Amèrica Llatina perd almenys 17.000 milions de dòlars anuals pel canvi climàtic

El primer informe de l'Observatori de la Cimera Iberoamericana insta els governs a invertir en infraestructures, millora de l'abastament de l'aigua i reduir les emissions de carboni

Adaptar les societats al canvi climàtic ha de ser una prioritat per als governs llatinoamericans. Almenys així ho assenyala el primer informe que presentarà l'Observatori Iberoamericà de Canvi Climàtic i Desenvolupament Sostenible en el marc de la Cimera Iberoamericana de caps d'Estat, que se celebra a partir d'aquest dimecres a La Antigua (Guatemala). Una inversió d'entre el 16% i el 25% del total dels diners que perd la regió a causa de l'escalfament global, estimat entre 17.000 i 27.000 milions de dòlars anuals, podria evitar la milionària minva. El desafiament rau, segons la publicació, en un compromís polític que asseguri "una intel·ligent i coherent canalització dels recursos públics i privats".



Invertir per adaptar-se als inevitables efectes del canvi climàtic. Aquest és el missatge de l'organisme, amb seu a La Ràbida (Huelva, Espanya), als governs d'Iberoamèrica (Amèrica Llatina, més Espanya i Portugal). A causa de l'increment de les condicions climàtiques adverses, la regió ha perdut més de 80.000 milions de dòlars entre 1970 i 2008. Més de la meitat d'aquestes pèrdues van ser causades per climes extrems, com tempestes o sequeres, en un continent on l'agricultura representa el 5% del PIB regional.


La solució per evitar aquest dèficit està en invertir significativament en infraestructures que apuntin a aconseguir societats resilients i economies sostenibles, segons reporta l'organisme. Contra la resistència dels governs a destinar fons adverteix: "Tot i que resulta més complicat mobilitzar inversions en adaptació, aquestes es recuperen amb escreix amb els costos dels impactes evitats". Una responsabilitat política que ha de donar resposta a la preocupació social. Segons l'Observatori, la comunitat llatinoamericana és una de les més conscients de la necessitat de combatre el canvi climàtic, ja que més del 70% dels habitants de la regió ho entén com un assumpte prioritari.

Les sequeres del continent deixen cada any pèrdues milionàries. 

Un dels objectius a què han d'apuntar els països llatinoamericans és el correcte proveïment d'aigua a tots els sectors socials. Uns 106 milions de persones encara no disposen d'un sanejament adequat. A aquest nombre se li sumen entre 12 i 81 milions d'habitants més que, segons calcula l'organització, patiran d'escassetat en 2020 a causa del canvi climàtic. Tot i que el nivell d'accés al servei ha augmentat a Iberoamèrica en un 50% durant els últims anys, la disminució d'aigua dolça disponible i l'increment de la població podrien suposar un risc en les pròximes dècades.

"Els costos de la mala gestió de l'aigua en alguns països representen fins a un 1% del PIB, mentre que una inversió de tan sols el 0,3% del PIB regional pot tancar les bretxes existents en matèria de serveis d'aigua i sanejament", assenyala l'Observatori. Davant d'això aconsellen dur a terme polítiques estatals a mitjà i llarg termini que s'ajustin a les realitats i necessitats de cada país.

Una altra de les metes que proposa l'informe és la reducció de les emissions de carboni, cosa que de no atendre podria portar complicacions, com l'increment en les temperatures de fins a set graus o l'augment del nivell del mar amb els seus conseqüents inundacions. El repte està en disminuir els gasos d'efecte hivernacle produïts pel mal ús de la terra en l'agricultura i el transport, els nivells representen el 47% i el 36%, respectivament. L'informe suggereix als governs la implementació de mesures enfocades a la restauració i reforestació dels sòls i boscos, en el primer cas, i disposicions fiscals, com impostos als combustibles o exempcions per a transports públics o vehicles elèctrics, en el segon.

Tot i la poca visibilitat que l'àmbit polític li ha donat a aquest tema a la regió, l'informe alerta sobre les dràstiques repercussions econòmiques que porten les altes emissions de carboni. "Segons el Banc Mundial, només les pèrdues de benestar per la contaminació de l'aire amb partícules fines representen un 1,5% del PIB a Amèrica Llatina, i fins a un 4,8% a Europa", explica l'informe.


El tercer gran desafiament que planteja l'informe és l'adopció de "mesures urgents" per a un correcte maneig de les escombraries. En aquest sentit, el document destaca la tasca d'Espanya, Portugal i Andorra on el reciclatge arriba al 30%; mentre que a Amèrica Llatina varia entre l'1% i el 16%. "L'aprofitament dels residus orgànics ofereix beneficis ambientals i socioeconòmics en permetre reduir emissions i alhora produir fertilitzants naturals i energia. Aquest potencial és especialment rellevant en els països llatinoamericans, on la part orgànica dels residus és considerablement més alta, entre un 50% i un 70% del total ", assenyala l'Observatori.