 |
| Sense platja. A Cabrera de Mar la falta de sorra a la platja obre esvorancs al camí per als vianants |
Els últims temporals han tornat a deixar en evidència la greu regressió de les platges del litoral català. Sobre la taula del Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient ( Mapama) s’acumulen desenes de projectes per impulsar la regeneració de la costa, però la congelació inversions, d’una banda, i la disparitat de criteris sobre les actuacions que cal emprendre, de l’altra, tornen a plantejar un escenari d’incertesa sobre el futur de les platges catalanes. Només a la costa del Maresme, el Ministeri s’hi ha gastats més de 60 milions d’euros en regeneracions que finalment han resultat ineficaces. “Milions engolits pel mar sense una consolidació definitiva de la costa”, clamen els alcaldes.
Mentre els edils del Baix Maresme, entre Mataró i Montgat, reclamen la immediata actuació dissenyada al pla estratègic aprovat el 2015 pel Mapama i critiquen la falta de finançament, a l’ Alt Maresme, entre Malgrat i Sant Pol, prefereixen abordar la solució definitiva consensuada amb tots els actors socials, tècnics i polítics, i és per això que han creat l’enèsima taula d’“estudi, treball i diàleg”, com detalla la regidora de Medi Ambient de Malgrat, Mireia Castellà.
Paral·lelament, investigadors de la UPC i el Centre Superior d’ Investigacions Científiques (CSIC) han iniciat a Castelldefels una campanya de mesuraments dels corrents marins, l’onatge i el transvasament natural de sorra. Tot això per elaborar un nou estudi sobre els canvis en la morfologia del litoral.
Precisament a Malgrat de Mar l’últim temporal va tornar a afectar la platja més pròxima al delta de la Tordera. La sorra va envair el camí de la Pomereda, que dona accés a una zona de càmpings, i va fer malbé les infraestructures públiques. L’espigó que el ministeri va instal·lar-hi després dels temporals de gener del 2017 ha quedat totalment cobert de sorra i la platja s’ha vist reduïda a un terç de la seva capacitat.
A Pineda, en canvi, no hi va haver incidents destacables, cosa que dona la raó als partidaris de les esculleres, com la que es va instal·lar a començaments de l’any passat al passeig.
A la costa del Maresme van tornar a destacar les afectacions als punts negres habituals, com la platja nudista de la Musclera, a Arenys de Mar, que ha perdut la sorra. A Cabrera de Mar, l’alcalde Jordi Mir reitera la reclamació per reactivar del pla estratègic que preveu construir espigons emergents contra la regressió. En aquesta zona l’onatge va obrir esvorancs al camí per als vianants. “Hem reclamat a Demarcació de Costes de l’ Estat, però ens diuen que no tenen diners”, lamenta el batlle.
Una de les situacions més preocupants del Maresme es localitza a Montgat, on les platges han perdut la meitat del seu volum i un quilòmetre de litoral. L’onatge va destruir dutxes i mobiliari urbà del passeig. La desaparició de la sorra impedeix d’instal·lar dos dels quatre xiringuitos del municipi. Més al sud, a Badalona, la controvertida platja de la Mora va tornar a desaparèixer totalment. A Barcelona, la platja de la Barceloneta es va reduir en alguns punts a cinc metres d’amplada, i l’aigua arribava fins als equipaments i a tocar dels locals comercials.
Al Baix Llobregat, a la platja de Castelldefels, l’onatge va causar inundacions fins a la zona de dunes, va col·lapsar les desembocadures d’aigües pluvials i va afectar el mobiliari del passeig. A Gavà l’aigua va arribar a les dunes i també va fer mal en alguns serveis. En aquesta comarca l’onatge va afectar la dessalinitzadora del Prat de Llobregat, que està paralitzada. Es va fer malbé la canonada de captació d’aigua de mar. Mentre es concreta la reparació, l’ Agència Catalana de l’Aigua ha activat el 100% de la producció d’aigua de la dessalinitzadora de la Tordera.
A Viladecans, la platja del Remolar, als espais protegits del delta del Llobregat, va perdre amplada. Al Prat, els accessos a les dutxes van quedar extraviats i es van perdre elements, una considerable quantitat de sorra va desaparèixer a platja de Can Camins i part de la zona naturista. A l’àrea metropolitana de Barcelona, l’ AMB alerta de pujades del mar de fins a un metre d’ altura a cada temporal, per la qual cosa reclama un pla d’estabilització de les platges. Destaquen com a possible solució el sistema dunar, que al seu torn funciona com a reserva de sorra que mitiga els efectes dels temporals.
Més al sud, a Sitges, els temporals han buidat platges de sorra com la de Sant Sebastià, on els darrers anys se n’ha anat abocant de nova. En aquest punt l’any vinent s’hi construirà un espigó submergit. La platja més afectada per l’últim temporal, que no hi ha fet tant mal com els d’anys anteriors, ha estat la de la Bassa Rodona (davant el restaurant Pic Nic), que s’ha quedat pràcticament sense sorra. L’Ajuntament té la intenció de tornar-ne a abocar a les platges de la Bassa Rodona, la Riera Xica, l’Estanyol, de Sant Sebastià i d’Aiguadolç. Atès que a Vilanova i la Geltrú i Cubelles, una vegada passada la temporada de bany, es desmunten totes les instal·lacions de platges (dutxes, passarel·les, papereres, punts verds, lavabos, salvament i socorrisme...), els efectes dels temporals són poc destacats. A Cubelles només afecten la Platja Llarga, que és la més estreta i la que té menys quantitat de sorra. Això ha provocat, amb l’últim temporal, afectacions al passeig per acumulació d’arena.
A la resta de Catalunya el temporal també va incidir negativament al litoral. Per exemple, a la Costa Brava han valorat els danys en mig milió d’euros. Al municipi de l’Escala (l’Alt Empordà) les onades van aixecar 17 lloses de formigó de més de 200 quilos del nou front marítim, que s’haurà de reparar una altra vegada. En aquesta localitat el temporal va afectar especialment les platges d’Empúries, on a causa del fort onatge va sorprendre que haguessin quedat al descobert vestigis grecs i romans. A Cadaqués el temporal va deixar esfondraments en alguns punts de la Riba (el vial que ressegueix la costa) i parets de pedra seca vora el mar van acabar cedint. També s’ha reduït la superfície de la platja.
En altres platges com la de Llançà o Tossa de Mar hauran de recórrer a les màquines retroexcavadores per redistribuir la sorra desplaçada. Els arenys de la Mar Gran de Tossa van sepultar la riera. Els camins de ronda també s’han vist afectats pel temporal. Les graves i pedres s’han acumulat al camí del Port de la Selva i ha quedat destruït part del paviment en un tram d’uns 150 metres, que s’haurà de restituir.
A Portbou el temporal va destrossar la platja Gran del municipi. A la comarca del Baix Empordà un dels municipis més afectats va ser Calonge, concretament la platja des Monestri. L’onatge va descalçar bases de dutxes i part del passeig i es va emportar sorra. A Palamós la platja més perjudicada va ser la Fosca, que també va perdre sorra.
