El Llobregat, sense cabal ecològic al tram final

El nou pla hidrològic català retalla un 40% el volum reservat per als diversos trams i èpoques de l'any dels rius acordats per els experts en 2006. Això suposaria un gran impacte ja que el cabal ecològic es clau per a que el riu funcioni com un sistema viu. Reservar un volum ecològic per al tram final (des de Sant Joan Depí al mar) suposaria deixar fluïr de forma contínua un cabal des de els embassaments del Llobregat i posar en risc unes reserves necessàries en cas de possible sequera.

Riu Llobregat

La Vanguardia (06/10/2015)

La nova planificació de l'aigua de Catalunya, promoguda pel Govern català (i pendent de ser aprovada), no ha previst fixar uns cabals ecològics o de manteniment mínims en els trams finals del Llobregat i de la Muga. Aquesta situació contrasta amb les demandes de la Generalitat davant la redacció del pla hidrològic de l'Ebre, per al que sí que han reclamat augments substancials de cabals a la desembocadura a Tortosa.

La decisió de l'Agència Catalana de l'Aigua (responsable del pla) ha causat malestar en diversos cercles, a la comunitat de biòlegs i experts independents. La idea de fixar un volum mínim d'aigua per als rius va ser recollida al Pla Sectorial de Cabals de Manteniment pactats amb els experts (2006); però el nou pla hidrològic català -rius que neixen i moren a Catalunya- retalla un 40% el volum reservat llavors per als diversos trams i èpoques de l'any. I, en el cas dels trams finals del Llobregat i la Muga, no hi ha ni tan sols aquesta obligació.

La directiva comunitària marc de l'aigua obliga que els rius tinguin un bon estat ecològic i això suposa tenir un flux suficient d'aigua ", explica Lluís Benejam, doctor en Ecologia Aquàtica i professor de la Universitat de Vic." El cabal ecològic és clau per que el riu funcioni com un sistema viu ", afegeix. Un riu amb suficient cabal afavoreix la depuració de les aigües, arrossega sediments i nutrients al mar (amb el que es fertilitza la producció piscícola marina) i evita que creixi la vegetació en el seu llit (el que ocasiona quantioses despeses de manteniment), al mateix temps que afavoreix les avingudes naturals sense incidències. El resultat és que un tram final de la Muga de 20 quilòmetres "pot quedar sec", afegeix Benejam.

Jordi Agustí, director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), addueix que no és possible garantir la reserva d'aigua mínima que al Pla Sectorial de Cabals de Manteniment, donades les abundants demandes existents. Agustí afegeix que els cabals ecològics no eren obligatoris ("ara començarem"), i que el seu establiment definitiu estava supeditat a acords concrets que s'havien de tancar mitjançant plans zonals, que requerien consens amb els afectats (sobretot, els posseïdors de concessions, hidroelèctriques , regs ...), però que no s'han assolit. "De manera inicial, s'implanta un 60% del cabal ambiental i s'analitzarà la millor real aconseguida", assenyala, al mateix temps que apunta possibles canvis després de rebre les al·legacions.

En relació amb la desembocadura del Llobregat, Agustí sosté que no es fixa el cabal ecològic perquè "no és possible garantir" ni tan sols el 60% de l'acordat el 2006. Reservar un volum ecològic per al tram final (des de Sant Joan Despí al mar) suposaria deixar fluir de forma contínua un cabal des dels embassaments del Llobregat i posar en risc unes reserves necessàries en cas de possible sequera, afegeixen al'ACA. La nova planificació de l'aigua (període 2016-2021) conclou que la regió de Barcelona (Ter-Llobregat) tindrà un dèficit anual de 60 hm3 d'aigua, xifra inferior a l'estimada fins ara (a l'haver-se reduït el consum, i ampliat i millorat les infraestructures), encara que no es concreta ni hi ha propostes sobre com es saldaran aquests dèficit "Això dependrà del pla hidrològic nacional", diu Jordi Agustí, en un discurs de supeditació al que decideixi Espanya.