Uns cucs molt comuns en els ruscs d'abelles, coneguts normalment com arnes de la cera o 'Galleria mellonella', tenen una capacitat prodigiosa per degradar el polietilè, un dels plàstics més comuns i més resistents a la descomposició, segons ha descobert i confirmat un equip internacional amb participació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Unes poques erugues col·locades sobre les típiques bosses que es lliuren a les botigues, per exemple, comencen a crear forats i en qüestió d'hores n'hauràn fet desaparèixer una bona part . "L'objectiu és, descobrir les bases moleculars del procés i avançar després cap a algun producte industrial", explica a aquest diari Federica Bertocchini, especialista de l'Institut de Biomedicina i Biotecnologia de Cantàbria, a Santander.
 |
| Plàstic biodegradat per 10 cucs en 30 minuts. |
Trobar l'element químic que aconsegueixi la degradació dels plàstics s'ha convertit en anhelada nova pedra filosofal. La investigadora Federica Bertocchini ha descobert que els cucs de la cera (Galleria mellonella), que habitualment mengen mel i cera de les bresques de les abelles, són capaços de degradar els plàstics. En concret, aquest cuc descompon el polietilè, un dels materials derivats del petroli més comuns i més resistents; amb ell es fabriquen bosses i envasos, entre altres objectes. El descobriment ha estat patentat pels investigadors.
"Hem comprovat que aquest cuc és capaç de degradar el plàstic amb el simple contacte. Hem produït i pastat una polpa amb cucs morts i hem posat el plàstic a sobre, i hem comprovat que el plàstic es degrada. Hi ha alguna cosa que produeix aquest efecte. El cuc produeix alguna cosa que, en entrar en contacte amb el plàstic, el descompon", explica Federica Bertocchini, investigadora del CSIC, que ha treballat conjuntament al costat de Paolo Bombelli i Chris Howe de la Universitat de Cambridge. Els resultats d'aquesta investigació han estat difosos en un article científic a la revista Current Biology (edició del 24 d'abril).
 |
| La investigadora del CSIC Federica Bertocchini. |
La investigadora subratlla que el descobriment no es refereix al fet que l'efecte degradador es doni a la digestació del cuc. S'han trobat restes de plàstic a l'interior estómac dels insectes, però no s'han analitzat aquestes femta. El que sí que han demostrat és que el cuc segrega una substància que desintegra la cadena del plàstic i el converteix en un monòmer, recalca.
Els detalls, per descobrir
Els investigadors encara desconeixen els detalls de com es produeix la biodegradació, però hi ha la possibilitat que ho faci un enzim. La investigació persegueix ara explicar la mecànica molecular d'aquesta reacció. "Volem aïllar la molècula o les molècules que intervenen i reproduir el seu funcionament en laboratori i després de manera industrial, a gran escala. És així com podrem intentar disposar de l'eina que ens permeti reproduir això de manera sistemàtica i eliminar aquests materials tan resistents", diu la investigadora. El temps dirà si aquesta pot ser una manera de degradar els omnipresents plàstics que inunden els abocadors i fins i tot arriben al medi marí a on cada vegada hi ha més proves del dany que ocasionen.
A diferència de la capacitat de degradació dels plàstics mostrada per alguns bacteris, el que crida més l'atenció en aquest cas és la rapidesa amb què actua el cuc: en 48 minuts poden notar-se els seus efectes. "Cent cucs de la cera són capaços de biodegradar 92 mil·ligrams de polietilè en 12 hores, és realment molt ràpid", destaca Bertocchini.
Els investigadors han descobert, a més, que el contacte de la crisàlide amb el polietilè és suficient perquè aquest plàstic es biodegradi. Als investigadors no els ha passat per alt el fet que la composició de la cera és similar a la del polietilè; per aquest motiu que aquest pot ser el motiu pel qual el cuc ha desenvolupat un mecanisme per poder desfer-se del plàstic.
Article científic de referència:
Polyethylene bio-degradation by caterpillars of the wax moth Galleria mellonella. Paolo Bombelli, Christopher J. Howe, Federica Bertocchini. Current Biology. DOI: http://dx.doi.org/10.1016/j.cub.2017.02.060
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada