Les conseqüències ocultes de la sal a les carreteres

Sembla una pràctica inofensiva, en realitat contamina el medi ambient i fins i tot pot augmentar el risc d'accidents.

L'hivern és època de forts vents, nevades, gelades... per tant, s'ha de vigilar més en segons quins llocs, en aquest cas en les carreteres. Una pràctica que s'està utilitzant actualment és posar sal a les carreteres per poder circular correctament. Aquesta pràctica sembla que no causi cap dany, però té unes conseqüències greus, com per exemple un gran impacte ambiental, ja que la sal s'infiltra i acaba arribant als aquífers. Això fa que l'aigua dels aquífers es torni salada i no es pugui utilitzar l'aquífer com a recurs per a la població. Un altre problema és el dany a la biosfera perquè els animal que consumeixen l'aigua es veuen afectats pel grau de salinització que porta, i els pot arribar a modificar.

Una màquina llevaneu llança sal a la carretera de Vallvidrera de Barcelona.

 

La Vanguardia 09/01/2018

 

Amb el fred, arriben la neu i les gelades i per poder circular i salvar les carreteres, des de fa dècades s'escampa la sal, el que evita que la humitat es congeli, permetent la circulació dels cotxes. És una cosa bona, en teoria, però, és una pràctica que amaga molts aspectes negatius, alguns molt preocupants per al medi ambient.

A Espanya, un 7% de la producció de sal es destina a les carreteres. Els compradors són l'Estat, les comunitats autònomes i les corporacions locals. Foment destina als elements que dissolen el gel més de deu milions d'euros a l'any. Una tona de sal val entre 60 i 80 euros i unes alternatives més cares són l'acetat de calci i el magnesi, més biodegradables i menys corrosives, sorres i gravetes o productes agrícoles residuals com la urea. 

Una tona de sal val entre 60 i 80 euros

Segons informa Foment: "Des de fa ja uns anys tots els treballs preventius d'estesa de fundents a la xarxa de carreteres de l'Estat es duen a terme amb salmorres de clorur sòdic. El seu gran avantatge rau en el major temps que el fundent roman sobre la calçada, en la major homogeneïtat que s'obté en estendre el producte i en la considerablement menor afecció mediambiental ".

A més, "l'inici de cada campanya s'exigeix ​​que tots els equips d'estesa de fundents en forma sòlida comptin amb els oportuns certificats de calibratge, de manera que no se superin els rangs màxims d'error establerts. El producte es troba en tancs de material plàstic o d'acer vitrificat, protegit enfront de la pluja i sense que hi hagi contacte directe entre el fundent i el terreny natural ", aclareixen des del Ministeri. 

Danys greus al medi ambient

A més de corroir les carrosseries dels cotxes i danyar les infraestructures, l'ús de la sal a les carreteres comporta seriosos riscos per al medi ambient. Com van demostrar uns científics dels Estats Units, la sal es descompon en sodi i ions de clorur que acaben en el terreny, són absorbits per les plantes, llisquen en els aqüífers i atreuen l'interès dels animals que els acaben llepant.

Una de les conseqüències més greus, per exemple, concerneix a les truites arc de Sant Martí. L'alta concentració de sal a Llac George, Nova York, ha portat a minvar les habilitats de natació d'aquest animal, de manera que s'ha convertit en una presa més fàcil. No només això: l'excés de sal també causa desequilibri entre homes i dones en els ous de granota, a favor dels mascles. Això comporta una reducció de la població, ja que cada exemplar femella pot posar només un nombre limitat d'ous.

Un exemplar de granota vulgar.

D'altra banda, les plantes absorbeixen la sal barrejada amb aigua i això acaba influint en la forma física de les papallones que s'alimenten de les flors. Aquest fenomen pot causar veritables mutacions: les femelles adquireixen un cervell més gran i els mascles una estructura física més poderosa. Finalment la sal atrau diverses espècies d'animals, igual que als humans els poden les patates fregides, i la seva major presència a prop de les carreteres augmenta el risc d'accidents per atropellament.

Segons un altre estudi realitzat per la Universitat Laval, al Canadà, la sal que es troba a les carreteres altera el pH de l'aigua de rius i llacs. L'augment del pH afavoriria la propagació d'algues verd blavoses (cianobacteris), un fenomen que preocupa molt a Quebec, on no hi falta neu. De fet, aquests bacteris s'estan estenent cada vegada més per diferents llacs de tota la regió i alliberen substàncies tòxiques per als humans.

El suc de remolatxa és una alternativa 

No obstant això, els canadencs han trobat una alternativa: el suc de remolatxa. El descobriment de les propietats anticongelants de la remolatxa es va produir per casualitat en una empresa d'Ontario. Després de l'extracció del sucre, el suc restant generalment s'emmagatzema en tancs. Els operadors es van adonar que el líquid no es congelava, fins i tot durant els períodes d'intenses gelades. L'empresa no va trigar a veure una oportunitat comercial.

El suc de remolatxa sucrera és completament biodegradable i segur per a la salut. A més, està fet amb residus de producció i, per tant, no requereix cap cultiu addicional. No només és respectuós amb el medi ambient, sinó que també és més eficient i menys costós. De fet, pot funcionar perfectament fins i tot a temperatures molt baixes: una barreja de remolatxa i sal pot suportar temperatures de fins a -28 °, és a dir, 14 ° menys que la sal sola.

Pel que fa al cost, una tona de sal abrasiva costa al voltant de 80 euros, mentre que una tona de suc de remolatxa només 8. No tot, però, és perfecte. El suc de remolatxa no fon el gel, només evita que es formi. Per aquesta raó, en diferents ciutats de Canadà s'ha decidit barrejar-lo amb sal: una solució menys ecològica, però que permet reduir l'ús de anticongelants. L'altre problema és l'olor, no gaire apreciat pels ciutadans que, de fet, ja s'han queixat.