Aigua potable a partir de residus orgànics

Bill i Melinda Gates han creat un projecte molt sorprenent. Crear una màquina la qual transformi residus orgànics en aigua potable. El nom d'aquesta màquina és l'OmniProcessor i pot transformar 100 tones de matèria orgànica en 80.000 litres d'aigua potable al dia. Aquesta màquina podria suposar un impacte enorme en països en vies de desenvolupament. També provocaria un canvi ecològic a escala global. Aquest gran somni fet realitat es posarà en funcionament el pròxim juny a Dakar(Senegal).

El OmniProcessor, la màquina que transforma matèria orgànica en aigua potable.

El País (20-1-15)

"Canviar el món és un somni de l'imaginari col·lectiu que es repeteix una i altra vegada en la ficció. Però és amb aquest objectiu, "canviar el món", amb la qual diu enfrontar-se Peter Janicki des que Bill i Melinda Gates li van encarregar, a través de la seva fundació, un projecte xocant però amb un enorme impacte social: construir una màquina que converteixi els excrements en aigua. Una màquina que ja és realitat.

El seu nom és OmniProcessor i és capaç de transformar 100 tones de deixalles orgàniques al dia que converteix en uns 80.000 litres d'aigua potable, depenent de la humitat del material tractat. El trànsit és possible gràcies a un complex sistema de successiu refinat dels residus. "En el primer pas el fem bullir a mil graus i descartem el 99% del combustible. D'aquí obtenim un vapor relativament net que refinem amb filtres molt, molt fins. Després el condensem i el sotmetem una altra vegada a processos de neteja ", explica Janicki, CEO de Janicki Bioenergy, la companyia encarregada de produir l'enginy. Tot aquest procés, de les deixalles a l'aigua, dura cinc minuts.

El OmniProcessor és una màquina gran. Janicki convida a imaginar com dos autobusos públics aparcats un al costat de l'altre i necessita també d'espai al seu voltant per a la càrrega de rebuig. La seva potència per canviar el món es troba en la connexió amb l'exterior. Una ciutat que comprés un OmniProcessor enviaria els seus residus fecals i recuperaria aigua de forma contínua. Janicki calcula que en un dos o tres anys la màquina s'amortitzaria seu cost en qualsevol lloc, encara que no vol revelar el cost que estudien a hores d'ara del projecte.

La màquina transforma 100 tones al dia de deixalles en 80.000 litres d'aigua potable

L'impacte que aquesta companyia calcula que podria tenir en països en vies de desenvolupament és enorme. Les morts per diarrea, causades tant per l'aigua contaminada com per la seva escassetat per a la higiene, s'eleven a més de 2,2 milions a l'any, segons dades de l'OMS. El OmniProcessor no només permetria la producció d'una gran quantitat d'aigua al dia, sinó també suposaria un benefici econòmic: "La idea és que la màquina doni diners a la institució que el compri. La màquina generaria aigua, electricitat i també un rebuig molt útil. Cendres completament lliures de patògens que poden usar-se com a fertilitzant ". A més, la companyia espera construir aquestes màquines, que necessiten d'indústria pesada, en els llocs de major demanda. Àfrica i Índia estaran entre els primers enclavaments fonamentals en què Janicki Bionergy instal·larà les seves plantes.

Però Janicki no només pensa en els beneficis que pot tenir el OmniProcessor en la lluita contra la pobresa. Profetitza un canvi ecològic a escala global: "Si les nostres màquines comencen a usar-se a tot arreu, arribarà un moment en què no hi hagi deixalles humans i orgànics que no passin per aquest procés. Això significa menys contaminació pels rius i per al medi ambient en general. Aquesta és la idea ". Janicki assegura que el procés de cremat de la matèria compleix amb tots els estàndards mediambientals dels Estats Units. "Hem treballat molt dur per reduir al mínim les nostres emissions. L'objectiu és acabar amb la contaminació, no generar ".

Idea que es posarà en marxa immediatament. El primer OmniProcessor arribarà a Dakar (Senegal) el proper mes. A partir de maig, segons Janicki, serà operatiu. Al juny es posarà en marxa una altra màquina més, també amb futur destinació al Àfrica occidental, a les instal·lacions de Janicki Bionergy. "A partir d'aquí estarem produint i lliurant una màquina cada tres mesos durant un any. I després ja accelerarem radicalment la producció per satisfer la demanda. Crec que tothom vol fer alguna cosa que contribueixi a tenir un món millor. I això era l'oportunitat per fer-ho. Creiem que tindrem un impacte enorme ".

El canvi climàtic farà disminuir els recursos hídrics de la conca del Xúquer fins a un 20% en 30 anys

Un estudi desenvolupat pels investigadors de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València (IIAMA-UPV) José Esteban Capilla, Miguel Ángel Pérez i Vicente Chirivella adverteix d'un possible descens de fins al 20% dels recursos hídrics de la conca del riu Xúquer, en un termini de 30 anys, com a conseqüència del canvi climàtic.

El treball, publicat recentment al Hydrological Sciences Journal, té com una de les principals novetats que dibuixa un possible escenari a curt termini, per a les pròximes dècades (2010-2040), a diferència de la majoria d'aquest tipus d'investigacions, que estableixen prediccions de cara al final de segle.

Embassament del Xúquer

     iaigua

Tal com assenyala Capella, la presa de decisions sobre inversions en infraestructures hidràuliques requereix de previsions més a curt i mig termini: "Vivim en una de les zones més sensibles al canvi climàtic, d'aquí també que les prediccions a més curt termini adquireixin, si cap, més importància per saber com i on prioritzar les inversions. El nostre estudi pretén ajudar a optimitzar les accions de planificació hidrològica ".

Miguel Ángel Pérez afirma que l'estudi incideix en una "notable i gradual" reducció de la quantitat d'aigua disponible a la conca del Xúquer: "D'aquí a 2040, els recursos podrien baixar entre un 10 i un 20% respecte als quals tenim ara ".

Conca hidrográfica del Xúquer

A partir de les conclusions obtingudes, els investigadors de la UPV adverteixen de la necessitat de posar en marxa mesures addicionals per adaptar-se al canvi climàtic. Així, Capella indica que l'estudi "aporta resultats perquè els gestors de l'aigua sàpiguen respondre a aquests nous escenaris: com operar els embassaments, de quina manera gestionar l'aigua subterrània, etc.".

"Així mateix", prossegueix l'investigador del IIAMA-UPV, "seran necessàries més mesures d'estalvi, a més de potenciar la reutilització d'aigües residuals tractades".

Per obtenir la predicció, Capella, Pérez i Xirivella analitzar tots els escenaris climàtics disponibles en l'actualitat proposats per l'Agència Espanyola de Meteorologia (AEMET) per al període 2010-2040.

Posteriorment, van aplicar sobre els mateixos Patrical, un model hidrològic desenvolupat des del propi IIAMA-UPV, el que els ha permès obtenir l'esmentada predicció d'impacte sobre els recursos hídrics del Xúquer.

Miguel Ángel Pérez ho explica de la següent manera: "AEMET disposa d'uns escenaris de futur sobre la previsió de temperatura i pluja a nivell regional. Patrical quantifica l'impacte derivat dels canvis en els dos valors i, a partir d'aquests, estableix la seva incidència en la disponibilitat d'aigua. d'aquesta manera, podem predir els cabals en funció dels canvis en el clima ".

L'estudi, a més, considera de manera precisa la variabilitat de la topografia de la zona, variable que complica habitualment aquest tipus d'investigacions. Com indica Capella, "aquesta particularitat no està adequadament reproduïda en els models actuals, de manera que solen donar prediccions dispars. En aquest estudi sí es recullen, cosa que ha permès obtenir una predicció més ajustada a les característiques de la zona estudiada".

D'altra banda, els investigadors assenyalen també els canvis ja s'estan veient a la conca, i que afecten fonamentalment a les zones de capçalera dels rius Xúquer i Cabriol (Conca, Terol), on han observat una important reducció hídrica.

"Precisament a l'interior", afegeix Capella, "en les zones que aporten més recursos als embassaments, la situació és i serà més crítica. També a les zones d'Alacant el model prediu una notable baixada d'aportacions".

Finalment, la investigació incideix que la recàrrega hídrica dels aqüífers es veurà afectada en els propers anys, amb una reducció en l'aigua infiltrada procedent de la pluja.

Aquests treballs han estat realitzats amb la col·laboració de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, responsable de la gestió de l'aigua en aquesta zona i encarregada de realitzar la planificació hidrològica per als propers anys.

L'ONU demana plans climàtics

En la reunió celebrada a Oslo el passat dijous 22 per l'ONU, es van començar a demanar plans climàtics per a aquells països que al 2014 van passar la taxa de contaminació permessa. Amb l'elaboració d'aquestes mesures tant correctores com preventives per a l'inici d'aquest any, l'ONU preten disminuir el risc que provoquen l'emissió dels contaminats tant al planeta com a la salut de les persones. 

Evaluació mundial d'accions contra el canvi climàtic

Noticia trovada a: La Vanguardia;23/1/2015

Oslo.- L'ONU demana dijous als governs que presentin plans per reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle com la base per a un futur acord que freni l'escalfament global, després que els científics diguessin que el 2014 va ser l'any amb les temperatures més altes fins ara registrades.

Els governs estan d'acord en la data límit del 31 de març, proposta de manera informal, per presentar plans dins de l'estratègia de Nacions Unides per combatre el canvi climàtic, del qual la majoria d'experts sobre clima culpa l'home causa de l'augment de els gasos contaminants.

Christina Figueres, màxima responsable del Secretariat per al Canvi Climàtic de l'ONU, va dir que la reunió que se celebrarà al desembre a París és una oportunitat d'iniciar un camí "cap a una profunda descarbonación en l'economia global, aconseguint una neutralitat climàtica per a la segona meitat del segle ". El Secretariat va llançar una pàgina web per demanar les propostes de cada nació.

La neutralitat climàtica significa una xarxa de 0 emissions, o que qualsevol emissió procedent de combustibles fòssils sigui contrarestats amb altres mesures com la plantació d'arbres que absorbeixin el diòxid de carboni a mesura que creixen.

Tant la NASA com l'administració atmosfèrica i oceanogràfica dels Estats Units van dir la setmana passada que el 2014 havia estat l'any més calorós des que van començar a registrar les temperatures a finals del segle XIX.

Alden Meyerl, de la Union of Concerned Scientists (Unió de Científics Preocupats), va dir que aquest rècord era "un altre dels símptomes de la gravetat del canvi climàtic i haurien d'afegir urgentment plans governamentals per prensetarlos davant l'ONU".

També va afirmar que el baix preu del petroli pot estimular el consum de combustibles fòssils però també podria fer-ho "políticament més desitjable" perquè algunes nacions redueixin les subvencions cap a aquest tipus de combustibles. Els grans emissors de gasos com la Xina, els Estats Units i la Unió Europea han dissenyat plans per París, però molts dels detalls no estan encara clars.

Vídeo sobre el canvi climàtic(es en anglés, podeu posar subtituls):

L'impacte de les activitats humanes arriba proporcions planetàries

Se'ns porta molts anys avisant que les nostres accions cada cop eren més perjudicials per a la Terra, però ara s'ha pogut demostrar que el nostre impacte sobre el planeta és més important del que crèiem. Alguns exemples són la ràpida extinció d'espècies o el volum de nitrògen al mar. A més, s'ha demostrat que els riscos als que ens exposem, ens afectaran a tots per igual, tenint sempre en compte que han estat induïts. Provablement, el més comú ja per a nosaltres és el canvi climàtic. Una solució que ens proposen és una planificació de la nostra vida.

 Conjunt de fàbriques abocant fum a l'atmosfera.

Muy Interesante 19/01/2015

 

Les activitats que ha portat a terme la nostra espècie en els últims 60 anys han assolit proporcions planetàries, fins a tal punt que estan conduint a la Terra a una nova era geològica.

Aquesta és la conclusió a què ha arribat un equip internacional d'investigadors coordinats pel professor Will Steffen, enginyer químic i expert en ciències del clima de la Universitat Nacional Australiana, que ha analitzat l'evolució dels principals factors mediambientals en els últims segles i l'impacte que les alteracions en ells pot tenir en la humanitat.

En un article publicat a la revista Anthropocene Review, aquests científics van comparar els canvis en la població, l'ús de l'energia o el creixement econòmic des de 1750 amb diversos indicadors mediambientals globals, com els cicles del nitrogen i del carboni o la biodiversitat. Així, van descobrir que des de 1950 s'ha quintuplicat l'ús de l'energia i s'ha multiplicat per vuit el de fertilitzants.

A més, les espècies s'extingeixen avui a un ritme cent vegades superior que en les dècades anteriors, i la quantitat de nitrogen que acaba als oceans s'ha quadruplicat. "Hem entrat en una nova era geològica, el Antropocè, en la qual el sistema econòmic global és el principal impulsor dels canvis a la Terra. En una sola generació ens hem convertit en un força que deixa la seva empremta a escala planetària ", assenyala Steffen.

En un altre assaig, avançat a Science, aquests experts han mostrat els riscos que les nostres accions comporten per a nou factors dels quals depèn la supervivència de les societats, des de les reserves d'aigua dolça fins a la fertilitat del terreny. Segons indiquen, hem traspassat la línia vermella com a espècie en quatre d'ells: el canvi climàtic originat per les emissions de carboni; la pèrdua de la integritat de la biosfera, com a conseqüència dels alts índexs d'extinció; els canvis en l'organització del terreny i l'alteració dels cicles biogeoquímics, degut especialment a la gran quantitat de fòsfor i nitrogen que arriba al mar per causa de l'ús desproporcionat de fertilitzants.

No obstant això, el professor Steffen destaca que amb una adequada planificació i una aposta per la innovació fins i tot amb una població de 9.000 milions de persones podríem viure confortablement sense traspassar aquests límits ecològics.

Cadena d'incendis a Austràlia

Les autoritats australianes controlen el 95% dels incendis que arrasen el sud d'Austràlia, en una jornada marcada per les altes temperatures i l'arribada de tempestes que han iniciat nous focus. Almenys una trentena de pastures i arbres s'han calat aquest dimecres després de l'impacte de llamps i afavorits per la calor que assota la regió, on els termòmetres van registrar més de 40 graus després del migdia, i atiats per forts vents de fins a 120 quilòmetres per hora, que van afavorir la dispersió. Els incendis que es registren des de divendres passat a la perifèria de la ciutat d'Adelaida han estat un gran risc per a la població d'aquella zona, deixant més de 130 ferits, entre ells un greu, i han calcinat 32 habitatges, sis menys de les calculades a l'informe previ. A més, els focs han arrasat unes 12.500 hectàrees de terreny.

Notícia de La Vanguardia. 07/01/2015

Les autoritats australianes controlen el 95% dels incendis que arrasen el sud d'Austràlia, en una jornada marcada per les altes temperatures i l'arribada de tempestes que han iniciat nous focus.

Almenys una trentena de pastures i arbres calar aquest dimecres després de l'impacte de llamps i afavorits per la calor que assota la regió, on els termòmetres van registrar més de 40 graus després del migdia, i atiats per forts vents de fins a 120 quilòmetres per hora, segons la cadena ABC.

Els incendis que es registren des de divendres passat a la perifèria de la ciutat d'Adelaida han deixat més de 130 ferits, entre ells un greu, i han calcinat 32 habitatges, sis menys de les calculades a l'informe previ. A més, els focs han arrasat unes 12.500 hectàrees de terreny.

El cap del Servei de Bombers Rurals de l'estat d'Austràlia del Sud, Greg Nettleton, va comentar als mitjans, enmig de la pluja, que les preocupacions se centren en la localitat de Paracombe i el Parc de Conservació Parra Wirra, situades a més de 23 quilòmetres al nord-est de la ciutat de Adelaide.

"Encara que estigui plovent en aquest moment, l'avivament (de les brases) i la situació que afronten (els equips) en aquesta localització, amb profunds punts calents, potser prengui algun temps a refredar-se i extingir-se", va dir Nettleton en una roda de premsa.

"Encara es necessita que la gent treballi en ells", ha sentenciat. Els equips d'emergència consideren que podran contenir el foc en els pròxims dos dies, quan millorin les condicions.

El foc va començar el passat dia 2 a la localitat de Sampson Flat, a uns 38 quilòmetres al nord-oest d'Adelaida, i les seves flames es van estendre, impulsades pels forts vents, per un perímetre de 240 quilòmetres.

El cap de l'Executiu d'Austràlia del Sud, Jay Weatherill, va precisar que la revisió a la baixa dels habitatges destruïdes es deu a errors en la identificació d'algunes construccions de grans dimensions que van resultar ser coberts o un altre tipus d'estructures.

"Pot passar que aquesta xifra baixi encara més, però del que estem parlant en realitat és de pèrdues significatives, dels negocis, del bestiar, de cases", va comentar Weatherill, que va anunciar la reobertura d'algunes carreteres.

Fins ara, els damnificats han presentat unes 350 reclamacions per danys que s'estimen en total en uns 10,5 milions de dòlars (8,8 milions d'euros), segons el Consell d'Asseguradores d'Austràlia.

Weatherill també va anunciar que s'ha aixecat l'emergència declarada dissabte i que els esforços se centraran en la recuperació.

Aquest dijous està previst que viatgi a la zona el primer ministre d'Austràlia, Tony Abbott, que es troba de visita oficial per diversos països d'Orient Mitjà.

Al mateix temps que amainen els incendis a Austràlia del Sud, al veí estat de Victòria s'ha emès un avís d'emergència per uns focs sense control i que s'estenen amb rapidesa al nord de la ciutat de Melbourne.

Les altes temperatures durant l'estiu austral han contribuït en els últims anys a un augment dels incendis a Austràlia, una situació que els científics vinculen a part l'escalfament global causat pel canvi climàtic.

El 2014 va ser el tercer període més calorós a Austràlia, després del 2013 i 2005, des que van començar a registrar les temperatures a 1910.

Durant l'any que acaba de finalitzar, uns incendis a la perifèria de Melbourne van cremar 34 habitatges i 350.000 hectàrees de terreny.

La pitjor catàstrofe natural viscuda per Austràlia són els incendis forestals que al febrer de 2009 van causar la mort de 173 persones, van deixar ferides a altres 414 i van cremar 2.029 cases i més de 450.000 hectàrees a Victoria.

Alerten per contaminació després rebuig de televisions analògiques

El 31 desembre 2015 va ser la data límit per a la culminació de l'apagada analògica a tot el territori nacional, el qual es realitza gradualment per regions segons l'avanç del Programa de Transició a la Televisió Digital Terrestre implementat pel Govern federal.  Es calculen que 15 milions d'aparells deixaran de funcionar, fet que pot suposar un gran impacte sobre el medi ja que molts d'aquests no aniran a punts de reciclatge.

El informador 21/12/14

"El 31 desembre 2015 va ser  la data límit per a la culminació de l'apagada analògica a tot el territori nacional, el qual es realitza gradualment per regions segons l'avanç del Programa de Transició a la Televisió Digital Terrestre implementat pel Govern federal.

No obstant això, serà fins 2016 quan es determinarà què fer amb els milions de televisors analògics que deixaran de servir i que podrien acabar com escombraries electrónicaaltamente contaminant, adverteix Sofia Chávez, coordinadora de l'associació Projecte Ecovia.

D'acord amb Chávez, 15 milions d'equips analògics deixaran de funcionar quan es realitzi l'apagada. En ser desarmats per aprofitar altres materials que sí que es poden reciclar, com el plàstic, quedaran exposades tones de residus que contenen elements tòxics com l'òxid de plom, el qual provoca greus efectes en la salut dels éssers humans, d'acord amb l'Organització mundial de la Salut.

Segons la SCT, serà fins que conclogui el procés de transició quan es realitzi una campanya per recollir els equips obsolets."

Vídeo: Campanya pel reciclatge de residus electrònics