28 d’abril 2017

Anem a resoldre els nivells d'immisció del diòxid de carboni!

Des que l'home és home, ha contaminat la Terra alterant els nivells de compostos gasosos que hi eren present com a conseqüència de la seva activitat. Un dels gasos que em de tenir més en consideració és el diòxid de carboni o CO2, que és emés en gran mesura pels automòbils amb motor de combustió, les industries i les calefaccions de les llars, ja que suposa no nomès un impacte directe sobre la biosfera vegetal i animal, sinò que també suposa un risc per a la salut humana. És un risc a dues bandes, ja que per una banda, les altes concentracions de CO2 poden provocar problemes respiratoris en l'individu; i per l'altre, és un gas que agreuja l'efecte hivernacle, fet que provoca que la Terra s'escalfi i conseqüentment afavoreixi el desglaç, l'augment del nivell del mar,... 
Ara, però, plantegem utilitzar el diòxid de carboni com a recurs, ja que s'ha comprovat i s'està estudiant per part del Drilling project emprar-lo per a crear roques com ja va passar fa milions i milions d'anys a la Terra en processos naturals.

Treballador que impulsa el CO2 al mantell de l'Oman per a crear roques a partir del diòxid de carboni


Composició atómica del dióxid de carboni
Si mirem enrere i tornem a les classes de naturals del col·legi podem recordar que l'escorça terrestre està composta per l'escorça, zona externa sòlida on vivim els éssers vius, el mantell, compost de roques foses que formen el que coneixem com magma i el nucli, de ferro.

Doncs bé. En les profunditats de les muntanyes vermelles d'Oman, una de les úniques zones del planetes en què el mantell està exposat, geòlegs estan realitzant perforacions a la recerca d'un sant grial que aconsegueixi invertir el canvi climàtic desfent del diòxid de carboni de l'aire.

El 'Sant Greal' és una metàfora utilitzada per explicar el procés natural que fa milions d'anys transformava el CO2 en pedres calcàries i marbre. I mentre el món es mobilitza amb acords com el de París de 2015 contra el canvi climàtic tractant de reduir les emissions, alguns investigadors estan tractant d'esbrinar maneres d'eliminar o reciclar el carboni que ja està present en la nostra atmosfera.

Marbre
Dos dels exemples més significatives d'aplicació d'aquestes iniciatives són, la primera, a la planta geotèrmica Hellisheiði situada a l'àrea del volcà Hengill (Islàndia), on converteixen el carboni en roca a injectar en roques volcàniques. I el segon, en l'enorme planta de fertilitzants Sinopec, a la Xina, que filtra el diòxid de carboni de l'aire per a reutilitzar-lo com a combustible.

Però aquesta iniciativa de reutilització del diòxid de carboni ja emès no és res de nou. En l'actualitat hi ha 16 projectes industrials que capten i emmagatzemen prop de 27 tones de CO2, segons l'Agència d'Energia Internacional. Malgrat el compromís mediambiental que això suposa, aquestes 27 tones de compostos contaminants suposen menys d'un 0.1% de les emissions globals - però per alguna cosa es comença.
Roca calcària


En el cas de les muntanyes d'Oman, les seves roques úniques absorbeixen el carboni directament de l'aire sense manipulació humana. Aquest procés està lluny de ser cap miracle, sinó més aviat una senzilla reacció química. En aquestes muntanyes, el mantell exposat està ple de peridotita, una roca els àtoms de magnesi reaccionen amb el diòxid de carboni de l'aire formant pedres calcàries, magnesi i quars.
Peter Kelemen, geoquímic de Lamont-Doherty Earth Observatory de la Universitat de Columbia, que ha estat explorant les muntanyes d'Oman durant gairebé 30 anys, assegura que hi ha aproximadament un bilió de tones de CO2 en aquesta muntanya en concret. "Per a un geòleg això és una cosa supersònic", ha declarat.


Logotip de la NASA
Però Kelemen no treballa sol. Ell i un equip de 40 científics han creat el Oman Drilling Project per tal de comprendre tot el que implica aquest procés químic natural i com utilitzar-lo per netejar de CO2 l'atmosfera terrestre. És un projecte de 3'5 milions de dòlars que rep ajudes de tot el món, inclosa la NASA.

Les perforacions del Drilling Project estan pensades per posar en moviment les aigües riques en carboni cap al nou fons de la mar que vagi apareixent per sota de la superfície, en una mena de cinta transportadora. Les dimensions d'aquest projecte requereixen temps i fons, i Kelemen espera que la indústria energètica s'involucri. Pel bé del planeta.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada