Nicaragua, ¿oberta en canal?

El previst canal de Nicaragua causarà molts problemen, entre ells l'expulsió de milers de camperols de les seves terres o els hàbitat d'almenys 22 espècies vulnerables amenaçats. El govern de Nicaragua va iniciar aquesta construcció al 2014. Aquesta construcció de 278 quilòmetres travessarà importants àrees de selva verge i la major reserva d'aigua potable a Amèrica Central.

El País 6/02/2015

"Un immens moviment de fangs, l'expulsió de milers de camperols de les seves terres, l'aigua per beure afectada, els hàbitat d'almenys 22 espècies vulnerables amenaçats. El Canal de Nicaragua deixarà impactes encara més profunds que la rasa faraònica prevista per fer-ho realitat. I tot per aconseguir el pas de grans vaixells, una cosa tan perillós com innecessari. Les poblacions locals s'han mobilitzat en contra, però la resposta està resultant molt dura. Demanen des d'allà que es doni a conèixer l'amenaça de marxar un país en dos.

El govern de Nicaragua va iniciar a finals de desembre de 2014 la construcció de l'anomenat Canal Interoceànic, una obra faraònica pensada per permetre la navegació de grans embarcacions de transport entre l'Atlàntic i el Pacífic. L'obra, que compta amb inversors xinesos darrere, s'ha plantejat com un desafiament de les economies emergents a l'imperialisme nord-americà, representat pel Canal de Panamà i el seu projecte d'ampliació. Però no hi ha cap repte en realitat. Les grans navilieres i el capital financer dels EUA no es veuen amenaçats per aquest projecte i de fet no s'han manifestat en contra. És més, estan emparant altres projectes similars de transport ferroviari entre els dos oceans a Guatemala i Mèxic, el que suposarà una ferotge competència. Aquesta és una altra de les incerteses del Canal Interoceánico, la seva viabilitat econòmica.

Davant d'aquesta incertesa hi ha ja grans certeses: els impactes que el canal deixarà a la terra ia la societat nicaragüenca. Començant pel més greu, el projecte accentuarà el risc de catàstrofes naturals, ja que es construeix en una zona d'alt risc sísmic, partint en dos l'arc volcànic centreamericà i passant al costat de diversos volcans actius.

Una enorme excavació al llarg de 278 quilòmetres travessarà importants àrees de selva verge i la major reserva d'aigua potable a Amèrica Central, el llac Nicaragua o Cocibolca. Danyaria milers de quilòmetres quadrats de bosc, costa i aiguamolls que inclouen el sistema d'aiguamolls de San Miguelito (inclòs en la Convenció Ramsar), la Reserva Natural Cerro Silva o la Reserva de la Biosfera de Riu Sant Joan, per citar alguns.

L'obra afectaria els hàbitat d'almenys 22 espècies vulnerables i en perill d'extinció, d'acord amb la Llista Vermella de la UICN, incloent tapirs, jaguars, tortugues marines, corals i altres espècies; així com alguns dels escassíssims manglars verges, esculls de corall, boscos secs i boscos humits que encara perduren a Centreamèrica. El Corredor Biològic Mesoamericà serà partit en dos, i el canal i la seva infraestructura crearan una barrera descomunal de dispersió per a plantes i animals.

El canal també causarà fortíssims danys a la qualitat de l'aigua i la seva distribució, tot això en un país amb problemes d'escassetat hídrica. Els impactes combinats del procés de construcció del canal i dels vessaments accidentals de petroli de vaixells oceànics que utilitzessin la ruta podrien impedir l'ús de l'aigua del llac per beure, la pesca, el reg o el turisme. Només en el Llac Cocibolca caldria fer una rasa de 520 metres d'ample per 30 metres de profunditat, el que obligarà a moure 1.300 milions de tones de sediments i materials del fons del llac

Milers de pagesos es veuran expulsats de les seves terres de cultiui nombroses poblacions locals, tant camperoles com comunitats indígenes, es veuran obligades a desplaçar-se per la construcció del Canal. I això malgrat que la pròpia Constitució de Nicaragua reconeix i garanteix la inalienabilitat de les terres d'indígenes i afrodescendents, que no poden ser venudes, donades ni arrendades.

Sembla que poc importa la Constitució si ja s'ha entregat a la sobirania nacional nicaragüenc a un conglomerat financer internacional: el govern ha concedit al concessionari xinès total discrecionalitat per "negociar" l'adquisició de propietats tant al canal pròpiament dit com en els subprojectes que no estan a la ruta canalera.

Una vegada més s'invoca un "desenvolupament" emparat en megaprojectes que finalment només atenen els interessos de les grans corporacions aliades al poder polític local. Està demostrat que el veritable desenvolupament, l'únic possible, és el que es vincula amb les caracteístiques ecològiques, socials i culturals dels pobles. Així i tot, i fins i tot en termes purament d'enginyeria, l'obra proposada pel canal no respecta ni les més elementals bones pràctiques internacionals sobre megaprojectes, com va constatar una conferència organitzada per l'Acadèmia de la Ciència de Nicaragua al novembre de 2014 que va comptar amb la participació de 15 experts internacionals."