártida.

Los resultados de una investigación que han liderado científicos de la Universidad Autónoma de Madrid han confirmado la presencia de fragmentos contaminantes de poliéster, acrílico y teflón, con tamaños menores a cinco milímetros y distintas formas y colores.

Hasta ahora se sabía que los microplásticos (fragmentos de plástico menores a 5 milímetros) habían llegado al mar, a los ríos y a los suelos de gran parte del planeta, pero los investigadores no esperaban encontrarlos en uno de los lugares más prístinos del planeta.

Un estudio reciente, realizado por investigadores de la Universidad Autónoma de Madrid (UAM), del Museo Nacional de Ciencias Naturales y la Universidad de Alcalá, ha descrito la presencia de microplásticos de poliéster, acrílico y teflón en la Península de Byers (Isla Livingston, Antártida).

Los resultados, que se han publicado en el Marine Pollution Bulletin, han revelado que los microplásticos encontrados tenían dimensiones de entre 0.4 y 3.5 milímetros, así como distintos colores y formas (fibras y films).

Se trata de una zona de la Antártida que ha estado bajo distintas figuras de protección ambiental desde 1966 y cuyo acceso está muy restringido, y a la que solo se puede acceder por motivos científicos y con un permiso de la autoridad antártica y en grupos pequeños, han recordado los investigadores.

De hecho, en las últimas décadas solo han accedido a esta región un número muy limitado de científicos y por causas muy justificadas, ha informado la Universidad Autónoma en una nota difundida hoy.

La investigación se realizó en uno de los arroyos de agua dulce que circulan en esta región en los meses de verano.

Los científicos, ha informado la Universidad, se aseguraron de que nadie pasaba por las proximidades del arroyo en todo su recorrido durante la duración del experimento, y utilizaron redes para filtrar el agua del arroyo.

Los resultados han hecho a los científicos preguntarse si queda algún rincón del planeta donde los microplásticos todavía no hayan llegado. “Aún queda mucho trabajo por hacer para entender cómo son transportados hasta allí, pero sabemos de dónde vienen; de las actividades que todos nosotros realizamos”, han señalado en la nota de prensa.

Parte de los microplásticos que acaban en todos los rincones del planeta se forman a partir de la degradación de los plásticos de mayor tamaño que se desechan de una forma incorrecta.

Han incidido además en la importancia de evitar que los plásticos lleguen al medio ambiente para evitar también que los microplásticos alcancen los pocos lugares vírgenes que quedan en el planeta.

“El plástico no es malo, pero está hecho para durar. Sin embargo, una parte importante del que empleamos en nuestro día a día es de un solo uso. Está en nuestra mano reducir, en la medida de los posible, el consumo de plásticos de un solo uso, especialmente aquellos empleados en embalajes”, han concluido los investigadores.

La Antàrtida enregistra la seva temperatura més alta de la història

Com a conseqüència del canvi climàtic, les temperatures augmenten molt i això pot arribar a ser molt perjudicial per a algunes parts del món com per exemple a l'Antàrtida ja que allà es troba el 90% de gel en forma de glaceres i com a conseqüència de les pujades de temperatura aquest gel s'està fonent i això pot causar un augment del nivell del mar que pot ser molt perillós i perjudicial per les ciutats que es troben a prop de la costa.

El 6 de febrer una base d'investigació que es troba a la punta del nord de l'Antàrtida va enregistrar una temperatura de 18,3ºC que ha sigut el màxim de temperatura a la qual ha arribat a estar l'Antàrtida. La OMM (Organització Meteorològica Mundial) ha dit que potser aquest augment de temperatura ha sigut degut al foehn, un vent tebi que baixa d'un vessant.

rtve, 7/02/2020

Esperanza, una base de investigación argentina en la punta norte de la Antártida, registró el 6 de febrero una temperatura de 18,3ºC, un nuevo récord que bate el anterior de 17,5ºC de marzo de 2015, según ha informado la Organización Meteorológica Mundial. "Es una temperatura que no asociamos a la Antártida, ni siquiera en la temporada de verano", ha afirmado la portavoz de la organización, Clare Nullis.

La OMM ha explicado que el récord parece estar relacionado con el foehn, un viento tibio que baja de una ladera. "Es importante verificar este hecho porque la Antártida es un área de donde no tenemos suficientes observaciones y la data es muy dispersa. Verificar récords como este nos ayudará a tener una idea más clara de lo que está ocurriendo en este continente", ha señalado Nullis.

El organismo formará un comité especial para verificar si los datos recopilados por el Servicio Meteorológico de Argentina suponen un nuevo récord en el continente helado. "Todo lo que hemos visto hasta ahora indica que probablemente se trata de un récord legítimo, pero por supuesto haremos una evaluación formal", ha dicho el experto sobre Clima y Extremos Climáticos, Randal Cerveny.

[Radio Nacional, en la Antártida]

La información climática de la región es preocupante por ser la que más rápido se está calentando en el planeta y su proximidad al extremo sur de Sudamérica. "Hablamos mucho del Ártico, pero esta parte específica de la península antártica se está calentando muy rápido. En los últimos 50 años, la temperatura allí ha aumentado casi 3 grados", ha añadido la portavoz. 

Base d'investigació de l'Antàrtida

Alerta por el aumento de la pérdida de hielo

Este calentamiento explicaría el aumento del cúmulo de la sábana helada que cubre el continente y que se pierde cada año, que ha aumentado al menos seis veces entre 1979 y 2017, según la OMM. La gran parte de esta pérdida se produce por derretimiento, especialmente en la parte oeste del territorio, que cubre 14 millones de kilómetros cuadrados. Las temperaturas habituales allí oscilan entre los -10ºC en las costas y -60ºC en las partes más altas del interior.

Su cubierta helada llega a tener una profundidad de hasta 4,8 kilómetros y almacena el 90% de todo el agua dulce del planeta. Si llegara a derretirse, aumentaría el nivel del mar en unos 60 metros.

Nullis ha añadido que la Unión Europea está monitorizando las grietas del glaciar Isla Pine de los últimos días, unas imágenes "muy dramáticas". La portavoz ha recordado además que el 87% de los glaciares han disminuido en los últimos 50 años, con especial rapidez desde 2008.

Descobreix com creix l'esquerda gegant a l'Antàrtida

Satèl·lits de l'Agència Espacial Europea mostren l'evolució del que pot ser un gran iceberg a la Plataforma Larsen C.

L’esquerda es va produir per la infiltració d'aigua més calenta del que és normal al centre de la glacera, un fenomen que ja s’ha observat prèviament a l’altre pol del planeta, a Groenlàndia, la segona massa de gel més gran a la Terra. 

Segons la NASA, l'esquerda fa 113 quilòmetres de llargada, uns 90 metres d'amplada i 500 metres de profunditat. Els investigadors donen per fet que la fosa de la capa de gel polar, almenys a l'Antàrtida occidental, és inevitable, però treballen per esbrinar a quina velocitat es pot produir, ja que tindrà efectes en la resta del planeta a causa de la pujada del nivell del mar.

Evolució anual de l'esquerda a la plataforma Larsen C (ESA)

La Vanguardia 02/02/2017

La barrera o plataforma de gel Larsen C, a la Península Antàrtica, podria alliberar aquest mateix any l'iceberg més extens i voluminós conegut des que els humans registren aquest tipus de fenòmens. L'iceberg sembla estar formant-se pel esquerdament d'aquesta immensa massa de gel en un dels extrems de l'Antàrtida.

L'esquerda a la plataforma Larsen C de la península Antàrtica va ser detectada fa quatre anys però en els últims mesos ha anat creixent de forma accelerada. Els radars de visió diürna i nocturna dels satèl·lits Sentinel-1, del programa Copernicus de l'Agència Espacial Europea (ESA), estan facilitant imatges de gran precisió sobre l'evolució d'aquest fenomen. 

 L'esquerda de gel a l'Antàrtida 

L'ESA ha difós aquesta primera setmana de febrer diverses fotografies i animacions gràfiques en què s'observa que l'esquerda es va ampliar uns 60 km durant 2016 i 20 km més al mes de gener d'aquest any. "En aquests moments [1 feb] la plataforma [possible futur iceberg] de 350 metres de gruix amb prou feines es troba unida per un fil a la península Antàrtica. L'esquerda té ara uns 175 km de longitud ", ha indicat l'ESA en una nota oficial.

"Quan l'iceberg se separi definitivament de la barrera de gel, serà un dels més grans mai registrats, encara que és difícil pronosticar quan passarà. Les barreres confrontants, Larsen A i Larsen B van experimentar un procés similar, amb parts espectaculars en 1995 i 2002, respectivament ", indica l'agència europea.

Les barreres de gel que envolten bona part de l'Antàrtida són especialment importants perquè actuen "a manera de reforç, retenint el gel que flueix cap al mar". L'evolució d'aquestes grans masses de gel està marcada per fenòmens molt diversos, entre els quals es troba el canvi climàtic.

L'ESA destaca que els dos satèl·lits Sentinel-1 són fonamentals per a descobrir i vigilar esdeveniments com l'evolució de la plataforma Larsen C, ja que són capaços de proporcionar imatges de radar de forma contínua, tot i que l'Antàrtida roman immersa en la foscor durant diversos mesos a l'any.

El glaciar s'agrieta i es podria colapsar

Això causaria l'enfonsament de totes les costes del món  

Un gran glaciar a l'Antàrtida que fa de mur per l'interior del continent, es desfà des de l'interior a l'exterior amb moltes grietes i esquerdes que fan pensar que poden causar un col·lapse. Això és un gran risc perquè afectaria molt sobre totes les persones i el medi ambient.

Aquest és el dic glacial més gran de l'Antártida.

La vanguardia 29/11/2016

Una enorme glacera a l'Antàrtida que serveix de dic pel gel de l'interior del continent es desfà de dins cap a fora, amb esquerdes i esquerdes al seu interior que fan témer el seu col·lapse.

La Glacera Pine Island, part de la plataforma de gel que delimota la banquisa de l'Antàrtic Occidental, és un dels dos glaceres que els investigadors creuen són més propensos a patir un ràpid retir, portant més gel des de l'interior de la capa de gel fins l'oceà. La fosa inundaria les costes al voltant del món.

Un iceberg de 350 quilòmetres quadrats es va separar de la glacera en 2015, però no va ser fins que els investigadors de la Universitat Estatal d'Ohio van provar un nou programari de processament d'imatges quan es va notar alguna cosa estranya en les imatges de satèl·lit preses abans de l'esdeveniment.

En les imatges van veure evidència que una esquerda es va formar a la base mateixa de la plataforma de gel prop de 35 quilòmetres terra endins en 2013. L'esquerda es va propagar durant dos anys, fins que va aparèixer a través de la superfície del gel i va posar el iceberg a la deriva en un procés de 12 dies 12 dies entre finals de juliol i principis d'agost de 2015.

El descobriment es publica a la revista Geophysical Research Letters.

El desglaç a Groenlàndia i en zones de l'Antàrtida havien elevat el nivell del mar 50 centímetres des finals del segle XX(LEROY Stephane)

"Generalment s'accepta que ja no es tracta de si la capa de gel de l'Antàrtic Occidental es fon, sinó de quan", va dir el líder de l'estudi Ian Howat, professor associat de Ciències de la Terra a Ohio State. "Aquest tipus de comportament de desmemebramiento proporciona un altre mecanisme per al retir ràpid d'aquestes glaceres, reforçant la probabilitat que puguem veure un col·lapse significatiu de l'Antàrtida Occidental en les nostres vides".

Si bé és la primera vegada que els investigadors han presenciat una profunda fissura subterrània que s'obre en el gel antàrtic, han vist ruptures similars a la capa de gel de Groenlàndia, on l'aigua de l'oceà ha penetrat terra endins al llarg del llit rocós i va començar a fondre el gel des de baix. 

Howat va dir que les imatges satelitales proporcionen la primera evidència forta que aquestes grans plataformes de gel antàrtiques responen als canvis en la seva vora oceànic d'una manera similar al que s'ha observat a Groenlàndia.

L'augment de la temperatura global mitjana posa fon de forma inexorable les glaceres.

 "Les esquerdes generalment es formen en els marges d'una plataforma de gel, on el gel és prim i subjecte a cisallament que ho estripa", va explicar. "No obstant això, aquest últim esdeveniment en la Glacera Pine Island va ser a causa d'una esquerda que es va originar des del centre de la plataforma de gel i es va propagar als marges, el que implica que alguna cosa va debilitar el centre de la plataforma de gel, un esquerda fosa en el nivell de roca de fons per un oceà que s'escalfa ".Una altra pista: L'esquerda es va obrir al fons d'un "vall" a la plataforma de gel on el gel havia aprimat en comparació amb el gel circumdant. 
La vall és probablement un senyal d'alguna cosa que els investigadors sospiten des de fa molt temps: pel fet que el fons de la capa de gel de l'Antàrtic Occidental es troba per sota del nivell de la mar, l'aigua de l'oceà pot penetrar a l'interior i romandre sense ser vista. Nous valls que es formen a la superfície serien un signe exterior que el gel s'estava fonent molt lluny.


 Més de la meitat de l'aigua dolça del món està congelada a l'Antàrtida. La glacera Pine Island i el seu bessó proper, la glacera Thwaites, s'assenten en la vora exterior d'un dels fluxos de gel més actius del continent. Igual que els suros en una ampolla, bloquegen el flux de gel i mantenen prop del 10 per cent de la capa de gel de l'oest de l'Antàrtida de drenatge al mar.

Estudis han suggerit que la capa de gel de l'Antàrtic Occidental és particularment inestable i podria col·lapsar dins dels propers 100 anys. El col·lapse conduiria a un augment del nivell del mar de gairebé 3 metres, el que engoliria a les principals ciutats d'Estats Units com Nova York i Miami i desplaçaria a 150 milions de persones que viuen en costes a tot el món.

"Hem d'entendre exactament com es formen aquestes valls i esquerdes, i el que signifiquen per a l'estabilitat de la plataforma de gel", va dir Howat. "Estem limitats en la informació que podem obtenir de l'espai, de manera que això significarà dirigir campanyes aèries i de camp per recopilar observacions més detallades." Els EUA i el Regne Unit s'estan associant en un gran programa científic de camp dirigit a aquesta àrea de l'Antàrtida. Això proporcionarà una altra peça al trencaclosques ".