La contaminació provoca fins a 33 milions de visites a urgències a l'any per atacs d'asma.

Actualment, la contaminació és un dels riscos més destacats produits per l'ésser humà. Els experts senyalen a l'Ozó i a les partícules en suspensió com els principals responsables. Més de la meitat dels atacs d'asma provocats en Xina i a la Índia són produits per la contaminació.

A Pekín, els peatons utilítzen màscares durant un episodi d'alerta de contaminació.

Els experts porten anys assenyalant la relació entre els becs de contaminació atmosfèrica amb un augment de les crisis asmàtiques. Però fins ara la magnitud del fenòmen seguia sent un misteri. Un nou estudi publicat en la revista Environmental Health Perspectives proporciona per primera vegada dades capaces de retratar l'impacte de la pol·lució sobre la salut: entre nou i 33 milions de les visites a urgències per atacs d'asma podrien estar directament relacionades amb la contaminació atmosfèrica.

La recerca apunta directament a dos principals responsables d'aquest fenomen: l'ozó i les partícules en suspensió, contaminants generats per automòbils i indústria, entre uns altres. D'una banda, l'ozó podria ser el responsable d'entre 9 i 23 milions de visites a urgències per crisis asmáticas a tot el món, la qual cosa suposaria entre un 8% i un 20% del total. D'altra banda, les partícules en suspensió estarien relacionades amb entre 5 i 10 milions d'urgències asmàtiques, que equivaldrien a entre un 4% i un 9% del total. 

En aquest sentit, l'estudi apunta al perill que poden suposar les partícules contaminants que penetren en les profunditats de les vies respiratòries cada vegada que respirem aire contaminat. Aquest fenòmen, encara que pugui afectar a tota la població exposada, suposa un major perill per a aquells pacients amb malalties respiratòries cròniques com en el cas de l'asma.

"Sabem que la contaminació de l'aire és el principal factor de risc per a la salut. Però ara els nostres resultats mostren que l'impacte per a la salut pública que suposa respirar aire contaminat és fins i tot de major abast i inclou milions d'atacs d'asma cada any", explica Susan C. Anenberg, investigadora de la George Washington University i autora principal d'aquest nou estudi.

"És cert que des de fa molt s'ha parlat de la relació entre els becs de contaminació i la exacerbación de l'asma. Però en aquest cas es va un pas més enllà i es quantifica l'impacte, per la qual cosa el resultat és molt cridaner. En aquest cas també és interessant que es vinculi amb l'ozó, un gas bastant irritante que és molt lògic que es pugui estar relacionat amb les crisis asmáticas", comenta Bénedicte Jacquemin, experta no vinculada a l'estudi i investigadora de l'Institut de Salut Global de Barcelona, centre impulsat per l'Obra Social "la Caixa"

Una ciclista circula amb màscara per protegir-se de la contaminació en Módena, Itàlia.

Recerca 

Per a aquest nou estudi es van analitzar les visites a urgències relacionades amb atacs d'asma en un total de 54 països. Posteriorment aquestes dades van ser combinades amb informació sobre exposició epidemiològica i els nivells de contaminació global registrats pels satèl·lits que giren al voltant de la terra. D'aquesta manera es van poder analitzar els índexs de contaminació basant-se no tan sol en els registres dels monitors de terra sinó que, a més, es van poder complementar amb les dades obtingudes pels models atmosfèrics i els dispositius incorporats en els satèl·lits.

"El valor d'usar satèl·lits és que vam poder obtenir una mesura constant de les concentracions de contaminació de l'aire a tot el món", explica Daven Henze, investigador principal del projecte i professor associat de la Universitat de Colorit Boulder. "Aquesta informació ens va permetre vincular la càrrega de l'asma amb la contaminació de l'aire fins i tot en parts del món on els mesuraments de la qualitat de l'aire ambienti no estaven disponibles".

Efectes globals

Els efectes de la contaminació sobre els pulmons afecten a pràcticament tothom industrialitzat. En països del sud-est asiàtic com Índia o Xina, aproximadament la meitat d'atacs d'asma tractats en urgències poden atribuir-se a la contaminació atmosfèrica. Segons apunta aquest nou estudi, en aquests llocs la incidència de l'asma en la població és més greu ja que existeixen menys restriccions sobre les fonts directes de contaminació, com és el cas del fum emès per l'activitat industrial.

Però més enllà d'aquests grans pols de contaminació atmosfèrica, els efectes de la pol·lució sobre la salut es fan notar fins i tot en aquelles zones en les quals l'aire no està tan contaminat. En aquest sentit, la recerca apunta al fet que a Estats Units l'ozó podria estar relacionat amb entre el 8% i el 21% de les urgències asmáticas i les partícules contaminants amb entre el 3% i el 11% d'aquestes. 

Segons apunten aquestes noves dades, aproximadament el 95% de la població mundial estaria vivint en llocs amb aire contaminat i, per tant, nociu per a la seva salut. Estimacions anteriors havien conclòs que les partícules en suspensió estarien associades amb 4,1 milions de morts prematures i l'ozó amb altres 230.000.

"No cal oblidar que la contaminació atmosfèrica està associada amb moltes altres patologies. Tant els episodis de contaminació puntuals com l'exposició crònica estan associats amb un augment de la mortalitat", recorda Jacquemin. Però a més, en el cas de l'exposició crònica, també s'han trobat evidències que relacionen aquest fenomen amb el declivi de la funció cognitiva en nens i adults, problemes de fertilitat i càncer.

Mesures contra la contaminació

"Les nostres troballes suggereixen que les polítiques dirigides a netejar l'aire poden reduir la càrrega global de l'asma i millorar la salut respiratòria a tot el món", explica Anenberg. En aquest context, els investigadors suggereixen apostar per polítiques que se centrin de manera decidida a atacar les fonts de contaminació responsables de l'ozó, les partícules en suspensió i el diòxid de nitrogen. 

"Segueix havent-hi molt treball per fer. La incidència d'aquestes patologies per la contaminació atmosfèrica es podria evitar. Començant per reduir el tràfic a les ciutats, disminuint l'entrada de vehicles privats i incentivant el transport públic. Amb aquestes simples mesures no trigaríem molt a notar una millora en la salut de la població", conclou Jacquemin.

                                                                                

El periodico. 24/10/2018