L'escalfament global redueix el gel superficial i incrementa l'erosió del terreny, augmentant la quantitat de partícules de pols que precipiten sobre les zones que encara conserven el gel. Aquest fet fa que el desglaç (risc induït), el qual estem generant amb les nostres contínues emissions de CO2, estigui cada vegada més a prop, generant una pujada del nivell del mar, amb els riscos que això genera.
LaVanguardia; 10/6/14
"El gel que cobreix Groenlàndia és cada vegada més fosc a causa de l'increment de les impureses o partícules de pols que cauen sobre la superfície, segons un estudi publicat (8 de juny 2014) en l'edició electrònica de la revista Nature Geoscience per un equip de Météo-France-CNRS a Grenoble (França). Els investigadors han analitzat la coberta de gel de Groenlàndia entre 2009 i 2013 i conclouen que l'enfosquiment del gel superficial no es deu només a la forma o grandària dels grans de gel i neu sinó a també a la major presència de materials procedents de zones de Groenlàndia que han perdut la cobertura de gel i ara s'estan erosionant.
El fenomen d'enfosquiment de la neu i el gel a les regions àrtiques es coneix i estudia des de fa anys però la nova investigació aporta dades interessants sobre l'evolució d'aquest procés i les seves implicacions. La determinació de l'origen de les partícules que estan fent més fosc el gel indica la seva clara relació amb el canvi climàtic i, el que és més preocupant, un efecte de realimentació que pot accelerar la pèrdua de gel a les zones polars.
Així, d'una banda el canvi climàtic incrementa les temperatures i provoca la desaparició del gel en algunes zones que queden sotmeses a l'erosió del terreny (terra, roques i vegetació). D'altra banda, les partícules de pols i terra que es desprenen en aquestes zones erosionades, precipiten en àrees encara cobertes de gel i acceleren la seva fusió (ja que el gel amb impureses o partícules fosques reflecteix menys la llum i s'escalfa més fàcilment).
El balanç d'energia en la superfície de la capa de gel de Groenlàndia depèn en bona part de l'albedo de la neu (raó entre l'energia lluminosa que difon per reflexió una superfície i l'energia incident), recorden els autors de l'estudi.
La disminució d'albedo observada a Groenlàndia en la dècada passada s'ha atribuït a diversos estudis a un major creixement de la grandària dels grans de neu com a conseqüència de l'escalfament de l'atmosfera. Les dades analitzades per l'equip de Grenoble, d'altra banda, indiquen que la disminució de l'albedo en aquests últims anys no pot atribuir únicament al creixement del gra de la neu.
En canvi, les dades presentades ara-aconseguits amb moderns sistemes de Teledetecció-indiquen que l'enfosquiment de la neu de primavera des de 2009 es deu a un augment generalitzat de la quantitat d'impureses que absorbeixen la llum a la neu, així com en l'atmosfera . Les conclusions d'aquest treball indiquen que "el transport de pols de les àrees sense neu a l'Àrtic que estan experimentant la fusió anterior de la coberta de neu estacional, pot ser una font de contribució d'impureses.
En conseqüència, l'equip francès indica que les impureses que s'acumulen en les zones encara cobertes per gel han de ser considerades en les projeccions de la pèrdua de massa de gel en zones com Groenlàndia."
Vídeo: desglaç de zones de Groenlàndia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada