Els insecticides neonicotinoides són perjudicials per a les abelles, segons l'EFSA

La EFSA confirma que tres polèmics insecticides dins del grup de neonicotinoides, molt utilitzats en el conreu europeu, són perjudicials per a les abelles. La qual cosa està fent disminuir les poblacions d'abelles arreu d'Europa. Cal destacar que la funció pol·linitzadora de les abelles és essencial per al cultiu de certes fruites i verdures que consumim habitualment. Per tant, al fer ús d'aquests tres insecticides estem generant un impacte sobre la biosfera, en aquest cas disminuint la població d'abelles. A més, aquesta disminució de la població ens està generant un risc induït, ja que comporta que hi hagi menys pol·linització, i per tant ocasiona un dèficit en la reproducció d'altres plantes útils per a nosaltres com són les de maduixes, cogombres... De les quals ens en aprofitem com a recurs.

Abelles al seu rusc

EL PAÍS 28/2/18

L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha confirmat avui que tres polèmics insecticides neonicotinoides -imidacloprid i clotianidina, fabricats per Bayer, i tiametoxam, de Syngenta- "en general" representen "un risc per a les abelles silvestres [borinot comú i abella solitària ] i les abelles mel·líferes ". Aquests pesticides, d'ús freqüent a tot el món en cultius de blat de moro, gira-sol, colza i cotó, estan sotmesos a restriccions a la UE des de 2013, en aplicació del principi de precaució.

Després d'analitzar 1.500 estudis científics, l'EFSA subratlla que el risc és "en general". Els resultats "varien en funció de factors com l'espècie d'abella, l'ús previst per al plaguicida i les diferents rutes d'exposició (a través de residus a pol·len i nèctar, per la dispersió de la pols durant la sembra de llavors tractades o mitjançant el consum d'aigua) ", segons especifica l'agència europea, que admet riscos baixos per a alguns usos. "No obstant això, preses en conjunt, les conclusions confirmen que els neonicotinoides representen un risc per a les abelles", rasa.

L'EFSA subratlla que és un organisme dedicat a l'avaluació científica de riscos i que no pren decisions respecte a l'autorització de productes regulats, incloent els pesticides. Són els estats membres i la Comissió Europea els que hauran de prendre una decisió després del dictamen de l'EFSA.

La funció pol·linitzadora de les abelles és essencial en cultius com l'alfals, les ametlles, els cogombres i les maduixes. En els últims anys, multitud d'estudis científics han alertat del declivi de les abelles, colpejades per diferents amenaces, a més de l'ús abusiu d'alguns pesticides: la desaparició del seu hàbitat, una vespa asiàtica invasora que destrueix els ruscs, el paràsit Nosepa apis que col·lapsa el seu aparell digestiu, l'àcar Varroa que ingereix els seus líquids interns, l'escalfament global. Els experts de l'EFSA van reconèixer al juny en una cimera a Brussel·les que es desconeix què està passant realment amb les abelles. Cal recollir moltes més dades.

També al juny es van conèixer els resultats de l'experiment en el camp més ambiciós fins ara, finançat pels propis fabricants dels pesticides, Bayer i Syngenta. Investigadors del Centre per a l'Ecologia i la Hidrologia de Regne Unit van estudiar 2.000 hectàrees de cultius de colza les llavors van ser tractades amb els insecticides tiametoxam i clotianidina, a Alemanya, Hongria i el Regne Unit. A Hongria, el nombre de colònies d'abelles va baixar un 24% durant l'hivern. Al Regne Unit, fins a un 79%, tot i que en zones sense neonicotinoides la caiguda va ser d'un 58%.

A Alemanya, però, no es van detectar efectes negatius i fins i tot "la vitalitat de les colònies d'abelles mel·líferes va augmentar quan les abelles pecorearon en colza tractada", segons ha destacat Bayer en un comunicat. Tant Bayer com Syngenta van criticar les conclusions de l'estudi que elles mateixes havien finançat.

El principal autor d'aquell treball, l'entomòleg Ben Alex Woodcock, ha subratllat els avantatges d'aquests pesticides, tot i els seus inconvenients. "S'adrecen a insectes que danyen la planta i es poden aplicar en llavors en molt baixes dosis, però protegeixen a tota la planta i redueixen la necessitat d'insecticides d'ampli espectre polvoritzats", va explicar. Les autoritats tenen ara d'avaluar aquests riscos i comparar-los amb els de les alternatives.

L'Associació Europea de Protecció de Cultius, que representa la indústria, ha dit aquest matí per boca del seu portaveu, Anna Gatt Seretny, que "no hi ha proves que demostrin que les restriccions als neonicotinoides hagin tingut un impacte positiu en les poblacions de abelles a Europa ". Segons aquesta organització, si finalment es prohibeixen els neonicotinoides, "la UE es convertirà ràpidament en un importador net de blat de moro, blat i d'altres cultius bàsics". L'ONG ecologista Greenpeace ha demanat al Govern espanyol que doni suport a la proposta de prohibició dels tres insecticides neonicotinoides que es votarà a Brussel·les el proper 22 de març.