Un milió d'espècies en perill d'extinció imminent

L'augment de la velocitat d'extinció de les espècies ha augmentat de forma alarmant en els últims 10000 anys, en la major part per culpa dels impactes provocats pels humans, com per exemple la desforestació o la contaminació . Avui en dia, hi ha prop d'un milió d'espècies animals gairebé en perill d'extinció per aquests motius, i la seva existència és vital pels éssers humans.

Segons un informe de l'ONU, actualment hi ha un 20% menys de biodiversitat que fa cent anys. Més d'un terç de mamífers, amfibis, coralls i insectes estan amenaçats. La desaparició d'aquestes espècies suposa un gran risc per la humanitat, sobretot d'aquests últims, ja que un 75% dels principals cultius humans depenen dels insectes.

Les mesures de gestió ambiental que s'estan prenent no són suficients. Malgrat que en l'última dècada s'ha reduït la desforestació o s'han pres mesures de protecció d'espècies marines, i aquestes millores s'han notat considerablement, per frenar realment la corba de les extincions cal modificar els nostres hàbits de consum i reinventar l'economia, per exemple eliminant els subsidis a les empreses que causen danys mediambientals greus.

Gràfic que mostra les principals causes de la pèrdua d'espècies

 Diari de Girona 28/11/20

Feia 10.000 anys que el planeta no veia res igual. El ritme d'extinció d'espècies a la Terra ha arribat a tal ritme, a causa de la pressió de l'home sobre els ecosistemes, que actualment hi ha fins a un milió d'espècies a la vora desaparèixer per sempre, algunes d'elles abans fins i tot d'haver estat adequadament estudiades. I, no obstant això, no hi ha res d'estrany, en la situació. Els canvis d'usos del sòl i del mar (urbanització, industrialització, desforestació...), l'explotació directa de moltes espècies concretes, la crisi climàtica, la contaminació i la propagació d'espècies invasores són alguns dels principals motius. Al darrere de tots ells, malgrat això, hi ha la mà de l'home.

Fa un any es va donar a conèixer l'escruixidor informe del panell científic de l'ONU sobre tema de biodiversitat, que posava xifres concretes a aquesta tragèdia planetària, i des de llavors les mesures dels governs per aturar aquesta situació continuen sent irrellevants, segons denuncien les entitats ecologistes.

L'informe revela que l'abundància total de biodiversitat en la major part dels hàbitats ha caigut un 20% des del 1900. Més del 40% de les espècies d'amfibis, gairebé el 33% dels esculls de coral i més d'un terç de tots els mamífers marins estan amenaçats. I, a més, ho estan a curt termini. «Queden molt pocs anys» per evitar que es faci realitat un panorama tan funest, adverteix l'informe.

La presidenta del panell intergovernamental IPBES, autor del document, la colombiana Ana María Hernández, ha admès que les conclusions «donen una perspectiva realment trista». «Estem malament, i això cal dir-ho clarament», assenyala. També recorda que quan desapareix una espècie no sols es perd per sempre un tresor biològic patrimoni de tota la humanitat, sinó que això suposa també un impacte sobre la qualitat de vida de l'ésser humà. «Si no fem res, continuarem perdent biodiversitat, per tant, benestar humà i, per tant, anirem cap a l'extinció de la mateixa espècie humana», alerta. 

No és una exageració. Avui, un 41% de les espècies d'insectes estan en declivi i es calcula que almenys un 10% de totes elles estan en perill d'extinció. El problema és que «sense insectes, no hi ha menjar per a les persones», adverteixen des de Greenpeace. «La humanitat depèn dels insectes per sobreviure per diversos motius. D'una banda, 87 dels principals cultius a nivell mundial (un 75%) depenen d'insectes i altres animals pol·linitzadors. A més, els insectes predadors controlen les poblacions d'altres insectes, evitant plagues en els cultius», explica Paloma Nuche, de la citada organització conservacionista.

Fracassar en la protecció de la biodiversitat abocarà al planeta a un fracàs generalitzat en la llarga llista d'Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que s'han fixat des de l'ONU per al 2030. L'informe de l'IPBES alerta que aquesta falta d'avanços en la conservació de la biodiversitat impedirà aconseguir les 20 Metes d'Aichi aquest 2020, acordades per l'ONU per frenar la pèrdua de biodiversitat. Si no s'aconsegueixen tampoc el 2030 suposaria a més incomplir el 80% dels Objectius de Desenvolupament Sostenible relacionats amb la pobresa, la fam, la salut, l'aigua, les ciutats, el clima, els oceans i l'ús de la terra. És, per tant, un problema que va més enllà de la mera pèrdua de riquesa biològica. 

L'autor principal de l'informe, David Cooper, ha alertat que no n'hi ha prou amb frenar la desforestació o la contaminació per plàstic per aturar aquesta catàstrofe natural. «Per doblegar la corba hem d'invertir en conservació i restauració, però també cal adoptar mesures serioses quant a producció i consum de béns. Necessitem acció en tota l'economia», assenyala. Per exemple, Cooper al·ludeix a la necessitat d'eliminar els subsidis que atorguen els governs a determinats sectors i empreses que causen greus danys al medi ambient, uns subsidis que arriben als 500.000 milions de dòlars a l'any. I, no obstant això, «allí on s'han pres mesures, es veuen avanços», assenyala l'autor principal de l'informe, que al·ludeix a la reducció de la desforestació global experimentada en aquesta dècada respecte a l'anterior (s'ha alentit en un terç), o a la millora de les espècies marines allà on es protegeixen àrees determinades.

És una amenaça global, que a Espanya afecta un llistat en el qual hi ha tresors de la nostra fauna com l'os bru, el linx ibèric, el trencalòs o l'àguila imperial. Unes poques dècades han estat suficients per posar en perill mil·lennis de presència a la Península ibèrica.