Es quedarà sense gel l'Àrtic l'estiu del 2050?

Calculen l'impacte real de les emissions de CO2 per activitats dels humans, en el desglaç polar.

Cada tona de diòxid de carboni (CO2) que emet a l'atmosfera qualsevol persona provoca la desaparició de 3 metres quadrats de gel a l'Àrtic en l'època d'estiu. Aquest és el càlcul que presenta aquesta setmana a la revista Science un estudi liderat pel professor Dirk Notz, director del grup de recerca sobre gel marí a l'Institut Max Planck de metereologia (Alemanya) i la professora Julienne Stroeve, del Centre Nacional de Dades de Neu i Gel a Boulder (Estats Units).

La Vanguardia (8/02/2017)

L'estudi ofereix un sistema de càlcul molt més exacte sobre la relació entre emissions de CO2 i pèrdua de gel. A més, apunta que si l'emissió d'aquest tipus de gasos d'efecte hivernacle provoca un augment de la temperatura mitjana de 2 graus (en relació amb la temperatura preindustrial) l'Àrtic perdrà tot el gel en època d'estiu.Fins i tot si no s'aconsegueixen els 2 graus de augment però es manté l'actual ritme de creixement de la concentració de CO2 a l'atmosfera, l'Àrtic es quedarà sense gel a l'estiu cap a mitjans d'aquest segle.El canvi climàtic accelerat per activitats humanes com l'emissió de CO2 és la causa principal del desglaç àrtic però els autors d'aquest nou estudi reconeixen, però, que és pràcticament impossible calcular exactament la data en què l'Àrtic deixarà de tenir gel permanent en estiu, a causa de que hi ha factors locals i meteorològics que també afecten aquest procés.

Però, en relació amb les nostres activitats habituals, una tona de diòxid de carboni, ¿és molt o poc? També en aquest cas, la resposta depèn molt de cada cas però, de mitjana i per posar un exemple, es calcula que un cotxe de motor a gasolina que recorre 20.000 quilòmetres a l'any emet a l'atmosfera 3,8 tones de CO2 anuals (veure la Calculadora de petjada de carboni per al transport de la Fundació Terra).Per tant, i si aquest és el cas, només pel nostre cotxe, cada un de nosaltres som responsables de la desaparició de 11,4 metres quadrats de gel a l'Àrtic, cada any.

Un càlcul basat en les dades més recents

El ràpid retrocés del gel marí de l'Àrtic és un dels indicadors més directes del canvi climàtic en curs al nostre planeta, recorden els autors d'aquest estudi en una nota informativa difosa per l'Institut Max Planck. En els últims quaranta anys, la coberta de gel a l'estiu ha perdut més de la meitat de la seva superfície, amb simulacions de models climàtics que prediuen que la meitat restant podria haver desaparegut a mitjan segle llevat que les emissions de gasos d'efecte hivernacle es redueixin ràpidament.No obstant això, diversos estudis han indicat que els models climàtics subestimen la pèrdua de gel marí de l'Àrtic i, per tant, podrien no ser les eines més adequades per a quantificar l'evolució futura d'aquesta capa de gel.

Per abordar aquesta qüestió, l'estudi que ara es publica a la revista Science tracta de calcular l'evolució futura del gel marí a l'estiu àrtic directament del registre observacional acumulat en els últims anys. Per això, els autors examinen el vincle entre les emissions de diòxid de carboni i l'àrea de gel marí de l'estiu àrtic, i troben que tots dos estan relacionats linealment.
El professor Dirk Notz afirma que el seu sistema de càlcul és relativament senzill. "Per cada tona de diòxid de carboni que una persona emet en qualsevol part d'aquest planeta, desapareixen 3 metres quadrats de gel àrtic a l'estiu".

La investigadora Julienne Stroeve detalla que "fins ara, el canvi climàtic sovint s'ha sentit com una noció bastant abstracta; i els nostres resultats ens permeten superar aquesta percepció ". Per posar un exemple, la professora Stroeve detalla que -en funció de les emissions de CO2 que produeixen els avions- per cada seient en un vol d'anada i tornada Londres-San Francisco "fa desaparèixer uns 5 metres quadrats de gel marí de l'Àrtic".