El riu que va morir i pot renéixer

El Ministeri d’Agricultura fixarà un cabal ecològic per al Siurana, que està gairebé sec pel transvasament a Reus

El riu Siurana és un afluent del riu Ebre i actualment es troba en un estat de quasi sequía completa a causa del transvassament que es va fer a Reus. Això va causar un gran impacte perquè no es va mantenir un mínim d'aigua i no es va tindre en compte el cabal ecològic, què és el que ara es portarà a terme. Gràcies a reeplanificació que es farà, es podrà recuperar el riu Siurana, i per tant, l'impacte del transvasament serà menor.

El gruix del cabal es traspassa al Baix Camp.

 

La vanguardia,  19/03/2018

El Siurana (un afluent de l’Ebre a la comarca del Priorat) és un riu sense vida a causa d’un transvasament que transfereix gairebé tot el seu cabal fins a la riera i l’embassament de Riudecanyes, des d’on es proveeix Reus i el Baix Camp. Però tot això pot canviar. El Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient (competent en la conca de l’Ebre) ha anunciat que té previst dotar el riu d’un cabal mínim ecològic (que ara no té) dins de la nova planificació. El volum d’aigua que es reservi al Siurana pot comportar la recuperació d’aquest riu moribund, i obre la porta que Reus hagi de suplir aquesta minva amb altres fonts de proveïment.

Els qui coneixen el Siurana mai han assumit que el riu no tingui peixos, que els seus arbres es morin, que no tinguin l’esplendor pròpia d’un ecosistema fluvial sa.

“Gairebé es desvia tot el riu Siurana. I baixa sec diversos quilòmetres bona part de l’any. Això és incompatible amb les directives europees, que exigeixen recuperar els rius”, assenyala Andreu Escolà, president del grup ecologista Gepec, que fa anys que denuncia aquesta “sagnia”. “Volem que el Siurana torni a ser un riu!”, sentencia.

A partir de l’assut (una resclosa), el Siurana és bloquejat i reduït a un fil d’aigua, mentre que el gruix del seu cabal discorre per un túnel sota la muntanya (gairebé 10 km) i acaba a l’embassament de Riudecanyes.

La canonada-túnel recull gairebé tot el cabal: 20 l/s aquests dies. “És una quantitat ridícula; l’aigua desapareix del curs al cap de pocs metres a l’estiu”, afegeix Escolà. “Ens sembla un transvasament aberrant, i creiem que hi ha una solució fàcil per compensar la demanda d’aigua existent”, explica Santiago Martín Barajas, expert d’Ecologistes en Acció.

Un informe dels grups conservacionistes Ecologistes en Acció i Gepec proposa al Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient i a la Generalitat que clausurin el transvasament. Afirmen que el cabal que subministra a Reus es pot suplir amb aigua del minitransvasament de l’Ebre, que ja aporta el 54% dels recursos (un altre 37% ve del Siurana-Riudecanyes). I per cobrir les necessitats dels regadius, proposen de reutilitzar les aigües de la depuradora de les Borges del Camp.

El Pont Romà de Poboleda damunt el Riu Siurana.

Tot i això, revertir aquest transvasament requereix la intervenció de les administracions, que estudien l’informe. Interpel·lat per aquesta qüestió, el Ministeri d’Agricultura ha anunciat que té la intenció de dotar el riu Siurana d’un cabal ecològic. A l’estiu sortirà a informació pública els documents i els primers treballs, que fixaran el cabal ecològic que hauria de portar el riu. I el 2019 es farà un procés de concertació social (per concretar com s’implantarà el cabal ja establert). Aquest anunci ha estat molt ben acollit pels conservacionistes. “És un pas encertat”, diu Santiago Martín Barajas, que interpreta que aquest és un primer pas per clausurar l’actual transvasament.

La Generalitat (responsable de planificar els proveïments) accepta un augment de la dotació d’aigua

Els conserva c ionis tes pensen que la minva d’aigua es pot compensar amb el mini transvasament

per al Siurana, però diu que abans cal crear una taula de treball per reunir les parts afectades (Reus, regants, consells comarcals, usuaris...). Jordi Agustí, director de l’Agència Catalana de l’Aigua, explica que si es redueix el transvasament caldria buscar una compensació amb els cabals del minitransvasament de l’Ebre, cosa que suposa “tornar a reformular l’equilibri” entre oferta i demanda d’aigua.

Si es fixa un veritable cabal ecològic per al Siurana, el transvasament es podria eliminar (diuen alguns experts), atesos els requeriments d’aigua que demana la seva recuperació. Establint-se un cabal ecològic, els gestors de la concessió d’aigua no tindrien dret a una indemnització per la minva d’aigua, perquè es tracta d’un cabal ambiental (raó per la qual no hi hauria possibilitat d’invocar el lucre cessant), afegeixen les mateixes fonts.