L'acord de París del 2015 no comptava amb el suport de la Xina, una de les actuals superpotències mundials. Aquest país amb una població al voltant dels 1.387.000.000 de persones, és una dels principals protagonistes en l'impacte directe sobre l'atmosfera terrestre ja que és el major emissor dels gasos amb efecte hivernacle que són: els òxids de carboni (CO i CO2), els òxids de nitrògen (NO, N2O,...) i el metà (CH4) entre altres. A més amés, són també, un dels majors explotadors de recursos del medi, i els majors emisors de gasos contaminants que suposen un risc per a la salud humana.
Cal dir, però, que ele seus esforços per a disminuir la seva emprenta sobre el medi estant sent enormes, i començen a utilizar les energies renovables per tal d'aprofitar recursos naturals com el vent, l'energia solar,... en comptes d'utilitzar els recursos naturals dels combustibles fòssils per a extreure'n energia, ja que aquests tenen un fort impacte al medi. Entre les tècniques per a obtenir energies renvables tenim: plaques fotovoltaiques (que agafen l'energia del sol i la converteixen en energia eléctrica), aerogeneradors (que abafem l'energia del ventilador i la converteixen en energia elèctrica),...
Ara s'ha convertit en la superpòtencia de l'utilització d'energia neta, superant inclús als Estats Units d'Amèrica que vàren ser els qui van impulsar l'acord de París.
La Vanguardia (22/04/2017)
El desenvolupament de les renovables a la Xina és espectacular: el 2016, la potència instal·lada de l'energia fotovoltaica va augmentar un 80% i l'eòlica un 12% respecte a l'any anterior. Xina va absorbir el 48% de la nova capacitat solar fotovoltaica de tot el món i el 15% de la eòlica. Serà aquest país la potència que lideri la lluita contra canvi climàtic?
Durant anys, l'Administració Obama va pregar i implorar a la Xina que s'unís a la batalla mundial contra el canvi climàtic. Li va pressionar fora mida perquè posés límits a l'ús dels combustibles fòssils per tal d'intentar frenar l'escalfament. La participació de la Xina és crucial, en ser el major emissor dels gasos hivernacle, seguida per EUA Finalment, la Xina va acceptar el compromís i va segellar l'Acord de París (2015), que va ser precedit per l'entesa assolida entre els presidents dels dos països.
No obstant això, aquest compromís va camí de trencar-se pel costat menys esperat. Una dinàmica oposada ha entrat en joc. L'ordre signada el passat dia 28 de març pel president, destinada desfer les polítiques del govern d'Obama en matèria de canvi climàtic, està canviant els papers de les dues potències. Ara -quina gran paradoxa! - és la Xina la que pressiona EUA perquè compleixi la seva paraula i respecti l'esperit de l'Acord de París de 2015. A través d'aquest, els països assumeixen el compromís de reduir o limitar les seves emissions de gasos hivernacle amb calendaris a la carta.
Un diari estatal Xinès Global Times, ocupació recentment un llenguatge molt sever en el seu editorial al reprendre al govern Trump per "eludir descaradament la seva responsabilitat davant el canvi climàtic". L'editorial afegia: "La Xina vol assumir el paper dels Estats Units com a líder climàtic i l'ha incorporat als seus plans per als pròxims cinc anys".
Trump va arribar a dir que el canvi climàtic era un "engany" inventat per la Xina i va amenaçar de retirar a EUA de l'Acord de París, tot i que encara no ha confirmat aquesta promesa. Des de l'elecció de Trump al novembre, alts funcionaris i líders xinesos vénen insistint que EUA ha de complir els seus compromisos climàtics.
Xina, mentrestant, ha fixat clarament la direcció que va prendre la seva política energètica en els propers anys: duplicar la reducció de la seva dependència del carbó i augmentar l'ús de les renovables. "La política xinesa és de llarg termini; no canvia quan hi ha un canvi de lideratge. I si mires a tots els membres dels seus congressos veus que entenen que solucionar el problema del canvi climàtic és molt bo per a la humanitat i per a la Xina ", explica a aquest diari Mohan Munasinghe, premi Nobel de l'2007, expert en polítiques sobre canvi climàtic.
El president xinès, Xi Jinping, va dir al gener, al Fòrum Econòmic Mundial a Davos (Suïssa), que l'Acord de París hauria de romandre en vigor. "Tots els signants han d'atenir a l'acord en comptes d'allunyar-se d'ell, ja que aquesta és una responsabilitat que hem d'assumir per a les generacions futures", va dir.
La implicació de la Xina és fonamental per mitigar el canvi climàtic. Xina consumeix la mateixa quantitat de carbó que la resta del món en conjunt, causa del seu creixement econòmic i la seva desenfrenat ritme de construcció d'infraestructures. La crema del mineral és clau per produir electricitat i abastir les indústries de l'acer o el ciment al país. Però ja hi ha dades esperançadores que apunten cap a una menor "addicció" al carbó.
Cal dir, però, que ele seus esforços per a disminuir la seva emprenta sobre el medi estant sent enormes, i començen a utilizar les energies renovables per tal d'aprofitar recursos naturals com el vent, l'energia solar,... en comptes d'utilitzar els recursos naturals dels combustibles fòssils per a extreure'n energia, ja que aquests tenen un fort impacte al medi. Entre les tècniques per a obtenir energies renvables tenim: plaques fotovoltaiques (que agafen l'energia del sol i la converteixen en energia eléctrica), aerogeneradors (que abafem l'energia del ventilador i la converteixen en energia elèctrica),...
Ara s'ha convertit en la superpòtencia de l'utilització d'energia neta, superant inclús als Estats Units d'Amèrica que vàren ser els qui van impulsar l'acord de París.
 |
| Treballador xinés instal·lant una placa fotovoltaica |
La Vanguardia (22/04/2017)
El desenvolupament de les renovables a la Xina és espectacular: el 2016, la potència instal·lada de l'energia fotovoltaica va augmentar un 80% i l'eòlica un 12% respecte a l'any anterior. Xina va absorbir el 48% de la nova capacitat solar fotovoltaica de tot el món i el 15% de la eòlica. Serà aquest país la potència que lideri la lluita contra canvi climàtic?
 |
| Taula sobre l'energia renovable que crea cada país (esquema) i potencial instalada en megawatts (dreta) |
Durant anys, l'Administració Obama va pregar i implorar a la Xina que s'unís a la batalla mundial contra el canvi climàtic. Li va pressionar fora mida perquè posés límits a l'ús dels combustibles fòssils per tal d'intentar frenar l'escalfament. La participació de la Xina és crucial, en ser el major emissor dels gasos hivernacle, seguida per EUA Finalment, la Xina va acceptar el compromís i va segellar l'Acord de París (2015), que va ser precedit per l'entesa assolida entre els presidents dels dos països.
No obstant això, aquest compromís va camí de trencar-se pel costat menys esperat. Una dinàmica oposada ha entrat en joc. L'ordre signada el passat dia 28 de març pel president, destinada desfer les polítiques del govern d'Obama en matèria de canvi climàtic, està canviant els papers de les dues potències. Ara -quina gran paradoxa! - és la Xina la que pressiona EUA perquè compleixi la seva paraula i respecti l'esperit de l'Acord de París de 2015. A través d'aquest, els països assumeixen el compromís de reduir o limitar les seves emissions de gasos hivernacle amb calendaris a la carta.
Un diari estatal Xinès Global Times, ocupació recentment un llenguatge molt sever en el seu editorial al reprendre al govern Trump per "eludir descaradament la seva responsabilitat davant el canvi climàtic". L'editorial afegia: "La Xina vol assumir el paper dels Estats Units com a líder climàtic i l'ha incorporat als seus plans per als pròxims cinc anys".
 |
| Membres que van conformer l'accord de Paris del 2015 |
Trump va arribar a dir que el canvi climàtic era un "engany" inventat per la Xina i va amenaçar de retirar a EUA de l'Acord de París, tot i que encara no ha confirmat aquesta promesa. Des de l'elecció de Trump al novembre, alts funcionaris i líders xinesos vénen insistint que EUA ha de complir els seus compromisos climàtics.
 |
| Donald Trump |
 |
| Mohan Munasinghe |
El president xinès, Xi Jinping, va dir al gener, al Fòrum Econòmic Mundial a Davos (Suïssa), que l'Acord de París hauria de romandre en vigor. "Tots els signants han d'atenir a l'acord en comptes d'allunyar-se d'ell, ja que aquesta és una responsabilitat que hem d'assumir per a les generacions futures", va dir.
La implicació de la Xina és fonamental per mitigar el canvi climàtic. Xina consumeix la mateixa quantitat de carbó que la resta del món en conjunt, causa del seu creixement econòmic i la seva desenfrenat ritme de construcció d'infraestructures. La crema del mineral és clau per produir electricitat i abastir les indústries de l'acer o el ciment al país. Però ja hi ha dades esperançadores que apunten cap a una menor "addicció" al carbó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada