Desforestació submarina a Eivissa

Les extenses praderes de posidònia s’estan perdent, a causa de la desforestació. La desforestació és deguda a l’impacte que els humans fem sobre les praderies, ja que s’utilitza el mètode de pesca d’arrossegament i a més, per les construccions a la línia de costa, encara que també per les ancores. L'organització ecologista Grup d'Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB) ha centrat el focus en els fondejos dels vaixells a les cales d'Eivissa. La posidònia evita l’erosio i ajuda a la creació de sorra per a les platges, a més de utilitzar el CO2. En els últims anys s’han reduït l’extensió de la posidònia.

S’estan adoptant diverses mesures correctores per a la conservació de l’espècie, com la utilització de boies ecològiques que impedeixen la destrucció de les praderies de posidònia. 

El País; 5/2/15

Praderies de posidònia desforestada a Eivissa

Les extenses praderies de posidònia oceànica s'estan perdent. Aquesta planta aquàtica -endèmica a la Mediterrània i que només sobreviu en zones de poca profunditat, de fins a 40 metres-, està patint un procés de desforestació. I l'ésser humà està darrere d'aquesta reducció de biodiversitat. "Dues terceres parts de les pèrdues de praderies de posidònia es deuen a impactes físics provocats per l'home, com la construcció a la línia de costa o la pesca d'arrossegament", indica Núria Marbà, investigadora Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, dependent del CSIC i la Universitat de les Illes Balears. "Les àncores també estan darrere d'aquesta pèrdua", afegeix Marbà. "Cada vegada que es llença l'àncora en un prat s'arrenquen fas", afirma.

L'organització ecologista Grup d'Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB) ha centrat aquest dijous el focus en els fondejos dels vaixells recreatius i el turisme a les cales d'Eivissa. GEN-GOB ha presentat l'informe La posidònia, una responsabilitat compartida. Seguiment de zones de fondeig. Es tracta del balanç del programa de control submarí realitzat en quatre de les cales amb més pressió turística de l'illa: Talamanca, Porroig, Cala d'Hort i Cala Salada. Aquesta organització conclou que la "creixent pressió nàutica i la manca de gestió de les zones de fondeig" estan desencadenant "la desforestació de les praderies".

"Talamanca és on més posidònia s'ha perdut. Allò és un caos, a l'estiu funciona com un port", detalla Jordi Sáez, encarregat de coordinar el projecte de seguiment de GEN-GOB. "Hi ha un impacte erosiu sobre les praderies de posidònia oceànica a causa del ancoratge d'embarcacions en trànsit que fondegen a les cales o ancoratges de l'illa", conclou l'informe presentat aquest dijous. Aquest mateix problema d'erosió s'ha detectat en el cas de "les estructures fixes per a l'amarratge d'embarcacions" que hi ha a les zones estudiades. "Aquest efecte es deu principalment a l'acció de les seves cadenes durant el borneig de les embarcacions amarrades. La salut dels hàbitats confrontants amb aquests fondejos experimenta signes de degradació", alerta l'informe. Sáez apunta a un altre problema lligat a la navegació recreativa: la manca de control sobre les aigües residuals, que s'aboquen al mar des de les embarcacions.

La posidònia és un bioindicador. "Quan hi ha extensions importants això indica que la costa està en bon estat", assenyala Marbà. I, alhora, aquesta planta contribueix a millorar la qualitat de les aigües: "Evita l'erosió i ajuda a la creació de sorra a les platges". A més, és un "embornal de CO2" de gran capacitat. "Captura i enterra el CO2 durant milers d'anys", sosté Marbà.

Aquesta investigadora és una de les autores d'un article, publicat en Biological Conservation, en el qual s'analitza l'evolució de les praderies entre 1842 i 2009 a la Mediterrània occidental. En els últims 50 anys, segons aquest article, s'ha reduït l'extensió de posidònia entre un 13% i un 38% a la zona d'estudi. "A Balears hi ha poques dades sobre evolució de la superfície, però estem perdent densitat de les praderies", afirma Marbà.

La preocupació per l'impacte de l'home sobre aquesta planta és compartida pel Comitè de Patrimoni Mundial de la Unesco i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, que han alertat en diverses ocasions del perill dels fondejos i els abocaments d'aigües residuals. Durant les èpoques de major pressió, s'instal·len 330 boies ecològiques, que impedeixen que es destrueixin les praderies. Només en aquestes boies, 4.484 embarcacions van fondejar el passat estiu.

Vídeo sobre praderies de posidònia desforestades