L'Àrtic sense gel!

L'Àrtic aquest hivern ha tornat a sobrepassar totes les expectatives. L'hivern del 2017 ha sigut el pitjor any en quan a falta de gel en l'Àrtic, baixant 1'22 kilòmetres quadrats el seu volum en comparació amb anys anteriors. El més preocupant però, és que també s'ha tornat molt més fina la capa de gel, i la xifra en volum, asseguren els experts que serà molt més alarmant. I per què això?

L'ésser humà densa que va iniciar la revolució industrial ha donat l'esquena a un recurs paisatgístic i regulador de la temperatura importantíssim al nostre planeta com és la capa de gel de l'Àrtic. L'impacte directe que tenen acciones humanes com la emissió descontrolada de diòxid de carboni que agreuja l'efecte hivernacle o la utilització d'aerosols que fa augmentar la capa d'ozó, provoquen un augment en la temperatura de la Terra fent que aquesta es calenti i desfassi el gel acumulat als pols. Aquest fet suposa un gran risc per a l'ésser humà ja que moltes illes es veurien afectades i segurament inundades per l'augment del nivell del mar, deixant a moltes poblacions d'humans sense casa degut a la seva exposició.

Imatge del gel Àrtic patint l'efecte del desglaç

La Vanguardia 23/03/2017

L'Àrtic segueix batint rècords en pèrdua de gel. A l'hivern que s'acaba de tancar, la superfície de gel marí al voltant del pol Nort va ocupar en el seu moment àlgid (7 de Març), una superfície de 14,42 milions de kilòmetres quadrats.

Comparativa de la superfície del gel Àrtic

El gel marí de l'Àrtic, en conseqüència, va marcar la xifra més petita per a una temporada invernal densa que es van iniciar els registres científics del gel en l'Àrtic, fa ja 38 anys, segons ha confirmat el Centre Nacional de Dades sobre el gel i la neu d'Estats Units (NSDIC).
La extensió màxima de gel a l'Àrtic d'aquest any és 1.220.000 de quilòmetres quadrats inferior a la mitjana màxim de 1981 el 2010 (15.640.000 de quilòmetres quadrats). L'hivern de 2017 se situa en primera posició dels registres de poc gel hivernal a l'Àrtic per davant dels hiverns de 2015 i 2016.
L'acumulació successiva d'anys en què baixa la superfície de gel hivernal a l'Àrtic és un dels senyals més inequívoques del procés que afecta el casquet del pol Nord com a conseqüència del canvi climàtic.


Menys gel i més prim

A més, les dades recollides amb ajuda del satèl·lit Cryosat-2 indiquen que el gruix mitjà del gel de l'Àrtic en el passat hivern va ser el més petit dels últims quatre anys, període analitzat amb dades d'aquest equip de l'Agència Espacial Europea.
En el pol sud, el canvi climàtic també segueix marcant rècords. La cobertura de gel a l'oceà Antàrtic va aconseguir la seva mínima extensió d'aquest estiu (hemisferi sud) el 3 de març, amb només 2.110.000 de quilòmetres quadrats. L'extensió mínima d'aquest estiu antàrtic ha estat la més baixa des que es controla aquest tipus de dades amb ajuda de satèl·lits.
No obstant això, els experts recorden que l'evolució de gel a antàrtic ha estat molt variable en els últims anys; així en l'any 2015, el gel marí en aquest oceà va establir un rècord en les extensions diàries, i al setembre de 2014 va assolir un màxim rècord d'hivern.

Cada minut s'aboca al mar un camió d'escombraries

Els oceans, tot i cobrir el 70% de la superfície terrestre i contenir un milió d'espècies diferents, sempre són rellevats a un segon pla quan parlem de l'impacte de l'home sobre el planeta, segurament perquè nosaltres no vivim en ells. Donem moltíssima més importància a l'atmosfera, el canvi climàtic,etc. Desgraciadament, els nostres mars no se salven de la nostra obra destructora i estan al límit; la sobreexplotació pesquera, els abocaments… estan deixant deserts als oceans. Aquests no poden suportar que cada dia s'aboquin al mar l'equivalent a un camió ple de residus, de veritat volem substituir els bancs de peixos o els esculls de coral per les sopes de plàstic o les illes d’escombraries? És el nostre deure reduir l'impacte que suposen les nostres activitats i conscienciar a la gent de la gran importància i fragilitat dels oceans si volem salvar una de les obres més grans i perfectes que hi ha sobre la faç de la terra.

Vista d'un bus de Grennpeace estudiant el fons marí de la costa est del Japó

ABC (22-02-2017)

Els oceans es deterioren ràpidament i els recursos marins estan cada vegada més amenaçats per activitats humanes com la sobrepesca i la contaminació causada per les escombraries que es llancen al mar. Una xifra concreta d'aquest fet és que cada minut s'aboca al mar l'equivalent a un camió d'escombraries ple de plàstics, segons Nacions Unides, informa Servimedia.

Representants dels Estats membres de l'ONU i de la societat civil es van reunir aquesta setmana per planificar la pròxima Conferència Mundial sobre els Oceans, que tindrà lloc a Nova York (Estats Units) del 5 al 9 de juny d'aquest any. Aquesta reunió preparatòria va permetre delinear els punts d'un document amb vista a la Conferència, a més d'intentar que els països es comprometin a emprendre accions destinades a recuperar els ecosistemes marins.

«Quan els líders de governs, organitzacions internacionals, la societat civil, el sector privat i la comunitat científica i acadèmica es reuneixin a Nova York del 5 al 9 de juny per a la Conferència Mundial dels Oceans, serem testimonis d'un moment de canvi. Presenciarem un punt en la història en el qual la humanitat va iniciar el procés de revertir la deterioració causada als oceans per les activitats humanes», va assenyalar Peter Thompson, president de l'Assemblea General de l'ONU. La Conferència Mundial sobre els Oceans busca involucrar a tots en activitats de conservació dels recursos marins i complir així amb el que estipula l'objectiu 14 de l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, dedicat als oceans.

Sopa de plàstic del Pacífic

Sense deixar de costat la contaminació marina, la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) acaba d'anunciar que les micropartículas de plàstic que es desprenen de productes industrials com a roba sintètica i pneumàtics representen fins al 30% de les «sopes» d'escombraries que contaminen els oceans del planeta. Un nou estudi de l'entitat, dedicada a la defensa del medi ambient i de les espècies, afirma que en molts països desenvolupats les micropartículas de plàstic són fonts de contaminació marina fins i tot majors que les pròpies deixalles plàstiques en si. Es calcula que dels 9,5 milions de tones de plàstic que es llancen cada any als oceans, entre el 15 i el 31% són microplàstics, dels quals dues terceres parts provenen del rentat de tèxtils sintètics i del procés de abrasió dels pneumàtics durant la seva utilització.

Els microelementos contaminants entren en l'oceà sota la forma de diminutes partícules -mentre que els plàstics més grans es degraden en l'aigua- i poden provenir de múltiples fonts;  tèxtils sintètics, el revestiment de les parets dels vaixells, productes de cura personal i fins i tot la pols de les ciutats.

«Les nostres activitats diàries, com rentar roba o conduir, contribueixen significativament a la contaminació i a la destrucció dels nostres oceans, amb potencials efectes desastrosos per a la diversitat marina», ha manifestat el director de la UICN, Inger Andersen, citat en un comunicat que recull Efe.

Aquesta problemàtica afecta fins i tot als països més rics, on els sistemes de reciclatge i tractament de deixalles són moderns i dissenyats amb finalitats ecològiques, doncs allí les micropartículas de plàstic -més difícils de manejar que els plàstics- són la causa més important de contaminació del mar.

Tortuga menjant bossa de plàstic, la qual és confosa amb
una medusa, presa natural de les tortugues

Una possible solució és que la roba sintètica sigui dissenyada per perdre menys fibra. Per la banda del consumidor es podria reforçar la importància d'optar per roba de fibra natural.

La contaminació amb els microplátics no es queda en els oceans, ja que aquests s'incorporen a la cadena d'aliments, amb conseqüències que poden ser molt nocives per a la salut humana.

Així mateix, perjudiquen ecosistemes ja molt fràgils, com el de l'Àrtic.

Aigua de l'Àrtic a 94€ l'ampolla

L'empresa Noruega Svalbardi és una empresa que s'encarrega d'utilitzar com a recurs les tones de gel que es fonen cada any a Svalvardi, una zona de l'àrtic, i comercialitzar aquella aigua. L'empresa no genera gairebé impacte ja que en comptes d'agafar gel i fondre'l, re-aprofiten l'aigua de quan aquest ja s'ha fos per l'escalfor del sol o de l'ambient. L'empresa treballa embotellant aquesta aigua i venent-la a preus tant elevats com 94 € en exclusiva a través de la web de Harrods, uns magatzems d'aliments de luxe.

Ampolles Svalbardi d'agua de l'àrtic

EL PAÍS 09/03/2017

La indústria de l'aigua s'ha endinsat en el mercat del luxe i ja mira cap a les glaceres del planeta. L'empresa Svalbardi ha començat a vendre aquest any aigua treta d'icebergs de l'arxipèlag de Svalbard (que pertany a Noruega), a l'Àrtic, per aproximadament 94 euros l'ampolla de 750 mil·lilitres.

Encara que l'aigua és un dret humà, pot tenir preu. De fet, la exrelatora de Nacions Unides sobre el Dret a l'Aigua Potable i al Sanejament, Catarina Albuquerque, sosté que no ha de ser gratis. Però, quant és raonable pagar per ella? És ètic vendre aigua d'una glacera? Tot i que aquests icebergs estiguin en el territori nacional d'algun país, hi ha el debat de si, en realitat, haurien de considerar patrimoni de la humanitat.

El Govern de Tibet va aprovar, el 2015, llicències perquè dotzenes de companyies xineses explotessin les glaceres de l'Himàlaia per obtenir aigua embotellada premium. Deu importants rius que flueixen cap al sud d'Àsia depenen de l'altiplà Qinghai-Tibet (on hi ha la muntanya) i interrompre la seva font podria tenir "impactes devastadors" per a la seguretat de l'aigua a tota la regió, segons explica Lio Hongquiao, analista del programa Xina Water Risk.

Jamal Qureshi, amo de Svalbardi, és un broker de Wall Street que va tenir la idea d'entrar el negoci de l'aigua de luxe després de visitar l'arxipèlag en 2013 i tornar amb aigua fosa d'un iceberg per la seva dona. El producte es ven, en exclusiva, als magatzems de luxe Harrods, a Londres, i mitjançant la seva pàgina web. Svalbardi fa servir una grua i una xarxa per treure 30 tones de gel a l'any, que seran transportats en un vaixell per a ser fos. La companyia pretén vendre entre 25.000 i 35.000 ampolles d'aigua glacera amb "el gust de la neu en l'aire" cada any. ¿I quin és el cost ambiental de l'emprenedoria? "Tenim el certificat d'empresa lliure de carboni. A més, només fem servir icebergs que ja estan surant al mar i que, per tant, no podrien ser usats pels óssos polars o altres animals ", explica Qureshi a El País en una conversa telefònica.

El glaciòleg Francisco Navarro, que ha investigat les glaceres de Svalbard i forma part de la Xarxa de Glaciologia de l'Àrtic, explica que la quantitat de gel treta per l'empresa és "insignificant comparada amb el volum alliberat anualment per glaceres de l'arxipèlag" i que no planteja problemes en l'ecosistema local. "El problema és la contaminació generada pels vaixells que realitzen l'activitat", diu.

Els cotxes de més de 20 anys no podran circular els dies laborals per Barcelona a partir de 2019

La Generalitat facilitarà la flexibilitat horària dels funcionaris per evitar aglomeracions en el transport públic en hores puntes.

Els vehicles més contaminants no podran circular pels 40 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona a partir de l'1 de gener de 2019. La mesura, que s'ha anunciat aquest matí en una cimera de les institucions catalanes a favor de la qualitat de l'aire, afectarà als vehicles de més de 20 anys, una mesura que s'estava estudiant des de feia uns mesos.

ABC Catalunya, 06/03/2017

En concret, quedaran afectats pel veto dels turismes matriculats abans de 1997 i les furgonetes d'abans de 1994. Es calcula que són uns 106.000 vehicles, el 7% del parc mòbil actual, i altres 22.000 furgonetes, el 16% del total d'aquest tipus de vehicles. Tots ells no podran circular pel conegut com Àmbit 40, d'acord amb el nombre de municipis afectats.Aquesta prohibició, a més, ja serà efectiva des del pròxim 1 de desembre d'aquest any quan, de manera excepcional, es donin episodis de contaminació. Aquesta mesura extraordinària ja es va anunciar recentment.El conseller català de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha destacat que volen implantar "un canvi de mentalitat". La base de la mobilitat ha de ser el transport públic, que ha d'estar complementat pel privat ", ha assegurat el responsable del Govern, que ha sentenciat que" volem que circulin menys cotxes, i més nets".

Flexibilitzar els horaris dels funcionaris

En aquesta línia, la Generalitat ha comentat que intentarà facilitar la flexibilitat horària de les seves plantilles per millorar la mobilitat. El Govern entén que amb les mesures de restricció hi haurà molts més usuaris en transports públics i fomentarà que entrin i surtin de la feina de manera més esglaonada per evitar aglomeracions en hores punta.

A la cimera han participat responsables de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, ​​l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l'Ajuntament de Barcelona i representants locals d'altres 40 municipis de la zona, que s'han compromès a reduir en un termini màxim de 15 anys un 30% les emissions vinculades al trànsit.

L'objectiu d'aquestes mesures és el millorar els nivells i apropar-se el màxim possible als recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i també als fixats per la Unió Europea per aconseguir abans de desembre de 2020. Després de l'acord d'aquesta matí, les institucions té ara d'aprovar els protocols amb totes les accions detallades.

L'anunci d'aquest matí és l'últim d'una sèrie d'avenços en aquesta línia que han anat fomentant les institucions catalanes en l'últim any. Recentment, l'AMB va aprovar les restriccions des d'aquest any en dies amb molta pol·lució.