El plàstic ha inundat les nostres vides diàries: podem trobar-lo en envasos, cosmètics, el tèxtil de la roba, materials de construcció, entre d'altres. I és que és un material molt mal·leable, és per això que s'utilitza tant avui dia, però no tot són punts positius els que té. El problema arriba quan ens adonem que té un temps de descomposició molt elevat: una ampolla de plàstic pot tardar, de mitjana, 500 anys a degradar-se. Finalment, tots aquests plàstics acaben dipositant-se als mar i oceans del nostre planeta. Segons les dades recopil·lades de Greenpeace, cada any, els mars i oceans són receptors de fins a 12 milions de tones d'escombraries. Això està associat al consum que se'n fa, degut a que la majoria s'utilitzen per a envasos d'un sol ús. I Espanya és ja el cinquè major productor de la UE (Unió Europea).
De fet, els més perjudicials resulten ser els microplàstics. Estudis recents han observat que els animals marins estan ingerint aquests plàstics, el que els està provocant bloquejos gastrointestinals i alteracions en els seus patrons d'alimentació i reproducció. Però no només es queda aquí, sinó que també s'han trobat evidències de que es transfereixen a la cadena alimentària i arriben fins als nostres plats. A part de que alhora provoquen enormes impactes econòmics i socials, com és l'exemple del sector turístic.
En aquest article, el que es pretén és informar de la intenció de reduir la presència de plàstics en la natura. La llei de residus que el Consell de Ministres té previst aprovar, preveu recaptar amb les dues taxes 1.378 de milions anuals.
Treballadors de la planta de tractament d'escombraries de Lousame (A Corunya). |
El Consejo de Ministros tiene previsto aprobar este martes el texto de la futura Ley de Residuos y Suelos Contaminados, que prevé la creación de dos nuevos impuestos verdes: uno sobre los envases de plástico de un solo uso y otro que grava el depósito de los residuos en los vertederos y la incineración. El propósito de ambas figuras impositivas, que España adopta a instancias de la Unión Europea, es incentivar el reciclaje y reducir la presencia de los desechos plásticos en la naturaleza. El proyecto de ley, que prevé una recaudación de 1.378 millones anuales con estos dos nuevos tributos, será ahora enviado a las Cortes para su tramitación final. El gran objetivo de esta norma es lograr que España reduzca un 15% la generación de residuos en 2030 respecto a los niveles de 2010.
España arrastra un gran retraso en el cumplimiento de la normativa ambiental europea. El incumplimiento de las normas de depuración de aguas urbanas le ha supuesto ya una millonaria multa al país y algo parecido podría ocurrir con el tratamiento de los residuos. Una directiva de 2008 establecía que para 2020 el 50% de los residuos municipales de todos los miembros de la UE se debían tratar para la reutilización y el reciclado. Pero España, según los datos de Eurostat, la oficina estadística europea, solo llegaba al 34,7% en 2019. El dato definitivo de 2020 no se conoce todavía, pero Ismael Aznar, director general de Calidad y Evaluación Ambiental del Ministerio para la Transición Ecológica, sostuvo este lunes que “probablemente” el país no va a cumplir con esta directiva. Y advirtió de que los objetivos nuevos para 2030 y en adelante serán mucho más estrictos.
“Esta ley llega tarde”, admitió Aznar en un acto en el que también participó la vicepresidenta cuarta y ministra para la Transición Ecológica, Teresa Ribera, que también admitió el retraso de España a la hora de cumplir con los objetivos europeos de reciclaje. Lo que no se recicla acaba en el vertedero (lo que ocurre con más de un 50% de los desechos en España) o incinerado. Por eso Ribera defendió el lunes la necesidad de aplicar el nuevo tributo al vertido e incineración. “El vertedero no puede ser la respuesta más atractiva”, sostuvo. “España no está bien en gestión de residuos”, insistió Ribera.
Taxa de reciclatge i reutilització de residus municipals en Espanya i la UE. |