02 de març 2014

La globalització i el canvi climàtic porten de tornada les xinxes i altres plagues

Com a conseqüència del creixement dels urb, la globalització, el canvi climàtic, l'increment dels viatges o el trànsit de mercaderies pel mon en els ultims  cinc anys a la Península Iberica s'han estés plagues de rosegadors, paneroles i xinxes de llit


                                              Cucaracha en una taula d'un hospital de Madrid.

El País 28 de febrero de 2014


"Rosegadors , paneroles i xinxes del llit són les plagues més esteses a la Península Ibèrica en els últims cinc anys , com a conseqüència del creixement de les urbs , la globalització , el canvi climàtic , l'increment dels viatges o el trànsit de mercaderies pel món , segons ha mostrat un estudi realitzat per l'Associació Nacional d'Empreses de Control de Plagues ( Anecpla ) .
Les plagues sobrepassen fronteres i són un greu problema mediambiental i de salut pública . " En els propers anys assistirem a un increment de la població de plagues . L' creixement de les ciutats , l'escalfament global , amb hiverns cada vegada més temperats i cicles .
reproductius més curts , i l'expansió del turisme , contribuiran en bona part a això " , ha asseverat la directora general d' Anecpla , Milagros Fernández de Lezeta .
A més de combatre plagues tradicionals i espècies com les xinxes del llit , que fins fa uns anys estaven eradicades a Espanya , les empreses s'enfronten ara a altres espècies exòtiques invasores com el mosquit tigre , la vespa asiàtica i americana , el morrut vermell i negre , la cotorra argentina , la cotorra Kramer o la Periplaneta americana ( panerola americana ) . La panerola Supella Longipalpa , d'origen africà , i coneguda com la panerola de banda marró , és una de les últimes espècies que amenaça amb establir-se a Espanya .
En concret , l'estudi elaborat per Anecpla assenyala que els majors increments , segons espècie i establiment , s'han registrat en el control de paneroles i rosegadors , excepte en els hotels , on els serveis contra les xinxes del llit són els que han experimentat un major increment , seguit de les paneroles .
En el cas d'hospitals i residències geriàtriques , les espècies que més s'han incrementat són les paneroles i les xinxes de llit . D'aquesta manera, els rosegadors són per al 87,13% de les empreses espanyoles una de les espècies més importants pel que fa a la prestació de serveis , seguides per les xinxes del llit ( 70,13% ) i les tres espècies de paneroles habituals ( germànica , americana i oriental ) .
Però els principals serveis prestats per les empreses de control de plagues a Espanya són , per aquest ordre , els serveis de desinsectació ( prestats pel 92% de les empreses ) , desratització ( 90% ) , xinxes del llit ( 73% ) , tractaments de fusta - tèrmits i xilòfags -( 71%) i legionel ( 67% ) .
Així mateix , en la tercera edició de Expocida Iberia 2014 s'han avaluat també problemes sanitaris com els brots de legionel , dels que a Espanya es comptabilitzen al voltant de 45 a l'any i provoquen morts , les aus - plaga , que altres d'embrutar les ciutats i danyar el patrimoni històric , constitueixen un gran focus de malalties , o els tèrmits , que afecten especialment les construccions localitzades en els nuclis antics de les ciutats , i que causen pèrdues anuals , xifrades en milions d'euros , posant en risc la seguretat dels inquilins ."





Mal temps causa explosió d'aurores boreals al Regne Unit

La pasada nit, al Regne Unit es va produir un espectacle de colors. Les recents tempestes van ser les causants d'aquesta explosió d'aurores boreals que produeix dues o tres vegades a l'any ja que aquest  fenomen és més comú en extrems del Pol Sud, Islàndia, Noruega o Suècia.

                                                         Explosió d'una Aurora boreal

Informador.com.mx 28 de febrero de 2014

"Els habitants d'Escòcia i de zones del sud del país admiren durant tres hores a les ' llums del nord ' al cel
LONDRES , ANGLATERRA ( 28/FEB/2014 ) . - Les recents tempestes caigudes van ser les causants d'una explosió d'aurores boreals en el cel de part del Regne Unit la passada nit, un espectacle de colors que només es produeix al país dos o tres vegades l'any .
Els afortunats habitants del nord d'Escòcia i de zones del sud del país com els comtats de Essex , Norfolk i Gloucestershire van poder veure durant tres hores en el cel les conegudes com "llums del nord " , de color vermell , verd , rosa , blau i groc .
L'albirament d'aquest fenomen meteorològic és més comú en els extrems del Pol Nord i Sud i en països com Islàndia , Noruega o Suècia , tot i que els últims episodis de pluges i tempestes que han afectat al Regne Unit en els últims mesos semblen ser la causa , segons els experts .
" Quan el sol té una atracció geomagnètica , el flux de partícules és tan alt que poden penetrar en l'atmosfera de la Terra en latituds més baixes , de manera que a Anglaterra només podem veure aquestes llums després de tempestes com les que hem patit recentment " , va dir el professor Mike Kosch , de la Universitat de Lancaster .
Les aurores boreals que es van poder veure ahir a la nit , sobretot de color vermell , van ser causades per una gran concentració d'oxigen en l'atmosfera de la Terra , encara que l'ull humà també va poder observar altres colors , com el verd , per la presència d'oxigen a baixa altura , i el blau i magenta , pel nitrogen .
Aquesta setmana l'Oficina Meteorològica britànica ( Met ) va informar que el Regne Unit està registrant l'hivern més tempestuós des de 1766 , amb el doble d'aigua caiguda que l'habitual ."




El 16% dels residus als abocadors

Gracies a  la gestió de residus del gobern de Bilbao, després de la posada en marxa de la Planta de Tractament Mecànic-Biològic (TMB), únicament el 16% dels residus urbans generats el 2013 en el territori biscaí es va dipositar en els abocadors.

Abocador bilbaí d'Artigas

Notícia del Deia.com


Biscaia segueix donant passos endavant en el reciclatge de residus urbans com demostra la dada sobre el balanç de l'any passat en què es reflecteix un reciclatge efectiu proper al 50%, objectiu fixat per tots els països de la Unió Europea per al 2020. El territori manté la seva tendència evolutiva des que el 2009 complís i als objectius d'abocament de residus imposats per la Unió Europea per al 2016.

Cal considerar les 43.552 tones de bioresidu estabilitzat a la Planta de Tractament Mecànic-Biològic (TMB), que a Europa computa per al càlcul de la taxa de reutilització i reciclatge, el que elevaria el percentatge de Bizkaia el 2013 fins el 49,5%. Només Holanda, Bèlgica, Alemanya i Àustria han arribat ràtios superiors que amb prou feines superen el 60% en el cas dels dos últims països.

El diputat foral de medi ambient es va enorgullir que el 84% dels residus primaris generats en Biscaia es destinen a sistemes de tractament per aprofitar el seu valor material (50%) i energètic (34%), de manera que únicament el 16% restant es diposita en abocadors controlats, sense cap aprofitament.


Aquest aspecte ha provocat que Biscaia hagi reduït en un 74% la quantitat de residus dipositats en abocadors respecte a 1995, de manera que es compleix "àmpliament" amb els objectius marcats per Europa per al 2016, que xifren la reducció en un 65% com a mínim . No obstant això, el responsable foral va exposar que el II Pla Integral de Gestió de Residus de Biscaia pretén que sigui "del 100%".


                                                              Planta TMB de la provìncia de Biscaia





16 de febrer 2014

Gas Natural construirà 70 kilòmetres de gasoductes a Doñana

Gas Natural Fenosa, ha afirmat la construcció de 70 km de gasoductes a Doñana, Andalusia, on 46 d'ells formaran part del Parc Natural de Doñana. Aquesta mesura provoca un impacte ambiental a gran part del parc. Diversos ecologistes protesten aquesta decisió.

Parc Natural de Doñana

El País, 30 de gener de 2013:

Aquest projecte ha aixecat certes crítiques a diferents grups ecologistes (WWF i SEO), que van presentar al·legacions contra aquesta actuació, on la Junta d'Andalusia estava d'acord amb la construcció dels gasoductes.
La construcció consisteix en 70 km, on 46 d'ells seran dintre del recinte natural, on 20 km d'aquests es basarien en la construcció de pous per l'extracció de gas. Obviament, en tota aquesta polemica ha contribuit Felipe Gonzalez, el conseller de gas natural.
El problema de la WWF (grup ecologista) va ser que el projecte autoritzat per el ministeri es consolidara una activitat industrial que deuria apareixer d'aquest espai protegit, que, de les espècies que hi habiten, cal destacar el llinx iberic, felí en perill d'extinció i molt protegit per Europa.





Cantàbria prohibeix el fracking

El Ple del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs presentat pel Govern d'Espanya contra la Llei de Cantàbria 1/2013, de 15 d'abril, per la qual es regula la prohibició en el territori de la comunitat autònoma de la fractura hidràulica com a tècnica d'investigació i extracció de gas no convencional ja que segons el Tribunal aquest procés comporta una sèrie d'impactes ambientals, alguns dels quals encara no estan plenament caracteritzats o compresos. Entre ells la contaminació de les aigües subterrànies, 
contaminació atmosfèrica, emissió de gasos d'efecte hivernacle (metà) i sismisitat induïda.


La notícia a LaVanguardia 18/2/14

"El Ple acorda també la suspensió automàtica de la norma recorreguda ja que el Govern va invocar en el seu recurs l'aplicació de l' article 161.2 de la Constitució , segons el qual el Govern " pot impugnar davant el Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les Comunitats autònomes . la impugnació produirà la suspensió de la disposició o resolució recorreguda , però el Tribunal , si escau , haurà de ratificar-la o alçar-la en un termini no superior a cinc mesos " .
El Govern de Cantàbria va reaccionar immediatament , i va anunciar que demanarà al Tribunal Constitucional l'aixecament de la mesura cautelar que suspèn la llei autonòmica , perquè declari constitucional la citada Llei, de 15 d'abril . Així ho ha anunciat el conseller de Medi Ambient , Ordenació del Territori i Urbanisme , Javier Fernández , que també ha assegurat que , encara amb la norma suspesa , a Cantàbria no es podrà utilitzar la tècnica del fracking en els sòls d'especial protecció .
El resident de Cantàbria , Ignacio Diego , ha assenyalat que la suspensió de la llei estava " dins del probable " i ha assegurat que " no ens preocupa " perquè la voluntat del Govern de Cantàbria "va quedar clara en la redacció i aprovació de la llei " . Diego ha afegit que la posició del Govern de Cantàbria contra la pràctica del fracking a la regió es va a "seguir consolidant en breu, recolzant-nos , com ja hem deixat clar , en la Llei del Sòl i el planejament urbanístic de cada municipi , i traslladant tranquil · litat als ciutadans en el sentit que el fracking no es durà a terme a Cantàbria " .
El conseller ha explicat que el seu departament ja " donava per feta " la suspensió des del moment en què el Govern va interposar el recurs , el 27 de gener , per la qual cosa la providència del TC és " la constància formal d'alguna cosa que teníem constància per la General de l'Estat " .
De fet , quan el Govern regional va anul · lar la setmana passada l'únic permís regional de fracking , el ' Arquetu ' , no ho va fer d'acord amb la llei de Cantàbria perquè " donava per fet que estava suspesa " . Va insistir que es tractes d'una qüestió " automàtica" ja que el TC no pot fer altra cosa que suspendre automàticament la llei autonòmica quan l'Administració General de l'Estat la impugnació .
Fernández ha avançat que les al · legacions del Govern aniran en dos fronts : l'aixecament de la suspensió cautelar fins que es dicti sentència , un tema " important però merament transitori" , i la constitucionalitat de la norma."

Vídeo: Campanya creada per "The greens" per aturar el fracking a Europa.



09 de febrer 2014

Nou dipòsit de laminació d'aigües a Torrent Espinagosa

El districte de Sarrià-Sant Gervasi, compta amb un nou dipòsit de laminació d'aigües al Torrent d'Espinagosa. L'objectiu del dipòsit és reforçar la capacitat de la xarxa existent i preservar l'entorn natural del Pantà de Vallvidrera com a centre de biodiversitat.






Notícia del bcn.cat, del 28 de desembre de 2013. 


Els treballs de construcció del nou dipòsit de laminació d'aigües al districte de Sarrià-Sant Gervasi ha finalitzat aquesta setmana. Amb una capacitat per a 650 m3, el nou dipòsit pretén evitar els abocaments que es donen quan hi ha fortes pluges. Actualment es produeix una mitjana de 10 abocaments per any.
A més, s'ha construït un col·lector d'entrada, una cambra de derivació i un col·lector de sortir, per configurar un sistema complet. Per dur a terme els treballs s'hi ha invertit 506.790€.

El dipòsit s'ha integrat en l'entorn natural del Pantà de Vallvidrera, restaurant la vegetació afectada, creant una coberta vegetal del dipòsit i restituint el perfil del vessant del torrent. També s'han realitzat altres actuacions que milloren l'aspecte actual de la zona, com la formació de guals que faciliten l'encreuament dels torrents.

L'obra ha comptat amb una direcció de Vigilància Ambiental específica, que ha vetllat pel respecte a la vegetació i fauna naturals de l'entorn durant els treballs d'execució. La direcció n'ha fet el seguiment tant de la qualitat ambiental de l'entorn de l'obra com de les tasques de restauració, per tal que el medi tingui unes condicions millors a la situació prèvia a les obres.



16 de gener 2014

Fotocatàlisi o com construir amb materials que es mengen la contaminació de la ciutat

Els materials fotocatalítics provoquen reaccions químiques amb la contaminació i els converteixen en substàncies molt menys perjudicials. S'ha determinat que un edifici 100% fotocatalític seria capaç d'eliminar el 89% de les partícules d'òxid de nitrogen de l'entorn. No obstant això, el cost dels materials augmentaria entre un 5 i un 10% a l'hora de ser utilitzats.



Aquesta espècie de boira ja és característica a Barcelona degut a la contaminació.


Notícia del 20 minuts, 29 de desembre de 2013.

Tres dels quatre contaminants gasosos més importants són el diòxid de sofre, òxid de nitrogen, amoníac i compostos orgànics volàtils.Reduir els nivells de les emissions d'aquests gasos és urgent i més a Espanya. L'Agència Europea del Medi Ambient assenyala el nostre país com l'únic de la Unió Europea que sespèn degut als seus alts nivells d'emissió. La construcció pot col·laborar per reduir aquestes emissions, o almenys els seus efectes. La tecnologia a fet possible nous materials capaços de provocar reaccions químiques amb els gasos contaminants amb una menor quantitat de substàncies nocives. Això és anomenat fotocatàlisi. La fotocatàlisi s'elabora amb tot tipus de material de construcció: paviments, ceràmica, fonaments, cobriments per impermeabilitzar... La diferència amb els tradicionals és que són sotmesos a un procés químic que transforma les seves propietats per fer que reaccionin amb la llum, provocant una oxidació amb els gasos contaminants habituals en l'atmosfera, com ara compostos orgànics, diòxid de sofre i òxid de nitrogen.



Video explicatiu de la formació dels materials fotocatalítics.


Actualment, el seu ús s'esténespecialment en nous edificis, encara que de manera oportuna, sense utilitzar totes les possibilitats que ofereix laindústria. és a dir, ara no hi ha cap edifici 100% fotocatalitzador, que seria capaç d'eliminar el 89% de les partícules de l'òxid de nitrogen en el seu entorn. Sens dubte, el seu potencial és enorme i pot suposar a curt termini una revolució ambiental a les grans ciutats.  
L'Associació Ibèrica de fotocatàlisi (IDA) ha desenvolupat el concepte "d'illa fotolítica", les zones urbanes que utilitzen aquests materials no contaminants tant en la conservació com en la construcció d'edificis (sostres nous, millora de les façanes, murs...) com en els nous projectes de construcció. De moment s'ha realitzat un projecte pràctic dels possibles efectes convertint un tros de l'Eixample de Barcelona, que és la part més contaminada de Barcelona. Això equivaldria a treure 80.000 cotxes.

Els assaigs realitzats en el laboratori han calculat que aproximadament, si tirèssin endavant el projecte, destruirien més de 300 kilos de òxid de nitrogen, que equivaldria a netejar 8.000 millons de metres cúbics d'aire. Equivalent a eliminar de la circulació uns 80.000 cotxes a l'any. I seguint amb la projecció, això faria que 1.139.500 barcelonins poguèssin respirar un aire net de gasos nocius.
No hi ha contradiccions per a utilitzar materials fotocatalítics. Segons AIF, per construir un edifici no contaminant el cost dels materials augmentaria només entre el 5 i el 10% sobre el que ja s'utilitza.