Catalunya ja nota els efectes del canvi climàtic

Cada cop que sentim parlar del canvi climàtic ens venen al cap imatges molt llunyanes dels pols desfent-se, huracans, inundacions, etc. Però realment és aquesta realitat tant distant a nosaltres? L'últim informe sobre canvi el climàtic a Catalunya ens ha desvetllat dades molt pertorbadores que de no plantejar-nos realment la realització de mesures correctores d'urgència i començar a pràcticar una gestió ambiental sostenible,  molts dels recursos de gran valor en la nostra regió, com per exemple, els recursos hídrics, poden trobr-se en risc en un futur no tan llunyà fruit de la nostre cobdícia. Serà aquest informe, realitzat per més de 140 experts independents, un informe més o per al contrari prendrem consciència per tal d'evitar els possibles riscs induïts als quals ens haurem d'enfrontar si no fem res?

Vista de l'embassament de la Llosa del Cavall, en el riu Cardener, afluent del Llobregat, durant la gran sequera de l'any 2005. Tot indica que es repetiran episodis similars.

el Periódico (30-01-2017)

La temperatura mitjana a Catalunya ha augmentat 1,55 graus des de 1950, any a partir del com es comença a disposar d'una xarxa completa d'observatoris meteorològics, i de l'ordre de dos graus des de 1900. El canvi pot semblar escàs, alguna cosa difícil d'apreciar en la vida quotidiana, però la realitat és que això ja ha suposat, entre molts altres efectes, un lleuger increment del nivell del mar, una major recurrència de les ones de calor i dels períodes de sequera, un canvi de les espècies marines de pesca, una regressió de les platges, la desaparició de les últimes glaceres, un canvi de dates en la floració i la fructificación dels cultius i una reculada a la muntanya de les espècies forestals més típiques d'ambients freds. És solament la punta de l'iceberg.

El canvi climàtic ja està aquí i sens dubte anirà a pitjor, encara que la magnitud dels impactes dependrà de l'interès que demostri la comunitat internacional per mitigar-ho i de la capacitat dels països per adaptar-se a la nova realitat. En el cas concret de Catalunya, segons les projeccions climàtiques més moderades, s'espera que la temperatura mitjana creixi almenys altres 1,4 graus d'aquí a l'any 2050, la qual cosa suposa -igual que tota la conca mediterrània- un ritme superior a la mitjana mundial. Seguint la tendència ja observada, l'augment tèrmic serà major a les zones de muntanya del Pirineus i a l'estiu.

Tots els anteriors exemples procedeixen del Tercer Informe sobre Canvi Climàtic a Catalunya, presentat aquest migdia pels 'consellers' Raül Romeva i Josep Rull, una monumental obra de 624 pàgines (en format paper) que recull i sintetitza tota la informació científica disponible i ofereix propostes per a la mitigació del problema global des de l'àmbit català. Els dos informes anteriors s'havien publicat en els anys 2005 i 2010.

En l'elaboració han participat 140 científics i experts tècnics sota la coordinació de Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona (UB), qui destaca que l'informe s'ha dut a terme de forma "independent" gràcies al treball de "molt destacats" especialistes de centres científics i universitats. I que "és a més homogeni i exhautivo". El projecte ho han impulsat el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), el Departament de Territori i Sostenibilitat (Oficina Catalana del Canvi Climàtic i Servei Meteorològic deCatalunya) i el Institut d'Estudis Catalans (IEC), amb el suport de la FundacióLa Caixa.

ESCASSETAT D'AIGUA

El principal efecte negatiu del canvi climàtic a Catalunya serà probablement l'escassetat d'aigua posat que bona part del territori ja es troba al límit quant a explotació de recursos. Curiosament, com recorda Martín Vide, la precipitació medial anual no ha variat a l'excés des de 1950 (disminució de l'1,2%, estadísticament sense valor), però les projeccions climàtiques i els models de computació estimen una disminució del 13% en el 2100, segons constata el capítol coordinat per Josep Calbó, professor de Física de la Universitat de Girona.

Fins i tot en el cas que plogui el mateix, la major evapotranspiración derivada de la calor i els canvis en la distribució temporal (menys dies de precipitació però amb major intensitat) ocasionaran un minvament notable d'aigua, al que caldrà sumar la major demanda per part dels regadius i els boscos. Per exemple, el professor Josep Mas-Pla i col·laboradors estimen que les comarques de l'interior disposaran en el 2050 d'un 18% menys recursos hídrics que en l'actualitat. El risc d'incendis forestals també s'incrementarà, encara que un canvi en la gestió -més aprofitament forestal- podria evitar el pitjor.

Les noves condicions climàtiques no significaran la desaparició dels hiverns freds i les gelades severes, però sí una menor recurrència, diu l'informe. En canvi, augmentaran els episodis extrems de calor i les ratxes seques. Martín Vide destaca, per exemple, que les nits tropicals (sense baixar de 20ºC) s'han convertit en la norma en els estius de Barcelona i que en els últims anys es comencen a detectar nits tòrrides (sense baixar de 25ºC). 

Una de les conseqüències directes de la fusió dels casquets polars i de les glaceres, així com de l'expansió tèrmica de l'aigua, és l'augment del nivell del mar. En el cas de L'Estartit, un referent per a Catalunya amb dades des de 1974, el creixement ronda els 3,6 centímetres per decenni. Tot això, sumat a l'increment dels temporals marítims, tindrà com a efecte una erosió clara a les platges, que ara ja perden entre 60 i 90 centímetres anuals, com recorda en l'informe el capítol coordinat per Agustín Sánchez-Argila, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). "En el 2100, el 20% de les platges requeriran d'accions addicionals per al seu manteniment", afegeix. Els terrenys més afectats seran el deltaicos,com la desembocadura l'Ebre, el Llobregat, el Tordera i el  Ter-Fluvià.