Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris risc ambiental. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris risc ambiental. Mostrar tots els missatges

02 d’abril 2023

El cicló Freddy deixa 326 morts a Malawi, un país desforestat i a primera línia de l'emergència climàtica

El cicló Freddy ha deixat almenys 438 morts, 918 ferits i més de 345.000 desplaçats entre Malawi, Moçambic i Madagascar, segons l'últim informe governamental, però Malawi s'ha emportat la pitjor part d'aquesta tempesta. Les inundacions havien arrasat pobles sencers i s'havien endut cases i carreteres. Es calcula que en sis dies havia caigut l'equivalent a sis mesos de pluja i l’organització Meteorológica Mundial havia dit que Freddy podria haver batut el récord per ser el cicló de major duració en la terra, per sobre de l’huracà-tifó John.

A més, la pluja va fer molt difícil les tasques de rescat i els vehicles s'havien trobat amb carreteres inundades i tallades. Segons la policia, els primers vaixells de rescat van arribar de Zàmbia i Suïssa, i els Estats Units i Sud-àfrica també tenien previst enviar avions i vaixells d'ajuda.

A part d’aquestes ajudes, els soldats i la policia intentaven rescatar les víctimes entre el fang, amb pics i pales. I a la ciutat de Blantyre, la capital comercial de Malawi, s'acumulaven els cadàvers, que es deixaven estesos a terra perquè es poguessin identificar.


Imatge de les destrosses causades del cicló Freddy a un poble de Malawi


Font: El País, 17 de març de 2023 - Notícia selecionada per Noelia Bernal 
Títol original: El ciclón Freddy deja 326 muertos en Malaui, un país deforestado y en primera línea de la emergencia climática.

El tifón golpea también en Mozambique y Madagascar y obliga a decenas de miles de personas a desplazarse. La catástrofe evidencia cómo los Estados que menos contribuyen al calentamiento global son a la vez los más vulnerables.

Una nueva catástrofe natural asociada al cambio climático ha azotado por segunda vez en un mes el sur de África. El ciclón Freddy ha dejado hasta el momento un saldo de 401 muertos a su paso por Malaui (326), Mozambique (58) y Madagascar (17) y decenas de miles de desplazados, en la que ya es considerada una de las tormentas tropicales más intensas jamás registradas. El Gobierno de Malaui ha declarado el estado de emergencia y la Organización Meteorológica Mundial ha dicho que Freddy podría haber batido el récord por ser el ciclón de mayor duración en la tierra, por encima del huracán-tifón John, que duró 31 días en 1994 —los expertos no lo confirmarán hasta que no se haya disipado—. Este tipo de catástrofes son cada vez más frecuentes debido a las consecuencias de la emergencia climática mundial y llegan en un momento de gran vulnerabilidad, especialmente para Malaui, que se enfrenta al peor brote de cólera de su historia, con más de 1.600 muertes y 53.000 contagiados.

“Los hogares, fabricados sobre todo con ladrillos de barro, se han deshecho debido a las fuertes lluvias y vientos. Solamente el lunes llegaron 84 muertos y más de 150 heridos al hospital Queen’s Elizabeth de Blantyre”, cuenta Marión Péchayre, jefa de misión de Médicos Sin Fronteras (MSF) en el país. Las imágenes que llegan de Malaui, el país más afectado, muestran ríos desbordados arrastrando cadáveres, familias atrapadas en casas a punto del derrumbe, equipos de rescate trabajando sobre un inacabable lodazal… ”No hemos tenido agua ni electricidad durante tres días. Había muertos por todos lados. Muchas partes del país han quedado devastadas”, cuenta Billy Lyson, un joven de 21 años de Blantyre (sur del país), uno de los distritos más afectados.

La tormenta, originada el 6 de febrero en las costas de Indonesia y Australia Occidental, transitó miles de kilómetros a través del océano Índico antes de llegar a Madagascar el 19 de febrero y aterrizar en Mozambique el 24 del mismo mes. Tras recoger nuevamente energía en las aguas cálidas del canal de Mozambique, el sábado volvió a tocar tierra y el domingo llegó a Malaui, el país que se ha llevado la peor parte, tanto en daños en las infraestructuras como en víctimas.

La región sur del país es siempre la más afectada por las catástrofes naturales y el problema en Malaui reside en el tiempo de respuesta: “Hasta que las inundaciones no se producen, no se actúa”, explicaba recientemente Lucy Mtilatila, la directora del departamento de cambio climático del Ministerio de Silvicultura y Recursos Naturales de Malaui. Los distritos más afectados han sido Nsanje, Blantyre, Chikwawa, Phalompe Chiradzulu, todos ubicados en el sur.

El ciclón Freddy es la consecuencia más visible de la emergencia climática que, paradójicamente, sufren los países que menos contribuyen al calentamiento global. Lo expuso Lazarus Chakwera, presidente del país, en la 27º Conferencia de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático, celebrada el pasado noviembre en Egipto: “A pesar de nuestra contribución marginal al calentamiento global [en alusión a los países menos desarrollados], seguimos soportando la peor parte del impacto del cambio climático, con el 10% de nuestras pérdidas económicas ocasionadas por desastres naturales”.

Un ciclón insólito

El ciclón Freddy es uno de los fenómenos meteorológicos más largos desde que se tienen registros y también uno de los más intensos. Según la Organización Meteorológica Mundial, ha acumulado tanta energía por sí solo como una temporada media de huracanes en el hemisferio norte.

Malaui, además de ser uno de los países más pobres del mundo, es uno de los menos preparados para hacer frente a las alteraciones climáticas: ocupa el puesto 163 de 182 países en el Índice de Adaptación Global de Notre Dame, un índice que mide la vulnerabilidad al cambio climático y su nivel de preparación o adaptación al mismo. El incremento en la frecuencia, duración e intensidad de los desastres naturales deja desamparado, año tras año, a este país de África sudoriental, que ya sufrió en enero la destrucción de la tormenta tropical Ana, la cual dejó más de 190.000 desplazados internos, 45 muertos y daños importantes en la red de infraestructuras del país.

Ana desató un brote de cólera del que Malaui todavía no se ha recuperado y que sigue marcando récords: nunca antes se habían registrado tantas muertes ni tantos contagios. La enfermedad, que normalmente se concentraba en uno o dos distritos, se expandió de sur a norte por los 29 distritos del país. Naciones Unidas y las organizaciones humanitarias han advertido de que la tormenta podría empeorar la situación en las áreas inundadas donde el tratamiento de aguas residuales y el agua potable son inadecuados.

Freddy ha llegado después de una larga temporada de lluvias que ha durado tres meses, al contrario que el ciclón Ana del año pasado, que llegó a principios de la estación lluviosa. Julius Ngoma, el coordinador nacional de la Red de la Sociedad Civil sobre el Cambio Climático, explica lo que esto significa: “Los ciclones son más peligrosos a medida que avanza la estación, ya que cuando llegan las fuertes lluvias el suelo ya está saturado de agua, lo que provoca corrimientos de tierra e inundaciones”. Añade además que el cambio de variación en la temporada de lluvias ha dado lugar a la pérdida de cultivos agrícolas, provocando bajos rendimientos en las cosechas, pérdida de biodiversidad y pérdida del patrimonio cultural.(...)

Vídeo relacionat amb la notícia: Los supervivientes de las inundaciones de Malaui reciben ayudas y alimentos tras la tormenta mortal (El País).




14 de maig 2020

Coronavirus i canvi climàtic: per què la pandèmia no és realment tan bona per al medi ambient

La NASA ha detectat que l'actual pandèmia ha provocat una important disminució en l'emissió de CO₂, concretament la més important de la història, ja que hi ha menys avions i cotxes a les vies. Però no només han disminuït les emissions de gasos, Els sismòlegs han notat que el planeta fins i tot està vibrant menys. Ja que les mesures contra el coronavirus estan causant que la Terra vibri menys. Però, tot és tan positiu com sembla?
En les xarxes socials circulen imatges d'aigües que es veuen més cristal·lines i animals que ara passegen feliços per les ciutats sense humans al seu voltant.
Tot i això, l'ONU va alertar fa uns dies que el COVID-19 no té cap conseqüència positiva pel medi ambient, ja que aquestes disminucions són només temporals.
D'altra banda, L'ONU, per part seva, afirma que com a resultat de la pandèmia hi haurà un augment de perilloses deixalles mèdiques. A més, quan l'economia es recuperi, tornarem a les pràctiques d'abans, és per això que qualsevol impacte ambiental positiu que sorgeixi d'aquesta avorrible pandèmia ha de ser un canvi en els nostres hàbits de producció i consum cap a un ambient més net i ecològic.

BBC Mundo, 11 de Maig 202

El coronavirus está teniendo un efecto sobre el planeta.

Los datos son contundentes: la pandemia del coronavirus ha generado la mayor caída en la emisión de CO2 de la que se tenga registro en la historia.

"Ninguna guerra, ninguna recesión, ninguna otra pandemia, ha tenido un impacto tan dramático en las emisiones de CO2 durante el último siglo como el que ha logrado el covid-19 en pocos meses", escribió recientemente Matt McGrath, corresponsal de medio ambiente de la BBC.

Hay menos aviones en los cielos y menos autos en las vías. El consumo de energía ha bajado. La NASA ha detectado desde el espacio la disminución de gases contaminantes en la atmósfera.

Los sismólogos han notado que el planeta incluso está vibrando menos. En las redes sociales circulan imágenes de aguas que se ven más cristalinas y animales que ahora pasean felices por las ciudades sin humanos a su alrededor.
Cómo las medidas contra el coronavirus están causando que la Tierra vibre menos

La situación, sin embargo, puede que no sea tan alentadora, según los expertos.
"El covid-19 de ninguna manera tiene un lado positivo para el medio ambiente", escribió hace unos días Inger Andersen, directora del programa ambiental de la ONU.



Ante la ausencia de humanos, los animales recuperan sus espacios.

"Los impactos positivos visibles, ya sea la mejora de la calidad del aire o la reducción de las emisiones de gases de efecto invernadero, no son más que temporales, ya que se deben a la trágica desaceleración económica y al sufrimiento humano", dijo Andersen.
¿Cuál será la especie dominante si los humanos nos extinguimos?

¿Qué alivio está recibiendo el planeta y qué se puede esperar a medida que la humanidad trate de volver a la normalidad luego de la pandemia?
Un respiro histórico

Varios análisis indican que estamos viviendo una caída sin precedentes en la emisión de CO2, uno de los principales gases contaminantes que causan el cambio climático.
"Estamos ante la amenaza de una extinción y la gente ni siquiera lo sabe"

En los últimos 100 años varias crisis han significado una disminución de las emisiones de CO2 derivadas del uso del petróleo, gas y carbón. Así ocurrió durante la epidemia de gripe española, la Gran Depresión y el fin de la Segunda Guerra Mundial.

La caída más fuerte, sin embargo, la ha causado el coronavirus en pocos meses.



La Agencia de Energía Internacional (EIA, por sus siglas en inglés), estima que en 2020 el mundo usará un 6% menos de energía, lo que a su vez lleva a una caída de las emisiones de CO2.

Eso equivale a que se deje de utilizar toda la demanda energética de India, un país industrializado con casi 1.700 millones de habitantes.

La caída global de la demanda de carbón será de un 8%.

Varios análisis del portal especializado Carbon Brief muestran que este año las emisiones de CO2 disminuirán entre un 4% y 8%, lo que representa entre 2.000 y3.000 millones de toneladas menos de este gas en la atmósfera.
Los 2 grandes escenarios mundiales que plantean algunos expertos para después de la pandemia de coronavirus

“Esto es un shock histórico para todo el mundo energético”, dice Fatih Birol, director de la IEA en un comunicado.
Cielo y tierra

La mayor caída en las cantidades de CO2 proviene de la disminución del transporte terrestre.

La industria aeronáutica ha tenido una caída histórica.

A nivel global, hasta marzo de 2020 el promedio de transporte terrestre había disminuido 50% respecto al mismo período de 2019.

El tráfico aéreo también se ha desplomado.

En Europa se han cancelado el 90% de los vuelos respecto a 2019. En Estados Unidos, cerca del 50% de los aviones se han quedado en tierra en comparación al año pasado.

La emisiones provenientes de los aviones, sin embargo, representan solo el 3% del total global, según explica Robbie Andrew, investigador del Centro Internacional para la Investigación Climática y Ambiental (Cicero).

“Si bien las reducciones relativas en el transporte terrestre son menores que las del transporte aéreo, las reducciones absolutas del terrestre son mucho más significativas", dice Andrew.

Los satélites de la NASA han detectado la disminución de gases contaminantes.

Desde febrero, los satélites de la NASA han detectado caídas de entre el 20% y el 30% de las emisiones de emisiones de dióxido de nitrógeno en algunas regiones de países golpeados fuertemente por el coronavirus, como Italia, China y Estados Unidos.

El dióxido de nitrógeno es un gas nocivo emitido por motores de vehículos, plantas de energía y complejos industriales.
¿Vamos hacia un planeta más verde?

En algunos países ya se han comenzado a ver iniciativas en favor del ambiente impulsadas por el coronavirus.

En París, por ejemplo, se están habilitando 650 km de “ciclovías corona”. En Milán se anunció un ambicioso plan para reducir el uso de autos y priorizar a peatones y ciclistas, como respuesta a la crisis causada por el virus.

La crisis del petróleo también podría impulsar cambios.

“Los precios del petróleo se han desplomado y eso causa un gran impacto. Hay preguntas legítimas sobre si esa industria alguna vez se recuperará”, le dice a BBC Mundo Robert Kaufmann, director del programa de energía y medio ambiente de la Universidad de Boston y especialista en el mercado del petróleo.


“Estamos viendo lo volátil que puede ser el precio de los combustibles fósiles”, dice Kaufmann.

“Quizás la gente ahora evitará proyectos que dependan del petróleo preguntándose: ‘ok, el precio está bajo ahora, pero volverá a subir, ¿vale la pena tomar ese riesgo’?”.
Un dilema complejo

El panorama, sin embargo, es más complejo.

China y EE.UU., las dos superpotencias, han visto cómo la pandemia destruye su economía.

Como explica Roger Harrabin, analista de medio ambiente de la BBC, ambos países están desesperados por volver a los niveles de producción anteriores al virus, así que sus líderes pueden pensar que la manera más segura de lograrlo es recurriendo a los viejos y confiables combustibles fósiles.

En EE.UU. hay presión para reactivar la economía.

Ante ese panorama, los gobiernos enfrentan un dilema complicado, según Harrabin.

“Deben decidir si rescatar a empresas contaminantes y usar ese rescate como palanca para imponer reformas con un enfoque ambiental, o dejar que vuelvan al uso intensivo del carbono como una medida para arreglar la economía de manera rápida”, dice Harrabin.

En EE.UU., algunas empresas de combustibles fósiles están decididas a buscar que el gobierno las rescate sin comprometerse con un futuro menos contaminante.

El presidente Trump, además, le ha restado importancia al cambio climático y ha insistido en ayudar a las compañías petroleras.

En China, por su parte, durante las tres primeras semanas de marzo se aprobó la operación de plantas impulsadas por carbón en una cantidad mayor a lo que se aprobó en todo 2019, según el centro de investigaciones ambientales Global Energy Monitor (GEM).

La La pandemia ha producido un aumento de desechos médicos tóxicos.

La ONU, por su parte, afirma que como resultado de la pandemia habrá un aumento de peligrosos desechos médicos.
Alivio temporal

El respiro que está viviendo el planeta es temporal, advierten los expertos.

Para lograr una disminución notable en las cantidades de CO2 en la atmósfera, se debería lograr una reducción sostenida del 10% a nivel global en el uso de combustibles fósiles durante un año, según el Instituto de Oceanografía Scripps de la Universidad de San Diego, EE.UU.

La NASA advierte que la disminución en las emisiones de gases como el CO2 necesitarían ocurrir durante un periodo de tiempo largo y sostenido para que pueda tener un impacto medible en el clima.

“Los mayores beneficios que estamos viendo son de corto plazo”, dice el profesor Kaufmann.

“Cuando la economía reabra es probable que regresemos a las prácticas que teníamos antes”, advierte.

Lugares que antes atraían multitudes, hoy lucen vacíos.

Por eso, el efecto del coronavirus en el planeta depende de las decisiones que se tomen al momento de superar la crisis sanitaria.

“Cualquier impacto ambiental positivo que surja de esta aborrecible pandemia debe ser un cambio en nuestros hábitos de producción y consumo hacia un ambiente más limpio y ecológico”, dice Andersen de la ONU.

Róisín Commane, profesora de física climática en la Universidad de Columbia, pone de ejemplo lo que ocurre en Nueva York, la ciudad más golpeada por el virus a nivel mundial.

Ahí, a pesar de que la ciudad está confinada, se sigue generando más del 80% de CO2 que se emitía antes de la crisis.

Muchas de estas emisiones vienen de los sistemas de calefacción de los edificios y de industrias de combustibles fósiles en los límites de la ciudad.

“Creo que da para pensar el hecho de que cerremos toda la ciudad y logremos (solo) una reducción del 10% en las emisiones de CO2”, le dijo Commane a la BBC.

La pandemia nos hace reflexionar sobre nuestro estilo de vida.

El profesor Kaufmann también cree que hay que hacer esas reflexiones.

“La pandemia nos está mostrando formas alternativas de hacer las cosas” dice. “¿A cuál de ellas nos vamos a adaptar en un mundo pospandemia?”.

“Todo depende de qué aprenderemos durante la pandemia que nos fuerce a cambiar nuestros comportamientos”.

Kaufmann hace énfasis en las rutinas personales, pero Commane añade una visión general.

“Necesitamos un cambio sistemático en la forma en que se genera y transmite la energía”, dice la profesora.
No hay cura mágica

Aunque los efectos del coronavirus son para muchos más evidentes en este momento que los de cambio climático, los expertos dicen que por causa de la pandemia no se debe descuidar el medio ambiente.

"La crisis climática no te dará la oportunidad de quedarte dos meses en casa y luego volver a la normalidad”, dice Kaufmann.

"Cuando la crisis climática llegue será más severa... y no la vas a solucionar de la noche a la mañana con una maravillosa vacuna", añade.

“No hay una cura mágica para el cambio climático”, concluye el profesor.


19 de novembre 2018

La contaminació provoca fins a 33 milions de visites a urgències a l'any per atacs d'asma.



Actualment, la contaminació és un dels riscos més destacats produits per l'ésser humà. Els experts senyalen a l'Ozó i a les partícules en suspensió com els principals responsables. Més de la meitat dels atacs d'asma provocats en Xina i a la Índia són produits per la contaminació.


A Pekín, els peatons utilítzen màscares durant un episodi d'alerta de contaminació.
A Pekín, els peatons utilítzen màscares durant un episodi d'alerta de contaminació.

Els experts porten anys assenyalant la relació entre els becs de contaminació atmosfèrica amb un augment de les crisis asmàtiques. Però fins ara la magnitud del fenòmen seguia sent un misteri. Un nou estudi publicat en la revista Environmental Health Perspectives proporciona per primera vegada dades capaces de retratar l'impacte de la pol·lució sobre la salut: entre nou i 33 milions de les visites a urgències per atacs d'asma podrien estar directament relacionades amb la contaminació atmosfèrica.

La recerca apunta directament a dos principals responsables d'aquest fenomen: l'ozó i les partícules en suspensió, contaminants generats per automòbils i indústria, entre uns altres. D'una banda, l'ozó podria ser el responsable d'entre 9 i 23 milions de visites a urgències per crisis asmáticas a tot el món, la qual cosa suposaria entre un 8% i un 20% del total. D'altra banda, les partícules en suspensió estarien relacionades amb entre 5 i 10 milions d'urgències asmàtiques, que equivaldrien a entre un 4% i un 9% del total. 

En aquest sentit, l'estudi apunta al perill que poden suposar les partícules contaminants que penetren en les profunditats de les vies respiratòries cada vegada que respirem aire contaminat. Aquest fenòmen, encara que pugui afectar a tota la població exposada, suposa un major perill per a aquells pacients amb malalties respiratòries cròniques com en el cas de l'asma.

"Sabem que la contaminació de l'aire és el principal factor de risc per a la salut. Però ara els nostres resultats mostren que l'impacte per a la salut pública que suposa respirar aire contaminat és fins i tot de major abast i inclou milions d'atacs d'asma cada any", explica Susan C. Anenberg, investigadora de la George Washington University i autora principal d'aquest nou estudi.

"És cert que des de fa molt s'ha parlat de la relació entre els becs de contaminació i la exacerbación de l'asma. Però en aquest cas es va un pas més enllà i es quantifica l'impacte, per la qual cosa el resultat és molt cridaner. En aquest cas també és interessant que es vinculi amb l'ozó, un gas bastant irritante que és molt lògic que es pugui estar relacionat amb les crisis asmáticas", comenta Bénedicte Jacquemin, experta no vinculada a l'estudi i investigadora de l'Institut de Salut Global de Barcelona, centre impulsat per l'Obra Social "la Caixa"
Una ciclista circula amb màscara per protegir-se de la contaminació en Módena, Itàlia.
Recerca 
Per a aquest nou estudi es van analitzar les visites a urgències relacionades amb atacs d'asma en un total de 54 països. Posteriorment aquestes dades van ser combinades amb informació sobre exposició epidemiològica i els nivells de contaminació global registrats pels satèl·lits que giren al voltant de la terra. D'aquesta manera es van poder analitzar els índexs de contaminació basant-se no tan sol en els registres dels monitors de terra sinó que, a més, es van poder complementar amb les dades obtingudes pels models atmosfèrics i els dispositius incorporats en els satèl·lits.

"El valor d'usar satèl·lits és que vam poder obtenir una mesura constant de les concentracions de contaminació de l'aire a tot el món", explica Daven Henze, investigador principal del projecte i professor associat de la Universitat de Colorit Boulder. "Aquesta informació ens va permetre vincular la càrrega de l'asma amb la contaminació de l'aire fins i tot en parts del món on els mesuraments de la qualitat de l'aire ambienti no estaven disponibles".

Efectes globals
Els efectes de la contaminació sobre els pulmons afecten a pràcticament tothom industrialitzat. En països del sud-est asiàtic com Índia o Xina, aproximadament la meitat d'atacs d'asma tractats en urgències poden atribuir-se a la contaminació atmosfèrica. Segons apunta aquest nou estudi, en aquests llocs la incidència de l'asma en la població és més greu ja que existeixen menys restriccions sobre les fonts directes de contaminació, com és el cas del fum emès per l'activitat industrial.

Però més enllà d'aquests grans pols de contaminació atmosfèrica, els efectes de la pol·lució sobre la salut es fan notar fins i tot en aquelles zones en les quals l'aire no està tan contaminat. En aquest sentit, la recerca apunta al fet que a Estats Units l'ozó podria estar relacionat amb entre el 8% i el 21% de les urgències asmáticas i les partícules contaminants amb entre el 3% i el 11% d'aquestes. 

Segons apunten aquestes noves dades, aproximadament el 95% de la població mundial estaria vivint en llocs amb aire contaminat i, per tant, nociu per a la seva salut. Estimacions anteriors havien conclòs que les partícules en suspensió estarien associades amb 4,1 milions de morts prematures i l'ozó amb altres 230.000.

"No cal oblidar que la contaminació atmosfèrica està associada amb moltes altres patologies. Tant els episodis de contaminació puntuals com l'exposició crònica estan associats amb un augment de la mortalitat", recorda Jacquemin. Però a més, en el cas de l'exposició crònica, també s'han trobat evidències que relacionen aquest fenomen amb el declivi de la funció cognitiva en nens i adults, problemes de fertilitat i càncer.

Mesures contra la contaminació
"Les nostres troballes suggereixen que les polítiques dirigides a netejar l'aire poden reduir la càrrega global de l'asma i millorar la salut respiratòria a tot el món", explica Anenberg. En aquest context, els investigadors suggereixen apostar per polítiques que se centrin de manera decidida a atacar les fonts de contaminació responsables de l'ozó, les partícules en suspensió i el diòxid de nitrogen. 

"Segueix havent-hi molt treball per fer. La incidència d'aquestes patologies per la contaminació atmosfèrica es podria evitar. Començant per reduir el tràfic a les ciutats, disminuint l'entrada de vehicles privats i incentivant el transport públic. Amb aquestes simples mesures no trigaríem molt a notar una millora en la salut de la població", conclou Jacquemin.

                                                                                
El periodico. 24/10/2018

14 de novembre 2018

Los Jueces Obligan A Castilla Y León A Elaborar Planes De Calidad Del Aire

Gracies a les insistències de ecologistes, per fi el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó els ha donat la raó. Ells proposen  prendre mesures correctores a la contaminació puntual de l'ozó troposfèric, un gran contaminant que ha produït diverses morts d'anys passats i a causa d'allò es volen que aquestes circunstàncies canviïn. 
Aquest risc ambiental es produeix pel diòxid de nitrogen que emeten els cotxes juntament amb els hidricarburs dels transports i indústries i la suma de la radiació solar que s'emet a l'atmorfera. 

Concentración en Valladolid reivindicando medidas anticontaminación.




Concentración en Valladolid reivindicando medidas anticontaminación. EFE / NACHO GALLEGO

05/11/2018
La sala de lo contencioso-administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Castilla y León ha dado la razón a Ecologistas en Acción en su lucha para lograr que la comunidad elabore los planes de calidad del aire preceptivos para controlar el ozono troposférico, un contaminante con alto poder oxidante, que según la Agencia Europea de Medio Ambiente causó en España 1.800 fallecimientos prematuros en 2015. El documento, dice la sentencia, debe incluir las zonas de Salamanca, Duero Norte, Duero Sur, Montaña Sur, Valle del Tiétar y Alberche, sur y este de Castilla y León, donde se han incumplido los límites legales del contaminante marcados por la UE para la protección de la salud humana y la vegetación entre 2010 y 2014. En este tiempo se han superado anualmente en más de 25 ocasiones los 120 microgramos por metro cúbico que marca la normativa.

Los ecologistas sostienen que habría que añadir en la relación a Valladolid, Soria y la Demanda, por rebasar los límites establecidos en años posteriores. La superficie total abarca 75.500 kilómetros cuadrados y una población de 1.755.000 habitantes. Miguel Ceballos, experto en contaminación del aire de la organización conservacionista, sostiene que: “Es una sentencia pionera que puede tener importantes consecuencias en otras diez autonomías donde no se cumple la ley”.

Además de Castilla y León, carecen del instrumento de gestión Andalucía, Aragón, Baleares, Castilla-La Mancha, Cataluña, País Valenciano, Madrid, Murcia, Navarra y el País Vasco. Ni siquiera el Gobierno español ha elaborado el plan nacional para el ozono comprometido en 2015, recuerdan los ecologistas. El fallo, que puede ser recurrido en casación, echa para atrás uno de los principales argumentos de la Junta, que sostenía que no se trataba de un problema regional y aislado, sino de toda España y sur de Europa, y por lo tanto, del Estado. “No puede mantenerse, como pretende la Administración demandada, que con carácter previo al desarrollo de los planes regionales sea necesario contar con un plan nacional”, porque, “se trata de instrumentos independientes”.

El Tribunal destaca que existen dos informes del jefe de Servicio de Prevención Ambiental y Cambio Climático de 2015 y 2016 en el que se recogen las zonas donde se superaron los valores límite de ozono troposférico. “En concreto”, apostilla la sala, el informe de 10 de agosto de 2015 se refiere a las superaciones de los años 2012 a 2014 y “manifiesta que se reflejan valores altos de ozono en prácticamente todo el territorio de Castilla y León, incluso donde no existen emisiones significativas de los principales contaminantes precursores a partir de los cuales se forma el ozono”.

Este se produce por la reacción entre el dióxido de nitrógeno emitido por los coches y los hidrocarburos emitidos por el transporte y algunas industrias junto a la radiación solar. “Provoca irritación en los ojos y vías respiratorias superiores, además de incrementar las patologías cardiovasculares”, explican los ecologistas.

21 de gener 2017

Informat el vessament de petroli en la Selva de Perú

La manera que l’ésser humà utilitza per a gestionar el transport d’un recurs limitat com el petroli consisteix en fer-ho mitjançant un barco amb gran capacitat de càrrega, transportant tones i tones d’aquest material. El problema el trobem quan al impacte que l’huma provoca en extreure el petroli se li suma l’impacte induït en vessar petroli al mar provocant una gran pèrdua de la biosfera marina. A part el petroli suposa un risc per als humans ja que la taca de petroli pot arribar a les platjes i contaminarles completament fent que el que era abans un recurs paisagístic ja no ho sigui.

Vessament de petroli d'un barco petroler
Informador, diari del Perú (23/12/2016).

Un nou vessament de petroli es va produir en el lloc de San Jacinto del lot 192, situat a la regió (selva nord) Loreto, convertint-se en la segona desena que passa aquest any, va informar el divendres l'òrgan de control del Ministeri de medi ambient del Perú.
Petroli acumulat en un riu

Va cos d'avaluació i control ambiental (OEFA) del Ministeri d'assenyalar en una nota que realitza accions "supervisió corresponent per determinar la responsabilitat de l'empresa Pacific Stratus energia i verificar implementació d'accions de contingencia". "Especialistas de la OEFA és trobat en comunicació permanent amb la comunitat nativa 12 d'octubre, a prop del vessament de cru del bé 13 del lloc San Jacinto de la lot 192", situat a la província de Loreto, va informar l'agència."

Comprovacions personal si l'empresa Pacific Stratus energia del Perú S.A. i l'estat Petroperu, lot de càrrega el 192 i el nord peruana de petroli gasoducte, respectivament, va procedir amb els plans de contingències, així com l'impacte generat en les zones afectades.
El Pacific Stratus energia del Perú és una filial de la Canadian Pacífic exploració 59 producció i opera en el lot 192 de 2015. L'empresa va informar que ja ha començat la implantació de la pla de contingencia.
La canonada Nor peruans, una de les més gran d'obres de Perú i construït fa quatre dècades, transporta el cru de la regió d'Amazon a Piura, a la costa, que s'estén per uns 800 quilòmetres.


09 de febrer 2016

noticia 2


Alerta al Japó per l'erupció del volcà Sakurajima

La gran ciutat de Kagoshima és a prop, Japó està en alerta per l’entrada en erupció d’un dels volcans. Tota la zona podria estar en perill ja que s’ha determinat de nivell 3 per l’Agencia Meteorològica del Japó.
    Volcà que va donar lloc a Kagoshima, formant una bomba de fum ataronjat.
 
El Periódico, 5 de febrero
Les autoritats japoneses han declarat l'alerta a la prefectura de Kagoshima, a l'illa de Kyushu, al sud del país, per l'entrada en erupció del volcà Sakurajima. L'activitat volcànica va produir un esclat taronja al cel, amb una columna de fum de 2.200 metres d'altura, mentre la lava començava a rodar pels vessants de la muntanya.

Encara que un estret marítim separa el volcà de la ciutat de Kagoshima, l'Agència Meteorològica del Japó (AMJ) ha declarat l'alerta de nivell 3 per precaució. De moment, l'activitat volcànica no ha causat danys materials, segons ha informat la cadena pública NHK

El nivell 3 prohibeix terminantment l'accés de la població a la zona del volcà. L'alerta va dirigida en particular als senderistes que volien accedir al volcà, un dels més famosos del país, abans d'entrar en erupció.

Una portaveu de l'operadora de la planta nuclear de Sendai, situada a 50 quilòmetres, ha confirmat que l'erupció no ha afectat les instal·lacions i no s'ha pres cap mesura de precaució especial.

La d'avui és l'erupció més destacada del volcà des de l'agost del 2013, quan va expulsar un núvol de cendra de més de cinc quilòmetres d'altura, la més elevada en vuit anys, que va deixar completament a les fosques el centre de la ciutat de Kagoshima, capital de la prefectura.

L'agost de l'any passat, l'AMJ va emetre una alerta de nivell 4, per la qual es recomanava als residents preparar una evacuació. Encara que finalment no va ser necessària, els experts van prevenir que una altra potent explosió podria tenir lloc a partir de qualsevol moment.

Fins al 1914, Sakurijama era una illa, però arran d'una gran erupció, els fluxos de lava van omplir l'estret que separava l'illa de la resta del territori continental japonès.
 
 

01 de febrer 2016

Nova Delhi, capital mundial de la contaminació


Un risc natural es pot definir com la probabilitat que un territori i la societat que habita en ell, es vegin afectats per episodis naturals de rang extraordinario. En altres paraules, la vulnerabilitat d'una població o regió a una amenaça o perill natural. La conraminació atmosfèrica. La contaminació atmosfèrica o pol·lució atmosfèrica és la contaminació de l'aire i fa referència a la presència a l'aire de determinades substàncies en concentracions superiors a les naturals que impliquen risc, dany o molèstia greu a les persones i bens de qualsevol mena o que podin atacar diversos materials, o éssers vius, reduir la visibilitat o produir olors.




El País (28/01/2016)

Cau la tarda hivernal i la llum sabulosa dels fanals entela la miríada de vehicles a les interseccions de les artèries de Nova Delhi. Costat de l'únic torrent natural de vida (mort) de la capital índia, el riu Yamuna, les xemeneies de les fàbriques properes escupen fum tòxic a l'atmosfera. Centenars de cuines s'encenen els tandoor -hornillos de carbó- de les parades de menjar de carrer i milers d'indigents cremen escombraries per escalfar-se a la intempèrie. Milions d'habitants de la metròpoli caminen sobre les voreres terroses, arrossegant partícules de pols que es concentren en el smog de l'urbs més contaminada del planeta.

A l'altre extrem de la megalòpolis i de les conques del Yamuna, afluent del Ganges mort per contaminació, segons informes de la Junta Central per al Control de la Pol·lució (CPCB), diversos nens esperen torn en una petita clínica. "En aquesta època de l'any, atenem a una mitjana diària de 15 a 20 pacients afectats de problemes respiratoris que sol·liciten l'ús de nebulitzadors -aparell metge per a tractaments d'asma i malalties pulmonars obstructivas-. La major part d'ells, nens i ancians ", explica el doctor Dhingra, pediatre en una clínica de Paschim Vihar, una de les milers que hi ha al nord-oest de Delhi.

L'extensió dels problemes respiratoris a causa de la pol·lució a Nova Delhi augmenten cada any, implicant malaltia i mort. Fins i tot el Tribunal Suprem de Delhi ha qualificat el problema de "situació d'emergència". "No existeixen dades exactes, però els informes indiquen que la contaminació atmosfèrica és la causa directa d'al voltant de 10.000 morts prematurs a l'any, només a Delhi", confirma des del seu despatx de la capital, Anumita Roy Chowdhury, directora executiva de el Centre per a la Ciència i el Medi Ambient (CSE). Una xifra que ha crescut en les últimes dècades. L'últim estudi sobre Càrrega Mundial de Morbiditat indica que la pol·lució va ser responsable de més de mig milió de morts a l'Índia el 2013; gairebé el doble de les defuncions per la mateixa causa en 1990. És un problema global, ja que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) recorda que "la contaminació causa set milions de morts prematures a l'any"; més letal que la malària, la tuberculosi i la sida junts.
La base de dades de l'OMS mostra que Nova Delhi té el dubtós privilegi de ser la ciutat del món amb l'aire més brut. La capital registra una concentració anual de partícules fines (PM-2,5) -contaminante principal de l'aire- de 153 micrograms per metre cúbic; 15 vegades més gran que el recomanat per l'organisme internacional. Però no només aquesta ciutat índia concentra aquests alts nivells, sinó que altres 13 urbs del país asiàtic estan entre les 20 amb l'aire més brut del món, segons la llista de 1.600 localitats establerta per l'OMS. El rècord posa en relleu la important participació en l'última Cimera sobre el Canvi Climàtic de Paris (COP21) de l'Índia; tercer país més contaminant del planeta.





Considerada com la cinquena megaciutat del món, Nova Delhi acull a un nombre creixent d'habitants a més dels prop de 17 milions censats. Una població que augmenta i que es veu afectada pel conseqüent increment de vehicles; que arribaran als 26 milions el 2030 segons estimacions d'un estudi publicat a The Times of India. Anumita Roy Chowdhury posa l'accent sobre aquest aspecte: "El percentatge de vehicles dièsel -els més contaminants- l'any 2000 només era del 2%, mentre que en l'actualitat és del 50%. Tampoc el control d'emissions és eficient i està 10 anys per darrere d'Europa. També són molt antics els camions que entren a la ciutat ", enumera l'experta del CSE. Aquesta organització reconeix que les autoritats locals van fracassar en el seu intent d'imposar un impost verd per a camions a la fi de 2015.

L'Autoritat per al Control de la Pol·lució Mediambiental (EPCA) va recriminar al govern de Nova Delhi l'absència d'un mecanisme d'alarma per a les jornades en què el nivell de pol·lució superi el mínim saludable, tot i que l'Índex Nacional de Qualitat de l'Aire avalua la contaminació a les ciutats índies des d'abril de 2015. A Pequín (Xina), per exemple, el Govern estableix el tancament d'autopistes i escoles, a més de recomanar als ciutadans romandre a casa seva quan els nivells sobrepassen un mínim permès.

 La crema d'escombraries i cultius, al costat de la falta d'aplicació de lleis relatives a la pols generat en la construcció, contribueixen a l'elevada contaminació a Nova Delhi.ver fotogaleria
La crema d'escombraries i cultius, al costat de la falta d'aplicació de lleis relatives a la pols generat en la construcció, contribueixen a l'elevada contaminació a Nova Delhi. Á. L. M. C.
Moltes ciutats del món disposen de mesures de control i alerta, i les autoritats de Delhi han pres nota. L'octubre passat, es va declarar el primer Dia lliure de cotxes -reduint en un 60% la concentració de PM-2,5 segons el CSE- i també estudien el possible tancament d'escoles durant els dies de més contaminació. En els primers 15 dies de 2016, el Govern de la capital també va posar en funcionament un projecte pilot per disminuir els nivells de contaminació. Durant dues setmanes, els vehicles de matrícula parell només van poder entrar al centre de la ciutat uns dies, alternant-se amb els de matrícula senar. Malgrat que les autoritats han presumit de l'efectivitat d'aquesta mesura temporal, cap agència de monitorització detectar descensos en la contaminació. El Tribunal Nacional Verd, principal institució índia per a la regulació de temes mediambientals, ja va advertir que una iniciativa d'aquest tipus a llarg termini fomentaria la compra de més utilitaris. El mateix tribunal va prohibir el registre de vehicles dièsel amb motors de més de 2.000 centímetres cúbics a la capital fins al 6 de gener d'enguany.

Però no tota la pol·lució de Nova Delhi procedeix del trànsit. L'ús generalitzat de biocombustibles per cuinar, la pols generada per la construcció, la crema de cultius i les emissions industrials també són factors que contribueixen a l'elevada contaminació. Enfrontar-se a aquestes indústries amb mesures eficaces resoldria gran part del problema. Però el prolongat debat nacional per a l'adopció d'uns estàndards més estrictes per a les emissions reflecteix la posició del Govern. Índia compta amb dos estàndards d'emissió: Bharat IV, que equival als que tenia Europa el 2005 i que afecta 33 ciutats, i Bharat III, similar al que Europa va abandonar fa una dècada i que s'aplica a la resta del país. Mentre que els ambientalistes insisteixen en l'adopció immediata del primer per a tot el territori nacional, el Govern ha tornat a posposar la seva implementació per a abril de 2017.

Basant-se en la seva necessitat de desenvolupament, Índia va ser l'última gran potència econòmica en sotmetre a una política nacional per al canvi climàtic abans de les reunions de París, el passat desembre. El govern del país asiàtic insisteix que ha contribuït poc al problema de l'escalfament global, ja que les seves emissions anuals de diòxid de carboni per càpita són de 1,7 tones -lluny de les 7,4 tones per persona de la Xina o les 16, 6 de Estats Units-. Però juntes, aquestes tres potències acumulen el 40% de les emissions globals. Índia depèn del carbó, i a aquest combustible es subordina l'èxit d'abastir d'electricitat contínua a totes les llars del país per al 2020, any en què s'estima que la seva extracció arribi als 1.500 milions i dupliqui la producció actual.




Al començament de 2015, els governs de l'Índia i els Estats Units van emprendre una iniciativa per col·laborar en energies netes. També aquest any, els dos colossos asiàtics -Índia i Xina- van acordar la inversió en nous projectes energètics que podrien traduir-se en l'expansió de les energies renovables a la regió. De les presents i futures polítiques energètiques d'aquests tres països penja la salut dels ciutadans de Nova Delhi, i de part del món.

16 de gener 2016

Les altes temperatures retarden la hibernació dels óssos al Pirineu

Les altes temperatures, res normals en aquesta època del any(per culpa de l'escalfament global),ha provocat que es retardi el període d'hibernació dels óssos que habiten al Pirineu català. El projecte PirosLife calcula que el cap a mitjans de desembre els óssos haurien d'estar en hibernació, però filmacions d'aquest període diuen el contrari, ja que es pot observar com una família d'óssos encara ronda el Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Familia d'óssos bru dels Pirineus retardan la hibernació a causa de les altes temperatures.

La Vanguardia (15-01-2016)

"Si no fa molt fred, no hi ha motiu per tancar-de forma permanent en una cova, han de pensar alguns dels óssos que habiten al Pirineu i que aquest hivern estan alterant els seus costums precisament a causa de les temperatures relativament altes registrades durant les últimes setmanes .

Els tècnics del programa de seguiment de l'ós bru al Pirineu i el projecte PirosLife calculaven que tots els exemplars d'aquesta espècie es trobaven des de mitjans de desembre en les seves coves d'hibernació però les filmacions aconseguides durant els dies 8, 11, i 12 d'aquest mes han mostrat que almenys la família de l'óssa Caramellita segueix gaudint del paisatge a la zona de Lladorre (Pallars Sobirà), en l'entorn del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Caramellita va ser observada i filmada al maig de 2014 i les imatges aconseguides aquests dies confirmen que ara té cura de tres cadells nascuts el 2015.


"En aquesta època de l'any tota la família hauria trobar-se dins d'una cova, a l'entorn del Parc Natural de l'Alt Pirineu, però segurament les temperatures relativament altes i la poca quantitat de neu caiguda, han fet que els animals hagin retardat la hibernació" , han detallat els tècnics del programa de seguiment.

Prendre l'aire mentre es pugui

Els experts recorden que com la hibernació dels óssos no és total (altres mamífers com les marmotes o els lirons sí que dormen permanentment durant l'hivern) és possible que exemplars com Caramellita i les seves cries hagin començat el període de descans hivernal però que, a causa a unes condicions meteorològiques favorables a la disponibilitat d'aliment, s'hagin despertat i sortit per menjar i caminar. En aquest mateix sentit, els tècnics consideren molt probable que quan comencin les nevades definitives, els óssos tornaran a reprendre la hibernació a l'interior de les seves coves.


En condicions normals, els óssos del Pirineu comencen l'hivern dins de les seves coves aprofitant les forces acumulades durant els mesos de tardor. La vegetació de la Vall d'Aran i el Pallars -especialment de glans de roble- ha facilitat aquesta temporada la bona alimentació de tots els membres de la família d'óssos del Pirineu -que en l'actualitat està formada per una trentena d'exemplars-.

Una de les càmeres automàtiques instal·lades al Parc Natural de l'Alt Pirineu amb la col·laboració del projecte PirosLife permetre captar imatges d'una femella amb un cadell de primer any a principis de desembre, pocs dies abans que tots dos entressin a la cova on passaran aquest hivern .

Gossos de protecció dels ramats

El Departament de Territori i Sostenibilitat, en col·laboració amb la Fundació Acciónatura, amb finançament de la Fondation Ensemble, ha cedit dos cadells de gos de protecció de ramats (GPR) a ramaders del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Aquests cadells formen part del programa PirosLife per a la conservació de la població d'ós bru al Pirineu central.

Els gossos de protecció de ramats són els animals que, històricament, han utilitzat els ramaders per evitar atacs de depredadors salvatges, com l'ós bru o la guineu, i que en l'actualitat també serveixen per espantar possibles gossos assilvestrats. La Generalitat de Catalunya facilita la donació gratuïta d'aquests gossos en zones de risc de depredadors. En total, el Govern ha cedit 69 gossos de protecció de ramats a tot Catalunya des de l'any 1998.


A banda del pagament dels danys ocasionats per l'ós, des de fa anys, i actualment reforçat gràcies al programa PirosLife, hi ha un programa de suport a ramaders i propietaris perquè agrupin els seus ramats de manera que puguin aplicar mesures efectives de protecció i vigilar quan pasturen en zones amb presència d'ós bru. A més, també es porta a terme el control i el manteniment dels nois elèctrics instal·lats per protegir les arnes d'explotacions apícoles contra possibles predacions.

Es tracta, doncs, de recolzar la conservació de l'ós bru com a element de recuperació de la biodiversitat, però també com a element dinamitzador del territori, i de fer efectiva la coexistència amb els habitants del territori, respectant les seves tradicions i donant-los suport per compatibilitzar les seves activitats i la presència de l'ós bru."