L'altre batalla de l'Ebre

El Ministeri de Medi Ambient va aprovar, sense consensuar amb ningú, el seu projecte inicial que posaria en perill la "supervivència del delta" i el sr. alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va anunciar que farà el possible per rectificar el pla al Parlament i davant els tribunals comunitaris. Les quantitats d'aigua són inferiors a les requerides per ampliar les hectàrees de regadiu i augmentar la quantitat de basses de reg i embassaments.

El delta de l'Ebre vista aèria.

L'escassetat d'aigua, podria ser l'origen de conflictes bèl·lics al segle XXI.

L'ús no sostenible de l'aigua, la deficient gestió, la contaminació i el ràpid creixement demogràfic provoquen la insuficiència del preuat recurs natural i, per tant, la carestia alimentària i l'augment de tensions a tot el món.

Cicle de L'aigua. Ajuntament de Barcelona 

Espanya, com la resta de països mediterranis, es caracteritza per l'escassetat de recursos hídrics.
La gestió i planificació s'ha caracteritzat des de fa dècades en un model basat en la creació de:

• nous regadius
• execució de grans obres hidràuliques, com a embassaments i transvasaments, sempre subvencionats per l'Estat.

El Pla Hidrològic Nacional espanyol és un text legislatiu que inclou 863 infraestructures de molt diversa índole com a grans preses i transvasaments, canalitzacions de rius i altres actuacions.

El principal bloc del PHN estableix la creació d'una gran transferència entre conques d'1.050 Hm3/any, des de l'Ebre fins a les següents zones:

• Catalunya (190 Hm3)
• Comunitat Valenciana (315 Hm3)
• Múrcia (450 Hm3)
• Almeria (95 Hm3)

Juntament amb la construcció de grans embassaments en la Conca de l'Ebre per regular el seu flux.

El Pla consisteix, bàsicament, a justificar les condicions en què podrien realitzar-se els transvasaments d'aigua entre conques, especialment, el transvasament de l'Ebre cap al Litoral Llevantí i Barcelona (1.000-200 Km), basant-se en el suposat "dèficit hídric estructural" que diuen que sofreix el Llevant espanyol i el supòsit excedent de la Conca de l'Ebre.

En cap moment s'analitza com s'ha arribat a aquest dèficit ni com es podria solucionar, únicament es fa un llistat d'obres (declaració d'intencions) sense justificació de cap tipus.


La conca de l'Ebre ha tingut des de sempre problemes de mala qualitat natural de les aigües a causa de l'abundant presència de sals en tot el seu curs mitjà i baix.

Els abocaments agraris i urbans empitjoren aquesta precària situació fent que, a la zona en la qual es preveu la presa d'aigües del transvasament, els paràmetres excedeixen en més d'un 5% els límits considerats en la normativa d'aigües pre-potables, com es reconeix a la memòria Ambiental del propi Pla Hidrològic. A això podem afegir els riscos associats a la central nuclear d'Ascó. Tot això plantejaria la necessitat de sotmetre l'aigua transvasada a processos de depuració i dessalinització, les dificultats de la qual i costos, ignorats en el projecte.
Les possibilitats de desenvolupament econòmic de les Terres de l'Ebre estan lligades a l'aigua del riu i com ja s'ha observat amb el minitrasvase a Tarragona, després de deu anys de funcionament, la conseqüència ha estat un gran creixement demogràfic, urbanístic, industrial i turístic a les comarques del nord de la província, las que estan rebent l'aigua, mentre que les Terres de l'Ebre, les que l'estan cedint, s'han quedat igual i, en alguns aspectes, comparativament pitjor.

DADES DEL FLUX  D'AIGUA DEL EBRE:
Anys 60: 16.842 Hm3/any
Anys 70: 14.071 Hm3/any
Anys 80: 9.502 Hm3/any
Anys 90: 8.235 Hm3/any


FONTS:
http://es.wikipedia.org/wiki/Tribunal_de_las_Aguas_de_Valencia

http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=4746

http://nisir.wordpress.com/2012/05/21/la-verdad-sobre-la-contaminacion-y-los-trasvases-del-rio-ebro-por-cristina-bel-campos/

http://www.rivernet.org/Iberian/deltaebro/savethedelta_s.htm

http://www.elperiodico.com/es/noticias/medio-ambiente/nuevo-plan-hidrologico-para-ebro-pone-peligro-delta-2465929

http://www.publico.es/458431/aprobado-el-plan-hidrologico-del-ebro-con-el-rechazo-de-los-ecologistas-y-la-generalitat-de-catalunya


VIDEO PROGRAMA 30 MINUTS: AIGUA, LA JUSTA
http://www.tv3.cat/pprogrames/30minuts/30Seccio.jsp?seccio=reportatge&idint=1205

i AIGUA, ENCARA MES JUSTA
http://www.tv3.cat/videos/450329/Aigua-encara-mes-justa

VIDEO DELTA DE L'EBRE: Ecosistema
http://www.rtve.es/alacarta/videos/racons-de-verd/racons-verd-garraf/944758/

El projecte Castor emmagatzema gas submarí causant sismes al delta de l'Ebre

El Govern de Catalunya exigeix que es paralitzi l'activitat d'emmagatzematge de de gas submarí que provoca sismes i  posa en dubte que l'empresa Escal UGS hagi cessat completament els treballs al magatzem de gas submarí Castor, situat davant la costa del delta de l'Ebre, després dels nous terratrèmols que han afectat la zona durant les últimes hores. El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha exigit al Ministre d'Indústria i a l'empresa que paralitzi completament qualsevol treball, a més d'estudiar a fons el cas i facilitar tota informació. Tot i que el Govern espanyol va ordenar l'aturada el passat dijous, els informes de l'Institut Geològic de Catalunya han detectat que els moviments sísmics de diumenge a la nit i dilluns a la matinada s'haurien produït per un efecte expansiu.

  Obres d'instal·lació de la plataforma de pous del projecte Castor. 

Notícia de La Vanguardia del 1 d'octubre de 2013.

Pallarès ha reconegut que, de moment, en la manca d'informació que sempre ha envoltat el projecte. Madrid encara no ha confirmat plenament si ha contrastat de forma fefaent (digne de fe), sobre el terreny, la paralització total de les actuacions, més enllà del comunicat que el passat dijous a la nit va emetre el Ministeri d'Indústria anunciant el cessament de tota la activitat.

Aquests "dubtes" prenen més sentit després que els informes de l'Institut Geològic de Catalunya hagin posat de manifest que, si bé, el sisme del passat dia 24 es va produir durant la injecció de gas al subsòl marí, per un moviment d'injecció, els terratrèmols de diumenge a la nit i dilluns a la matinada, de 3'9 graus de magnitut, per contra, s'haurien produït per un moviment "expansiu", per possible activitat a la plataforma. "Potser s'ha extret gas o hi ha algun escletxa o porus per on surt. S'ha de paralitzar qualsevol treball que es fa al magatzem, estudiar si està situat en un lloc favorable per als moviments sísmics i s'ha d'exigir un estudi geològic molt acurat de la zona", ha reclamat el delegat. 

Des del Govern consideren que aquestes dades haurien de poder se contrastades amb la informació que disposen el govern valencià i l'espanyol, per poder donar resposta a la gran inquietud que els sismes, que "no són normals ni habituals", han generat entre la ciutadania i els alcaldes afectats, especialment, Sant Carles de la Ràpida i Alcanar (Montsià). "No ens ha confirmat la paralització total. Si el govern espanyol no ha ordenat, volem entendre que s'ha paralitzat. Però el 24 va haver un moviment sísmic perquè s'hi posa gas i el 29-30 n'hi ha un pel contrari. No volem malpensar que s'hagi extret però no s'ha treballat quin moviment hi ha hagut?", ha inquirit.



 El sisme de major magnitud ha estat de 4 graus i s'ha produït al voltant de dos quarts de dues de la      matinada del dia 1 d'octubre de 2013.

Pallarès ja ha demanat als represnetant del govern espanyol -aquest dimarts al matí ha conversat telefònicament amb els subdelegats de Tarragona i Catelló- la necessitat de programar una pròxima reunió per rebre explicacions sobre la situació, donant resposta a les demandes dels alcaldes i la ciutadania. El delegat entén que, malgrat tractar-se de sismes d'escala encara no molt elevada i que es concentren de nit, quan la seva percepció pot ser més notària, es tracta d'una situació "preocupant". "Tenim la imatge de fets que s'han produït a l'estat espanyol -referint-se al cas de Llorca-. No és la mateixa situació, però són temes imprevisibles que ens fan estar una mica alerta", ha tancat. 

Notícia del Diari de Tarragona de l'1 d'octubre de 2013.

Les ciutats mexicanes hauran de mesurar la contaminació

A Mèxic, s'estan assolint un màxims de contaminació molt preocupants, que han portat a l'implantació de noves mesures per tal de regular i calcular els nivells de CO2 emesos a l'atmosfera. Aquests gasos han produït un risc induït que a provocat l'alta contaminació de les ciutats mexicanes, i que ha generat un gran impacte en la vulnerabilitat de la població i ha augmentat la perillositat i la taxa de morts per motius de faltes respiratories i similars.

Foto de Mèxic des d'un avió 

La regulació serveix per a protegir la salut davant els riscos de malalties respiratòries i cardiovasculars per la contaminació

Ciutat de Mèxic:
 Les urbs mexicanes de més de 500 mil habitants hauran de "monitoritzar sistemàticament" la qualitat de l'aire que respiren els seus habitants per a "protegir la seva salut davant els riscos de malalties respiratòries i cardiovasculars associades a la contaminació ", que causen 14 mil 700 morts a l'any al país.

Així ho han assenyalat avui diverses ONG mexicanes en un comunicat en què "exhortar a les autoritats locals i federals a prendre mesures immediates que permetin garantir el compliment efectiu d'aquesta norma, en benefici de la salut de 55 milions de mexicans".

El passat 16 de juny va ser publicada en el Diari Oficial de la Federació (DOF) la Norma Oficial 156 (NOM 156), que obliga a aquestes ciutats a "especificar les condicions mínimes que han de ser observades per a l'establiment i operació de sistemes de monitorització de la qualitat de l'aire ".

Les ONG van recordar que "l'exposició crònica a la contaminació de l'aire s'associa amb l'increment de problemes cardiovasculars i respiratoris com la bronquitis i l'asma", així com amb diversos tipus de càncer, naixements prematurs, retard en el creixement intrauterí, baix pes en néixer i la "síndrome de mort primerenca".

La mesura afectarà en principi a 34 grans ciutats mexicanes que hauran de detallar la qualitat de l'aire que respira la gent.

Aqui us deixo el link de la noticia: http://www.informador.com.mx/tecnologia/2013/465730/6/urbes-mexicanas-deben-medir-la-calidad-del-aire.htm

La Unió Europea aprova prohibir els pesticides que afecten a les abelles

La Comissió Europea ha aconseguit aquest dilluns el suport d'una majoria de països suficients per prohibir durant dos anys tres neonicotinoides utilitzats més freqüentment com a pesticides en la plantació de gira-sol, colza, cotó i blat de moro, pels riscos que planteja per a la salut de les abelles.

                                                             Abelles en un rusc de la província de Salamanca.

Un total de 15 països han donat la seva aprovació per la prohibició del dos anys, incloent-hi Alemanya i Bulgària, països que en reunions anteriors es van abstenir. Espanya, ja hi va donar la seva aprovació altres vegades. En contra han votat vuit delegacions, entre elles el Regne Unit, i s'han abstingut quatre països. La proposta del comissari de Consum i Protecció al Consumidor, Tonio Borg, preveu posar en funcionament les mesures restrictives des del pròxim 1 de juliol, encara que fonts consultades per Europa Press indiquen que la data podria endarrerir-se per els problemes legals i pràctics que planteja anunciar la restricció amb tant poc temps.



                                             

Clotianidina, tiametoxam i imidacloprid:
Borg ha sumat el suport necessari en una reunió del Comitè d'apel·lació formada per experts de 27 de Brussel·les, després de fracassar el passat mes de març en un primer intent de sotmetre als estats membres de la Comissió d'un altre. Llavors, però va ser tretze Estats membres, entre ells Espanya, els qui van votar a favor de la proposta de comunitat, s'oposaren els nou països i cinc, entre ells Alemanya i Regne Unit.
La proposta es basa en el principi de precaució que sustenten en un informe de la Europea Agència de Seguretat Alimentària (EFSA, per les seves sigles en anglès) que destaca tres famílies de neonicotinoides de mode d'actuació comercialitzat a Europa per Bayer i Syngenta: clothianidin, tiametoxan i imidacloprid. Aquests productes químics poden afectar el sistema nerviós d'insectes que provoca la paràlisi i la mort fins i tot. Directament, no suposen un risc per a la salut humana. La mesura podria afectar un terç de les llavors preparades en la UE i Espanya és una de les principals productores, perquè inicialment demanava d'ajornar qualsevol decisió fins les dades científiques més decisiva, encara que finalment va restar a favor en una primera votació celebrada al març.
Així doncs, no em de permetre que les abelles estiguin en perill d'extinció, ja que es un dels majors polinitzadors del planeta.


             

Notícia de El Mundo del 29 d'abril del 2013.

unes 29/04/2013

La vegetació es desplaça cap al Nord degut a l'escalfament global.

La vegetació dels territoris boreals del Nord i de la vegetació de l'Àrtic s'ha estès en els últims 30 anys al nord, entre 400 i 700 quilòmetres (entre quatre i sis graus) al sud. És l'efecte del canvi climàtic: augment de temperatures de la superfície de la terra, plantes de temporada de creixement és més llarg, i la vegetació s'estén a les àrees que anteriorment no podrien proliferar. Un equip internacional ha fet el seguiment d'aquest procés des de 1982 fins al 2011, amb l'ajuda de presa de dades de satèl·lits i mostra com han conquerit les plantes, més de nou milions de quilòmetres quadrats (aproximadament l'extensió dels Estats Units) amb un creixement vigorós.

Fotografia: Mapa d'augment de la vegetació (verd i blau), de la reducció (taronja i vermell) i sense canvis                 (groc) en els últims anys a les regions àrtiques i boreals.


"Les latituds altes del Nort són encara templades, el gel de l'oceà Àrtic i la durada de la capa de neu està disminuint, les plantes allarguen la temporada de creixement", resumeix Ranga Myneni, científic de la Universitat de Boston i un dels autors de la investigació, que es publica a la revista Nature en el canvi climàtic. "A les zones àrtiques i boreals, estan canviant les característiques de les estacions, que condueix a les pertorbacions més importants per a les plantes i els ecosistemes associats amb ells".

La investigació, finançada per la NASA, implica 21 especialistes de les 17 institucions set països. Cada vegada més, hi ha territori verd que es pot veure sobre el terreny per l'augment de certs arbusts d'alçada i l'arbre en vastes regions de tots l'Àrtic Circumpolar, ser un procés més acusat a Euràsia que a Amèrica del Nord. El territori del Nord amb vegetació (26 milions de km2), entre el 34% i un 41%Mostra una major creixement de les plantes, mentre que disminueix entre un 3% i el 5%, i els canvis no s'aprecia en els últims 30 anys entre el 51% i un 62% del territori.

Els científics culpen el procés per l'anomenat efecte hivernacle que s'inicia amb l'augment de les concentracions en l'atmosfera de gasos que atrapen calor, com el vapor d'aigua, diòxid de carboni i metà, provocant l'escalfament de la superfície de la terra i aire a les terres baixes. "L'escalfament global provoca una disminució de l'extensió del mar congelat i la capa de neu en els territoris que envolten l'oceà Àrtic, per la qual cosa augmenta l'energia solar absorbida per la superfície, que no és reflexiu. Això provoca un cicle de reforç positiu entre l'escalfament global i la pèrdua de gel del mar i neu, ampliant així l'efecte d'hivernacle de base". I pot ser amplificat encara més en el futur com la terra a descongelar al nord i emeten potencialment importants quantitats de diòxid de carboni i metà.

Els investigadors han analitzat l'efecte amb models de canvi climàtic i la conclusió que l'augment de temperatura pot significar, en les regions àrtiques i boreals, un desplaçament de 20 graus de latitud nord al final d'aquest segle, en comparació amb el període 1951-80. Però cal tenir en compte altres fenòmens que pot contenir la trajectòria actual d'augment de les plantes: sequera, incendis forestals i malalties pot alentir el seu desenvolupament. A més a més, assenyalen, en el seu creixement no només influeix en la temperatura, però també la llum i l'aigua. Sangram Ganguly, el centre de la NASA Ames, explica que s'han detectat més creixement en els territoris del Nord entre 1982 i 1992, des de 1992 al 2011, a causa de les limitacions de l'aigua en el segon període de l'estudi. "Per satèl·lit dades per identificar les àrees en la zona boreal que són més càlides i més seques, mentre que altres són més temperats, però més humit i només en aquest últim pot ser vist més ràpid creixement de la vegetació", afegeix el seu col. lega Ramakrishna Nemani, del centre.

Notícia de El País de l'11 de Març de 2013

Que se t'empassi la terra!

Quan diem aquesta expressió, el que menys tenim en ment, es que de veritat passi. No obstant, això és el que va succeir el passat 28 de Febrer a en Jeff Bush, de 37. Va ser empassat per un clot que es va formar al seu dormitori mentre dormia. Durant la nit, el germà de la víctima va escoltar crits i va córrer a l'habitació de la víctima, però en arribar, només va poder presenciar com el cable de la televisió era arrancat de la paret, degut al pes del aparell que queia pel forat.

El clot a la casa de Jeff Bush

El germà, en un intent de salvar en Jeff, va saltar dins del clot. Però va ser rescatat pel primer bomber que va arribar sense haver trobat al seu germà. Es va afirmar que el clot tenia unes dimensions de 6 metres d'ample i, almenys, 10 metres de profunditat.


La roca calcària sobre la qual s'assenta tota la zona de Florida, i especialment Hillborough, el suburbi on es va produir la tragèdia, es va dissolent per diversos motius i "queda una estructura molt porosa, amb molts buits per desaparició de partícules que denominem en Geotecnia estructura en castell de naips". Les altes temperatures, la humitat, les pluges torrencials i en general diverses forces exògenes fan que els sediments que cobreixen els forats subterranis es desplacin, el sistema col·lapsi i el fràgil castell s'esfondri.

Actualment, s'ha desistit en la cerca del cadàver, degut a que el terreny a aquella zona es semblant a un "formatge suís"i que per a continuar, haurien de derribar la casa on vivien  fet que podria causar una inestabilitat que causés més clots i per tant, perill per als habitatges propers.

Imatge de la víctima

Vídeo a The Guardian en que es mostra com un policia parla al dia següent explicant com la família, al escoltar crits, van entrar a l'habitació de Jeff, per trobar-se amb que el llit i l'armari havien desaparegut.

Aigües subterrànies contaminades a Xina

A Xina, hi ha una contaminació que es veu, en la seva atmosfera, i una altra que no es veu, en les seves aigües subterrànies. I potser aquesta sigui encara més perillosa. Segons un estudi del Ministeri de Recursos Hidràulics de Xina, el 97% de les aigües subterrànies de les zones urbanes del país asiàtic estan contaminades.

Més d'un centenar de ciutats del país i conclou que un 64% té aigües subterrànies molt contaminades, mentre que un 33% les té lleument contaminades. Per tant, la conclusió és clara: només un 3% de les aigües subterrànies de les ciutats xineses tenen aigua neta.
Aquestes dades han estat confirmats per un alt oficial del Servei de Geologia de Xina, que ha assegurat que al voltant del 90% de l'aigua del país està contaminada en major o menor grau.

Cal assenyalar que un terç dels recursos hidràulics del país procedeixen del subsòl. Però allí arriben els continus abocaments de metalls pesants, components difícils de processar amb mètodes de gestió i tractament d'aigua. Les depuradores no serveixen parell aquest tipus de metalls, que poden arribar als animals i, també, a la població.

Alguns activistes mediambientals del país han començat a protestar. Acusen als governs locals de protegir a les empreses que més contaminen. Algunes poblacions sofreixen majors taxes de malalties relacionades amb la contaminació.

"La contaminació de l'aigua subterrània és alguna cosa que només recentment ha cridat l'atenció de la població", va assegurar avui a Efe el cap de campanya de tòxics de Greenpeace Àsia Oriental, Dt. Tianjie, qui va advertir que alguns dels tòxics "són cancerígens, s'incorporen a la cadena alimentària i arriben a la població"