Les emissions de CO2 a l'atmosfera generen un risc ja que provoquen el conegut efecte hivernacle. Aquest fet ocasionarà un dràstic canvi climàtic en el nostre planeta.
 |
| Representació de les emsisions de CO2 |
La quantitat de gasos d'efecte hivernacle present en l'atmosfera va assolir
un nou màxim en 2014, de manera que continua l'augment incessant que alimenta
el canvi climàtic, ha advertit avui l'últim informe de l'Organització Mundial
de la Meteorologia (OMM).
El 2014, la concentració atmosfèrica de CO2 -principal gas d'efecte
hivernacle de llarga durada- va arribar 397.7 parts per milió (ppm).
En aquest mateix any, a l'hemisferi nord, les concentracions de CO2 van
sobrepassar el valor simbòlic de 400 ppm a la primavera, època en què el CO2 és
més abundant.
A la primavera de 2015, la concentració atmosfèrica mitjana mundial de CO2
va creuar també la barrera de 400 ppm.
L'estudi també posa de relleu la interacció entre els nivells creixents de
diòxid de carboni i de vapor d'aigua, atès que l'augment de les temperatures en
superfície causada pel CO2 provoca al seu torn un augment dels nivells globals
de vapor d'aigua, la qual cosa incrementa encara més l'efecte hivernacle.
Aquest estudi sobre els gasos d'efecte hivernacle informa de les
concentracions atmosfèriques -i no de les emissions- d'aquests gasos.
S'entén per emissió la quantitat de gas que va a l'atmosfera i per
concentració la quantitat que queda a l'atmosfera després de les complexes
interaccions que tenen lloc entre l'atmosfera, la biosfera, la criosfera i els
oceans.
Aproximadament, un quart de les emissions totals de CO2 són absorbides per
l'oceà i un altre quart per la biosfera, reduint d'aquesta manera la quantitat
d'aquest gas a l'atmosfera.
El nivell d 'aproximadament 278 ppm de CO2 concentrat en l'atmosfera en
l'era preindustrial representava un equilibri entre l'atmosfera, els oceans i
la biosfera.
 |
| Emissions de CO2 |
Les activitats humanes, com la crema de combustibles fòssils, han alterat
l'equilibri natural i en 2014 la concentració mitjana mundial de CO2 va arribar
al 143% de la mitjana en l'era preindustrial, sent de 397,7 ppm.L'estudi alerta que "el més probable és que la mitjana mundial anual
superi les 400 ppm en 2016".
El metà (CH4) és el segon gas d'efecte hivernacle de llarga durada més
important.
El metà atmosfèric va assolir un nou màxim en 2014, d'aproximadament 1.833
parts per mil milions (ppmm), de manera que ara equival al 254% del seu nivell
preindustrial.
Pel que fa a l'òxid nitrós (N2O), la seva concentració atmosfèrica en 2014
va ser d'unes 327,1 ppmm, el que equival al 121% dels nivells preindustrials.
El seu efecte en el clima al llarg d'un període de 100 anys és 298 vegades
superior al de les mateixes emissions de diòxid de carboni.
Aquest gas també contribueix significativament a la destrucció de la capa
d'ozó estratosfèric, que ens protegeix dels raigs ultraviolats nocius del Sol.
L'informe recorda que el CO2 "és una amenaça invisible però molt
real", que porta amb si unes temperatures mundials més altes, un major
nombre de fenòmens meteorològics extrems (onades de calor, sequera, etc) la
fusió del gel, l'augment del nivell de la mar i l' increment de l'acidesa dels
oceans.
Així mateix, el text alerta que les emissions actuals tindran un efecte que
perdurarà per segles.
"El diòxid de carboni roman en l'atmosfera durant centenars d'anys i
en l'oceà encara molt més. Les emissions passades, presents i futures tindran
un efecte acumulatiu tant en l'escalfament de la Terra com a l'acidificació
dels oceans", conclou el text.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada