Geologia i Ciències Ambientals: recursos naturals, impactes, riscos i gestió ambiental.
Blog d'actualitat científica el·laborat per alumnes del Col·legi Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat.
Ecologistes en Acció recórrer al TSJC (Tribunal de Justícia de Catalunya) perquè el Govern aprovi plans d'acció per millorar la qualitat de l'aire. Actualment el 33% de nous casos d'asam infantil, son fruit de la mala qualitat de l'aire, i l'11% de nous càncers de pulmó, també van lligats amb aquesta contaminació en excés d'ozó en l'atmosfera. Davanat d'aquesta situació, Ecologistes en Acció, demana reduir la presència d'aquest contaminant de l'aire,a curt termini i de manera immediata, per l'impacte que té sobre la salut humana i sobre el medi natural com ara els conreus. La minsa implicació de la Generalitat per rebaixar els nivells d'ozó ha portat a un increment significatiu en la concentració d'aquest contaminant desde 2019 en que ja es van superar els llindars màxims d'ozó a tots els barris de Barecona, vulnerant la protecció de la salut de la ciutadania.
Barcelona sota l'onada de calor i l'alta contaminació en una imatge d'arxiu / PERE VIRGILI
La contaminació per ozó troposfèric a Catalunya arriba als tribunals. Ecologistes en Acció ha presentat aquest dijous una demanda contra la Generalitat davant del TSJC per exigir mesures immediates que redueixin la presència d'aquest contaminant a l'aire pels efectes que té sobre la salut humana i també sobre el medi natural i, per exemple, la productivitat dels conreus.
L'ozó és el que s'anomena un contaminant secundari que no s'emet directament a l'atmosfera sinó que es forma a partir de l'òxid de nitrogen (NOx) i dels compostos orgànics volàtils (COVs) i d'una radiació solar intensa. Per reduir-ne la presència, doncs, cal atacar les fonts d'emissió d'aquests contaminants que en són precursors.
L'entitat ecologista ha optat per la via judicial davant el que considera "una negligència inadmissible" de la Generalitat, a qui recorda que té l'obligació d'actuar de manera urgent per pal·liar el problema d'excés d'ozó a què està exposada la meitat de la població catalana, segons un informe del 2019 dels mateixos ecologistes. La demanda assegura que s'ha vulnerat la llei 34/2007 de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera i el reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l'aire, i s'ha vulnerat així el dret a la protecció de la salut i a gaudir d'un medi ambient adequat que recull la Constitució i també l'Estatut.
El pla de qualitat de l’aire de Catalunya PQACAT 2020-2025, si bé és cert que per primera vegada conté una estratègia respecte a l’ozó troposfèric a Catalunya, no fa una anàlisi de les superacions i les zones crítiques, segons l'entitat, i es limita a "una sèrie de mesures genèriques" sense comprometre's a cap acció a curt termini. "A data d'avui, la Generalitat de Catalunya manca dels preceptius plans d'acció a curt termini per prevenir episodis de superació del llindar d'alerta" com el que hi va haver a l'àrea de Barcelona, el Camp de Tarragona, la plana de Vic o les comarques de Girona els mesos de juny i juliol del 2019. Llavors, assenyalen, no hi va haver "cap actuació administrativa sobre les fonts d'emissió de precursors, més enllà de les purament informatives".
Gairebé la meitat de la població ha respirat nivells d'ozó superiors a la legalitat
La legislació vigent estableix uns llindars d'informació que van entrar en vigor fa deu anys. Hi ha un valor objectiu de protecció per a la salut humana que no s'hauria de superar i que s'estableix amb un càlcul complex. La normativa fixa que les mitjanes d'ozó en trams de vuit hores seguides no poden superar els 120 micrograms per metre cúbic en més de 25 ocasions per anys en mitjana de tres anys consecutius. La mateixa demanda recull un llistat d'incompliments en diferents zones de Catalunya al llarg dels últims anys.
L'entitat ecologista recorda que l'exposició continuada a alts nivells de contaminació és causa directa de problemes de salut en la població. La demanda recull l'informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, que lliga la mala qualitat de l'aire al 33% dels nous casos d'asma infantil o a l'11% dels càncers de pulmó a la ciutat. El mateix informe de Barcelona constata que es van superar els llindars màxims d'ozó l'any passat a tots els barris.
També inclou l'informe sobre qualitat de l'aire de l'Agència Europea del Medi Ambient, que vincula l'ozó troposfèric a la mort prematura d'entre 1.500 i 1.800 persones a Espanya. I pel que fa al dany en els ecosistemes i conreus, Ecologistes en Acció recorda que l'ozó redueix la capacitat de les plantes per absorbir CO2 i altera així el seu creixement i varietat. "Fa malbé les estructures i les funcions dels ecosistemes, així com la salut i la productivitat dels conreus, i amenaça d’aquesta manera la seguretat alimentària", insisteixen a la demanda.
La contaminació és un risc preocupant, pel qual es mostra una escassa seguretat per poder convatir-la. Registrat per l'Agència de Salut Pública, l'any passat la contaminació va produir un excés de mortalitat en la població de Barcelona, entre persones malaltes i fins i tot per mort natural. Per evitar l'increment de contaminació, hem de tenir cura dels diferents mètodes per prevenir-la, perquè sinó vigilem els nostres actes, aquesta anirà creixent i serà un impacte per a nosaltres. Serà cada vegada més letal.
panoràmica de Barcelona envoltada en un espès núvol de contaminació
La Agencia de Salud Pública de Barcelona concluye en un informe que el exceso de contaminación registrado en Barcelona el año pasado provocó el 7% de las muertes naturales, el 33% de los nuevos casos de asma infantil y el 11% los cánceres de pulmón diagnosticados. Esto son un millar de muertos, 525 niños y niñas con asma y 110 nuevos cánceres de pulmón. Cifras "astronómicas" según el investigador de ISGlobal, Jordi Sunyer, que subraya que "muy pocos determinantes en salud tienen esta magnitud".
Para la concejala de Salud del Ayuntamiento de Barcelona, Gemma Tarafa, estas cifras ponen de nuevo de manifiesto que "la contaminación es el principal problema de salud pública de la ciudad" y que todas estas muertes y enfermedades se evitarían si se cumpliera con los niveles de contaminación que recomienda la Organización Mundial de la Salud. Por ello, ha añadido, "no descartan ninguna medida para mejorar la calidad del aire".
El Eixample es el distrito que recoge peores indicadores, seguido de Ciutat Vella, Gràcia y Sant Martí. En el Eixample, un 23% de las muertes naturales tienen que ver con la mala calidad del aire. También es el distrito más poblado y el más contaminado.
Y también según este informe, una de cada cuatro escuelas de la ciudad está en entornos donde la contaminación supera los límites legales. Esto son 30.000 alumnos expuestos a niveles de polución perjudiciales para la salud.
Por todo ello la Agencia de Salud Pública de Barcelona insiste en la necesidad urgente de reducir el tráfico y también el espacio que ahora ocupa el vehículo privado en la ciudad. Elisenda Realp, directora de Salud Ambiental de la Agencia de Salud Pública de Barcelona, ha destacado que "entre 2015 y 2019 los niveles de polución en la ciudad prácticamente no han variado" y superan tanto los límites legales como los recomendados por el Organización Mundial de la Salud, que son más estrictos.
El confinament general per evitar propagar el Covid-19 està millorant la qualitat de l’aire al conjunt de ciutats del país. En temps de coronavirus, la pandèmia ha fet de l'ús de vehicles un de mínim, reduït i excepcional, només en certs casos necessaris. A conseqüència d'això, i com és fàcil de preveure, la contaminació s'ha reduït d'una manera molt notable.
Aquest descens a la contaminació, és l’efecte directe de la frenada dràstica de la mobilitat, ja que la població va començar a quedar-se a casa des del primer dia. En aquest sentit, els contaminants que estan relacionats directament amb els mitjans de transport, com ara els òxids de nitrogen, han disminuit respecte els valors habituals. La disminució d’aquests contaminants també ha afavorit que es redueixi la concentració d’ozó troposfèric, el qual pot causar tos i irritacions a la faringe, el coll i els ulls, a més de dificultats respiratòries, com ara agreujar l’asma o reduir la funció pulmonar.
Es destaquen les tres primeres setmanes del confinament en 2020 i el seu equivalent en 2019 a Barcelona. Concentració mitjana setmanal en micrograms per metre cúbic.
Variació en les tres primeres setmanes de confinament i el seu equivalent en 2019. Concentració mitjana setmanal en micrograms per metre cúbic. Ordenat de major a menor descens.
Las medidas de confinamiento para evitar la expansión de la pandemia del coronavirus han desplomado el uso de los vehículos de combustión y, como consecuencia directa, están cayendo notablemente los niveles de contaminación. Donde más se nota esa reducción es en el caso del dióxido de nitrógeno (NO2), un compuesto nocivo para el ser humano muy vinculado al tráfico motorizado. Esta reducción se puede apreciar desde los satélites, que están captando cómo se disipa la contaminación. Y también desde la tierra, desde las estaciones de medición que hay instaladas en las ciudades. Un análisis de EL PAÍS de los datos recabados por la Agencia Europea del Medio Ambiente (AEMA) de esas estaciones de la UE apunta a una reducción media de los niveles de dióxido de nitrógeno en las 80 localidades más pobladas de España del 51% en las tres primeras semanas de confinamiento respecto a las mismas tres semanas de 2019.
En prácticamente todas las estaciones de medición de esas 80 ciudades se ha producido de media una reducción de los niveles de dióxido de nitrógeno desde que comenzó el confinamiento el 16 de marzo y hasta el 5 de abril. La única excepción es Zamora, donde la única estación de medición ha registrado un incremento; en todo caso, las concentraciones de NO2 en esta ciudad son muy bajos y han estado de media durante esas tres semanas de confinamiento un 77% por debajo de los valores recomendados por la Organización Mundial de la Salud. Esta organización internacional fija en 40 microgramos por metro cúbico de concentración de NO2 y las 80 ciudades españolas analizadas han estado muy lejos de esa frontera.
De esas 80, la localidad en la que más han desplomado los datos de polución es Arrecife, en la provincia de Las Palmas, donde la reducción supera el 90%. Y dentro del grupo de las 15 ciudades más pobladas del país, Palma de Mallorca encabeza las reducciones: ha registrado un descenso medio del 74% del nivel de NO2 en esas tres primeras semanas de confinamiento. Le siguen Alicante, Valencia y Vigo, las tres con bajadas de alrededor del 65%. En Madrid, la caída en el mismo periodo ha sido del 55,9% y en Barcelona del 60%.
“No hay precedentes", dice sobre esta mejora de la calidad del aire Miguel Ángel Ceballos, especialista en contaminación atmosférica de Ecologistas en Acción que lleva años monitorizando la calidad del aire en España. “Es excepcional y sin precedentes desde que arrancaron los primeros registros en los noventa”, añade.
La AEMA está recopilando y difundiendo semanalmente los datos de alrededor de 3.000 estaciones de medición que tienen los países miembros de la UE. La agencia señala que las condiciones climáticas “pueden contribuir significativamente a las reducciones semanales que se ven en las concentraciones de contaminantes”. Sin embargo, vincula directamente la reducción de las concentraciones de dióxido de nitrógeno a las restricciones de tráfico impuestas en los países europeos por la pandemia. En el caso de otros contaminantes, como las partículas PM2,5 y PM10, la agencia explica que entran en juego otros factores (como la generación de energía o la industria), por lo que las reducciones no son tan homogéneas como en la concentración del dióxido de nitrógeno en las ciudades.
Una situación similar a la de España se ha dado en el resto de la Unión Europea con las medidas de confinamiento. Según se desprende de los datos de la AEMA, en todas las capitales de la Unión Europea la contaminación ha caído en esas tres semanas respecto al mismo periodo de 2019. Liubliana (Eslovenia) es la capital europea en la que los niveles de dióxido de nitrógeno han descendido más, un 54,4% en las tres semanas analizadas por EL PAÍS. Nicosia (51,6%), París (51,5%), Luxemburgo (51%), Madrid (49,5%), Roma (47,6%) y Lisboa (47,4%) ocupan los primeros puestos en esos descensos de NO2 respecto al mismo periodo de 2019.
“Debemos aprender de lo evidente: hay una relación directa entre la movilidad motorizada y la calidad del aire”, concluye Ceballos. Este miembro de Ecologistas en Acción incide en que con esta situación excepcional se despeja cualquier duda sobre esa relación directa entre los vehículos de combustión y la polución. "La manera de mejorar la calidad del aire es reduciendo la movilidad motorizada”, añade. Pero Ceballos también advierte de lo que pueda ocurrir cuando se intente volver a la normalidad: se corre el riesgo de que el transporte público quede “estigmatizado” por miedo al contagio del coronavirus. Y se debe de usar, alerta, porque este tipo de movilidad es vital para luchar contra la contaminación.
La caiguda del trànsit a causa de l'estat d'alarma per combatre el coronavirus i els darrers dies de vent i pluja han fet que Barcelona registri els nou dies amb l'aire més net de les últimes dues dècades. L'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha publicat informes sobre la qualitat de l'aire i apunta que les concentracions de NO2 i partícules han caigut un 69% i 46% respectivament. Així doncs, l'actual gestió respecte a les restriccions del trànsit ha fet que aquests valors compleixen amb les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salud (OMS) per protegir a la població. També s'han observat caigudes en la concentració del Black Carbon (vehicles dièsel) i la pressió del soroll. L'ASPB assenyala que els carrers on acostuma a haver més trànsit i contaminació són en els que s'ha reduït més la concentració de NO2 i partícules. El descens és tan gran que en la darrera setmana els nivells d'aquests contaminants en les ciutats són equivalents als que presenten normalment entorns rurals com el Montseny.
El cel del litoral de Barcelona net el divendres dia 3 d'abril
La combinació entre la dràstica caiguda del trànsit, de fins a un 80%, com a conseqüència de les restriccions a la mobilitat per l’estat d’alarma per lluitar contra el coronavirus, i els dies de pluja i vent, han desplomat la contaminació a Barcelona. Coincidint amb les tres setmanes de confinament per frenar l’emergència sanitària que ha matat més de 2.300 persones només a Catalunya, la ciutat ha registrat nou dels dies amb l’aire més net dels últims 20 anys a les estacions que mesuren la contaminació per diòxid de nitrogen (NO2, indicador de les emissions del trànsit). Són les de l’Eixample i Gràcia, amb valors entre 8,9 i 18,7 micrograms per metre cúbic, assenyala el portal Contaminació.Barcelona.
La situació és inèdita en dues dècades i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha publicat informes de seguiment de la qualitat de l’aire des que el dia 14 va començar el confinament. L’últim, del 14 de març al 2 d’abril, pren mostres a les 11 estacions de la ciutat, i conclou que la caiguda acumulada de diòxid de nitrogen és del 69% i la de partícules del 46%. Els actuals nivells compleixen les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut per a la protecció de la població, assenyala la responsable del Servei de Qualitat i Intervenció Ambiental de l’ASPB, Anna Gómez.
“En termes absoluts el descens és més gran als carrers que presentaven intensitats de trànsit major i nivells més elevats de contaminació”, constata l’informe i assegura que “els nivells de l’última setmana a la ciutat de diòxid de nitrogen i partícules són els equivalents als nivells habituals d’entorns rurals i naturals com el Montseny (en partícules, els nivells a Vall d’Hebron van ser inferiors a la mitjana anual de 2018 de la serra), Cap de Creus (també en partícules l’Eixample es va alinear amb el paratge natural) o Collserola (en diòxid de nitrogen els nivells en alguns punts de la ciutat han registrat la mitjana de l’Observatori Fabra). L’ASPB assenyala que el NO2 es va situar la setmana passada en mitjanes d’entre 8 i 15 micrograms per metre cúbic a les estacions pròximes al trànsit. I a les estacions de fons, no pròximes als cotxes, puntualment els nivells han caigut més: l’1 d’abril a la Ciutadella la mitjana diària va ser de 4,1 micrograms. Al Montseny la mitjana anual és entre 3 i 4.
En el cas de les partícules PM10, els nivells de l’última setmana s’han situat entre 18 i 11 micrograms per metre cúbic, molt més baixos que les mitjanes de l’any 2019.
En un altre contaminant com és el Black Carbon (el sutge emès pels vehicles dièsel) s’han detectat caigudes de fins al 79% en estacions de mesurament com la de l’Eixample. L’ambientòleg i impulsor de Contaminació.Barcelona, Miquel Ortega, afirma que “la situació derivada de l’alarma pel coronavirus està donant una pausa en la contaminació de la ciutat”, que demostra que “reduir el trànsit redueix dos grans problemes com són la contaminació i el soroll”.
Una altra font que ha analitzat l’aire durant la crisi ha estat Lobelia. La firma fa servir un sistema de mesurament que creua dades de les estacions metropolitanes, dades de la Generalitat, de trànsit, models meteorològics i altres variables, com la densitat de població. Amb aquest càlcul, indiquen que durant la quinzena anterior al confinament la mitjana de NO2 a la ciutat va ser de 28 micrograms per metre cúbic, i del 15 de març a l’1 d'abril s’ha reduït fins a 14,4. “És rellevant que les baixes concentracions són consistents en el temps, mai no havíem tingut nivells tan prolongats i mai no hi havia hagut tan poca diferència entre dins i fora de la ciutat”, apunta la seva directora, Laia Romero.
La pressió del soroll cau a la meitat
El portal Contaminació.Barcelona explica que la disminució del trànsit també ha impactat en el soroll, la pressió del qual ha caigut a la meitat, segons ha detectat la xarxa SmartCitizen, formada per 15 estacions. Aquesta xarxa ha detectat que a l’Eixample a partir del dia que es va imposar el confinament el soroll va caure de 67 decibels a 61, que suposa un descens de la pressió acústica del 50%. Els sensors també van captar el silenci als patis escolars i als carrers secundaris els decibels van passar de 58 a 52. L'expert Miquel Ortega recorda que la contaminació acústica també mata i que a Barcelona la mortalitat associada al soroll va ser quantificada el 2016 per investigadors de l’ISGlobal a la revista Environmental Health Perspectives en 599 morts prematures. “El soroll té un efecte immediat, per estrès, i afectacions més de fons, perquè provoca alteracions hormonals, canvis en els nivells de glucosa, dificultat per descansar i afectació cardiovascular”, enumera. Ortega també recorda que l’OMS va endurir el 2018 els estàndards del nivell de soroll i el va fixar en 53 decibels, un nivell que suporta el 55% dels veïns de Barcelona a causa del trànsit continu, un brunzit que ara ha desaparegut.
La contaminació i el canvi climàtic ja són evidents. Per intentar reduir els efectes negatius d'aquests processos s'estan proposant i efectuant diferents iniciatives arreu del món. A Barcelona, la Direcció General de Trànsit ha establert una classificació de vehicles amb l’objectiu de discriminar positivament els vehicles que siguin més respectuosos amb el medi ambient. Aquest sistema esdevé un instrument eficaç en les polítiques municipals, tant de restricció de trànsit en episodis d’alta contaminació, com de promoció de nous vehicles que permetin l'existència d'una mobilitat més responsable amb el medi ambient.
Amb tot això, Barcelona impulsa accions per garantir la qualitat de l’aire i la lluita contra el canvi climàtic. La zona de baixes emissions és una mesura més per millorar la qualitat de l’aire que respirem, potenciant altres formes de moure’s per la ciutat que garanteixen una mobilitat segura, sostenible i eficient. En l’actualitat, més de dues-centes ciutats europees tenen definides zones de protecció on s’apliquen mesures per preservar la salut de les persones. Aquesta nova política ambiental ja s'està aplicant des de l'1 de gener de 2020 en aquesta ciutat.
Fotografia que mostra la contaminació d'un dia a Barcelona el passat mes de juliol del 2019 (Imatge de Joan Sánchez).
Barcelona declarará el próximo miércoles la Emergencia Climática. Una medida que han tomado otras instituciones en España, pero que en la mayoría de los casos no van ligadas a objetivos concretos de reducción de la contaminación. Sin embargo, la declaración que ultima el equipo de la alcaldesa Ada Colau, contemplará una drástica reducción de la movilidad en coche privado, multiplicar la generación de energía solar en edificios privados (sobre todo de uso industrial) y fomentar la rehabilitación energética de edificios de vivienda.
La declaración ha sido trabajada desde julio en cinco sesiones participativas con 200 entidades y 300 personas y, de la reducción de emisiones, incluirá objetivos en aspectos muy distintos. En materia de reducción de plástico de un solo uso, en reciclaje de la basura doméstica, pacificación de calles (en campaña electoral, Barcelona en comú, el partido de la alcaldesa Colau, ya propuso convertir en un eje verde una de cada tres calles del Eixample), cortes puntuales de grandes arterias de comunicación en días festivos o habilitación de puntos para reparto de mercancías en vehículos no contaminantes, entre otras medidas.
El Consistorio barcelonés también prevé crear la figura de un responsable de medioambiente en cada distrito, reducir la contaminación acústica, el consumo de carne en las escuelas y fomentar la alimentación de proximidad o crear refugios climáticos pensando en olas de calor. “Dibujamos una Barcelona de 2030 ó 2040 que requiere cambios estructurales, para llegar allí hay que comenzar hoy”, defendió el concejal de Emergencia Climática, Eloi Badia, en diciembre en una entrevista en este diario.
Y más allá de las actuaciones que dependen del ejecutivo municipal —y de que probablemente ninguna superará en envergadura a la restricción de tráfico de la Zona de Bajas Emisiones y la creación de supermanzanas— la declaración también interpelará a otras administraciones de las que depende la gestión de grandes infraestructuras, como el puerto o el aeropuerto. Dos grandes espacios que tienen planes de crecimiento, mientras Colau y su equipo ya han manifestado que son partidarios de limitar su actividad. En el caso del aeropuerto, la alcaldesa de Barcelona se ha mostrado favorable a eliminar los vuelos cortos que tienen alternativa en tren, como el puente aéreo con Madrid, la conexión con más actividad en El Prat y en Barajas.
El documento todavía no está cerrado y una de las incógnitas es qué porcentaje de reducción de emisiones se fijará finalmente como objetivo global. El Plan Clima 2018-2030 del Ayuntamiento prevé una reducción de gases de efecto invernadero del 45% para 2030 respecto a las cifras registradas en 2005. Pero las entidades ecologistas exigen un horizonte más exigente: hasta un 55% de reducción y tomar como referencia el año 1990, como establece la normativa europea (en 1990 había menos emisiones que en 2005).
La discusión entre ecologistas y gobierno municipal sobre el porcentaje de emisiones a reducir y las medidas a priorizar llevó a cinco organizaciones y plataformas (entre ellas Fridays for Future, Rebel·lió o Extinció y Moviment per la Justícia Climàtica, que aglutina a Greenpeace y Ecologistes en acció) a reunirse el pasado viernes con el concejal de Emergencia Climática, Eloi Badia. Las entidades presionan para que la declaración fije objetivos de reducción de emisiones cuantificables, un calendario para materializarlos y presupuesto para ejecutarlos. El recelo del Consistorio a aumentar las exigencias es que si el resto de administraciones no hacen lo mismo, Barcelona corre el riesgo de no cumplir su propio compromiso.
Desde la huelga del clima del pasado mes de septiembre, las entidades piden también frenar el crecimiento de infraestructuras como el puerto o el aeropuerto, crear un peaje urbano disuasorio para reducir la entrada de vehículos en Barcelona, incrementar la generación de energías renovables o cerrar la incineradora Tersa.
Sobre la participación de las entidades, una de las cuestiones que ha sorprendido a los técnicos del Ayuntamiento de Barcelona es que en las sesiones temáticas han detectado la presencia de hasta un 30% más de personas de lo habitual, integrantes sobre todo de plataformas que han surgido en los últimos tiempos y que no son las ONG ecologistas tradicionales.
Les polítiques ambientals municipals potencien el reciclatge dels nostres residus. Divulgar la cultura del medi ambient, crear ordenances i normatives de protecció i tractar els residus urbans són propostes habituals dels ajuntaments del nostre entorn.
Els ajuntaments promouen campanyes engrescadores per tal d’ augmentar el grau de participació ciutadana, a vegades en un sentit totalment pràctic, com la última iniciativa de Roma, que ofereix bitllets de metro gratuïts als viatgers que reciclen ampolles de plàstic, i a vegades intentant lligar la idea del reciclatge amb el compromís al suport a la recerca mèdica, és dins aquest marc que l’ajuntament de L’Hospitalet s’ha sumat a la campanya "Recicla el Vidre" per lluitar contra el càncer de mama i donar suport a la Fundació Sandra Ibarra que investiga sobre aquesta malaltia mitjançant la instal·lació de dos contenidors roses de reciclatge de vidre.
L'Hospitalet s'afegeix a la campanya "Recicla el Vidre" per lluitar contra el càncer de mama i donar suport a la Fundació Sandra Ibarra que investiga sobre aquesta malaltia. Ecovidrio ha instal·lat al barri del Centre dos contenidors roses amb motiu del Dia Mundial de lluita contra aquest càncer, que se celebra el 19 d'octubre.
A la vorera situada a la confluència de la rambla Marina i el carrer Prat de la Riba, al barri del Centre, estarà instal•lada una parella de contenidors roses de reciclatge de vidre. Amb aquesta iniciativa, L'Hospitalet se suma a la campanya "Recicla vidre per elles", contra el càncer de mama organitzada per Ecovidrio, l'entitat encarregada de la gestió del reciclatge de residus d'envasos de vidre.
La iniciativa solidària es fa coincidir amb el Dia Mundial contra el Càncer de Mama, que se celebra el 19 d'octubre i arriba a més de 80 ciutats espanyoles, on s'han col•locat 340 contenidors roses. Ecovidrio transformarà els envasos de vidre reciclats als contenidors en una donació a la Fundació Sandra Ibarra, que impulsa la investigació sobre el càncer de mama.
A més, la dissenyadora Ágatha Ruiz de la Prada ha ideat un petit contenidor decorat per a l'ocasió. Els beneficis de la venda del vidre que es llenci es destinaran a aquesta organització de lluita contra el càncer de mama.
Segons Ecovidrio, a L'Hospitalet es van reciclar l'any passat 3.878 tones d'envasos de vidre amb 14,9 kg per persona. A tota la ciutat hi ha 647 contenidors per reciclar aquests residus, un per cada 404 habitants.
Des de fa aproximadament una setmana, a Barcelona, s'està apropant perillosament l'anomenada gota freda. Aquest fet, que provoca grans ruixats i fenòmens atmosfèrics d'alta perillositat, a sigut el motiu pel qual, el dilluns 21 d'Octubre, s'ha vist una espectacular tromba marina a les afores de Barcelona. Les trombes són fenòmens que tenen un període de retorn bastant elevat a Catalunya, el que disminueix el risc de forma considerable, però igualment la vulnerabilitat d'aquesta província enfront d'aquests successos és bastant alta. Per sort les trombes marines no trepitgen mai terra ferma, ja que estan formades unicament per interacció de la hidrosfera i l'atmosfera.
A part d'això la preocupació més gran és la gota freda, un altre risc, en aquest cas no tant perillós a conseqüència de la repetició d'aquest fenomen a Catalunya, però que igualment pot ser la causa de grans ruixats i tempestes.
La costa de Barcelona ha amanecido este miércoles con una imagen espectacular: una manga marina frente a las playas de la capital catalana. Durante unos tres minutos, y varios kilómetros mar adentro de las playas de Barcelona, este tornado de agua ha sido visible desde varios puntos de la ciudad.
La imagen era capturada por varios tuiteros, entre ellos Alfons Puertas, meteorólogo del Observatori Fabra que ha fotografiado este fenómeno desde los 415 metros de altitud sobre el nivel del mar:
Las mangas marinas, según explica el meteorólogo de Rac1 Abel Queralt, son tornados que se forman sobre el mar. Cuelgan de bases de cumulunimbus muy potentes. “Hoy se ha creado una tormenta frente al mar y durante un rato. Normalmente no tocan tierra”, detalla.
Queralt apunta que este fenómeno meteorológico originado por fuertes tormentas es habitual en la costa catalana. “De vez en cuando tenemos tornados, pero hay más mangas marinas”.
¿Cómo se forma una manga marina?
El mecanismo para la formación de un tornado no acaba de estar del todo claro, pero “son embudos que cuelgan de la base del cumulunimbus”, por lo que aparecen en situaciones de mucha inestabilidad y de gran presencia de nubes sobre el mar. “A veces no llegan a tocar el mar y se quedan como un embudo que cuelgan, pero otras veces incluso pueden llegar a chupar el agua del mar”.
El meteorólogo explica que estas trombas marinas suelen ir acompañadas de vientos muy fuertes que suponen un peligro para la navegación.
Hace poco más de dos semanas, el 7 de abril, otra espectacular manga de agua fue vista en la costa catalana. En este caso se formó entre las poblaciones de Sant Pol de Mar y Calella, en la comarca catalana del Maresme.
Durant molts anys, alguns vehicles com cotxes o camions, entre d'altres, han estat una de les grans necessitats de l'home. Aquests serveis de transport sempre han estat una gran ajuda per a l'ésser humà respecte a la manera de desplaçar-se fàcilment per un cert lloc. Però, ens hem plantejat l'impacte que provoca l'emissió de gasos nocius dels automòbils a l'atmosfera?
Segons l'Ajuntament de Barcelona, en els últims anys, s'han registrat uns nivells de contaminació perjudicials per a la salut dels ciutadans. El que comporta aquest fet, és un gran risc per als qui viuen en aquesta ciutat. Per tal de reduir aquestes emissions, en un procés de gestió ambiental, s'ha declarat que per al 2020 els vehicles amb un nivell d'emissions perillosament alt no podran circular per certes zones de la capital catalana.
Barcelona posarà en marxa el pròxim 1 de gener del 2020 la zona de baixes emissions (ZBE) i a partir del mes d’abril començaran a imposar-se multes d’entre 200 i 1.800 euros als vehicles més contaminants que circulin per aquesta zona restringida.
Com sempre que entra en vigor una nova norma, sorgeixen dubtes i preguntes. Aquesta guia dona resposta als principals interrogants:
¿Quin és el mapa de la zona de baixes emissions?
La ZBE de Barcelona està formada pel trànsit rodat de l’àrea delimitada per la Ronda de Dalt i la Ronda Litoral. Les rondes estan excloses de la zona de baixes emissions. D’aquesta manera, es veu afectada tota la ciutat de Barcelona, a excepció de la Zona Franca i els barris de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes, a la zona alta de la ciutat.
També queden inclosos l’Hospitalet i aquella part dels municipis d’Esplugues, Cornellà i Sant Adrià de Besòs que queda inclosa dins de les rondes. En conjunt, és una àrea de 95 quilòmetres quadrats (equivalent a 20 vegades la superfície de Madrid Central).
¿Hi estan incloses les rondes?
No. Els vehicles considerats contaminants i que no tenen el distintiu de la DGT podran circular per la Ronda de Dalt i la Ronda Litoral, perquè les rondes no estan incloses a la zona de baixes emissions.
¿Quins són els vehicles afectats per la ZBE?
Els vehicles afectats, que no podran circular per la ZBE, són tots aquells contaminants, els que no tenen l’etiqueta de la DGT. Es tracta de turismes de gasolina matriculats abans del gener del 2000 i els automòbils dièsel matriculats abans del gener del 2006. La restricció també apunta a les furgonetes matriculades abans de l’1 d’octubre del 1994 (prèvies a l’entrada en vigor de la normativa Euro 1) i les motos i ciclomotors matriculats abans del gener del 2003 (anteriors a la normativa Euro 2). L’ajuntament xifra que són uns 50.000 els vehicles contaminants que ja no podran entrar a Barcelona.
¿Hi ha excepcions?
Sí. Hi ha tres grups a què s’apliquen exempcions. Estan exempts d’aquesta normativa els vehicles dedicats al transport de persones amb mobilitat reduïda i vehicles de serveis essencials (metges, bombers, policia, etc.). A més, les persones propietàries d’un vehicle amb circulació restringida a la ZBE tindran 10 dies d’autorització personal per poder entrar en aquest àmbit durant l’horari restringit. Així, aquests vehicles podran circular, per exemple, per passar l’ITV o en cas d’urgència o compromís familiar. Per poder gestionar aquestes exempcions, l’AMB crearà una plataforma on els conductors s’hauran de donar d’alta per no ser sancionats. Així mateix, es donaran autoritzacions per als vehicles estrangers que no tenen l’etiqueta de la DGT però compleixen els requisits per poder circular.
¿Què passa amb els camions i vehicles professionals?
Els vehicles inclosos en les categories N1, N2 i N3 (transport de mercaderies com furgonetes i camions) i M2 i M3 (transport de persones com autocars i autobusos amb més de vuit places) tindran una moratòria d’un any per poder adaptar-se.
¿Què passa amb les motos i els ciclomotors?
Motos i ciclomotors reben el mateix tracte que els turismes. Podran circular les que tinguin l’etiqueta ambiental de la DGT. Un distintiu que no rebran aquelles motos i ciclomotors matriculats abans del gener del 2003. Tres de cada 10 vehicles que transiten sobre l’asfalt barceloní són ciclomotors o motocicletes. A efectes de l’impacte ambiental, s’ha de dir que el ciclomotor és el vehicle que emet més partícules en suspensió PM-2,5, mentre que la motocicleta encapçala la classificació quant al monòxid de carboni.
¿Quin és l’horari de les restriccions de la ZBE?
De dilluns a divendres de 7.00 a 20.00 hores. A la nit, caps de setmana i dies festius la circulació dels vehicles més contaminants no estarà restringida.
¿Com es controlarà el compliment de la normativa?
A partir del 2020, Barcelona incorporarà un sistema informatitzat per controlar per radar les matrícules dels vehicles autoritzats a circular dins de la zona de baixes emissions. Aquest sistema estarà format per 70 radars.
¿Quines multes s’imposaran?
A partir de l’abril del 2020, s’imposaran tres grups de multes. Multes de 200 a 499 euros per a infraccions lleus (incomplir la prohibició de circular per la ZBE per part dels vehicles de les categories L, M1 i N1 –que inclouen cotxes i motos–). Multes de 500 a 999 euros per a les infraccions greus (incompliment de la prohibició dels vehicles de les categories M2, M3, N2 i N3). Multes de fins a 1.803 euros per a les infraccions molt greus (circular per la ZBE amb els vehicles més contaminants en cas d’haver-se declarat un episodi de contaminació de l’aire per l’òrgan competent de la Generalitat. Les sancions poden incrementar-se en un 30% en cas de reincidència de la persona responsable.
¿Quins són els adhesius de la DGT?
La DGT ha distribuït distintius ambientals als vehicles considerats no contaminants. Hi ha cinc tipus, de menys a més contaminant. L’etiqueta ‘Zero emissions’ és per als vehicles elèctrics o els híbrids amb autonomia de més de 40 km. L’‘ECO’ s’atorga als híbrids amb autonomia de menys de 40 km o els propulsats per gas natural.
Classificació de les etiquetes ambientals de la DGT.
Classificació de les etiquetes ambientals de la DGT.
El distintiu ambiental ‘C’ és per a turismes i furgonetes de gasolina a partir del 2006 i dièsel a partir del 2014. També els de més de vuit places i transport de mercaderies a partir del 2014. Finalment, l’etiqueta ‘B’ és per a turismes i furgonetes de gasolina a partir del 2000 i dièsel a partir del 2006. Així com els vehicles de més de vuit places i transport de mercaderies a partir del 2005. Els vehicles contaminants no reben distintiu ambiental.
És recomanable portar l’etiqueta a l’angle inferior dret del vidre davanter. No és obligatori, però portar-lo facilita la tasca de control de la Guàrdia Urbana que, per mitjà de càmeres de videovigilància instal·lades a les entrades i sortides de la ciutat i a l’interior del nucli urbà, comprovarà les matrícules dels vehicles, les compararà amb la base de dades de la DGT i sancionarà els vehicles que no compleixin la normativa.
¿Què faig si no tinc el distintiu?
La DGT ha enviat per carta els distintius ambientals que corresponen a cada vehicle. En el cas de matricular un vehicle nou, aquest rebrà el distintiu en el mateix moment juntament amb el permís de circulació. Els conductors que no tinguin l’adhesiu o que l’hagin perdut poden consultar la pàgina web de la Direcció General de Trànsit www.dgt.es. La DGT ultimava un sistema perquè els qui hagin perdut el distintiu el puguin recollir en oficines de Correus a un preu simbòlic.
¿Hi haurà facilitats per aparcar el cotxe al voltant de Barcelona?
La Generalitat de Catalunya treballa en un pla director per regular els ‘park & ride’ o aparcaments d’enllaç que facilitin el transvasament de passatgers al transport públic (tren, autobusos, tramvia). El futur Pla Director d’Aparcaments Dissuasius, que podria ser aprovat el primer semestre del 2020, té per objectiu que aquests aparcaments estiguin blindats urbanísticament perquè cap canvi polític alteri el destí d’aquests terrenys.
¿Es reforçarà el transport públic?
La idea de les autoritats municipals és reforçar el transport públic. Així, al Metro de Barcelona, la previsió és afegir un comboi en cada línia durant les hores punta, de manera que s’augmenti la freqüència de pas. Hi haurà un comboi cada tres minuts. Referent al tramvia, s’incorporaran dos vehicles dobles a les línies T1 i T4, i es reforçarà el servei en les línies T5 i T6. La freqüència de pas es reduirà 1 minut i passarà a ser de 4 minuts.
En autobusos es posaran en circulació 50 busos addicionals a la ciutat. A més, s’afegiran 30 vehicles a les línies que connecten el Baix Llobregat i el Barcelonès Nord amb Barcelona, 15 per cada comarca. D’altra banda, també es reforçaran les línies de bus Exprés.cat, amb 25 vehicles més. Per agilitar l’accés i la circulació dels autobusos, s’instal·laran carrils bus provisionals d’entrada a Barcelona per la B-23 i per la Gran Via.
A Ferrocarrils de la Generalitat s’ampliarà l’oferta, les línies del Vallès i del Llobregat-Anoia tindran una freqüència d’hora punta durant tot el dia i a Rodalies la freqüència d’hora punta s’ampliarà fins a les onze del matí en les línies R1 i R4.
¿Hi ha incentius per desballestar un cotxe antic?
Sí. Una de les mesures per incentivar la retirada de la circulació dels turismes amb més impacte ambiental és la proposta de la T-Verda, una targeta personal impulsada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i que permet el desplaçament gratuït durant tres anys a les sis zones de transport públic integrat per a aquells propietaris dels turismes vetats en episodis d’alta pol·lució que decideixin desballestar-los. Així, la targeta T-Verda permet tres anys gratis en transport públic per desballestar el turisme. Els requisits per acollir-se a la iniciativa són que s’hagi donat de baixa el cotxe sis mesos abans de sol·licitar la T-Verda i el compromís de no adquirir un nou vehicle durant el període en què la targeta estigui en vigor. El titular pot cedir-la a algun familiar.
Les platges de Barcelona són un gran recurs per al nostre lleure, que cada cop més, s'estan veient afectades per alguns riscos induïts, com la construcció de ports, que fan l'efecte de presa del corrent de sorra litoral, que reté aquests materials i impedeix que vagin a parar a les altres platges. També, altres causes d'aquesta pèrdua de platja serien els temporals amb onades fortes en què la sorra se'n va mar endins i la pujada del nivell del mar, que pot portar a l'acumulació d'aigua a la costa i el desbordament sobre les terres baixes del litoral.
Una de les platges de l'àrea metropolitana
Las playas de Barcelona reciben, aproximadamente, 4 millones de usuarios cada temporada entre mayo y septiembre –según datos del propio Ayuntamiento–, 10,5 millones si extendemos el cálculo a las de toda el Área Metropolitana. Desde que la ciudad se abrió al mar con los Juegos Olímpicos de 1992, , los barceloneses han sido los primeros en poder disfrutar de su litoral. Además, la arena de las playas de la capital catalana forma parte indisoluble de la marca Barcelona y de su éxito turístico.
El impacto que tendría la desaparición de la arena a causa de los temporales y de la subida del nivel del mar sería devastador, aunque tal hipótesis se plantee en un horizonte a medio o largo plazo como el año 2100.
Según Ricard Santomà, decano de la facultad de Turismo y dirección hotelera Sant Ignasi-Universitat Ramon LLull, “Barcelona recibe un 55% de turismo de ocio y un 45% de negocios”. En total, “unos 25 millones de visitantes anuales, de los cuales entre 8 y 9 millones pernoctan en la ciudad, y para los cuales las playas son un aliciente para elegir Barcelona como destino”. [...]
Degut a l'increment de CO2, a Catalunya, la Generalitat vol tornar a aprovar la Llei del canvi climàtic. Aquest augment de CO2 provoca grans impactes a escales diverses, des de petits problemes de salut a la població, fins a problemas globals, què per causa dels corrents d'aire, els riscos que aquesta comporta són trobats a llocs on no s'ha produït aquesta combustió de diòxid de carboni.
La Generalitat té previst aplicar la Llei catalana del canvi climàtic després que el Tribunal Constitucional
(TC) hagi aixecat la seva suspensió, encara que mantingui suspès un
article sobre la prohibició de concedir permisos d'exploració per fracking.
Contaminació atmosfèrica
En un comunicat fet públic aquest dissabte pel Departament de Territori i
Sostenibilitat, l'administració catalana recorda que el TC ha aixecat
la suspensió d'un articulat aprovat el mes de juliol passat i que havia
impugnat el Govern, i que es preveu "començar a recaptar el més aviat
possible l'impost sobre CO2 a determinats vehicles".
La Generalitat treballa amb la intenció de que la llei entri en vigor
l'any vinent. Els ingressos que s'obtinguin "nodriran a parts iguals el
Fons Climàtic i el fons de Patrimoni Natural, tots dos de nova creació"
i també serviran per "fomentar les renovables, la descentralització de
xarxes, l'autoconsum elèctric, els habitatges enèrgicament eficients, la
mobilitat sostenible, l'eficiència i l'estalvi d'aigua o la conservació
de la biodiversitat".
També es destinaran a "modificar processos de producció, la
investigació i la innovació o la reducció de la vulnerabilitat dels
sectors econòmics".
Barcelona es troba en una situació crítica on el seu aire es troba gravement contaminat, la pitjor notícia ,en relació a aquest moment que s'està vivint a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, es què es dificil disminuir aquests nivells de contaminació per de la situació metereològica sense vents que s'està vivint actualment, per això s'ha posat en marxa un protocol d'actuació dissenyat per a moments d'alts nivells de contaminacoó atmosfèrica, tot i així, s'ha de destacar, que no s'ha pres cap mesura referent a restriccions de trànsit.
Barcelona i Badalona, cobertes de contaminació, ahir dimarts. JOAN SÁNCHEZ
El pols africana que va irrompre dissabte passat segueix present l'aire a l'àrea de Barcelona i altres 40 municipis, i el bon temps no fa preveure que la situació millori en les properes 24 hores, de manera que la Generalitat ha declarat un episodi per alta contaminació. Com a conseqüència, l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana han activat aquest dijous el protocol d'actuació per alts nivells de contaminació atmosfèrica provocada per la presència de partícules en suspensió (PM10). L'activació del protocol, amb tot, no comporta restriccions de trànsit, perquè l'origen de la contaminació és pols en suspensió.
Les restriccions només estan previstes en cas de contaminació per presència de diòxid de nitrogen en l'aire que respirem. Seria llavors quan s'activarien les restriccions als vehicles que no tenen etiqueta de la DGT a l'anomenada Zona de Baixes Emissions, que comprèn el territori inclòs en les Rondes que envolten Barcelona. Seria també llavors quan els ciutadans podrien optar a descomptes en el transport públic com a alternativa a l'ús del cotxe.
En la situació actual, doncs, les mesures activades d'acord al protocol quan hi ha contaminació deguda a la presència de partícules en suspensió són regar amb aigua freàtica els principals carrers de la ciutat, que els jardiners i escombriaires no activin els aparells que aixequin pols i prohibir activitats que el generen, com les obres.
Pel que fa a la mobilitat, el consistori i l'AMB recomanen no utilitzar el vehicle privat i si no es té una altra opció, compartir-lo. Les alternatives suggerides són la bicicleta o el transport públic. A més, recomana no ventilar els habitatges en les hores de més trànsit. Però es tracta de recomanacions, no obliga a deixar els cotxes més contaminants a casa.
Experts en contaminació com Xavier Querol, del CSIC, consideren que les restriccions del trànsit s'haurien d'aplicar en qualsevol dels dos orígens de la contaminació, tant si en l'aire que respirem si hi ha pols com a diòxid de nitrogen. A més, Querol recorda que un 35% de les partícules en suspensió les provoca el trànsit: entre el fum que surt dels tubs d'escapament i les partícules que desprenen els frens i els pneumàtics.
L'expert també detalla que en el fons, la declaració d'episodi i les mesures que es prenen depenen del tractament desigual amb què es mesura la qualitat de l'aire. En aquest sentit, Barcelona compleix amb la normativa europea en matèria de partícules en suspensió, fixats pel Parlament Europeu el 1999, però aquesta normativa és el doble de permissiva que els valors guia de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), "veritables protectors de la salut ". En canvi, en matèria de qualitat de l'aire per òxid de nitrogen es prenen com a referència els valors que fixa l'OMS, més exigents.
L'Ajuntament de Barcelona s'ha marcat
l'objectiu de reduir un 30% la contaminació a l'aire de la ciutat durant els
pròxims 15 anys. D'aquesta manera, es compliran els límits recomanats per
l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i, segons un informe de l'Agència de
Salut Pública de Barcelona (ASPB), s'evitaran 250 morts i prop de 1.500
ingressos hospitalaris anuals. "L'objectiu del Consistori és salvar vides
i millorar la salut, especialment de les nostres àvies i avis i les nostres
filles i fills", va remarcar aquest dijous la quarta tinent d'alcalde,
Janet Sanz.
L'informe recopila dades captades per 11
estacions que van mesurar la contaminació, entre els anys 2006 i 2016, en
diverses zones de la ciutat. A més, creua els resultats amb la mortalitat, els
ingressos hospitalaris i les visites als serveis d'urgències. També es
remarquen variables com la temperatura, l'estacionalitat o la presència de
l'epidèmia de la grip. L'informe conclou que existeix una relació
"clara" entre els increments en nivells de contaminació i l'augment
de les complicacions de salut.
La comissionada de Salut de l'Ajuntament de
Barcelona, Gemma Tarafa, va assegurar que l'estudi mostra que la superació dels
40 micrograms per metre cúbic diaris de diòxid de nitrogen (NO2) —que recomana
l'OMS com a límit mitjà anual— ha provocat, durant l'última dècada, la mort de
"prop de 90 persones a l'any i l'hospitalització de 67 per causes
cardiovasculars". A més, la superació dels 10 micrograms per metre cúbic
diaris de partícules en suspensió de menys de 2,5 micres —precisament el que
recomana l'OMS com a valor mitjà màxim— ha causat 162 morts per malaltia
cardiovascular i 1.386 urgències per malalties respiratòries. En total, 250
morts i més de 1.500 hospitalitzacions.
Tarafa també va remarcar que l'informe
analitza les repercussions sobre la salut que té l'exposició a la contaminació
a llarg termini. El document observa les dades de la qualitat de l'aire entre
el 2013 i els 2015 i els creua amb la mortalitat global de la població de més
de 30 anys. "Si s'hagués rebaixat en un microgram per metre cúbic la
concentració mitjana de NO2 (que ara és de 35,6 micrograms per metre cúbic)
s'haurien produït 59 morts menys a l'any; si aquesta reducció fos de 5
micrograms per metre cúbic s'haurien evitat fins a 295 morts. Però si es
rebaixés en un microgram per metre cúbic la concentració mitjana de partícules
en suspensió de menys de 10 micres, hi hauria 88 morts menys; i si la reducció
hagués estat de cinc micrograms per metre cúbic, les morts evitades arribarien
a 436", va concloure Tarafa.
Estudis anteriors a l'efectuat per l'ASPB van
estimar el 2012 que la mortalitat global a la ciutat a causa de l'exposició a
la contaminació a llarg termini va ser de 650 persones. L'actual informe
ressalta que el 95% de la població de Barcelona està exposada a nivells anuals
de partícules en suspensió superiors als paràmetres de referència de l'OMS. La
contaminació agreuja els efectes de les malalties cardiovasculars, l'asma i
altres malalties respiratòries. A més, també té relació amb el càncer de pulmó,
la diabetis, el retard en el creixement fetal, la mortalitat prematura i també
té efectes en el desenvolupament cognitiu dels menors.
Janet Sanz va recordar que una de les mesures
per reduir l'impacte de la contaminació consistirà en les restriccions, a
partir de desembre, dels vehicles més contaminants durant els episodis de
contaminació. Una restricció que el 2020 serà de dilluns a divendres en tota la
ciutat independentment de si hi ha o no episodi de contaminació.
La Generalitat facilitarà la flexibilitat horària dels funcionaris per evitar aglomeracions en el transport públic en hores puntes.
Els vehicles més contaminants no podran circular pels 40 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona a partir de l'1 de gener de 2019. La mesura, que s'ha anunciat aquest matí en una cimera de les institucions catalanes a favor de la qualitat de l'aire, afectarà als vehicles de més de 20 anys, una mesura que s'estava estudiant des de feia uns mesos.
En concret, quedaran afectats pel veto dels turismes matriculats abans de 1997 i les furgonetes d'abans de 1994. Es calcula que són uns 106.000 vehicles, el 7% del parc mòbil actual, i altres 22.000 furgonetes, el 16% del total d'aquest tipus de vehicles. Tots ells no podran circular pel conegut com Àmbit 40, d'acord amb el nombre de municipis afectats.Aquesta prohibició, a més, ja serà efectiva des del pròxim 1 de desembre d'aquest any quan, de manera excepcional, es donin episodis de contaminació. Aquesta mesura extraordinària ja es va anunciar recentment.El conseller català de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha destacat que volen implantar "un canvi de mentalitat". La base de la mobilitat ha de ser el transport públic, que ha d'estar complementat pel privat ", ha assegurat el responsable del Govern, que ha sentenciat que" volem que circulin menys cotxes, i més nets".
Flexibilitzar els horaris dels funcionaris
En aquesta línia, la Generalitat ha comentat que intentarà facilitar la flexibilitat horària de les seves plantilles per millorar la mobilitat. El Govern entén que amb les mesures de restricció hi haurà molts més usuaris en transports públics i fomentarà que entrin i surtin de la feina de manera més esglaonada per evitar aglomeracions en hores punta.
A la cimera han participat responsables de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l'Ajuntament de Barcelona i representants locals d'altres 40 municipis de la zona, que s'han compromès a reduir en un termini màxim de 15 anys un 30% les emissions vinculades al trànsit.
L'objectiu d'aquestes mesures és el millorar els nivells i apropar-se el màxim possible als recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i també als fixats per la Unió Europea per aconseguir abans de desembre de 2020. Després de l'acord d'aquesta matí, les institucions té ara d'aprovar els protocols amb totes les accions detallades.
L'anunci d'aquest matí és l'últim d'una sèrie d'avenços en aquesta línia que han anat fomentant les institucions catalanes en l'últim any. Recentment, l'AMB va aprovar les restriccions des d'aquest any en dies amb molta pol·lució.
L'Agència de Salut Pública de Barcelona s'ha alertat a causa dels resultats dels últims estudis sobre el nivell de contaminació a l'aire de Barcelona. Això és degut a la gran quantitat de diòxid de nitrogen que produïm dia rere dia. Aquesta substància causa un gran impacte al medi ambient i a l'hora podem dir que és un risc induït, ja que està comprovat que aquests residus que produïm (especialment amb el transport com ara els cotxes) són molt perjudicials per a la nostra salut.
Barcelona coberta per una densa capa de contaminació atmosfèrica
El País 08/11/2016 La mala qualitat de l'aire a Barcelona ha posat en alerta els responsables de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). L'últim informe sobre la salut a la ciutat constata que tots els indicadors de contaminació van empitjorar el 2015. La mitjana anual de diòxid de nitrogen ha augmentat un 11%, la de partícules PM10, un 13% i altres contaminants crítics com les partícules més fines també s'ha incrementat un 16%. La comissionada de Salut de Ajuntament, Gemma Tarafa, va alertar ahir que aquests indicadors reverteixen en una pitjor salut dels barcelonins. "Aquest tema ens preocupa perquè la contaminació provoca morts", ha advertit. L'ASPB va anunciar que, malgrat que gairebé tots els indicadors de qualitat de l'aire estan per sota dels registres que dicta la UE, superen encara el llindar recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). En el cas del diòxid de nitrogen es sobrepassen fins i tot els límits legals marcats per la UE. "Tal com evoluciona Barcelona són indicadors alarmants", va reconèixer la segona tinent d'alcalde, Laia Ortiz, que va vincular especialment la contaminació amb el volum del trànsit rodat. L'informe afegeix a més que l'empitjorament de la qualitat de l'aire "podria ser atribuïble a una major intensitat de les activitats econòmiques".
En aquest sentit, l'ASPB alerta del risc que suposa per a la salut la mala qualitat de l'aire. "La literatura científica constata la vinculació entre la contaminació i malalties cardiovasculars, cerebrovasculars o la fertilitat", ha apuntat Carme Borrell, de l'ASPB. Segons l'informe, la contaminació atmosfèrica i les partícules nocives "han estat classificats com a carcinògens per als humans". Les malalties respiratòries i el càncer de pulmó també són altres de les causes més freqüents de morts prematures atribuïbles a la contaminació.
L'Ajuntament va avançar ahir que ultima un pla de xoc per reduir la contaminació, tot i que no va especificar detalls. "S'està fent un pla d'acció que contempla mesures com la reducció de la circulació o la pacificació dels carrers", ha indicat Ortiz.
Desigualtats "estables"
L'informe també constata que les desigualtats en salut entre els barris de Barcelona es mantenen. Ha passat un any des que el consistori detectés un grup de 18 barris amb pitjors indicadors de salut que la resta i, tot i que s'han millorat elements com la incidència de la tuberculosi o l'esperança de vida, Tarafa va advertir que les desigualtats estan "estables" . La comissionada va justificar que ha passat molt poc temps des que l'Ajuntament va prendre mesures per pal·liar aquesta bretxa i encara no es veuen els resultats. "Ens caldrà quatre o cinc anys per veure millores", va dir.
L'estudi municipal també ha detectat un augment d'infeccions de transmissió sexual, com la gonorrea, entre el col·lectiu d'homes que tenen sexe amb homes. Les infeccions per VIH es mantenen més o menys estables, tot i que Tarafa va posar èmfasi en la necessitat de millorar el diagnòstic precoç.
Pel que fa a la salut mental, l'ASPB ha constatat que el risc de patir més mala salut mental està vinculat a la renda dels barris. Les visites als centres de salut mental d'adults i als infantils s'han incrementat un 5% i un 15% respectivament. Tarafa va recordar que el 12% dels barcelonins estan en risc de patir un trastorn mental.
El passat mes d'octubre, a Barcelona, es va dur a terme el dia sense cotxes. Barcelona va quedar dividida en dues parts segons el que la gent pensava. Uns es decantaven per agafar les seves bicicletes o anar caminant als seus treballs o a l'escola perquè era la "Setmana de la mobilitat sostenible i segura"; altres en canvi, ho veien com "un postureo de Colau". Aquest dies es porten a terme perquè volen que la contaminació disminueixi, però com la gent dia, "útil per concienciar a la ciutadanía, però inútil per solucionar el problema de la contaminació de Barcelona."
Tall de la Via Laietana de Barcelona
Barcelona 22 SEP 2016 - 17:56 "El País"
DIA SENSE COTXES
“Útil para concienciar, inútil para solucionar la contaminación”
El Dia Sense Cotxes divideix a Barcelona entre els que están a favor i els detractors de la iniciativa.
Algunes retencions, pocs incidents i diversitat d'opinions en el polèmic Dia Sense Cotxes celebrat el dijous 22 de setembre a Barcelona. Mentre alguns barcelonins han definit la iniciativa "com un postureo de Colau"; altres, sobretot els habituals de les dues rodes, s'han mostrat favorables a la descongestió de 56 carrers. "Com cada dia he agafat la bici per anar a treballar", ha explicat un ciclista que veu en la iniciativa una mesura "útil per conscienciar la ciutadania, però inútil per solucionar el problema de la contaminació de Barcelona".
"Doncs ja veus com està això", sospirava un conductor a la plaça Joan Carles I, enmig d'una de les retencions que aquell matí havia viscut a Barcelona. Declarat en "rebel·lia" contra el Dia Sense Cotxes, el conductor assegurava que avui "no li havia donat la gana" deixar el cotxe a casa per anar a treballar. "Jo no pago un impost de circulació perquè ara vingui la senyora Colau i em prohibeixi agafar el cotxe", ha afegit indignat.
Altres conductors, però, asseguren que han decidit agafar el cotxe "per necessitat". Sobretot els que han vingut de treballar des de fora de Barcelona. "Les connexions des de Sant Just són molt dolentes i no m'ha quedat un altra", explica una altra conductora, no del tot desencantada amb la iniciativa. "Ajuda a conscienciar la ciutadania", ha afegit. També els hi havia de més despistats: "Ens tallen 50 carrers i no ens avisen", explicava un pare que acompanyava (bastant tard) al seu fill a l'escola.
La majoria de ciclistes que s'han vist aquest matí per la ciutat eren de per si, habituals de les dues rodes. "Això és com donar 10 euros un dia a una ONG per quedar-te tranquil", ha dit un ciclista que ha proposat que, com a París, es limiti l'entrada de turismes a la ciutat: "Cal reduir les places de pàrquing. El que col·lapsa la ciutat no són els cotxes d'aquí, són els de fora ".
En una de les vies principals que s'han tallat totalment, Gran de Gràcia, entre Diagonal i Lesseps, els ciclistes han començat a ser, al costat dels autobusos i taxis, els amos i senyors de la calçada. Entreells, AugustoTortonose, un arquitecte argentí que avui ha decidit canviar la moto per la bicicleta. "Vaig pensar que això seria un caos, però al final no ha estat per tant".
A peu de carrer, els comerços, que durant els últims dies havien alertat del "col·lapse" que podria patir Barcelona, tot just han notat un canvi respecte a altres dies. "Les vendes més o menys han estat les mateixes, potser ha deixat de venir gent de fora de Barcelona, però gairebé no s'ha notat", explicava un dependent de roba a Via Laietana. Una altra encarregada d'un comerç d'electrodomèstics limítrof, però, sí que havia notat un "petita baixada" en el consum: "Els nostres clients vénen a propòsit a comprar, i si curtes el trànsit els tanques les portes".
Els que sens dubte han gaudit de la jornada, sense peròs que valguin, han estat els alumnes dels diferents escoles que han participat en la jornada amb diferents activitats. Com el col·legi Maria Auxiliadora, al carrer Calàbria, que aquest matí ha tret els pupitres al carrer per impartir geografia i matemàtiques als alumnes de quart de primària. L'escola Vedruna ha aprofitat el tall de trànsit a la plaça dels Àngels per impartir un taller de circ durant tot el dia. "Som un col·legi conscienciat amb el medi ambient, i la proposta ens ha semblat fantàstica", ha explicat elsotsdirector del centre, Eduard Ruidavetsmentre els més petits feien equilibris, saltavenen llits elàstics i jugaven amb un monopatí.
