Satèl·lits de l'Agència Espacial Europea mostren l'evolució del que pot ser un gran iceberg a la Plataforma Larsen C.
L’esquerda es va produir per la infiltració d'aigua més calenta del que és normal al centre de la glacera, un fenomen que ja s’ha observat prèviament a l’altre pol del planeta, a Groenlàndia, la segona massa de gel més gran a la Terra.
Segons la NASA, l'esquerda fa 113 quilòmetres de llargada, uns 90 metres d'amplada i 500 metres de profunditat. Els investigadors donen per fet que la fosa de la capa de gel polar, almenys a l'Antàrtida occidental, és inevitable, però treballen per esbrinar a quina velocitat es pot produir, ja que tindrà efectes en la resta del planeta a causa de la pujada del nivell del mar.
 |
| Evolució anual de l'esquerda a la plataforma Larsen C (ESA) |
La Vanguardia 02/02/2017
La barrera o plataforma de gel Larsen C, a la Península Antàrtica, podria alliberar aquest mateix any l'iceberg més extens i voluminós conegut des que els humans registren aquest tipus de fenòmens. L'iceberg sembla estar formant-se pel esquerdament d'aquesta immensa massa de gel en un dels extrems de l'Antàrtida.
L'esquerda a la plataforma Larsen C de la península Antàrtica va ser detectada fa quatre anys però en els últims mesos ha anat creixent de forma accelerada. Els radars de visió diürna i nocturna dels satèl·lits Sentinel-1, del programa Copernicus de l'Agència Espacial Europea (ESA), estan facilitant imatges de gran precisió sobre l'evolució d'aquest fenomen.
 |
| L'esquerda de gel a l'Antàrtida |
L'ESA ha difós aquesta primera setmana de febrer diverses fotografies i animacions gràfiques en què s'observa que l'esquerda es va ampliar uns 60 km durant 2016 i 20 km més al mes de gener d'aquest any. "En aquests moments [1 feb] la plataforma [possible futur iceberg] de 350 metres de gruix amb prou feines es troba unida per un fil a la península Antàrtica. L'esquerda té ara uns 175 km de longitud ", ha indicat l'ESA en una nota oficial.
"Quan l'iceberg se separi definitivament de la barrera de gel, serà un dels més grans mai registrats, encara que és difícil pronosticar quan passarà. Les barreres confrontants, Larsen A i Larsen B van experimentar un procés similar, amb parts espectaculars en 1995 i 2002, respectivament ", indica l'agència europea.
Les barreres de gel que envolten bona part de l'Antàrtida són especialment importants perquè actuen "a manera de reforç, retenint el gel que flueix cap al mar". L'evolució d'aquestes grans masses de gel està marcada per fenòmens molt diversos, entre els quals es troba el canvi climàtic.
L'ESA destaca que els dos satèl·lits Sentinel-1 són fonamentals per a descobrir i vigilar esdeveniments com l'evolució de la plataforma Larsen C, ja que són capaços de proporcionar imatges de radar de forma contínua, tot i que l'Antàrtida roman immersa en la foscor durant diversos mesos a l'any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada